Manual de conversa

ca La cita   »   el Ραντεβού

24 [vint-i-quatre]

La cita

La cita

24 [είκοσι τέσσερα]

24 [eíkosi téssera]

Ραντεβού

[Ranteboú]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Que has perdut l’autobús? Έ-α-ε--το λ--φο--ί-; Έ----- τ- λ--------- Έ-α-ε- τ- λ-ω-ο-ε-ο- -------------------- Έχασες το λεωφορείο; 0
É----e- -----ō-h---ío? É------ t- l---------- É-h-s-s t- l-ō-h-r-í-? ---------------------- Échases to leōphoreío?
T’he esperat durant mitja hora. Σε--ερ-με-- -ι---ώρ-. Σ- π------- μ--- ώ--- Σ- π-ρ-μ-ν- μ-σ- ώ-α- --------------------- Σε περίμενα μισή ώρα. 0
Se períme-a m-s- ---. S- p------- m--- ṓ--- S- p-r-m-n- m-s- ṓ-a- --------------------- Se perímena misḗ ṓra.
No portes el mòbil? Δ-ν έχει--κιν--- -αζί -ο-; Δ-- έ---- κ----- μ--- σ--- Δ-ν έ-ε-ς κ-ν-τ- μ-ζ- σ-υ- -------------------------- Δεν έχεις κινητό μαζί σου; 0
D-n--ch-is---n-tó--a-- ---? D-- é----- k----- m--- s--- D-n é-h-i- k-n-t- m-z- s-u- --------------------------- Den écheis kinētó mazí sou?
Sigues puntual la pròxima vegada! Τη---π-μενη--ο----α -ίσα- στην ώ-α-σ-υ! Τ-- ε------ φ--- ν- ε---- σ--- ώ-- σ--- Τ-ν ε-ό-ε-η φ-ρ- ν- ε-σ-ι σ-η- ώ-α σ-υ- --------------------------------------- Την επόμενη φορά να είσαι στην ώρα σου! 0
Tē- -p--en- ph--á-na e-----st-- -r--s--! T-- e------ p---- n- e---- s--- ṓ-- s--- T-n e-ó-e-ē p-o-á n- e-s-i s-ē- ṓ-a s-u- ---------------------------------------- Tēn epómenē phorá na eísai stēn ṓra sou!
Pren un taxi la pròxima vegada! Τ-ν ---μ--η--ο-- π--ε---ξί! Τ-- ε------ φ--- π--- τ---- Τ-ν ε-ό-ε-η φ-ρ- π-ρ- τ-ξ-! --------------------------- Την επόμενη φορά πάρε ταξί! 0
Tēn---óme-- phorá páre ---í! T-- e------ p---- p--- t---- T-n e-ó-e-ē p-o-á p-r- t-x-! ---------------------------- Tēn epómenē phorá páre taxí!
Emporta’t un paraigua la pròxima vegada! Τ-ν -π-με----ο-- -ά-ε μα-ί-σ-υ --α -μπ-έλα! Τ-- ε------ φ--- π--- μ--- σ-- μ-- ο------- Τ-ν ε-ό-ε-η φ-ρ- π-ρ- μ-ζ- σ-υ μ-α ο-π-έ-α- ------------------------------------------- Την επόμενη φορά πάρε μαζί σου μια ομπρέλα! 0
T-- epó-enē pho---pá-- ---í--o----- omp-é--! T-- e------ p---- p--- m--- s-- m-- o------- T-n e-ó-e-ē p-o-á p-r- m-z- s-u m-a o-p-é-a- -------------------------------------------- Tēn epómenē phorá páre mazí sou mia ompréla!
Demà estic lliure. Α-ρι- -χ- ρ--ό. Α---- έ-- ρ---- Α-ρ-ο έ-ω ρ-π-. --------------- Αύριο έχω ρεπό. 0
Aú-i- é-h- ---ó. A---- é--- r---- A-r-o é-h- r-p-. ---------------- Aúrio échō repó.
Podem veure’ns demà? Θα ---α--ηθούμ- α-ρ--; Θ- σ----------- α----- Θ- σ-ν-ν-η-ο-μ- α-ρ-ο- ---------------------- Θα συναντηθούμε αύριο; 0
Tha-sy--ntēt-o-m---ú--o? T-- s------------ a----- T-a s-n-n-ē-h-ú-e a-r-o- ------------------------ Tha synantēthoúme aúrio?
Em sap greu, demà no puc. Λ-π----- ---ιο--εν -π-ρώ. Λ------- α---- δ-- μ----- Λ-π-μ-ι- α-ρ-ο δ-ν μ-ο-ώ- ------------------------- Λυπάμαι, αύριο δεν μπορώ. 0
Ly-á--i--a-r-- ----mp--ṓ. L------- a---- d-- m----- L-p-m-i- a-r-o d-n m-o-ṓ- ------------------------- Lypámai, aúrio den mporṓ.
Has planejat alguna cosa per aquest cap de setmana? Έ-ε-- κ---ν-σ-- ---ι--ι- αυτ- το -α--α----ριακο; Έ---- κ-------- κ--- γ-- α--- τ- Σ-------------- Έ-ε-ς κ-ν-ν-σ-ι κ-τ- γ-α α-τ- τ- Σ-β-α-ο-ύ-ι-κ-; ------------------------------------------------ Έχεις κανονίσει κάτι για αυτό το Σαββατοκύριακο; 0
Écheis-------se--k--i --a au----o-Sa--a----riako? É----- k-------- k--- g-- a--- t- S-------------- É-h-i- k-n-n-s-i k-t- g-a a-t- t- S-b-a-o-ý-i-k-? ------------------------------------------------- Écheis kanonísei káti gia autó to Sabbatokýriako?
O ja has quedat amb algú? Ή ---ως ----ς---η-ραν-εβού--ε -ά-ο--ν; Ή μ---- έ---- ή-- ρ------- μ- κ------- Ή μ-π-ς έ-ε-ς ή-η ρ-ν-ε-ο- μ- κ-π-ι-ν- -------------------------------------- Ή μήπως έχεις ήδη ραντεβού με κάποιον; 0
Ḗ ---ōs---heis ḗdē-r-nt-boú m--k-p-i-n? Ḗ m---- é----- ḗ-- r------- m- k------- Ḗ m-p-s é-h-i- ḗ-ē r-n-e-o- m- k-p-i-n- --------------------------------------- Ḗ mḗpōs écheis ḗdē ranteboú me kápoion?
Proposo que ens vegem aquest cap de setmana. Πρ--ε-ν- να σ-ν---η-ο-με-τ- --β-α--κύρια-ο. Π------- ν- σ----------- τ- Σ-------------- Π-ο-ε-ν- ν- σ-ν-ν-η-ο-μ- τ- Σ-β-α-ο-ύ-ι-κ-. ------------------------------------------- Προτείνω να συναντηθούμε το Σαββατοκύριακο. 0
P-o-eínō -a---n-n-ēt----- -- S----t---r-ak-. P------- n- s------------ t- S-------------- P-o-e-n- n- s-n-n-ē-h-ú-e t- S-b-a-o-ý-i-k-. -------------------------------------------- Proteínō na synantēthoúme to Sabbatokýriako.
Què et sembla si fem un pícnic? Π-μ- γι---ι--ί-; Π--- γ-- π------ Π-μ- γ-α π-κ-ί-; ---------------- Πάμε για πικνίκ; 0
P-m--g-a pi-n--? P--- g-- p------ P-m- g-a p-k-í-? ---------------- Páme gia pikník?
Què et sembla si anem a la platja? Πάμε-σ--- π-ρ--ία; Π--- σ--- π------- Π-μ- σ-η- π-ρ-λ-α- ------------------ Πάμε στην παραλία; 0
Pám- -t-- -a----a? P--- s--- p------- P-m- s-ē- p-r-l-a- ------------------ Páme stēn paralía?
Què et sembla si anem a la muntanya? Π-με στ--βο-ν-; Π--- σ-- β----- Π-μ- σ-ο β-υ-ό- --------------- Πάμε στο βουνό; 0
Pám- -t- bounó? P--- s-- b----- P-m- s-o b-u-ó- --------------- Páme sto bounó?
Et vinc a buscar a l’oficina. Θ--π--ά-ω--α σε-πάρ- -π- τ- γρα-εί-. Θ- π----- ν- σ- π--- α-- τ- γ------- Θ- π-ρ-σ- ν- σ- π-ρ- α-ό τ- γ-α-ε-ο- ------------------------------------ Θα περάσω να σε πάρω από το γραφείο. 0
Th--p----ō na-se---rō---ó-to g-ap---o. T-- p----- n- s- p--- a-- t- g-------- T-a p-r-s- n- s- p-r- a-ó t- g-a-h-í-. -------------------------------------- Tha perásō na se párō apó to grapheío.
Et vinc a buscar a casa. Θα -----ω να--- π--- απ- τ---π-τι. Θ- π----- ν- σ- π--- α-- τ- σ----- Θ- π-ρ-σ- ν- σ- π-ρ- α-ό τ- σ-ί-ι- ---------------------------------- Θα περάσω να σε πάρω από το σπίτι. 0
Th--per-sō -a--e -á-- apó-t- --ít-. T-- p----- n- s- p--- a-- t- s----- T-a p-r-s- n- s- p-r- a-ó t- s-í-i- ----------------------------------- Tha perásō na se párō apó to spíti.
Et vinc a buscar a la parada d’autobús. Θ- ---άσ- να-σε----- απ----ν--τά-η-του-λεω-ο-ε-ου. Θ- π----- ν- σ- π--- α-- τ-- σ---- τ-- λ---------- Θ- π-ρ-σ- ν- σ- π-ρ- α-ό τ-ν σ-ά-η τ-υ λ-ω-ο-ε-ο-. -------------------------------------------------- Θα περάσω να σε πάρω από την στάση του λεωφορείου. 0
Tha-pe------a ----árō a-ó t-- s--sē --- l-ōp----í-u. T-- p----- n- s- p--- a-- t-- s---- t-- l----------- T-a p-r-s- n- s- p-r- a-ó t-n s-á-ē t-u l-ō-h-r-í-u- ---------------------------------------------------- Tha perásō na se párō apó tēn stásē tou leōphoreíou.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Consells per aprendre una nova llengua

Aprendre una nova llengua és sempre difícil. La pronunciació, les regles gramaticals i el vocabulari exigeixen molta disciplina. Però hi ha alguns trucs que faciliten l'aprenentatge! En primer lloc, és important pensar positivament. Has de gaudir amb la nova llengua i amb les noves experiències! Per on començar, no és una cosa que t'hagi de preocupar en principi. Busca un tema pel que sentis un interès particular. És recomanable que d'entrada et concentris quan escoltis i parlis. Després llegeix i redacta petits textos. Pots concebre un sistema que s'adeqüi a la teva vida quotidiana. En el cas dels adjectius, pots aprendre al mateix temps els antònims. O pots distribuir per tota la teva casa petites cartolines amb vocabulari. Fent esport o al cotxe pots fer-ne ús d'arxius d'àudio. Si trobes que un determinat tema és molt difícil per a tu, atura't. Fes una pausa o aprèn una altra cosa. Així no perds les ganes d'aprendre la nova llengua. Solucionar mots encreuats en el nou idioma és divertit. Veure pel·lícules en la llengua estrangera et dona una mica de distracció. Llegint diaris d'altres llocs pots aprendre molt sobre la gent i el país en qüestió. A internet hi ha molts exercicis que serveixen de complement als llibres. I busca amics que també s'ho passin bé aprenent llengües. Mai aprenguis continguts nous de manera aïllada, fes-ho sempre contextualitzats. Revisa-ho tot regularment! Així el teu cervell pot memoritzar adequadament tota la informació. Qui ja estigui fart de teoria hauria de fer la maleta! Perquè que a cap lloc s'aprèn millor una llengua que entre els nadius. En el viatge pots portar un diari per escriure-hi les teves experiències. Però el més important és: no et rendeixis mai!
Sabia vostè que?
El coreà el parlen aproximadament uns 75 milions de persones, la majoria dels quals són de Corea del Nord i del Sud, tot i que també s’hi poden trobar algunes minories a la China i al Japó. Encara no està clar a quina família de llengües pertany. El fet de que Corea estigui dividida també es pot notar en l’idioma parlat als dos països. A Corea del Sud, per exemple, s’han adoptat moltes paraules de l’anglès. En canvi, a Corea del Nord, aquestes paraules no les coneixen. Els idiomes estàndards d’ambdós països estàn bassats en els dialectes de les seves respectives capitals. Un altre fet curiós del coreà és la seva precisió. Per exemple, indica quina relació hi ha entre els seus parlants. Això significa que existeix una gran varietat de formes educades de dirigir-se a una persona, i molts termes diferents per els familiars i els coneguts. El sistema d’escriptura del coreà és un sistema bassat en lletres, en el que cadascuna de les lletres es combinen en síl·labes formant quadres imaginaris. Són especialment interessants les consonants, que funcionen com imatges a través de la seva forma, mostrant d’aquesta manera la posició que han d’adoptar la boca, la llengua, el paladar i la gola.