Manual de conversa

ca Conjuncions 3   »   bs Veznici 3

96 [noranta-sis]

Conjuncions 3

Conjuncions 3

96 [devedeset i šest]

Veznici 3

Tria com vols veure la traducció:   
català bosnià Engegar Més
Em llevo tan aviat com sona el despertador. Ja -----em č-m -u--ln-----zvo-i. J- u------ č-- b------- z------- J- u-t-j-m č-m b-d-l-i- z-z-o-i- -------------------------------- Ja ustajem čim budilnik zazvoni. 0
Em canso tan aviat he d’estudiar. Ja--osta-e- u--------m---eb-- -či--. J- p------- u----- č-- t----- u----- J- p-s-a-e- u-o-a- č-m t-e-a- u-i-i- ------------------------------------ Ja postajem umoran čim trebam učiti. 0
Plegaré de treballar tan aviat com tingui 60 anys. Ja---e-t-je-----it--------p-----6-. J- p-------- r----- č-- n------ 6-- J- p-e-t-j-m r-d-t- č-m n-p-n-m 6-. ----------------------------------- Ja prestajem raditi čim napunim 60. 0
Quan li trucareu? K------te ---va-i? K--- ć--- n------- K-d- ć-t- n-z-a-i- ------------------ Kada ćete nazvati? 0
Tan aviat com tingui temps. Či---u-em-ima- / ---l- -re---ak --ob-dn-- v--mena. Č-- b---- i--- / i---- t------- s-------- v------- Č-m b-d-m i-a- / i-a-a t-e-u-a- s-o-o-n-g v-e-e-a- -------------------------------------------------- Čim budem imao / imala trenutak slobodnog vremena. 0
Li truca quan té temps. O- će zv--i --- --de-i--- -e--o-vr-men-. O- ć- z---- č-- b--- i--- n---- v------- O- ć- z-a-i č-m b-d- i-a- n-š-o v-e-e-a- ---------------------------------------- On će zvati čim bude imao nešto vremena. 0
Fins quan treballareu? K---ko ---o---t--radi--? K----- d--- ć--- r------ K-l-k- d-g- ć-t- r-d-t-? ------------------------ Koliko dugo ćete raditi? 0
Treballaré mentre pugui. Radi--ću dok bud-- -o-ao - m-g-a. R---- ć- d-- b---- m---- / m----- R-d-t ć- d-k b-d-m m-g-o / m-g-a- --------------------------------- Radit ću dok budem mogao / mogla. 0
Treballaré mentre estigui en bona salut. Ja--- ra-i-i -----u--m ---av /--d-a-a. J- ć- r----- d-- b---- z---- / z------ J- ć- r-d-t- d-k b-d-m z-r-v / z-r-v-. -------------------------------------- Ja ću raditi dok budem zdrav / zdrava. 0
Es queda al llit en comptes de treballar. On-le-i u-------u-umjesto--a--adi. O- l--- u k------ u------ d- r---- O- l-ž- u k-e-e-u u-j-s-o d- r-d-. ---------------------------------- On leži u krevetu umjesto da radi. 0
(Ella) llegeix el diari en lloc de cuinar. Ona-či-a-n-vin---m----o d--kuha. O-- č--- n----- u------ d- k---- O-a č-t- n-v-n- u-j-s-o d- k-h-. -------------------------------- Ona čita novine umjesto da kuha. 0
(Ell) està assegut al bar en lloc d’anar a casa. On -jed- u ---ti-n-ci -mje-t- d--i-- -uć-. O- s---- u g--------- u------ d- i-- k---- O- s-e-i u g-s-i-n-c- u-j-s-o d- i-e k-ć-. ------------------------------------------ On sjedi u gostionici umjesto da ide kući. 0
Pel que jo sé, (ell) viu aquí. Ko-i-- j---n-m- on --a-u-e -----. K----- j- z---- o- s------ o----- K-l-k- j- z-a-, o- s-a-u-e o-d-e- --------------------------------- Koliko ja znam, on stanuje ovdje. 0
Pel que jo sé, la seva dona està malalta. K--ik---a znam- nje---a-žen- -e -o---na. K----- j- z---- n------ ž--- j- b------- K-l-k- j- z-a-, n-e-o-a ž-n- j- b-l-s-a- ---------------------------------------- Koliko ja znam, njegova žena je bolesna. 0
Pel que jo sé, ell està a l’atur. K-l-k--ja--n-m,-o- j--n-za--s-e-. K----- j- z---- o- j- n---------- K-l-k- j- z-a-, o- j- n-z-p-s-e-. --------------------------------- Koliko ja znam, on je nezaposlen. 0
M’he adormit, si no hauria arribat a temps. Ja --- p-e--a-a-, in--e---h -i---a-a-. J- s-- p--------- i---- b-- b-- t----- J- s-m p-e-p-v-o- i-a-e b-h b-o t-č-n- -------------------------------------- Ja sam prespavao, inače bih bio tačan. 0
He perdut l’autobús, si no hauria arribat a temps. Ja --- -ro-u--io---t-bus, --a-e--ih---o ta---. J- s-- p-------- a------- i---- b-- b-- t----- J- s-m p-o-u-t-o a-t-b-s- i-a-e b-h b-o t-č-n- ---------------------------------------------- Ja sam propustio autobus, inače bih bio tačan. 0
No he trobat el camí, si no hauria arribat a temps. J- n-sa--na----p--, i--č- bi--b-o--a-an. J- n---- n---- p--- i---- b-- b-- t----- J- n-s-m n-š-o p-t- i-a-e b-h b-o t-č-n- ---------------------------------------- Ja nisam našao put, inače bih bio tačan. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i matemàtiques

Hi ha una correspondència entre pensament i llenguatge. S'influencien mútuament. Les estructures lingüístiques condicionen les estructures del nostre pensament. Algunes llengües, per exemple, no tenen paraules pels números. Els parlants no comprenen el concepte de número. Així que d'alguna manera també el llenguatge i les matemàtiques van de la mà. Les estructures gramaticals i matemàtiques són semblants. Alguns investigadors creuen que la forma d'assimilar i processar també és similar. Pensen que els centres de la parla també s'ocupen de les tasques matemàtiques. Podrien ajudar al cervell a realitzar-ne càlculs. Però estudis recents aporten noves dades. Revelen que el nostre cervell processa les matemàtiques sense la parla. Els científics van investigar a tres subjectes. El cervell d'aquests subjectes estava lesionat. En conseqüència, també la regió de la parla estava danyada. Tenien grans dificultats per parlar. Ni tan sols podien formular oracions senzilles. Tampoc entenien les paraules. Després de la prova lingüística els subjectes van resoldre alguns exercicis de càlcul. Algunes de les tasques matemàtiques eren molt complicades. I tot i així els subjectes les van resoldre! Els resultats d'aquest experiment són molt interessants. Mostren que les matemàtiques no es codifiquen amb paraules. Probablement el llenguatge i les matemàtiques parteixen de la mateixa base. Es processen a la mateixa àrea. Però llavors no es produeix una traducció de les matemàtiques en termes lingüístics. Es possible que el llenguatge i les matemàtiques es desenvolupin conjuntament... I quan el cervell està completament format, existeixen de forma separada...