Manual de conversa

ca La cita   »   ru Встреча

24 [vint-i-quatre]

La cita

La cita

24 [двадцать четыре]

24 [dvadtsatʹ chetyre]

Встреча

[Vstrecha]

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
Que has perdut l’autobús? Т- --о-да---а---т--ус? Т- о------ н- а------- Т- о-о-д-л н- а-т-б-с- ---------------------- Ты опоздал на автобус? 0
T------d-l-na -v---us? T- o------ n- a------- T- o-o-d-l n- a-t-b-s- ---------------------- Ty opozdal na avtobus?
T’he esperat durant mitja hora. Я -е-я-по-ч------а- / ж-а-а. Я т--- п------ ж--- / ж----- Я т-б- п-л-а-а ж-а- / ж-а-а- ---------------------------- Я тебя полчаса ждал / ждала. 0
Ya te-y- --l-h-sa -hdal - -h-a--. Y- t---- p------- z---- / z------ Y- t-b-a p-l-h-s- z-d-l / z-d-l-. --------------------------------- Ya tebya polchasa zhdal / zhdala.
No portes el mòbil? У ---я не- с-собо- -о--л---ка? У т--- н-- с с---- м---------- У т-б- н-т с с-б-й м-б-л-н-к-? ------------------------------ У тебя нет с собой мобильника? 0
U t-b-a---t-- -o----mob--ʹn--a? U t---- n-- s s---- m---------- U t-b-a n-t s s-b-y m-b-l-n-k-? ------------------------------- U tebya net s soboy mobilʹnika?
Sigues puntual la pròxima vegada! В-------щ----а---уд- пу----аль-ым/--. В с-------- р-- б--- п--------------- В с-е-у-щ-й р-з б-д- п-н-т-а-ь-ы-/-й- ------------------------------------- В следующий раз будь пунктуальным/ой. 0
V -ledu--s-ch----a--bu-- ----t-a-ʹ-----y. V s------------ r-- b--- p--------------- V s-e-u-u-h-h-y r-z b-d- p-n-t-a-ʹ-y-/-y- ----------------------------------------- V sleduyushchiy raz budʹ punktualʹnym/oy.
Pren un taxi la pròxima vegada! В --еду--и----------ми -а-си! В с-------- р-- в----- т----- В с-е-у-щ-й р-з в-з-м- т-к-и- ----------------------------- В следующий раз возьми такси! 0
V---edu---hch---r-z-v-z--- -a---! V s------------ r-- v----- t----- V s-e-u-u-h-h-y r-z v-z-m- t-k-i- --------------------------------- V sleduyushchiy raz vozʹmi taksi!
Emporta’t un paraigua la pròxima vegada! В с--ду---й-р-з-в-з-ми-- соб-- --нт! В с-------- р-- в----- с с---- з---- В с-е-у-щ-й р-з в-з-м- с с-б-й з-н-! ------------------------------------ В следующий раз возьми с собой зонт! 0
V -l-d-----c-iy raz--ozʹ-- --s-bo- zo--! V s------------ r-- v----- s s---- z---- V s-e-u-u-h-h-y r-z v-z-m- s s-b-y z-n-! ---------------------------------------- V sleduyushchiy raz vozʹmi s soboy zont!
Demà estic lliure. Зав--а я---о-о-е--/ св-б-дна. З----- я с------- / с-------- З-в-р- я с-о-о-е- / с-о-о-н-. ----------------------------- Завтра я свободен / свободна. 0
Z--t-------v-b-d-----sv-bodna. Z----- y- s------- / s-------- Z-v-r- y- s-o-o-e- / s-o-o-n-. ------------------------------ Zavtra ya svoboden / svobodna.
Podem veure’ns demà? Да--й-за-т-- в-тр-ти-ся? Д---- з----- в---------- Д-в-й з-в-р- в-т-е-и-с-? ------------------------ Давай завтра встретимся? 0
D--a- -avt---vs-r--i----? D---- z----- v----------- D-v-y z-v-r- v-t-e-i-s-a- ------------------------- Davay zavtra vstretimsya?
Em sap greu, demà no puc. С------- -- завт---я--е ----. С------- н- з----- я н- м---- С-ж-л-ю- н- з-в-р- я н- м-г-. ----------------------------- Сожалею, но завтра я не могу. 0
Sozhale-u---- z--tr--ya n- mo-u. S--------- n- z----- y- n- m---- S-z-a-e-u- n- z-v-r- y- n- m-g-. -------------------------------- Sozhaleyu, no zavtra ya ne mogu.
Has planejat alguna cosa per aquest cap de setmana? У т--я ест- п--ны -- э-и в--од-ы-? У т--- е--- п---- н- э-- в-------- У т-б- е-т- п-а-ы н- э-и в-х-д-ы-? ---------------------------------- У тебя есть планы на эти выходные? 0
U-teb-- y--t- --any-----t--v-kho---y-? U t---- y---- p---- n- e-- v---------- U t-b-a y-s-ʹ p-a-y n- e-i v-k-o-n-y-? -------------------------------------- U tebya yestʹ plany na eti vykhodnyye?
O ja has quedat amb algú? Или----у-е --ке--т- -о--вор--с-/ась? И-- т- у-- с к----- д--------------- И-и т- у-е с к-м-т- д-г-в-р-л-я-а-ь- ------------------------------------ Или ты уже с кем-то договорился/ась? 0
I-i ty ---- s -e--t- -og-vori-s--/as-? I-- t- u--- s k----- d---------------- I-i t- u-h- s k-m-t- d-g-v-r-l-y-/-s-? -------------------------------------- Ili ty uzhe s kem-to dogovorilsya/asʹ?
Proposo que ens vegem aquest cap de setmana. Я-п--д-ага- в-трет--ься--а-в---д-ы-. Я п-------- в---------- н- в-------- Я п-е-л-г-ю в-т-е-и-ь-я н- в-х-д-ы-. ------------------------------------ Я предлагаю встретиться на выходных. 0
Ya -r--l-ga-u vst-eti----a na----ho-n---. Y- p--------- v----------- n- v---------- Y- p-e-l-g-y- v-t-e-i-ʹ-y- n- v-k-o-n-k-. ----------------------------------------- Ya predlagayu vstretitʹsya na vykhodnykh.
Què et sembla si fem un pícnic? Може---рг-низ--- п-кни-? М---- о--------- п------ М-ж-т о-г-н-з-е- п-к-и-? ------------------------ Может организуем пикник? 0
M---e-----a--zu-e---i-n--? M----- o---------- p------ M-z-e- o-g-n-z-y-m p-k-i-? -------------------------- Mozhet organizuyem piknik?
Què et sembla si anem a la platja? Мож-- поед-- на ----? М---- п----- н- п---- М-ж-т п-е-е- н- п-я-? --------------------- Может поедем на пляж? 0
Moz--- ---e--- -a----a-h? M----- p------ n- p------ M-z-e- p-y-d-m n- p-y-z-? ------------------------- Mozhet poyedem na plyazh?
Què et sembla si anem a la muntanya? М-же- пое-ем-в-гор-? М---- п----- в г---- М-ж-т п-е-е- в г-р-? -------------------- Может поедем в горы? 0
M-z-e---oyedem-v--ory? M----- p------ v g---- M-z-e- p-y-d-m v g-r-? ---------------------- Mozhet poyedem v gory?
Et vinc a buscar a l’oficina. Я-в-тр-ч- --б- - о---а. Я в------ т--- у о----- Я в-т-е-у т-б- у о-и-а- ----------------------- Я встречу тебя у офиса. 0
Y- -s-r-ch--te-ya u----sa. Y- v------- t---- u o----- Y- v-t-e-h- t-b-a u o-i-a- -------------------------- Ya vstrechu tebya u ofisa.
Et vinc a buscar a casa. Я --тречу---бя-у до--. Я в------ т--- у д---- Я в-т-е-у т-б- у д-м-. ---------------------- Я встречу тебя у дома. 0
Ya--s--e-h- --bya - d---. Y- v------- t---- u d---- Y- v-t-e-h- t-b-a u d-m-. ------------------------- Ya vstrechu tebya u doma.
Et vinc a buscar a la parada d’autobús. Я --тречу--ебя-н----то-у-но--оста-ов--. Я в------ т--- н- а--------- о--------- Я в-т-е-у т-б- н- а-т-б-с-о- о-т-н-в-е- --------------------------------------- Я встречу тебя на автобусной остановке. 0
Y- v--rec---t-bya na-a-t-bu--o----tano-k-. Y- v------- t---- n- a--------- o--------- Y- v-t-e-h- t-b-a n- a-t-b-s-o- o-t-n-v-e- ------------------------------------------ Ya vstrechu tebya na avtobusnoy ostanovke.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Consells per aprendre una nova llengua

Aprendre una nova llengua és sempre difícil. La pronunciació, les regles gramaticals i el vocabulari exigeixen molta disciplina. Però hi ha alguns trucs que faciliten l'aprenentatge! En primer lloc, és important pensar positivament. Has de gaudir amb la nova llengua i amb les noves experiències! Per on començar, no és una cosa que t'hagi de preocupar en principi. Busca un tema pel que sentis un interès particular. És recomanable que d'entrada et concentris quan escoltis i parlis. Després llegeix i redacta petits textos. Pots concebre un sistema que s'adeqüi a la teva vida quotidiana. En el cas dels adjectius, pots aprendre al mateix temps els antònims. O pots distribuir per tota la teva casa petites cartolines amb vocabulari. Fent esport o al cotxe pots fer-ne ús d'arxius d'àudio. Si trobes que un determinat tema és molt difícil per a tu, atura't. Fes una pausa o aprèn una altra cosa. Així no perds les ganes d'aprendre la nova llengua. Solucionar mots encreuats en el nou idioma és divertit. Veure pel·lícules en la llengua estrangera et dona una mica de distracció. Llegint diaris d'altres llocs pots aprendre molt sobre la gent i el país en qüestió. A internet hi ha molts exercicis que serveixen de complement als llibres. I busca amics que també s'ho passin bé aprenent llengües. Mai aprenguis continguts nous de manera aïllada, fes-ho sempre contextualitzats. Revisa-ho tot regularment! Així el teu cervell pot memoritzar adequadament tota la informació. Qui ja estigui fart de teoria hauria de fer la maleta! Perquè que a cap lloc s'aprèn millor una llengua que entre els nadius. En el viatge pots portar un diari per escriure-hi les teves experiències. Però el més important és: no et rendeixis mai!
Sabia vostè que?
El coreà el parlen aproximadament uns 75 milions de persones, la majoria dels quals són de Corea del Nord i del Sud, tot i que també s’hi poden trobar algunes minories a la China i al Japó. Encara no està clar a quina família de llengües pertany. El fet de que Corea estigui dividida també es pot notar en l’idioma parlat als dos països. A Corea del Sud, per exemple, s’han adoptat moltes paraules de l’anglès. En canvi, a Corea del Nord, aquestes paraules no les coneixen. Els idiomes estàndards d’ambdós països estàn bassats en els dialectes de les seves respectives capitals. Un altre fet curiós del coreà és la seva precisió. Per exemple, indica quina relació hi ha entre els seus parlants. Això significa que existeix una gran varietat de formes educades de dirigir-se a una persona, i molts termes diferents per els familiars i els coneguts. El sistema d’escriptura del coreà és un sistema bassat en lletres, en el que cadascuna de les lletres es combinen en síl·labes formant quadres imaginaris. Són especialment interessants les consonants, que funcionen com imatges a través de la seva forma, mostrant d’aquesta manera la posició que han d’adoptar la boca, la llengua, el paladar i la gola.