Manual de conversa

ca Els dies de la setmana   »   mk Денови во седмицата

9 [nou]

Els dies de la setmana

Els dies de la setmana

9 [девет]

9 [dyevyet]

Денови во седмицата

[Dyenovi vo syedmitzata]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
el dilluns понед--ник понеделник п-н-д-л-и- ---------- понеделник 0
po--e-ye-nik ponyedyelnik p-n-e-y-l-i- ------------ ponyedyelnik
el dimarts втор-ик вторник в-о-н-к ------- вторник 0
vtor--k vtornik v-o-n-k ------- vtornik
el dimecres ср-да среда с-е-а ----- среда 0
s--e-a sryeda s-y-d- ------ sryeda
el dijous че-в-ток четврток ч-т-р-о- -------- четврток 0
c------tok chyetvrtok c-y-t-r-o- ---------- chyetvrtok
el divendres п-т-к петок п-т-к ----- петок 0
p---ok pyetok p-e-o- ------ pyetok
el dissabte са--та сабота с-б-т- ------ сабота 0
s--o-a sabota s-b-t- ------ sabota
el diumenge н-дела недела н-д-л- ------ недела 0
ny---ela nyedyela n-e-y-l- -------- nyedyela
la setmana с-дмица седмица с-д-и-а ------- седмица 0
s-edm--za syedmitza s-e-m-t-a --------- syedmitza
del dilluns al diumenge од по-еде---к-до-не-е-а од понеделник до недела о- п-н-д-л-и- д- н-д-л- ----------------------- од понеделник до недела 0
o- -on---y---ik d---y-d--la od ponyedyelnik do nyedyela o- p-n-e-y-l-i- d- n-e-y-l- --------------------------- od ponyedyelnik do nyedyela
El primer dia és el dilluns. Прв-о----- - п--е--л--к. Првиот ден е понеделник. П-в-о- д-н е п-н-д-л-и-. ------------------------ Првиот ден е понеделник. 0
Pr-i-t--y-n y- po----ye-ni-. Prviot dyen ye ponyedyelnik. P-v-o- d-e- y- p-n-e-y-l-i-. ---------------------------- Prviot dyen ye ponyedyelnik.
El segon dia és el dimarts. Вто-ио- де- е--то-ник. Вториот ден е вторник. В-о-и-т д-н е в-о-н-к- ---------------------- Вториот ден е вторник. 0
V------ --en-y- v--r---. Vtoriot dyen ye vtornik. V-o-i-t d-e- y- v-o-n-k- ------------------------ Vtoriot dyen ye vtornik.
El tercer dia és el dimecres. Т-е---- д------ре-а. Третиот ден е среда. Т-е-и-т д-н е с-е-а- -------------------- Третиот ден е среда. 0
T-y---o- dy-n------y-da. Tryetiot dyen ye sryeda. T-y-t-o- d-e- y- s-y-d-. ------------------------ Tryetiot dyen ye sryeda.
El quart dia és el dijous. Че-в----т -ен ---е--рто-. Четвртиот ден е четврток. Ч-т-р-и-т д-н е ч-т-р-о-. ------------------------- Четвртиот ден е четврток. 0
C-y-----i-- ---- -e ---etv-to-. Chyetvrtiot dyen ye chyetvrtok. C-y-t-r-i-t d-e- y- c-y-t-r-o-. ------------------------------- Chyetvrtiot dyen ye chyetvrtok.
El cinquè dia és el divendres. Петтио----- --п--о-. Петтиот ден е петок. П-т-и-т д-н е п-т-к- -------------------- Петтиот ден е петок. 0
P-e----- -yen y------o-. Pyettiot dyen ye pyetok. P-e-t-o- d-e- y- p-e-o-. ------------------------ Pyettiot dyen ye pyetok.
El sisè dia és dissabte. Ше-т-о--де----саб---. Шестиот ден е сабота. Ш-с-и-т д-н е с-б-т-. --------------------- Шестиот ден е сабота. 0
Shy-----t-d--n----sa----. Shyestiot dyen ye sabota. S-y-s-i-t d-e- y- s-b-t-. ------------------------- Shyestiot dyen ye sabota.
El setè dia és el diumenge. Сед---- де- ---едел-. Седмиот ден е недела. С-д-и-т д-н е н-д-л-. --------------------- Седмиот ден е недела. 0
Syed---t dy-n-ye ---d--l-. Syedmiot dyen ye nyedyela. S-e-m-o- d-e- y- n-e-y-l-. -------------------------- Syedmiot dyen ye nyedyela.
La setmana té set dies. Седми---- -м- --д-м д-на. Седмицата има седум дена. С-д-и-а-а и-а с-д-м д-н-. ------------------------- Седмицата има седум дена. 0
S-ed-itza-- --a--y--oo- --ena. Syedmitzata ima syedoom dyena. S-e-m-t-a-a i-a s-e-o-m d-e-a- ------------------------------ Syedmitzata ima syedoom dyena.
(Nosaltres) només treballem cinc dies. Н-е -або--м- --мо -ет-дена. Ние работиме само пет дена. Н-е р-б-т-м- с-м- п-т д-н-. --------------------------- Ние работиме само пет дена. 0
Ni-e -ab--------am- -y---d--na. Niye rabotimye samo pyet dyena. N-y- r-b-t-m-e s-m- p-e- d-e-a- ------------------------------- Niye rabotimye samo pyet dyena.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengua artificial: L'esperanto

L'anglès és la llengua més important actualment. El seu ús serveix perquè persones de tot el món s'entenguin. Però hi ha altres llengües que també busquen aquest objectiu. Per exemple, les llengües construïdes o artificials. Les llengües artificials han estat deliberadament creades i desenvolupades. Hi ha una finalitat en la construcció d'aquestes llengües. En les llengües artificials es barregen elements de diferents llengües. Per això el seu aprenentatge hauria de resultar fàcil a la majoria de la gent. L'objectiu d'una llengua artificial és la comunicació internacional. La llengua artificial més coneguda és l'esperanto. L'esperanto va sorgir el 1887, a Varsòvia. El seu creador va ser el metge Ludwik L. Zamenhof. Zamenhof creia que els problemes de comunicació eren la causa principal de discòrdia. Per això volia crear una llengua capaç d'unir la gent. Una llengua que permetés a tothom parlar en igualtat de condicions. El pseudònim de aquest metge era Dr. Esperanto, el doctor esperançat. Això mostra com creia el doctor en el seu somni. Però la idea d'una comprensió universal és molt més antiga. Fins avui, han estat moltes les llengües artificials creades. Sempre s'han relacionat amb objectius com la tolerància i els drets humans. L'esperanto és avui una llengua amb parlants de més de 120 països. Però l'esperanto també s'ha criticat. Perquè, per exemple, el 70% del seu lèxic procedeix de llengües romàniques. I, en qualsevol cas, es tracta d'una llengua molt influïda per la família indoeuropea. Els parlants de l'esperanto intercanvien impressions i idees en congressos i associacions. S'organitzen trobades i conferències de manera regular. Així doncs, tens ganes de sentir una mica d'esperanto? Ĉu vi parolas Esperanton? – Jes, mi parolas Esperanton tre bone!
Sabia vostè que?
L’anglès americà pertany al grup de les llengües germàniques occidentals. Es tracta d’un dialecte nord-americà, al igual que l’anglès canadenc. Té 300 milions de parlants natius, pel que es converteix en la variant d’anglès més parlada en tot el món. És molt similar a l’anglès britànic. De fet, els parlants de ambdues variants poden comunicar-se entre ells sense cap problema. Tan sols resulta complicat quan un d’ells parla amb un accent molt tancat. Però també tenen les seves diferències, i es troben principalment en la pronunciació, el vocabulari i l’ortografia. En molts casos, la gramàtica i la puntuació es barregen entre les dues variants. La rellevància de l’anglès ha augmentat considerablement en comparació amb la de l’anglès britànic. Això és degut a la gran influència de la indústria del cinema i la música a Amèrica del nord. Han exportat el seu idioma per tot el món durant segles. Inclús a la India i Pakistàn, que una vegada van ser colònies britàniques, estàn adoptant “americanismes" en la actualitat. Aprèn anglès americà, és l’idioma més influent del món!