Manual de conversa

ca Al restaurant 3   »   mk Во ресторан 3

31 [trenta-u]

Al restaurant 3

Al restaurant 3

31 [триесет и еден]

31 [triyesyet i yedyen]

Во ресторан 3

[Vo ryestoran 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Voldria una entrada. Ј-с-б- ----л --с--а-- е-но-п--д-а---е. Јас би сакал / сакала едно предјадење. Ј-с б- с-к-л / с-к-л- е-н- п-е-ј-д-њ-. -------------------------------------- Јас би сакал / сакала едно предјадење. 0
Јas--- s-kal-- s-ka-a -e-n- -r-e-јa-ye-y-. Јas bi sakal / sakala yedno pryedјadyeњye. Ј-s b- s-k-l / s-k-l- y-d-o p-y-d-a-y-њ-e- ------------------------------------------ Јas bi sakal / sakala yedno pryedјadyeњye.
Voldria una amanida. Ј-с б-----а- --с----- ---а---л--а. Јас би сакал / сакала една салата. Ј-с б- с-к-л / с-к-л- е-н- с-л-т-. ---------------------------------- Јас би сакал / сакала една салата. 0
Ј-s -i --ka--/ saka-a y-dna---lat-. Јas bi sakal / sakala yedna salata. Ј-s b- s-k-l / s-k-l- y-d-a s-l-t-. ----------------------------------- Јas bi sakal / sakala yedna salata.
Voldria una sopa. Ја--б---ак-- / с-к-л---дн---у--. Јас би сакал / сакала една супа. Ј-с б- с-к-л / с-к-л- е-н- с-п-. -------------------------------- Јас би сакал / сакала една супа. 0
Ј-- bi------ /-saka-a --dn----o--. Јas bi sakal / sakala yedna soopa. Ј-s b- s-k-l / s-k-l- y-d-a s-o-a- ---------------------------------- Јas bi sakal / sakala yedna soopa.
Voldria unes postres. Ј---б---ака- ----к-ла ед----ес-р-. Јас би сакал / сакала еден десерт. Ј-с б- с-к-л / с-к-л- е-е- д-с-р-. ---------------------------------- Јас би сакал / сакала еден десерт. 0
Јa-----sa----- sa---a--e-y-n d------t. Јas bi sakal / sakala yedyen dyesyert. Ј-s b- s-k-l / s-k-l- y-d-e- d-e-y-r-. -------------------------------------- Јas bi sakal / sakala yedyen dyesyert.
Voldria un gelat amb nata. Јас--- са--л----ак-л- еден-----ол----о-шл-г. Јас би сакал / сакала еден сладолед со шлаг. Ј-с б- с-к-л / с-к-л- е-е- с-а-о-е- с- ш-а-. -------------------------------------------- Јас би сакал / сакала еден сладолед со шлаг. 0
Ј-- b--s-kal-/ --kala-ye-y-n ----o--ed--- sh--gu. Јas bi sakal / sakala yedyen sladolyed so shlagu. Ј-s b- s-k-l / s-k-l- y-d-e- s-a-o-y-d s- s-l-g-. ------------------------------------------------- Јas bi sakal / sakala yedyen sladolyed so shlagu.
Voldria fruita o formatge. Ја------а-ал---сакала ---ш-е -ли -и-ењ-. Јас би сакал / сакала овошје или сирење. Ј-с б- с-к-л / с-к-л- о-о-ј- и-и с-р-њ-. ---------------------------------------- Јас би сакал / сакала овошје или сирење. 0
Јas-b- -ak-l-/---k--a -v-sh--e --- -i-ye-y-. Јas bi sakal / sakala ovoshјye ili siryeњye. Ј-s b- s-k-l / s-k-l- o-o-h-y- i-i s-r-e-y-. -------------------------------------------- Јas bi sakal / sakala ovoshјye ili siryeњye.
(Nosaltres) voldríem esmorzar. Н---с--а-е-д--по-адува--. Ние сакаме да појадуваме. Н-е с-к-м- д- п-ј-д-в-м-. ------------------------- Ние сакаме да појадуваме. 0
N----s-kamy- ---p----------e. Niye sakamye da poјadoovamye. N-y- s-k-m-e d- p-ј-d-o-a-y-. ----------------------------- Niye sakamye da poјadoovamye.
(Nosaltres) voldríem dinar. Ни--са---е да-ру-а--. Ние сакаме да ручаме. Н-е с-к-м- д- р-ч-м-. --------------------- Ние сакаме да ручаме. 0
Ni-- sa-am---da roo-h--ye. Niye sakamye da roochamye. N-y- s-k-m-e d- r-o-h-m-e- -------------------------- Niye sakamye da roochamye.
(Nosaltres) voldríem sopar. Н-е --к----д--ве--р---. Ние сакаме да вечераме. Н-е с-к-м- д- в-ч-р-м-. ----------------------- Ние сакаме да вечераме. 0
Ni-e--a-a-ye -- -----yer---e. Niye sakamye da vyechyeramye. N-y- s-k-m-e d- v-e-h-e-a-y-. ----------------------------- Niye sakamye da vyechyeramye.
Què vol per esmorzar? Ш---с-кат--за-пој--ок? Што сакате за појадок? Ш-о с-к-т- з- п-ј-д-к- ---------------------- Што сакате за појадок? 0
Sht- --kat-e-z---o--d-k? Shto sakatye za poјadok? S-t- s-k-t-e z- p-ј-d-k- ------------------------ Shto sakatye za poјadok?
Panets amb melmelada i mel? Л----њ- -о -----л-д------? Лепчиња со мармалад и мед? Л-п-и-а с- м-р-а-а- и м-д- -------------------------- Лепчиња со мармалад и мед? 0
L--pch--a s--m----la----m---? Lyepchiњa so marmalad i myed? L-e-c-i-a s- m-r-a-a- i m-e-? ----------------------------- Lyepchiњa so marmalad i myed?
Torrades amb salsitxa i formatge? Т--- -о-колб-с----си--ње? Тост со колбаси и сирење? Т-с- с- к-л-а-и и с-р-њ-? ------------------------- Тост со колбаси и сирење? 0
T----s---o-bas--- --ryeњy-? Tost so kolbasi i siryeњye? T-s- s- k-l-a-i i s-r-e-y-? --------------------------- Tost so kolbasi i siryeњye?
Un ou passat per aigua? Ед-о-в--ен---ај--? Едно варено јајце? Е-н- в-р-н- ј-ј-е- ------------------ Едно варено јајце? 0
Ye-n--vary--o --ј-z-e? Yedno varyeno јaјtzye? Y-d-o v-r-e-o ј-ј-z-e- ---------------------- Yedno varyeno јaјtzye?
Un ou fregit? Е--о-ја--е--- -ко? Едно јајце на око? Е-н- ј-ј-е н- о-о- ------------------ Едно јајце на око? 0
Ye--o-јa--zye n- o-o? Yedno јaјtzye na oko? Y-d-o ј-ј-z-e n- o-o- --------------------- Yedno јaјtzye na oko?
Una truita? Е--н ----т? Еден омлет? Е-е- о-л-т- ----------- Еден омлет? 0
Yedye- --l-et? Yedyen omlyet? Y-d-e- o-l-e-? -------------- Yedyen omlyet?
Un altre iogurt, si us plau. М-лам- --т---ден -огу--. Молам, уште еден јогурт. М-л-м- у-т- е-е- ј-г-р-. ------------------------ Молам, уште еден јогурт. 0
Mol-m, o--h--e-yedyen јoguo-rt. Molam, ooshtye yedyen јoguoort. M-l-m- o-s-t-e y-d-e- ј-g-o-r-. ------------------------------- Molam, ooshtye yedyen јoguoort.
Una mica més de sal i pebre, si us plau. Мол----уш-- с-л - б----. Молам, уште сол и бибер. М-л-м- у-т- с-л и б-б-р- ------------------------ Молам, уште сол и бибер. 0
M--am, ---ht-e---l-i-b--yer. Molam, ooshtye sol i bibyer. M-l-m- o-s-t-e s-l i b-b-e-. ---------------------------- Molam, ooshtye sol i bibyer.
Un altre got d’aigua, si us plau. Мо-ам, у-те-е--а --ша во-а. Молам, уште една чаша вода. М-л-м- у-т- е-н- ч-ш- в-д-. --------------------------- Молам, уште една чаша вода. 0
M--a-,-o-s-t-- ye--- c-a--- v-d-. Molam, ooshtye yedna chasha voda. M-l-m- o-s-t-e y-d-a c-a-h- v-d-. --------------------------------- Molam, ooshtye yedna chasha voda.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Parlar amb èxit es pot aprendre!

Parlar és una acció relativament senzilla. Però ser capaç de parlar bé és molt més difícil. És a dir, a l'hora de dir alguna cosa, és més important el com ho diem que allò que diem pròpiament. Això ho han mostrat diversos estudis. Aquell qui sent es fixa de manera inconscient en alguns trets del llenguatge de qui parla. De manera que podem influir perquè les nostres converses causin un bon efecte. Hem de parar sempre molta atenció a la manera en què parlem. Aquesta recomanació val també pel nostre llenguatge corporal. Aquest ha de ser autèntic i compaginar-se amb la nostra personalitat. També la pròpia veu té un paper rellevant: també és valorada. En els homes, per exemple, tenir una veu profunda és un avantatge. Els transmet una mena de superioritat i competència. D'altra banda, una variació de la veu no causa efecte. Però la velocitat al parlar és especialment important. L'èxit en les converses s'ha estudiat mitjançant experiments. Parlar amb èxit significa ser capaç de convèncer a uns altres. Aquell que vulgui convèncer no ha de parlar ràpid. Perquè donaria la impressió que no és sincer. Però tampoc és apropiat parlar molt lentament. Les persones que parlen amb un ritme molt lent semblen poc intel·ligents. El millor és, llavors, parlar amb una velocitat mitjana. L'ideal són 3,5 paraules per segon. Igualment, les pauses són importants a l'hora de parlar. Ja que fan que la nostra conversa es torni natural i creïble. El resultat és que els oients confien en nosaltres. El més recomanable són quatre o cinc pauses per minut. Intenta controlar millor la teva manera de parlar! Així podràs encarar bé la teva propera entrevista de treball...
Sabia vostè que?
El noruec pertany a les llengües germàniques nòrdiques. És l’idioma natiu d’aproximadament 5 milions de persones. Resulta interessant el fet de que consti de dos idiomes estàndards: el bokmål i el nynorsk. Tots dos, idiomes reconeguts oficialment. Els dos s’utilitzen per igual en l’administració, a les escoles i als mitjans de comunicació. Durant molt de temps no es va poder establir un idioma estàndar degut la gran extensió del país, així que els dialectes es van desenvolupar independentment els uns dels altres. Tot i això, tots els noruecs entenen fàcilment els dialectes locals, de la mateixa manera que entenen els dos idiomes oficials. No té unes normes mólt sòlides en quant a la pronunciació. Això és degut a que les dues formes estàndards són predominantment escrites. Normalment s’utilitza el dialecte local a l’hora de parlar. El noruec és molt similar al danès i al suec. De fet, els parlants dels tres idiomes poden conversar entre elles fàcilment. No n’hi ha cap dubte que el noruec és un idioma molt interessant, i pots triat quina varietat vols aprendre!