Manual de conversa

ca L’hora   »   mk Часови / Време

8 [vuit]

L’hora

L’hora

8 [осум]

8 [osoom]

Часови / Време

[Chasovi / Vryemye]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Perdoni! И--ин-т-! Извинете! И-в-н-т-! --------- Извинете! 0
I-vin-etye! Izvinyetye! I-v-n-e-y-! ----------- Izvinyetye!
Quina hora és, si us plau? Ко--у-е-----т--В-----ам? Колку е часот, Ве молам? К-л-у е ч-с-т- В- м-л-м- ------------------------ Колку е часот, Ве молам? 0
Ko-ko- -e---a-o-, V-e-mola-? Kolkoo ye chasot, Vye molam? K-l-o- y- c-a-o-, V-e m-l-m- ---------------------------- Kolkoo ye chasot, Vye molam?
Moltes gràcies. Б--год-ра--мно--. Благодарам многу. Б-а-о-а-а- м-о-у- ----------------- Благодарам многу. 0
B--g-od-ra--mnogu-o. Blaguodaram mnoguoo. B-a-u-d-r-m m-o-u-o- -------------------- Blaguodaram mnoguoo.
És la una. Ча--т-------. Часот е еден. Ч-с-т е е-е-. ------------- Часот е еден. 0
Ch---t-ye -ed-en. Chasot ye yedyen. C-a-o- y- y-d-e-. ----------------- Chasot ye yedyen.
Són les dues. Ч-с-т - -в-. Часот е два. Ч-с-т е д-а- ------------ Часот е два. 0
C-a----y- dva. Chasot ye dva. C-a-o- y- d-a- -------------- Chasot ye dva.
Són les tres. Ч-сот-е -ри. Часот е три. Ч-с-т е т-и- ------------ Часот е три. 0
Cha--- y- tr-. Chasot ye tri. C-a-o- y- t-i- -------------- Chasot ye tri.
Són les quatre. Ч-сот-е---ти-и. Часот е четири. Ч-с-т е ч-т-р-. --------------- Часот е четири. 0
Ch---t--- c-y----i. Chasot ye chyetiri. C-a-o- y- c-y-t-r-. ------------------- Chasot ye chyetiri.
Són les cinc. Часо--е-пет. Часот е пет. Ч-с-т е п-т- ------------ Часот е пет. 0
C---o-----pyet. Chasot ye pyet. C-a-o- y- p-e-. --------------- Chasot ye pyet.
Són les sis. Часот-----ст. Часот е шест. Ч-с-т е ш-с-. ------------- Часот е шест. 0
Chaso--ye-sh--st. Chasot ye shyest. C-a-o- y- s-y-s-. ----------------- Chasot ye shyest.
Són les set. Ч---т е седу-. Часот е седум. Ч-с-т е с-д-м- -------------- Часот е седум. 0
C-a--t y-----d--m. Chasot ye syedoom. C-a-o- y- s-e-o-m- ------------------ Chasot ye syedoom.
Són les vuit. Ч-с-т - -с--. Часот е осум. Ч-с-т е о-у-. ------------- Часот е осум. 0
Chasot ----soo-. Chasot ye osoom. C-a-o- y- o-o-m- ---------------- Chasot ye osoom.
Són les nou. Ча--т --д-в--. Часот е девет. Ч-с-т е д-в-т- -------------- Часот е девет. 0
C----t ye dy-v---. Chasot ye dyevyet. C-a-o- y- d-e-y-t- ------------------ Chasot ye dyevyet.
Són les deu. Часот-е-д-с-т. Часот е десет. Ч-с-т е д-с-т- -------------- Часот е десет. 0
C-asot-ye-dye--et. Chasot ye dyesyet. C-a-o- y- d-e-y-t- ------------------ Chasot ye dyesyet.
Són les onze. Ча--- ----ин---ет. Часот е единаесет. Ч-с-т е е-и-а-с-т- ------------------ Часот е единаесет. 0
C-as---ye---d-n--e--e-. Chasot ye yedinayesyet. C-a-o- y- y-d-n-y-s-e-. ----------------------- Chasot ye yedinayesyet.
Són les dotze. Ч-со--е-------се-. Часот е дванаесет. Ч-с-т е д-а-а-с-т- ------------------ Часот е дванаесет. 0
Chas-t--e-dv---y---et. Chasot ye dvanayesyet. C-a-o- y- d-a-a-e-y-t- ---------------------- Chasot ye dvanayesyet.
Un minut té seixanta segons. Е--- ---у-- им- ---с-- -екун--. Една минута има шеесет секунди. Е-н- м-н-т- и-а ш-е-е- с-к-н-и- ------------------------------- Една минута има шеесет секунди. 0
Ye--a-min--t- -m------yesyet sy--o-nd-. Yedna minoota ima shyeyesyet syekoondi. Y-d-a m-n-o-a i-a s-y-y-s-e- s-e-o-n-i- --------------------------------------- Yedna minoota ima shyeyesyet syekoondi.
Una hora té seixanta minuts. Е--- ча--им- ---с-т ----ти. Еден час има шеесет минути. Е-е- ч-с и-а ш-е-е- м-н-т-. --------------------------- Еден час има шеесет минути. 0
Yed-en ch-s-im-------e---t-m---o-i. Yedyen chas ima shyeyesyet minooti. Y-d-e- c-a- i-a s-y-y-s-e- m-n-o-i- ----------------------------------- Yedyen chas ima shyeyesyet minooti.
Un dia té vint-i-quatre hores. Е----д---и-а дв--се--и-ч-т--и часа. Еден ден има дваесет и четири часа. Е-е- д-н и-а д-а-с-т и ч-т-р- ч-с-. ----------------------------------- Еден ден има дваесет и четири часа. 0
Yed-en --en im- d-a-esyet-- chy-ti-- c-asa. Yedyen dyen ima dvayesyet i chyetiri chasa. Y-d-e- d-e- i-a d-a-e-y-t i c-y-t-r- c-a-a- ------------------------------------------- Yedyen dyen ima dvayesyet i chyetiri chasa.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Famílies lingüístiques

A la Terra hi viuen aproximadament 7.000 milions de persones. I parlen al voltant de 7.000 llengües diferents. Igual que passa amb les persones, les llengües poden estar emparentades. Això vol dir que procedeixen d'una llengua originària comuna. Ara bé, també hi ha llengües absolutament aïllades. Llengües que no tenen cap relació genètica amb cap altra llengua. A Europa, per exemple, el basc es considera una llengua aïllada. Però la major part de les llengües tenen pares, fills o germans. Pertanyen a una família lingüística determinada. El grau de semblança entre les llengües s'estableix per comparació. Actualment els lingüistes han fixat una xifra d'aproximadament 300 unitats genètiques. Entre les quals hi ha unes 180 famílies amb més d'una llengua. La resta la formen 120 llengües aïllades. La família lingüística més gran és la indoeuropea. Prop de 280 llengües en formen part. A ella pertanyen les llengües romàniques, germàniques i eslaves. Hi ha més de 3.000 milions de parlants en tots els continents! La família de les llengües sinotibetanes predomina a l'Àsia. En té més de 1.300 milions de parlants. La llengua sinotibetana més important és el xinès. La tercera família lingüística més gran es troba a l'Àfrica. Es coneix amb el nom de la seva principal àrea de difusió: Níger-Congo. La família suma ‘només’ uns 350 milions de parlants. La llengua més important de la família és el suahili. En la majoria dels casos: quant més gran és el parentiu, millor és la comprensió. Les persones que parlen llengües emparentades s'entenen bé. Estan en condicions d'aprendre l'altra llengua amb relativa rapidesa. Per tant: aprèn llengües! Les trobades familiars són sempre agradables.
Sabia vostè que?
L’alemany és la llengua nativa de més de 90 milions de persones, les quals són principalment d’Alemanya, Àustria i Suïssa. També hi podem trobar parlants natius d’alemany a Bèlgica, Liechtenstein, el nort d’Itàlia i Luxemburg. A més dels seus parlants natius, l’alemany és la segona llengua d’uns 80 milions de persones. De fet, és un dels idiomes més ensenyats com a llengua estrangera. Pertany al grup de les llengües germàniques, al igual que l’anglès i l’holandès, però també n’ha rebut influència d’altres idiomes durant molts segles. Això és degut a que la regió originaria d’aquest idioma es troba just al centre d’Europa. Avui en dia, el vocabulari de l’alemany compta amb molts termes adoptats de l’anglès. Una altra característica d’aquest idioma és que es compon d’una gran varietat de dialectes. Però aquests poseeixen cada cop menys rellevància, ja que la llengua estàndard s’està expandint ràpidament degut, principalment, als mitjans de comunicació. És per això que a moltes escoles estàn tornant a ensenyar els diversos dialectes. La gramàtica alemanya no és precisament senzilla, però val la pena l’esforç, i és que l’alemany es troba entre els 10 idiomes més importants del món.