З-ш-- н--д-аѓ---?
Зошто не доаѓате?
З-ш-о н- д-а-а-е-
-----------------
Зошто не доаѓате? 0 Z-s----n-e----ѓ-t-e?Zoshto nye doaѓatye?Z-s-t- n-e d-a-a-y-?--------------------Zoshto nye doaѓatye?
В-е-----е ло--.
Времето е лошо.
В-е-е-о е л-ш-.
---------------
Времето е лошо. 0 Vr-----t- -e--o-ho.Vryemyeto ye losho.V-y-m-e-o y- l-s-o--------------------Vryemyeto ye losho.
Н- ----ам,-б----ки----ме-о - ло--.
Не доаѓам, бидејки времето е лошо.
Н- д-а-а-, б-д-ј-и в-е-е-о е л-ш-.
----------------------------------
Не доаѓам, бидејки времето е лошо. 0 N-- --a-a---bid----- vr------- -e -osh-.Nye doaѓam, bidyeјki vryemyeto ye losho.N-e d-a-a-, b-d-e-k- v-y-m-e-o y- l-s-o-----------------------------------------Nye doaѓam, bidyeјki vryemyeto ye losho.
Зош-о-то- ---д--ѓ-?
Зошто тој не доаѓа?
З-ш-о т-ј н- д-а-а-
-------------------
Зошто тој не доаѓа? 0 Zos-to t---nye -oaѓ-?Zoshto toј nye doaѓa?Z-s-t- t-ј n-e d-a-a----------------------Zoshto toј nye doaѓa?
То-------покане-.
Тој не е поканет.
Т-ј н- е п-к-н-т-
-----------------
Тој не е поканет. 0 Toј -ye--- ---an-e-.Toј nye ye pokanyet.T-ј n-e y- p-k-n-e-.--------------------Toј nye ye pokanyet.
Тој -е-д---а, б-дејк---- --по---ет.
Тој не доаѓа, бидејки не е поканет.
Т-ј н- д-а-а- б-д-ј-и н- е п-к-н-т-
-----------------------------------
Тој не доаѓа, бидејки не е поканет. 0 T-- -ye --a-a---id-eј-i -y---e--o-anyet.Toј nye doaѓa, bidyeјki nye ye pokanyet.T-ј n-e d-a-a- b-d-e-k- n-e y- p-k-n-e-.----------------------------------------Toј nye doaѓa, bidyeјki nye ye pokanyet.
З-шт- т--не-д---аш?
Зошто ти не доаѓаш?
З-ш-о т- н- д-а-а-?
-------------------
Зошто ти не доаѓаш? 0 Zos-to -i nye-d---a-h?Zoshto ti nye doaѓash?Z-s-t- t- n-e d-a-a-h-----------------------Zoshto ti nye doaѓash?
Зош----е ос---е-?
Зошто не останеш?
З-ш-о н- о-т-н-ш-
-----------------
Зошто не останеш? 0 Zos----n---os--ny--h?Zoshto nye ostanyesh?Z-s-t- n-e o-t-n-e-h----------------------Zoshto nye ostanyesh?
М-р---у--- -- р-б----.
Морам уште да работам.
М-р-м у-т- д- р-б-т-м-
----------------------
Морам уште да работам. 0 Mo-am-o--h-----a ----t-m.Moram ooshtye da rabotam.M-r-m o-s-t-e d- r-b-t-m--------------------------Moram ooshtye da rabotam.
Я не остаюсь, потому что я ещё должен / должна работать.
Per què se’n va ja?
З--т---е-е--- од-т-?
Зошто веќе си одите?
З-ш-о в-ќ- с- о-и-е-
--------------------
Зошто веќе си одите? 0 Z-sh-o --e--y--s- ---t-e?Zoshto vyekjye si oditye?Z-s-t- v-e-j-e s- o-i-y-?-------------------------Zoshto vyekjye si oditye?
Д-цн- --веќе.
Доцна е веќе.
Д-ц-а е в-ќ-.
-------------
Доцна е веќе. 0 D-tz---ye --ek-ye.Dotzna ye vyekjye.D-t-n- y- v-e-j-e-------------------Dotzna ye vyekjye.
En aprendre un altre idioma estem estimulant el nostre cervell.
El nostre pensament canvia amb l'aprenentatge.
Ens fem més creatius i flexibles.
Els raonaments difícils es tornen menys ardus per a les persones que parlen diversos idiomes.
La memòria s'exercita aprenent.
Com més aprenem, millor funciona.
Les persones que han après llengües aprenen altres coses més ràpidament.
Estan en condicions de concentrar-se més i millor sobre un tema particular.
Així en resolen els problemes amb major celeritat.
Les persones multilingües tenen per això més poder de decisió.
Però com es decideixen depèn també de les llengües.
Les llengües amb les que pensem influeixen en les nostres resolucions.
Els científics han experimentat això amb diversos subjectes.
Tots els individus de l'experiment eren bilingües.
A més de la seva llengua natal parlaven alguna altra llengua.
En l'experiment, els subjectes havien de respondre una pregunta.
La pregunta estava relacionada amb la solució d'un problema.
Els subjectes de l'estudi havien de decidir-se entre dues alternatives.
Una de les opcions era clarament més arriscada que l'altra.
Cada individu havia de respondre la pregunta en els dos idiomes.
I les respostes canviaven quan els idiomes també ho feien!
Quan feien servir la seva llengua materna, els individus es decantaven per l'alternativa de risc.
En canvi, quan s'expressaven en l'altra llengua escollien l'opció més segura.
Després d'aquest experiment, els subjectes de l'estudi encara van haver de fer apostes.
També llavors es va fer visible una clara diferència.
Quan apostaven en la llengua que no era la materna es mostraven més prudents.
Els investigadors creuen que ens concentrem més quan parlem en llengües diferents a la materna.
Llavors prenem decisions de forma no emocional sinó racional...