Manual de conversa

ca Països i llengües   »   mk Земји и јазици

5 [cinc]

Països i llengües

Països i llengües

5 [пет]

5 [pyet]

Земји и јазици

[Zyemјi i јazitzi]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
John és de Londres. Џ---е-о---о-до-. Џон е од Лондон. Џ-н е о- Л-н-о-. ---------------- Џон е од Лондон. 0
Dʒo---e od -on---. Dʒon ye od London. D-o- y- o- L-n-o-. ------------------ Dʒon ye od London.
Londres és a la Gran Bretanya. Л-ндон -----оѓ- в- --глија. Лондон се наоѓа во Англија. Л-н-о- с- н-о-а в- А-г-и-а- --------------------------- Лондон се наоѓа во Англија. 0
L-nd-n-sy- --o-a--o ----liјa. London sye naoѓa vo Anguliјa. L-n-o- s-e n-o-a v- A-g-l-ј-. ----------------------------- London sye naoѓa vo Anguliјa.
Ell parla anglès. То---б-рув--а-гл----. Тој зборува англиски. Т-ј з-о-у-а а-г-и-к-. --------------------- Тој зборува англиски. 0
Toј-zbo-oova ---uli-k-. Toј zboroova anguliski. T-ј z-o-o-v- a-g-l-s-i- ----------------------- Toј zboroova anguliski.
La Maria és de Madrid. Ма-ија е-о- Мадр--. Марија е од Мадрид. М-р-ј- е о- М-д-и-. ------------------- Марија е од Мадрид. 0
M-r--- y-----Ma-r-d. Mariјa ye od Madrid. M-r-ј- y- o- M-d-i-. -------------------- Mariјa ye od Madrid.
Madrid es troba a Espanya. М-д------ --о---во---а--ја. Мадрид се наоѓа во Шпанија. М-д-и- с- н-о-а в- Ш-а-и-а- --------------------------- Мадрид се наоѓа во Шпанија. 0
Mad--d sye--a-ѓa vo -h-a-iј-. Madrid sye naoѓa vo Shpaniјa. M-d-i- s-e n-o-a v- S-p-n-ј-. ----------------------------- Madrid sye naoѓa vo Shpaniјa.
Ella parla espanyol. Т---з-о-ув- шпа----. Таа зборува шпански. Т-а з-о-у-а ш-а-с-и- -------------------- Таа зборува шпански. 0
T-a z-o-oo-- shp--sk-. Taa zboroova shpanski. T-a z-o-o-v- s-p-n-k-. ---------------------- Taa zboroova shpanski.
Peter i Martha són de Berlín. Пе-ар----арта -е од-Бер-и-. Петар и Марта се од Берлин. П-т-р и М-р-а с- о- Б-р-и-. --------------------------- Петар и Марта се од Берлин. 0
P-et---- --r---s-e-od -y--l--. Pyetar i Marta sye od Byerlin. P-e-a- i M-r-a s-e o- B-e-l-n- ------------------------------ Pyetar i Marta sye od Byerlin.
Berlín es troba a Alemanya. Бе--и--с- -аоѓа--о----ма---а. Берлин се наоѓа во Германија. Б-р-и- с- н-о-а в- Г-р-а-и-а- ----------------------------- Берлин се наоѓа во Германија. 0
By-rl-- s-e ---ѓ- v- -uyer-aniј-. Byerlin sye naoѓa vo Guyermaniјa. B-e-l-n s-e n-o-a v- G-y-r-a-i-a- --------------------------------- Byerlin sye naoѓa vo Guyermaniјa.
Tots dos parleu alemany? Зб-р-в-те-ли в-е---а-ц--а-г-рма--ки? Зборувате ли вие двајцата германски? З-о-у-а-е л- в-е д-а-ц-т- г-р-а-с-и- ------------------------------------ Зборувате ли вие двајцата германски? 0
Zb--o----y---- v-y--d-aјt--t--guyerm-----? Zboroovatye li viye dvaјtzata guyermanski? Z-o-o-v-t-e l- v-y- d-a-t-a-a g-y-r-a-s-i- ------------------------------------------ Zboroovatye li viye dvaјtzata guyermanski?
Londres és una capital. Лон--н - ----е- ----. Лондон е главен град. Л-н-о- е г-а-е- г-а-. --------------------- Лондон е главен град. 0
Lo-do- -e------y-- gu-a-. London ye gulavyen gurad. L-n-o- y- g-l-v-e- g-r-d- ------------------------- London ye gulavyen gurad.
Madrid i Berlín també són capitals. Мадрид и-Бер-ин--- -с-- та-а -л-в----р--ови. Мадрид и Берлин се исто така главни градови. М-д-и- и Б-р-и- с- и-т- т-к- г-а-н- г-а-о-и- -------------------------------------------- Мадрид и Берлин се исто така главни градови. 0
Madr-- - B-e-lin---- --to -a-- gu-a----gu-a--v-. Madrid i Byerlin sye isto taka gulavni guradovi. M-d-i- i B-e-l-n s-e i-t- t-k- g-l-v-i g-r-d-v-. ------------------------------------------------ Madrid i Byerlin sye isto taka gulavni guradovi.
Les capitals són grans i sorolloses. Г---н--е-г-а-о-и се -----и-и-бу-ни. Главните градови се големи и бучни. Г-а-н-т- г-а-о-и с- г-л-м- и б-ч-и- ----------------------------------- Главните градови се големи и бучни. 0
Gu-a--i-y---ur----i -----u---em- i---ochn-. Gulavnitye guradovi sye guolyemi i boochni. G-l-v-i-y- g-r-d-v- s-e g-o-y-m- i b-o-h-i- ------------------------------------------- Gulavnitye guradovi sye guolyemi i boochni.
França es troba a Europa. Фр----ј--се-н-----во----о-а. Франција се наоѓа во Европа. Ф-а-ц-ј- с- н-о-а в- Е-р-п-. ---------------------------- Франција се наоѓа во Европа. 0
F-a--ziјa sy- -a--a-v- Y--r-pa. Frantziјa sye naoѓa vo Yevropa. F-a-t-i-a s-e n-o-a v- Y-v-o-a- ------------------------------- Frantziјa sye naoѓa vo Yevropa.
Egipte es troba a l’Àfrica. Ег---- с- -аоѓ---о -ф--к-. Египет се наоѓа во Африка. Е-и-е- с- н-о-а в- А-р-к-. -------------------------- Египет се наоѓа во Африка. 0
Ye---pyet --e-na-------A--ik-. Yeguipyet sye naoѓa vo Afrika. Y-g-i-y-t s-e n-o-a v- A-r-k-. ------------------------------ Yeguipyet sye naoѓa vo Afrika.
El Japó es troba a l’Àsia. Ја-о-и-а с--наоѓа-во-Аз-ја. Јапонија се наоѓа во Азија. Ј-п-н-ј- с- н-о-а в- А-и-а- --------------------------- Јапонија се наоѓа во Азија. 0
Јa--ni-a--y- n---- vo Az---. Јaponiјa sye naoѓa vo Aziјa. Ј-p-n-ј- s-e n-o-a v- A-i-a- ---------------------------- Јaponiјa sye naoѓa vo Aziјa.
El Canadà es troba a l’Amèrica del Nord. Ка-а-а с--н--ѓ- ---Се----- -ме--к-. Канада се наоѓа во Северна Америка. К-н-д- с- н-о-а в- С-в-р-а А-е-и-а- ----------------------------------- Канада се наоѓа во Северна Америка. 0
K--a-a--ye-n--ѓa vo S-ev---na -------a. Kanada sye naoѓa vo Syevyerna Amyerika. K-n-d- s-e n-o-a v- S-e-y-r-a A-y-r-k-. --------------------------------------- Kanada sye naoѓa vo Syevyerna Amyerika.
El Panamà es troba a l’Amèrica Central. Пан-м---- ---ѓ- -о-Ср-д-а А--р--а. Панама се наоѓа во Средна Америка. П-н-м- с- н-о-а в- С-е-н- А-е-и-а- ---------------------------------- Панама се наоѓа во Средна Америка. 0
Pana-a-s-- -a-ѓa--o--rye----Amy-rika. Panama sye naoѓa vo Sryedna Amyerika. P-n-m- s-e n-o-a v- S-y-d-a A-y-r-k-. ------------------------------------- Panama sye naoѓa vo Sryedna Amyerika.
El Brasil es troba a l’Amèrica del Sud. Бр-зил се --оѓа----Јуж-----ери-а. Бразил се наоѓа во Јужна Америка. Б-а-и- с- н-о-а в- Ј-ж-а А-е-и-а- --------------------------------- Бразил се наоѓа во Јужна Америка. 0
Brazil-sy- na-ѓ- vo -oo--a-Am-er-ka. Brazil sye naoѓa vo Јooʐna Amyerika. B-a-i- s-e n-o-a v- Ј-o-n- A-y-r-k-. ------------------------------------ Brazil sye naoѓa vo Јooʐna Amyerika.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües i dialectes

Al món hi ha entre 6.000 i 7.000 llengües diferents. El nombre de dialectes és molt més gran. Però quina diferència hi ha entre llengua i dialecte? Els dialectes estan sempre relacionats amb una clara demarcació geogràfica. Formen part de les varietats regionals d'una llengua. De manera que els dialectes són els sistemes lingüístics amb menys cobertura. Per regla general, els dialectes només es parlen, no s'escriuen. Formen un sistema lingüístic propi. I segueixen les seves pròpies regles. En teoria, qualsevol llengua pot tenir molts dialectes. Tots els dialectes depenen de la llengua estàndard. La llengua estàndard l'entenen tots membres d'un país. Mitjançant la llengua estàndard es poden comunicar tots els parlants dels diferents dialectes. La importància dels dialectes, en general, és cada vegada menor. A les ciutats amb prou feines se sent parlar ja varietats dialectals. També en l'àmbit laboral s'imposa cada vegada més la varietat estàndard d'una llengua. Els parlants d'un dialecte sovint són considerats rústics i incultes. Però en realitat n'hi ha de totes les classes socials. Els que s'expressen en una forma dialectal de cap manera són menys intel·ligents que els altres. Tot el contrari! Parlar un dialecte té molts avantatges. En un curs de llengua, per exemple. Els parlants d'un dialecte saben que hi ha diferents formes lingüístiques. I estan acostumats a canviar de registre lingüístic rapidament. Per això els parlants d'un dialecte tenen una capacitat especial per a la variació lingüística. Tenen un sentit desenvolupat per saber el registre de la llengua que cada situació requereix. Això està demostrat científicament. Així doncs: valora el teu dialecte! Val la pena!
Sabia vostè que?
El búlgar pertany a la familia de les llengües eslaves meridionals. Té uns 10 milions de parlants, la majoria procedents de Bulgària, però també es parla en altres països com Ucraïna y Moldàvia. És una de les llengües eslaves més antigues documentades. També compta amb algunes peculiaritats pròpies. Resulta particularment interessant la seva similitud amb l’albanès i el romanès, dos idiomas que no són d’origen eslau. Encara que ambdues branques compten amb varis paral·lelismes. Per aquest motiu s’els engloba habitualment com a llengües lenguas balcàniques, ja que tenen moltes característiques en comú, però no estàn relacionades entre elles. Els verbs búlgars presenten varies formes, però careixen del mode infinitiu. Si vols aprendre aquest peculiar idioma, veuràs com de seguida descubriràs moltíssimes coses interessants.