Manual de conversa

ca Els transports públics   »   mk Јавен сообраќај

36 [trenta-sis]

Els transports públics

Els transports públics

36 [триесет и шест]

36 [triyesyet i shyest]

Јавен сообраќај

[Јavyen soobrakjaј]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
On és la parada de l’autobús? К--е е авт---с--та ----и-а? Каде е автобуската станица? К-д- е а-т-б-с-а-а с-а-и-а- --------------------------- Каде е автобуската станица? 0
K---e y----tobo--kata--ta----a? Kadye ye avtobooskata stanitza? K-d-e y- a-t-b-o-k-t- s-a-i-z-? ------------------------------- Kadye ye avtobooskata stanitza?
Quin autobús va al centre de la ciutat? К-ј-а--обус ---- во -е-та-от? Кој автобус вози во центарот? К-ј а-т-б-с в-з- в- ц-н-а-о-? ----------------------------- Кој автобус вози во центарот? 0
Koј -v-oboos----- vo -z-en--r-t? Koј avtoboos vozi vo tzyentarot? K-ј a-t-b-o- v-z- v- t-y-n-a-o-? -------------------------------- Koј avtoboos vozi vo tzyentarot?
Quina línia he de prendre? К-----ини-а -о-а- д---- з-мам? Која линија морам да ја земам? К-ј- л-н-ј- м-р-м д- ј- з-м-м- ------------------------------ Која линија морам да ја земам? 0
K--- liniј---o--m -a--- ------? Koјa liniјa moram da јa zyemam? K-ј- l-n-ј- m-r-m d- ј- z-e-a-? ------------------------------- Koјa liniјa moram da јa zyemam?
Hauré de canviar d’autobús? Да----------а -----екачув-м? Дали морам да се прекачувам? Д-л- м-р-м д- с- п-е-а-у-а-? ---------------------------- Дали морам да се прекачувам? 0
D--i -------- -ye-p--ekac-o--a-? Dali moram da sye pryekachoovam? D-l- m-r-m d- s-e p-y-k-c-o-v-m- -------------------------------- Dali moram da sye pryekachoovam?
On he de canviar? Ка-е---рам-д--с--п---а---? Каде морам да се прекачам? К-д- м-р-м д- с- п-е-а-а-? -------------------------- Каде морам да се прекачам? 0
K-d-----ra---a-sy--p-y--acham? Kadye moram da sye pryekacham? K-d-e m-r-m d- s-e p-y-k-c-a-? ------------------------------ Kadye moram da sye pryekacham?
Quant costa un bitllet? К-лку-ч--- е-ен во-е- -ил-т? Колку чини еден возен билет? К-л-у ч-н- е-е- в-з-н б-л-т- ---------------------------- Колку чини еден возен билет? 0
Kolkoo---i-i-yed-e--vozyen-b-l--t? Kolkoo chini yedyen vozyen bilyet? K-l-o- c-i-i y-d-e- v-z-e- b-l-e-? ---------------------------------- Kolkoo chini yedyen vozyen bilyet?
Quantes parades hi ha fins al centre? К-лк--а-тобуски----ни-----а-д- --н--р--? Колку автобуски станици има до центарот? К-л-у а-т-б-с-и с-а-и-и и-а д- ц-н-а-о-? ---------------------------------------- Колку автобуски станици има до центарот? 0
K--k-- -v---o-sk- st--it-i--m---o -z-e-ta-o-? Kolkoo avtobooski stanitzi ima do tzyentarot? K-l-o- a-t-b-o-k- s-a-i-z- i-a d- t-y-n-a-o-? --------------------------------------------- Kolkoo avtobooski stanitzi ima do tzyentarot?
Heu de baixar aquí. О--е --р-т---а--е -имн--е. Овде морате да се симнете. О-д- м-р-т- д- с- с-м-е-е- -------------------------- Овде морате да се симнете. 0
O-d-e---ra--e--a -y- --m--et--. Ovdye moratye da sye simnyetye. O-d-e m-r-t-e d- s-e s-m-y-t-e- ------------------------------- Ovdye moratye da sye simnyetye.
Heu de baixar per darrere. М-рате да-с--симнете---зади. Морате да се симнете позади. М-р-т- д- с- с-м-е-е п-з-д-. ---------------------------- Морате да се симнете позади. 0
Mor--ye da-s-- -i-n----- p-za-i. Moratye da sye simnyetye pozadi. M-r-t-e d- s-e s-m-y-t-e p-z-d-. -------------------------------- Moratye da sye simnyetye pozadi.
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts. С--дн-то м---о до-ѓа-з--5-мину-и. Следното метро доаѓа за 5 минути. С-е-н-т- м-т-о д-а-а з- 5 м-н-т-. --------------------------------- Следното метро доаѓа за 5 минути. 0
Sl-ed-oto--yetro--oa-a za - mi-oo--. Slyednoto myetro doaѓa za 5 minooti. S-y-d-o-o m-e-r- d-a-a z- 5 m-n-o-i- ------------------------------------ Slyednoto myetro doaѓa za 5 minooti.
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts. Сл-днио- -рамв-ј-д--ѓ- за--0 м-н-ти. Следниот трамвај доаѓа за 10 минути. С-е-н-о- т-а-в-ј д-а-а з- 1- м-н-т-. ------------------------------------ Следниот трамвај доаѓа за 10 минути. 0
S-y--ni-t -r-mv-ј-d-aѓ---- -- -----ti. Slyedniot tramvaј doaѓa za 10 minooti. S-y-d-i-t t-a-v-ј d-a-a z- 1- m-n-o-i- -------------------------------------- Slyedniot tramvaј doaѓa za 10 minooti.
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts. След--о--ав----с--оа-- ---15 м----и. Следниот автобус доаѓа за 15 минути. С-е-н-о- а-т-б-с д-а-а з- 1- м-н-т-. ------------------------------------ Следниот автобус доаѓа за 15 минути. 0
S-yedn----a-t--oo---o----z- 1----noo-i. Slyedniot avtoboos doaѓa za 15 minooti. S-y-d-i-t a-t-b-o- d-a-a z- 1- m-n-o-i- --------------------------------------- Slyedniot avtoboos doaѓa za 15 minooti.
Quan passa el darrer tren? Кога----- ----е-н-----е--о? Кога вози последното метро? К-г- в-з- п-с-е-н-т- м-т-о- --------------------------- Кога вози последното метро? 0
K--ua -ozi posly--noto m----o? Kogua vozi poslyednoto myetro? K-g-a v-z- p-s-y-d-o-o m-e-r-? ------------------------------ Kogua vozi poslyednoto myetro?
Quan passa el darrer tramvia? К-га---з--п-сле--ио--т--м-ај? Кога вози последниот трамвај? К-г- в-з- п-с-е-н-о- т-а-в-ј- ----------------------------- Кога вози последниот трамвај? 0
Ko-ua-v-z- --sl-edniot-t-a-v--? Kogua vozi poslyedniot tramvaј? K-g-a v-z- p-s-y-d-i-t t-a-v-ј- ------------------------------- Kogua vozi poslyedniot tramvaј?
Quan passa el darrer autobús? К--а----и п-----н-о--а-то---? Кога вози последниот автобус? К-г- в-з- п-с-е-н-о- а-т-б-с- ----------------------------- Кога вози последниот автобус? 0
Ko--a -o---p---yed-iot --tob---? Kogua vozi poslyedniot avtoboos? K-g-a v-z- p-s-y-d-i-t a-t-b-o-? -------------------------------- Kogua vozi poslyedniot avtoboos?
Que té bitllet? Д--и имате--о-е- ---ет? Дали имате возен билет? Д-л- и-а-е в-з-н б-л-т- ----------------------- Дали имате возен билет? 0
D------atye vo--e--bi--e-? Dali imatye vozyen bilyet? D-l- i-a-y- v-z-e- b-l-e-? -------------------------- Dali imatye vozyen bilyet?
Bitllet? – No, no en tinc. Воз-----ле-?----е--н-ма-. Возен билет? – Не, немам. В-з-н б-л-т- – Н-, н-м-м- ------------------------- Возен билет? – Не, немам. 0
V-zye- bi-yet? - N-e,-n-e--m. Vozyen bilyet? – Nye, nyemam. V-z-e- b-l-e-? – N-e- n-e-a-. ----------------------------- Vozyen bilyet? – Nye, nyemam.
Llavors vostè ha de pagar una multa. То-а--мор--е--а ---т--- к---а. Тогаш морате да платите казна. Т-г-ш м-р-т- д- п-а-и-е к-з-а- ------------------------------ Тогаш морате да платите казна. 0
T--u----mor---- -- -l---t-- --z--. Toguash moratye da platitye kazna. T-g-a-h m-r-t-e d- p-a-i-y- k-z-a- ---------------------------------- Toguash moratye da platitye kazna.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El desenvolupament del llenguatge

És clar per què parlem els uns amb els altres. Volem intercanviar idees i entendre'ns. De quina manera es va originar el llenguatge és una mica menys evident. Sobre això hi ha diferents teories. Però del que no hi ha dubte és que el llenguatge és una cosa antiga. Condició sine qua non per a l'aparició de la parla va ser el desenvolupament d'algunes característiques físiques Eren necessàries per poder emetre sons. Els neandertals ja tenien la capacitat d'emprar la seva veu. Això els diferenciava dels animals. Una veu forta i ferma resultava fonamental per defensar-se. Amb ella es podia amenaçar o espantar els enemics. En aquesta època ja es feien eines i el foc havia estat descobert. Aquests coneixements havien de ser transmesos d'alguna manera. El llenguatge era també important per als caçadors en grups. Fa 2 milions d'anys hi havia una forma senzilla de fer-se entendre. Els primers elements lingüístics eren signes i gestos. Però els homes volien entendre's també enmig de la foscor. A més, havien de poder parlar entre si sense haver de mirar-se. Així es com es va desenvolupar la veu, reemplaçant els gestos. El llenguatge, en el sentit que té per a nosaltres avui, té almenys 50.000 anys d'edat. Quan l'Homo sapiens va abandonar Àfrica es va dispersar pel món. Les llengües van començar a diferenciar-se unes de les altres en les diferents àrees geogràfiques. Així es van originar diferents famílies lingüístiques. Encara que llavors no contenien més que els fonaments dels ulteriors sistemes lingüístics. Les primeres llengües eren, en efecte, molt menys complexes que les llengües actuals. Les llengües van evolucionar mitjançant el desenvolupament conjunt de gramàtica, fonètica i semàntica. Es podria afirmar que les diferents llengües són diferents solucions. Però el problema va ser i segueix sent el mateix: com fer visible el que penso?
Sabia vostè que?
El portuguès brasiler forma part de les llengües romàniques. Va sorgir a partir del portuguès europeu, el qual va arrivar a Amèrica del Sud durant l’època colonial. Avui dia, Brasil és el país amb el major nombre de parlants de portuguès del món. És l’idioma natiu d’aproximadament 190 milions de persones, i suposa una gran influència en altres països d’Amèrica del Sud. Inclús existeix un idioma híbrid com a resultat de la barreja del portuguès i l’espanyol. En els seus inicis, a Brasil s’utilitzava el portuguès europeu, però a partir del 1930, va començar a sorgir un nou moviment que promovia la cultura brasilera. Els brasilers es sentían molt orgullosos del seu idioma, i volien accentuar les seves peculiaritats. Però també hi van haver molts esforços per mantindre ambdues variants del portuguès. Un exemple, és l’acord en el que es va acceptar una ortografia comú. Avui dia, les majors diferències es troben principalment en la pronunciació. El vocabulari brasiler conté, a més, uns “indianismes" que no s’hi troben en la variant europea. Aníma’t i descobreix aquesta meravellosa llengua, és un dels idiomes més importants del món!