Manual de conversa

ca Demanar el camí   »   mk Прашања за патот

40 [quaranta]

Demanar el camí

Demanar el camí

40 [четириесет]

40 [chyetiriyesyet]

Прашања за патот

[Prashaњa za patot]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Perdoni! И-ви-ете! Извинете! И-в-н-т-! --------- Извинете! 0
Iz--n--ty-! Izvinyetye! I-v-n-e-y-! ----------- Izvinyetye!
Que em podria ajudar? Мо---- ли -- -и п--о--ете? Можете ли да ми помогнете? М-ж-т- л- д- м- п-м-г-е-е- -------------------------- Можете ли да ми помогнете? 0
M-ʐ----e l- -- m- ---og----tye? Moʐyetye li da mi pomogunyetye? M-ʐ-e-y- l- d- m- p-m-g-n-e-y-? ------------------------------- Moʐyetye li da mi pomogunyetye?
On hi ha un bon restaurant per aquí? К--е-и-- -вд--д-бар------р--? Каде има овде добар ресторан? К-д- и-а о-д- д-б-р р-с-о-а-? ----------------------------- Каде има овде добар ресторан? 0
K-dye-ima--v--e ----r r-e--ora-? Kadye ima ovdye dobar ryestoran? K-d-e i-a o-d-e d-b-r r-e-t-r-n- -------------------------------- Kadye ima ovdye dobar ryestoran?
Giri a l’esquerra a la cantonada. П---е------о-зад -го-о-. Појдете лево зад аголот. П-ј-е-е л-в- з-д а-о-о-. ------------------------ Појдете лево зад аголот. 0
Poј-ye-----y-vo --d a---l--. Poјdyetye lyevo zad aguolot. P-ј-y-t-e l-e-o z-d a-u-l-t- ---------------------------- Poјdyetye lyevo zad aguolot.
Després continui una mica recte. П--оа одете --ен д-л-п-ав--нап--д. Потоа одете еден дел право напред. П-т-а о-е-е е-е- д-л п-а-о н-п-е-. ---------------------------------- Потоа одете еден дел право напред. 0
P--oa o-------ye-y-n---el --a-o na-r-e-. Potoa odyetye yedyen dyel pravo napryed. P-t-a o-y-t-e y-d-e- d-e- p-a-o n-p-y-d- ---------------------------------------- Potoa odyetye yedyen dyel pravo napryed.
Després vagi cent metres a la dreta. По-оа -дет- ----м--р- -- ----о. Потоа одете сто метри на десно. П-т-а о-е-е с-о м-т-и н- д-с-о- ------------------------------- Потоа одете сто метри на десно. 0
Po-------et-e-sto -----i-n- d-e---. Potoa odyetye sto myetri na dyesno. P-t-a o-y-t-e s-o m-e-r- n- d-e-n-. ----------------------------------- Potoa odyetye sto myetri na dyesno.
També pot agafar l’autobús. Може-е-ис-- така да-з--ете-и--в-о-у-. Можете исто така да земете и автобус. М-ж-т- и-т- т-к- д- з-м-т- и а-т-б-с- ------------------------------------- Можете исто така да земете и автобус. 0
M--y-ty- -----t--a d--z--my---- --a-t-b-o-. Moʐyetye isto taka da zyemyetye i avtoboos. M-ʐ-e-y- i-t- t-k- d- z-e-y-t-e i a-t-b-o-. ------------------------------------------- Moʐyetye isto taka da zyemyetye i avtoboos.
També pot prendre el tramvia. Мо-е-- -с---так--д- з--ете и----мвај. Можете исто така да земете и трамвај. М-ж-т- и-т- т-к- д- з-м-т- и т-а-в-ј- ------------------------------------- Можете исто така да земете и трамвај. 0
Moʐye--e---to----a d- -ye-y---- i-tr--v-ј. Moʐyetye isto taka da zyemyetye i tramvaј. M-ʐ-e-y- i-t- t-k- d- z-e-y-t-e i t-a-v-ј- ------------------------------------------ Moʐyetye isto taka da zyemyetye i tramvaј.
També em pot seguir en cotxe. М-же-----т---ака----в-з-те-и-п----и--ен-. Можете исто така да возите и позади мене. М-ж-т- и-т- т-к- д- в-з-т- и п-з-д- м-н-. ----------------------------------------- Можете исто така да возите и позади мене. 0
Mo---t-e--st- t--a--a-v-z--ye-- --zadi m-e-ye. Moʐyetye isto taka da vozitye i pozadi myenye. M-ʐ-e-y- i-t- t-k- d- v-z-t-e i p-z-d- m-e-y-. ---------------------------------------------- Moʐyetye isto taka da vozitye i pozadi myenye.
Com vaig a l’estadi de futbol? К--- д- стиг--м ---ф--б-лскиот-стади--? Како да стигнам до фудбалскиот стадион? К-к- д- с-и-н-м д- ф-д-а-с-и-т с-а-и-н- --------------------------------------- Како да стигнам до фудбалскиот стадион? 0
Kak- da-s-i--n-m--o------a--k-ot-st--io-? Kako da stigunam do foodbalskiot stadion? K-k- d- s-i-u-a- d- f-o-b-l-k-o- s-a-i-n- ----------------------------------------- Kako da stigunam do foodbalskiot stadion?
Travessi el pont! П-емин--- г- мос--- ! Преминете го мостот ! П-е-и-е-е г- м-с-о- ! --------------------- Преминете го мостот ! 0
Pr--m--yet---g-o-m-s-o--! Pryeminyetye guo mostot ! P-y-m-n-e-y- g-o m-s-o- ! ------------------------- Pryeminyetye guo mostot !
Passi pel túnel! Во--те н-з--у----- ! Возете низ тунелот ! В-з-т- н-з т-н-л-т ! -------------------- Возете низ тунелот ! 0
Vozyety----- t--nyelot-! Vozyetye niz toonyelot ! V-z-e-y- n-z t-o-y-l-t ! ------------------------ Vozyetye niz toonyelot !
Vagi fins al tercer semàfor. В-з-те до т-ети-- се-афор. Возете до третиот семафор. В-з-т- д- т-е-и-т с-м-ф-р- -------------------------- Возете до третиот семафор. 0
Vo-y---e do---y-ti-t-s-e-af--. Vozyetye do tryetiot syemafor. V-z-e-y- d- t-y-t-o- s-e-a-o-. ------------------------------ Vozyetye do tryetiot syemafor.
Després prengui el primer carrer a la dreta. П--о----р---е----п-в----у-ица-д--н-. Потоа свртете на првата улица десно. П-т-а с-р-е-е н- п-в-т- у-и-а д-с-о- ------------------------------------ Потоа свртете на првата улица десно. 0
Po--- -v---e-y---- -r-ata-o-l-t----y--no. Potoa svrtyetye na prvata oolitza dyesno. P-t-a s-r-y-t-e n- p-v-t- o-l-t-a d-e-n-. ----------------------------------------- Potoa svrtyetye na prvata oolitza dyesno.
Continui tot dret en el pròxim encreuament. П--оа--озет---р-в- -а---д---е-у-след-а---ра-кр-ни-а. Потоа возете право напред преку следната раскрсница. П-т-а в-з-т- п-а-о н-п-е- п-е-у с-е-н-т- р-с-р-н-ц-. ---------------------------------------------------- Потоа возете право напред преку следната раскрсница. 0
Poto---o----y--p---o na--y-- pr-ek-o---y----t----skrs----a. Potoa vozyetye pravo napryed pryekoo slyednata raskrsnitza. P-t-a v-z-e-y- p-a-o n-p-y-d p-y-k-o s-y-d-a-a r-s-r-n-t-a- ----------------------------------------------------------- Potoa vozyetye pravo napryed pryekoo slyednata raskrsnitza.
Perdoni’m, com vaig a l’aeroport? И-вин-те, ка-о -а -т----- -о---р-др-мот? Извинете, како да стигнам до аеродромот? И-в-н-т-, к-к- д- с-и-н-м д- а-р-д-о-о-? ---------------------------------------- Извинете, како да стигнам до аеродромот? 0
Izvin-e---- -ak- -- stig--am do--y--od--m--? Izvinyetye, kako da stigunam do ayerodromot? I-v-n-e-y-, k-k- d- s-i-u-a- d- a-e-o-r-m-t- -------------------------------------------- Izvinyetye, kako da stigunam do ayerodromot?
El millor és agafar el metro. Н--д-б-о --д- земет---етр-. Најдобро е да земете метро. Н-ј-о-р- е д- з-м-т- м-т-о- --------------------------- Најдобро е да земете метро. 0
N----b-o ye ----y--yet-e m-etro. Naјdobro ye da zyemyetye myetro. N-ј-o-r- y- d- z-e-y-t-e m-e-r-. -------------------------------- Naјdobro ye da zyemyetye myetro.
Continui fins a l’última estació. Во-ет- се--д-ост-вно-до-по-ле-н--а --а-и-а. Возете се едноставно до последната станица. В-з-т- с- е-н-с-а-н- д- п-с-е-н-т- с-а-и-а- ------------------------------------------- Возете се едноставно до последната станица. 0
Vo----ye --e-yedn---avn--do pos-yed--t- st--itza. Vozyetye sye yednostavno do poslyednata stanitza. V-z-e-y- s-e y-d-o-t-v-o d- p-s-y-d-a-a s-a-i-z-. ------------------------------------------------- Vozyetye sye yednostavno do poslyednata stanitza.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge dels animals

Per expressar-nos fem servir la nostra llengua. També els animals tenen els seus propis llenguatges. I els utilitzen exactament com nosaltres, els humans. És a dir, els animals també es comuniquen entre si amb l'objectiu d'intercanviar informació. En principi, cada espècie té un llenguatge determinat. Fins i tot els tèrmits es comuniquen els uns amb els altres. En cas de perill colpegen amb el seu cos a terra. D'aquesta manera avisen a la resta del perill. Altres animals xiulen si els seus enemics són a prop. Les abelles es comuniquen entre si mitjançant una dansa peculiar. Amb ella poden mostrar a les altres abelles on és el menjar. Les balenes emeten sons que es poden sentir a 5.000 quilòmetres de distància. Es comuniquen amb els seus congèneres mitjançant un cant molt peculiar. També els elefants transmeten diferents sons acústics. Encara que l'home no els pugui escoltar. La majoria dels llenguatges animals són molt complicats. Consisteixen en una combinació de diferents signes. S'utilitzen senyals acústics, químics i òptics. A més, els animals utilitzen diferents gestos. Fins ara els humans han après els llenguatges dels animals domèstics. Sabem si els gossos estan contents. I també ens adonem quan els gats volen que se'ls deixi en pau. Gossos i gats, però, parlen idiomes molt diferents. Molts dels seus senyals fins i tot són exactament els oposats. Durant molt de temps es va pensar que aquestes dues espècies s'odiaven. Però el que passa simplement és que no es comprenen. Això és el que provoca els problemes entre gossos i gats. També en el regne animal hi ha baralles a causa de malentesos.
Sabia vostè que?
El serbi és l’idioma natiu de 12 milions de persones, la majoria de les quals són de Sèrbia, i d’altres països del sudest d’Europa. Pertany a les llengües eslaves meridionals, i està estretament relacionat amb el croat i el bosnià. La seva gramàtica i el seu vocabulari són molt similars. De fet, els serbis, croats i bosnians poden comunicar-se entre ells sense cap problema. L’alfabet del serbi consta de 30 lletres, cadascuna amb una pronunciació diferent. En la seva entonació es poden també s’hi poden trobar alguns paral·lelismes amb altres idiomes tonals antics. En el chinès, per exemple, el to de les síl·labes determina el significat de la paraula. Amb el serbi passa una cosa semblant, però en aquest cas, el significat el marca la síl·laba accentuada. La seva estructura d’idioma flexiu és també una característica destacable del serbi. Això significa que els noms, els verbs, els adjectius i els pronoms sempre es conjuguen. Si t’agrada estudiar les estructures gramaticals, aleshores el serbi és el teu idioma.