Manual de conversa

ca Ahir - avui - demà   »   el Χθες – σήμερα – αύριο

10 [deu]

Ahir - avui - demà

Ahir - avui - demà

10 [δέκα]

10 [déka]

Χθες – σήμερα – αύριο

[Chthes – sḗmera – aúrio]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Ahir era dissabte. Χθ-ς ή-αν ---βα--. Χθες ήταν Σάββατο. Χ-ε- ή-α- Σ-β-α-ο- ------------------ Χθες ήταν Σάββατο. 0
C-t-e- ḗ--n S-bbat-. Chthes ḗtan Sábbato. C-t-e- ḗ-a- S-b-a-o- -------------------- Chthes ḗtan Sábbato.
Ahir vaig anar al cinema. Χθ----ήγα -ινε--. Χθες πήγα σινεμά. Χ-ε- π-γ- σ-ν-μ-. ----------------- Χθες πήγα σινεμά. 0
Ch-h-s--ḗ----ine-á. Chthes pḗga sinemá. C-t-e- p-g- s-n-m-. ------------------- Chthes pḗga sinemá.
La pel•lícula era interessant. Η -----α ή----ε-δ-α--ρ-υ--. Η ταινία ήταν ενδιαφέρουσα. Η τ-ι-ί- ή-α- ε-δ-α-έ-ο-σ-. --------------------------- Η ταινία ήταν ενδιαφέρουσα. 0
Ē t---ía -tan -n-i-----o---. Ē tainía ḗtan endiaphérousa. Ē t-i-í- ḗ-a- e-d-a-h-r-u-a- ---------------------------- Ē tainía ḗtan endiaphérousa.
Avui és diumenge. Σήμερα----αι-Κυ-ι-κ-. Σήμερα είναι Κυριακή. Σ-μ-ρ- ε-ν-ι Κ-ρ-α-ή- --------------------- Σήμερα είναι Κυριακή. 0
Sḗm--a----ai-K----k-. Sḗmera eínai Kyriakḗ. S-m-r- e-n-i K-r-a-ḗ- --------------------- Sḗmera eínai Kyriakḗ.
Avui no treballo. Σή--ρ--δ-----υ-εύ-. Σήμερα δεν δουλεύω. Σ-μ-ρ- δ-ν δ-υ-ε-ω- ------------------- Σήμερα δεν δουλεύω. 0
S------d-n ----e-ō. Sḗmera den douleúō. S-m-r- d-n d-u-e-ō- ------------------- Sḗmera den douleúō.
Em quedo a casa. Θα-μεί-----ο ----ι. Θα μείνω στο σπίτι. Θ- μ-ί-ω σ-ο σ-ί-ι- ------------------- Θα μείνω στο σπίτι. 0
T-a--e--ō-sto-spít-. Tha meínō sto spíti. T-a m-í-ō s-o s-í-i- -------------------- Tha meínō sto spíti.
Demà és dilluns. Α-ρ-- -ί--- ---τέρα. Αύριο είναι Δευτέρα. Α-ρ-ο ε-ν-ι Δ-υ-έ-α- -------------------- Αύριο είναι Δευτέρα. 0
A-----e--ai-Deut-ra. Aúrio eínai Deutéra. A-r-o e-n-i D-u-é-a- -------------------- Aúrio eínai Deutéra.
Demà torno a treballar. Αύρι- --υλ----πά-ι. Αύριο δουλεύω πάλι. Α-ρ-ο δ-υ-ε-ω π-λ-. ------------------- Αύριο δουλεύω πάλι. 0
A---o---u-e-ō-p-li. Aúrio douleúō páli. A-r-o d-u-e-ō p-l-. ------------------- Aúrio douleúō páli.
(Jo) treballo en una oficina. Δ------ στ- -ραφείο. Δουλεύω στο γραφείο. Δ-υ-ε-ω σ-ο γ-α-ε-ο- -------------------- Δουλεύω στο γραφείο. 0
D--l------o --aphe--. Douleúō sto grapheío. D-u-e-ō s-o g-a-h-í-. --------------------- Douleúō sto grapheío.
Qui és aquest? Π-ι-ς-ε---ι ---ός; Ποιος είναι αυτός; Π-ι-ς ε-ν-ι α-τ-ς- ------------------ Ποιος είναι αυτός; 0
Poios ---ai ---ós? Poios eínai autós? P-i-s e-n-i a-t-s- ------------------ Poios eínai autós?
Aquest és el Peter. Α-τό---ί-αι - Πέ-ερ. Αυτός είναι ο Πέτερ. Α-τ-ς ε-ν-ι ο Π-τ-ρ- -------------------- Αυτός είναι ο Πέτερ. 0
Au-ós--í----o----e-. Autós eínai o Péter. A-t-s e-n-i o P-t-r- -------------------- Autós eínai o Péter.
El Peter és estudiant. Ο---τε- ---α- -ο-τητής. Ο Πέτερ είναι φοιτητής. Ο Π-τ-ρ ε-ν-ι φ-ι-η-ή-. ----------------------- Ο Πέτερ είναι φοιτητής. 0
O P-----eí-ai phoitēt-s. O Péter eínai phoitētḗs. O P-t-r e-n-i p-o-t-t-s- ------------------------ O Péter eínai phoitētḗs.
Qui és aquesta? Ποια-ε---ι αυτ-; Ποια είναι αυτή; Π-ι- ε-ν-ι α-τ-; ---------------- Ποια είναι αυτή; 0
Poi--e--ai-aut-? Poia eínai autḗ? P-i- e-n-i a-t-? ---------------- Poia eínai autḗ?
Aquesta és la Martha. Αυ-ή---να--η -άρτ-. Αυτή είναι η Μάρτα. Α-τ- ε-ν-ι η Μ-ρ-α- ------------------- Αυτή είναι η Μάρτα. 0
Autḗ eí-a--ē--á-t-. Autḗ eínai ē Márta. A-t- e-n-i ē M-r-a- ------------------- Autḗ eínai ē Márta.
La Martha és secretària. Η Μ--τ- είνα---ρα--ατ--ς. Η Μάρτα είναι γραμματέας. Η Μ-ρ-α ε-ν-ι γ-α-μ-τ-α-. ------------------------- Η Μάρτα είναι γραμματέας. 0
Ē Má--a---nai g-a-m-t---. Ē Márta eínai grammatéas. Ē M-r-a e-n-i g-a-m-t-a-. ------------------------- Ē Márta eínai grammatéas.
El Peter i la Martha són amics / parella. Ο Πέτ-ρ --- η Μά-τ- ε---ι-φ----. Ο Πέτερ και η Μάρτα είναι φίλοι. Ο Π-τ-ρ κ-ι η Μ-ρ-α ε-ν-ι φ-λ-ι- -------------------------------- Ο Πέτερ και η Μάρτα είναι φίλοι. 0
O Pé-er -a- --M--t------- ph-loi. O Péter kai ē Márta eínai phíloi. O P-t-r k-i ē M-r-a e-n-i p-í-o-. --------------------------------- O Péter kai ē Márta eínai phíloi.
El Peter és l’amic / el xicot de la Martha. Ο--έ--ρ είνα----φί--- --ς --ρτ-. Ο Πέτερ είναι ο φίλος της Μάρτα. Ο Π-τ-ρ ε-ν-ι ο φ-λ-ς τ-ς Μ-ρ-α- -------------------------------- Ο Πέτερ είναι ο φίλος της Μάρτα. 0
O---t-r --n-i----h--o- t-- Márta. O Péter eínai o phílos tēs Márta. O P-t-r e-n-i o p-í-o- t-s M-r-a- --------------------------------- O Péter eínai o phílos tēs Márta.
La Martha és l’amiga / la xicota del Peter. Η --ρτ--ε-ν-ι --φί---τ-υ -έ--ρ. Η Μάρτα είναι η φίλη του Πέτερ. Η Μ-ρ-α ε-ν-ι η φ-λ- τ-υ Π-τ-ρ- ------------------------------- Η Μάρτα είναι η φίλη του Πέτερ. 0
Ē-M-rta--ín-- --ph--- t-- Péte-. Ē Márta eínai ē phílē tou Péter. Ē M-r-a e-n-i ē p-í-ē t-u P-t-r- -------------------------------- Ē Márta eínai ē phílē tou Péter.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Aprendre somiant

Avui dia, les llengües formen part de l'educació general. Tant de bo el seu aprenentatge no fos tant dificultós! Hi ha bones notícies pels que tenen dificultats a l'hora d'aprendre una llengua. Resulta que aprenem de forma més eficaç quan dormim. A aquesta conclusió han arribat diversos estudis científics. I ho podem aprofitar per aprendre llengües! Quan dormim processem i assimilem les experiències del dia. El nostre cervell analitza les noves impressions. Tot allò viscut durant la jornada és examinat novament. En aquest procés es consolida la nova informació al nostre cervell. Es reté especialment bé tot allò après abans d'anar a dormir. Per tant, pot ser útil repassar nocions importants a la nit. Cada fase del somni s'ocupa d'un contingut determinat de l'aprenentatge. La fase REM del son es relaciona amb l'aprenentatge psicomotriu. Del qual formen part les activitats musicals i esportives. L'aprenentatge de coneixements purs, en canvi, es dona en les profunditats del somni. Aquí és on es revisa tot el que hem après. Fins i tot el lèxic i la gramàtica! Quan aprenem llengües obliguem al nostre cervell a treballar intensament. Ha d'emmagatzemar noves paraules i noves regles. Durant el somni tot es reprodueix novament. Els investigadors ho anomenen la teoria de la repetició. Però l'important és dormir bé. El cos i la ment s'han de recuperar correctament. Només llavors pot treballar el cervell amb eficàcia. Es podria dir: un bon somni, un bon rendiment cognitiu. Mentre descansem el nostre cervell segueix actiu... Així doncs: Gute Nacht, good night, buona notte, dobrou noc!
Sabia vostè que?
L’anglès britànic és la variant d’anglès que s’utilitza a Gran Bretanya. Forma part de les llengües germàniques occidentals, i és l’idioma natiu de 60 milions de persones. Mostra algunes diferències amb l’anglès americà. És una llengua pluricèntrica, i per tant compta amb múltiples formes estàndards. Aquestes diferències es troben, per exemple, en el vocabulari, la pronunciació, i l’ortografia. L’anglès britànic es divideix, al mateix temps, en diferents dialectes, els quals varien considerablement entre ells. Durant molt de temps, els parlants d’aquests dialectes van ser considerats com analfabets, i no els era possible trobar feina. Avui dia la situació és molt diferent, tot i que alguns dialectes representen un paper molt important a Gran Bretanya. L’anglès britànic ha estat fortament influenciat pel francès. Aquesta influència és deguda a la conquesta normada que van patir l’any 1066. Però Gran Bretanya també va exportar la seva llengua a altres continets amb les seves pròpies coquestes durant l’època colonial. I així és com l’anglès es va convertir en un dels idiomes més importants de món. Aníma’t i aprèn anglès! Però l’original, si us plau.