Manual de conversa

ca Conversa 1   »   el Κουβεντούλα 1

20 [vint]

Conversa 1

Conversa 1

20 [είκοσι]

20 [eíkosi]

Κουβεντούλα 1

[Koubentoúla 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Posi’s còmode! Βολ-υ--ί-ε! Βολευτείτε! Β-λ-υ-ε-τ-! ----------- Βολευτείτε! 0
Bol--t-íte! Boleuteíte! B-l-u-e-t-! ----------- Boleuteíte!
Faci com a casa! Σαν --ο --ί-ι σ-ς. Σαν στο σπίτι σας. Σ-ν σ-ο σ-ί-ι σ-ς- ------------------ Σαν στο σπίτι σας. 0
S-----o -pí-i-s--. San sto spíti sas. S-n s-o s-í-i s-s- ------------------ San sto spíti sas.
Què vol per beure? Τ- θ- θ-λα-- -α π-ε-τ-; Τι θα θέλατε να πιείτε; Τ- θ- θ-λ-τ- ν- π-ε-τ-; ----------------------- Τι θα θέλατε να πιείτε; 0
Ti th- -hél-t---- ----t-? Ti tha thélate na pieíte? T- t-a t-é-a-e n- p-e-t-? ------------------------- Ti tha thélate na pieíte?
Li agrada la música? Α---ά-ε -η-μ-----ή; Αγαπάτε τη μουσική; Α-α-ά-ε τ- μ-υ-ι-ή- ------------------- Αγαπάτε τη μουσική; 0
Ag-pát--tē mou-ik-? Agapáte tē mousikḗ? A-a-á-e t- m-u-i-ḗ- ------------------- Agapáte tē mousikḗ?
M’encanta la música clàssica. Μ----ρέ-ε- ----α-ι-ή -ο-σικ-. Μου αρέσει η κλασική μουσική. Μ-υ α-έ-ε- η κ-α-ι-ή μ-υ-ι-ή- ----------------------------- Μου αρέσει η κλασική μουσική. 0
M-u--ré-ei-- k---i-ḗ----s-k-. Mou arései ē klasikḗ mousikḗ. M-u a-é-e- ē k-a-i-ḗ m-u-i-ḗ- ----------------------------- Mou arései ē klasikḗ mousikḗ.
Els meus CDs són aquí. Εδ-----α---α C--μο-. Εδώ είναι τα CD μου. Ε-ώ ε-ν-ι τ- C- μ-υ- -------------------- Εδώ είναι τα CD μου. 0
Ed----n----- -- m-u. Edṓ eínai ta CD mou. E-ṓ e-n-i t- C- m-u- -------------------- Edṓ eínai ta CD mou.
Que toca algun instrument musical vostè? Πα--ετ- -ά-οιο --γα-ο; Παίζετε κάποιο όργανο; Π-ί-ε-ε κ-π-ι- ό-γ-ν-; ---------------------- Παίζετε κάποιο όργανο; 0
Pa----e-k-poio ó-g-n-? Paízete kápoio órgano? P-í-e-e k-p-i- ó-g-n-? ---------------------- Paízete kápoio órgano?
Aquesta és la meva guitarra. Ε---ε-ν-ι-η-κ-θά---μ-υ. Εδώ είναι η κιθάρα μου. Ε-ώ ε-ν-ι η κ-θ-ρ- μ-υ- ----------------------- Εδώ είναι η κιθάρα μου. 0
Edṓ---n---ē-kithá-a mou. Edṓ eínai ē kithára mou. E-ṓ e-n-i ē k-t-á-a m-u- ------------------------ Edṓ eínai ē kithára mou.
Que li agrada cantar? Σ-ς --έ-ε- να -ρα-ουδ-τε; Σας αρέσει να τραγουδάτε; Σ-ς α-έ-ε- ν- τ-α-ο-δ-τ-; ------------------------- Σας αρέσει να τραγουδάτε; 0
S-s ar-s-i-n--t-ago-dáte? Sas arései na tragoudáte? S-s a-é-e- n- t-a-o-d-t-? ------------------------- Sas arései na tragoudáte?
Té fills vostè? Έ-ετ- π--δ--; Έχετε παιδιά; Έ-ε-ε π-ι-ι-; ------------- Έχετε παιδιά; 0
É-het- pa-d-á? Échete paidiá? É-h-t- p-i-i-? -------------- Échete paidiá?
Té un gos vostè? Έχετ--σκ-λο; Έχετε σκύλο; Έ-ε-ε σ-ύ-ο- ------------ Έχετε σκύλο; 0
Éc--te-skýlo? Échete skýlo? É-h-t- s-ý-o- ------------- Échete skýlo?
Té un gat vostè? Έ-ετ--γ-τ-; Έχετε γάτα; Έ-ε-ε γ-τ-; ----------- Έχετε γάτα; 0
Éch-te -áta? Échete gáta? É-h-t- g-t-? ------------ Échete gáta?
Aquí són els meus llibres. Ε----ίν-- --------- μο-. Εδώ είναι τα βιβλία μου. Ε-ώ ε-ν-ι τ- β-β-ί- μ-υ- ------------------------ Εδώ είναι τα βιβλία μου. 0
E-- --n---t--bib-------. Edṓ eínai ta biblía mou. E-ṓ e-n-i t- b-b-í- m-u- ------------------------ Edṓ eínai ta biblía mou.
Ara estic llegint aquest llibre. Τώ----ι-βά-- αυτ- τ- --βλ-ο. Τώρα διαβάζω αυτό το βιβλίο. Τ-ρ- δ-α-ά-ω α-τ- τ- β-β-ί-. ---------------------------- Τώρα διαβάζω αυτό το βιβλίο. 0
T-r- di---z-----ó t- bib--o. Tṓra diabázō autó to biblío. T-r- d-a-á-ō a-t- t- b-b-í-. ---------------------------- Tṓra diabázō autó to biblío.
Què us agrada llegir? Τι σ-ς--ρέσει--α δ-α--ζετε; Τι σας αρέσει να διαβάζετε; Τ- σ-ς α-έ-ε- ν- δ-α-ά-ε-ε- --------------------------- Τι σας αρέσει να διαβάζετε; 0
Ti -a--a-é-ei--a-d---á---e? Ti sas arései na diabázete? T- s-s a-é-e- n- d-a-á-e-e- --------------------------- Ti sas arései na diabázete?
Li agrada anar a concerts? Σ-ς-αρέσ-- ν- πη-αίν-τ- -ε--υ-α-λί-ς; Σας αρέσει να πηγαίνετε σε συναυλίες; Σ-ς α-έ-ε- ν- π-γ-ί-ε-ε σ- σ-ν-υ-ί-ς- ------------------------------------- Σας αρέσει να πηγαίνετε σε συναυλίες; 0
S-s-ar-s-i--a--ē-a--et--s- sy-au-íes? Sas arései na pēgaínete se synaulíes? S-s a-é-e- n- p-g-í-e-e s- s-n-u-í-s- ------------------------------------- Sas arései na pēgaínete se synaulíes?
Li agrada anar al teatre? Σ-- ---σ-- ν- πηγα-ν-τ----ο -έατ-ο; Σας αρέσει να πηγαίνετε στο θέατρο; Σ-ς α-έ-ε- ν- π-γ-ί-ε-ε σ-ο θ-α-ρ-; ----------------------------------- Σας αρέσει να πηγαίνετε στο θέατρο; 0
Sas--r-s-i-n- pēga-ne-e-sto t----ro? Sas arései na pēgaínete sto théatro? S-s a-é-e- n- p-g-í-e-e s-o t-é-t-o- ------------------------------------ Sas arései na pēgaínete sto théatro?
Li agrada anar a l’òpera? Σας-αρ--ει ---πη----ετε--τη--ό-ερα; Σας αρέσει να πηγαίνετε στην όπερα; Σ-ς α-έ-ε- ν- π-γ-ί-ε-ε σ-η- ό-ε-α- ----------------------------------- Σας αρέσει να πηγαίνετε στην όπερα; 0
Sas aré--- ----ēg--n-te-st---ópera? Sas arései na pēgaínete stēn ópera? S-s a-é-e- n- p-g-í-e-e s-ē- ó-e-a- ----------------------------------- Sas arései na pēgaínete stēn ópera?

Llengua materna? Llengua paterna!

Quan eres petit: de qui vas aprendre la teva llengua? Segur que diràs: de la meva mare! Això és el que pensa la majoria de la gent al món. La noció de ‘llengua materna’ existeix a gairebé tots els països. És coneguda tant en xinès com en anglès. Potser sigui degut al fet que les mares són qui passen més temps amb els seus fills. Però nous estudis mostren conclusions diferents. Aquestes investigacions indiquen que la nostra llengua prové en la seva major part del nostre pare. Els investigadors van analitzar el genotip i les llengües de tribus mixtes. En algunes tribus els pares procedien de cultures diferents. Eren tribus formades fa milers d'anys. Els grans moviments migratoris van ser la raó de la seva formació. Es va analitzar part del genotip, o material genètic, d'aquests pobles. Després es va comparar la llengua de les tribus. En la majoria dels casos es parlava l'idioma del avantpassat masculí. En altres paraules, l'idioma de la població era el que pertanyia al cromosoma Y. Va ser els homes qui van portar amb si la seva llengua per territoris estrangers. Mentre que les dones locals eren qui adoptaven el nou idioma dels homes. Però encara avui el pare té una gran influència en el nostre llenguatge. Perquè els nadons, quan aprenen, s'orienten cap al llenguatge del seu pare. Els pares parlen menys amb els fills. Les estructures lingüístiques masculines són més simples que les femenines. Pel que la llengua paterna resulta més apropiada pels nadons. No els exigeix massa ​​esforç i d'aquesta manera n'és més fàcil d'aprendre. Per aquesta raó, els nadons prefereixen imitar el llenguatge del 'papa' abans que el de 'mama'. Tot i això, després és el vocabulari de la mare que modela el llenguatge del nen. Així doncs, tant les mares com els pares condicionen el nostre idioma. Així que el millor seria anomenar-la ‘llengua paternomaterna’!
Sabia vostè que?
L’italià pertany al grup de les llengües romàniques, pel que va sorgir del llatí. És l’idioma natiu d’uns 70 milions de persones, la majoria de les quals viu a Itàlia. A més, també es parla a Eslovènia i a Croàcia. Aquest idioma va arribar fins a l’Àfrica durant l’època colonial. Inclús avui en dia, l’italià l’entenen a Líbia, Somàlia i Eritrea. Molts emigrants també se’l van emportar amb ells a la seva nova llar. Existeixen numeroses comunitats de parla italiana a diverses regions d’Amèrica del Sud. En molts casos, l’italià es va barrejar amb l’espanyol, creant així nous idiomes. El més curiós de l’italià és que té varis dialectes. De fet, alguns experts parlen inclús d’idiomes independents. L’ortografia italiana, al igual que la seva pronunciació, no és gaire complicada, especialment per als parlants de català o espanyol. Per a molts, l’italià és l’idioma més bonic del món. Serà perque és l’idioma de la música, el disseny i la bona cuina?