Manual de conversa

ca Fruites i aliments   »   el Φρούτα και τρόφιμα

15 [quinze]

Fruites i aliments

Fruites i aliments

15 [δεκαπέντε]

15 [dekapénte]

Φρούτα και τρόφιμα

[Phroúta kai tróphima]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
(Jo) tinc una maduixa. Έ----ί--------α. Έχω μία φράουλα. Έ-ω μ-α φ-ά-υ-α- ---------------- Έχω μία φράουλα. 0
É--ō---a ph--ou--. Échō mía phráoula. É-h- m-a p-r-o-l-. ------------------ Échō mía phráoula.
(Jo) tinc un kiwi i un meló. Έχ--έ-- ακτ--ί-ι- -----α πε-όνι. Έχω ένα ακτινίδιο κι ένα πεπόνι. Έ-ω έ-α α-τ-ν-δ-ο κ- έ-α π-π-ν-. -------------------------------- Έχω ένα ακτινίδιο κι ένα πεπόνι. 0
É--ō-é-- -k-in--i- ----n- pe----. Échō éna aktinídio ki éna pepóni. É-h- é-a a-t-n-d-o k- é-a p-p-n-. --------------------------------- Échō éna aktinídio ki éna pepóni.
(Jo) tinc una taronja i una aranja. Έχ----α---ρτ--ά-ι-κ-ι-έ-- -κρ-ιπ-ρ---. Έχω ένα πορτοκάλι και ένα γκρέιπφρουτ. Έ-ω έ-α π-ρ-ο-ά-ι κ-ι έ-α γ-ρ-ι-φ-ο-τ- -------------------------------------- Έχω ένα πορτοκάλι και ένα γκρέιπφρουτ. 0
É-h--éna---rto--li kai--na-nkré--ph-ou-. Échō éna portokáli kai éna nkréipphrout. É-h- é-a p-r-o-á-i k-i é-a n-r-i-p-r-u-. ---------------------------------------- Échō éna portokáli kai éna nkréipphrout.
(Jo) tinc una poma i un mango. Έχω -ν--μήλο --ι έ-α-μάν--ο. Έχω ένα μήλο και ένα μάνγκο. Έ-ω έ-α μ-λ- κ-ι έ-α μ-ν-κ-. ---------------------------- Έχω ένα μήλο και ένα μάνγκο. 0
Éch- én- mḗl--ka--é-- ----nko. Échō éna mḗlo kai éna mán'nko. É-h- é-a m-l- k-i é-a m-n-n-o- ------------------------------ Échō éna mḗlo kai éna mán'nko.
(Jo) tinc un plàtan / una banana i una pinya americana. Έχω --α μ-------και έ-αν --αν-. Έχω μία μπανάνα και έναν ανανά. Έ-ω μ-α μ-α-ά-α κ-ι έ-α- α-α-ά- ------------------------------- Έχω μία μπανάνα και έναν ανανά. 0
É-----í- mpa-á-a k---é-a- an-ná. Échō mía mpanána kai énan ananá. É-h- m-a m-a-á-a k-i é-a- a-a-á- -------------------------------- Échō mía mpanána kai énan ananá.
(Jo) faig una amanida de fruites. Φτ-ά--ω μία---ουτ-σ-λάτ-. Φτιάχνω μία φρουτοσαλάτα. Φ-ι-χ-ω μ-α φ-ο-τ-σ-λ-τ-. ------------------------- Φτιάχνω μία φρουτοσαλάτα. 0
Phtiá--nō-m-- p-routo-alát-. Phtiáchnō mía phroutosaláta. P-t-á-h-ō m-a p-r-u-o-a-á-a- ---------------------------- Phtiáchnō mía phroutosaláta.
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat. Τ--- έν----στ. Τρώω ένα τοστ. Τ-ώ- έ-α τ-σ-. -------------- Τρώω ένα τοστ. 0
Tr-ō--n- t---. Trṓō éna tost. T-ṓ- é-a t-s-. -------------- Trṓō éna tost.
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat amb mantega. Τρώ- έ-α-τ-σ--με β------. Τρώω ένα τοστ με βούτυρο. Τ-ώ- έ-α τ-σ- μ- β-ύ-υ-ο- ------------------------- Τρώω ένα τοστ με βούτυρο. 0
T-ṓō--n---ost ---b-ú-yr-. Trṓō éna tost me boútyro. T-ṓ- é-a t-s- m- b-ú-y-o- ------------------------- Trṓō éna tost me boútyro.
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat amb mantega i melmelada. Τρώω -να-το---μ- βούτυ-ο-κ---μα----ά-α. Τρώω ένα τοστ με βούτυρο και μαρμελάδα. Τ-ώ- έ-α τ-σ- μ- β-ύ-υ-ο κ-ι μ-ρ-ε-ά-α- --------------------------------------- Τρώω ένα τοστ με βούτυρο και μαρμελάδα. 0
T-ṓō é-- tost--- b-útyr--k-i -ar--l-da. Trṓō éna tost me boútyro kai marmeláda. T-ṓ- é-a t-s- m- b-ú-y-o k-i m-r-e-á-a- --------------------------------------- Trṓō éna tost me boútyro kai marmeláda.
(Jo) menjo un entrepà. Τ-ώω ένα σ-ντουι--. Τρώω ένα σάντουιτς. Τ-ώ- έ-α σ-ν-ο-ι-ς- ------------------- Τρώω ένα σάντουιτς. 0
T--ō ------nt-uit-. Trṓō éna sántouits. T-ṓ- é-a s-n-o-i-s- ------------------- Trṓō éna sántouits.
(Jo) menjo un entrepà amb margarina. Τ--- -ν--σ-ντο-ιτ--με -αρ-αρ-νη. Τρώω ένα σάντουιτς με μαργαρίνη. Τ-ώ- έ-α σ-ν-ο-ι-ς μ- μ-ρ-α-ί-η- -------------------------------- Τρώω ένα σάντουιτς με μαργαρίνη. 0
T--ō--na -ánt-u--s-m----r-a--n-. Trṓō éna sántouits me margarínē. T-ṓ- é-a s-n-o-i-s m- m-r-a-í-ē- -------------------------------- Trṓō éna sántouits me margarínē.
(Jo) menjo un entrepà amb margarina i tomàquet. Τ-ώω -να ---τ-υ-τς με-μαρ---ίνη και -το-ά-α. Τρώω ένα σάντουιτς με μαργαρίνη και ντομάτα. Τ-ώ- έ-α σ-ν-ο-ι-ς μ- μ-ρ-α-ί-η κ-ι ν-ο-ά-α- -------------------------------------------- Τρώω ένα σάντουιτς με μαργαρίνη και ντομάτα. 0
T-ṓō--na----t-u-----e ---g----ē-ka- -tomá-a. Trṓō éna sántouits me margarínē kai ntomáta. T-ṓ- é-a s-n-o-i-s m- m-r-a-í-ē k-i n-o-á-a- -------------------------------------------- Trṓō éna sántouits me margarínē kai ntomáta.
Necessitem pa i arròs. Χ---α--μ--τ---ω----α- ρύ-ι. Χρειαζόμαστε ψωμί και ρύζι. Χ-ε-α-ό-α-τ- ψ-μ- κ-ι ρ-ζ-. --------------------------- Χρειαζόμαστε ψωμί και ρύζι. 0
Chrei-zó-as-e p--mí -ai r-z-. Chreiazómaste psōmí kai rýzi. C-r-i-z-m-s-e p-ō-í k-i r-z-. ----------------------------- Chreiazómaste psōmí kai rýzi.
Necessitem peix i bistecs. Χ-εια-ό-α-τε--άρ- κ-- -πρι-ό-ες. Χρειαζόμαστε ψάρι και μπριζόλες. Χ-ε-α-ό-α-τ- ψ-ρ- κ-ι μ-ρ-ζ-λ-ς- -------------------------------- Χρειαζόμαστε ψάρι και μπριζόλες. 0
Chr--az--a-t- p--ri -a- ---i-ól--. Chreiazómaste psári kai mprizóles. C-r-i-z-m-s-e p-á-i k-i m-r-z-l-s- ---------------------------------- Chreiazómaste psári kai mprizóles.
Necessitem pizza i espaguetis. Χ--ιαζ----τε πίτ-α-και μ-καρόν-α. Χρειαζόμαστε πίτσα και μακαρόνια. Χ-ε-α-ό-α-τ- π-τ-α κ-ι μ-κ-ρ-ν-α- --------------------------------- Χρειαζόμαστε πίτσα και μακαρόνια. 0
Chre-az-m---e---t-a -a- m--a----a. Chreiazómaste pítsa kai makarónia. C-r-i-z-m-s-e p-t-a k-i m-k-r-n-a- ---------------------------------- Chreiazómaste pítsa kai makarónia.
Què més necessitem? Τι άλλ- χρε-α--μαστ-; Τι άλλο χρειαζόμαστε; Τ- ά-λ- χ-ε-α-ό-α-τ-; --------------------- Τι άλλο χρειαζόμαστε; 0
T----l- c--ei-z-m-st-? Ti állo chreiazómaste? T- á-l- c-r-i-z-m-s-e- ---------------------- Ti állo chreiazómaste?
Necessitem pastanagues i tomàquets per a la sopa. Χ-----όμαστ- -αρ-τ--κα---τομ------ι- τ--σο-πα. Χρειαζόμαστε καρότα και ντομάτες για τη σούπα. Χ-ε-α-ό-α-τ- κ-ρ-τ- κ-ι ν-ο-ά-ε- γ-α τ- σ-ύ-α- ---------------------------------------------- Χρειαζόμαστε καρότα και ντομάτες για τη σούπα. 0
Ch-eiaz-maste -a-óta -a--nt------ g---tē s-úpa. Chreiazómaste karóta kai ntomátes gia tē soúpa. C-r-i-z-m-s-e k-r-t- k-i n-o-á-e- g-a t- s-ú-a- ----------------------------------------------- Chreiazómaste karóta kai ntomátes gia tē soúpa.
On és el supermercat? Π-ύ υπάρχ-- -ού--ρ -άρκ-τ; Πού υπάρχει σούπερ μάρκετ; Π-ύ υ-ά-χ-ι σ-ύ-ε- μ-ρ-ε-; -------------------------- Πού υπάρχει σούπερ μάρκετ; 0
Po- --árch-- s---er -árk--? Poú ypárchei soúper márket? P-ú y-á-c-e- s-ú-e- m-r-e-? --------------------------- Poú ypárchei soúper márket?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Mitjans de comunicació i llenguatge

El nostre llenguatge també està influït pels mitjans de comunicació. Especialment els nous mitjans de comunicació hi juguen un paper molt important. Un llenguatge propi i singular s'ha desenvolupat a partir dels SMS, emails i xats. Aquest llenguatge característic dels nous mitjans és evidentment diferent a cada país. Encara que alguns trets són compartits de manera universal. Sobretot és la rapidesa el que més valorem com a usuaris. Tot i utilitzar la forma escrita, el que pretenem és propiciar una comunicació directa. Dit d'una atra manera, volem intercanviar informació el més ràpidament possible. El que fem és simular una conversa real. Per això el nostre llenguatge ha desenvolupat trets del registre oral. Les paraules i les frases són generalment més curtes. Tant la gramàtica com les regles de puntuació són majoritàriament ignorades. La nostra ortografia és més lliure, sovint les preposicions no apareixen enlloc. Poques vegades s'expressen amb paraules els sentiments en aquest nou llenguatge. Es prefereix emprar les anomenades emoticones. Es tracta de símbols que intenten mostrar el que sentim en un moment donat. També hi ha diversos codis que s'utilitzen en l'àmbit dels SMS, així com un argot propi per a la comunicació per xat. De manera que el llenguatge dels nous mitjans de comunicació representa un llenguatge reduït. Però tots els usuaris en fan ús d'una manera similar. De fet, les investigacions han demostrat que aquí l'educació o la intel·ligència no suposen cap diferència. Els joves són els que més predilecció mostren per aquest llenguatge dels nous mitjans. Alguns crítics afirmen que, com a conseqüència de tot això, la nostra llengua està en perill. La ciència observa el fenomen des d'una posició menys pessimista. Ja que els nens saben diferenciar quan poden escriure d'una manera i quan no. Hi ha experts que defensen, fins i tot, els beneficis d'aquest nou llenguatge. Doncs podria incentivar les destreses lingüístiques i la creativitat dels nens. I: avui s'escriu més que mai -però emails, no cartes! Ens alegrem per això!
Sabia vostè que?
El georgià el parlen uns 4 milions de persones. Forma part de les llengües caucàsiques meridionals. Té el seu pròpi alfabet, el qual consisteix en un sistema semiòtic, i consta de 33 lletres. L’alfabet georgià conserva el mateix ordre de sons que l’alfabet grec. Tot i això, és molt probable que el sistema d’escriptura tingui els seus orígens en l’arameu. És típic del georgià col·locar varies consonants juntes. És per això que moltes paraules del georgià resulten difícils de pronunciar per als estrangers. La seva gramàtica tampoc és gens fàcil, ja que conté molts elements que no existeixen en cap altre idioma. El vocabulari georgià revela moltes coses sobre la història del Caucas ja que moltes de les seves paraules van ser adoptades d’altres idiomes com el grec, el persa, l’àrab, el rus o el turc. Però el que més destaca del georgià és la antiguitat, i és que es tracta de l’idioma viu més antic del món!