Manual de conversa

ca Fruites i aliments   »   nl Fruit en levensmiddelen

15 [quinze]

Fruites i aliments

Fruites i aliments

15 [vijftien]

Fruit en levensmiddelen

Tria com vols veure la traducció:   
català neerlandès Engegar Més
(Jo) tinc una maduixa. Ik heb --- a-rdbe-. I- h-- e-- a------- I- h-b e-n a-r-b-i- ------------------- Ik heb een aardbei. 0
(Jo) tinc un kiwi i un meló. I- heb e-n -iwi----een --l--n. I- h-- e-- k--- e- e-- m------ I- h-b e-n k-w- e- e-n m-l-e-. ------------------------------ Ik heb een kiwi en een meloen. 0
(Jo) tinc una taronja i una aranja. Ik-----e-n-sin----p--l -n--e--gr--ef--it. I- h-- e-- s---------- e- e-- g---------- I- h-b e-n s-n-a-a-p-l e- e-n g-a-e-r-i-. ----------------------------------------- Ik heb een sinaasappel en een grapefruit. 0
(Jo) tinc una poma i un mango. I- heb --n ap--l-en -e- -a--o. I- h-- e-- a---- e- e-- m----- I- h-b e-n a-p-l e- e-n m-n-o- ------------------------------ Ik heb een appel en een mango. 0
(Jo) tinc un plàtan / una banana i una pinya americana. Ik-heb e-- b-naan -- -en--n--as. I- h-- e-- b----- e- e-- a------ I- h-b e-n b-n-a- e- e-n a-a-a-. -------------------------------- Ik heb een banaan en een ananas. 0
(Jo) faig una amanida de fruites. Ik --ak-e---f--it-al-de. I- m--- e-- f----------- I- m-a- e-n f-u-t-a-a-e- ------------------------ Ik maak een fruitsalade. 0
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat. I- e-t t---t. I- e-- t----- I- e-t t-a-t- ------------- Ik eet toast. 0
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat amb mantega. Ik--et--o-s- -et-bo-e-. I- e-- t---- m-- b----- I- e-t t-a-t m-t b-t-r- ----------------------- Ik eet toast met boter. 0
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat amb mantega i melmelada. I--eet--oast-m---bote--e- jam. I- e-- t---- m-- b---- e- j--- I- e-t t-a-t m-t b-t-r e- j-m- ------------------------------ Ik eet toast met boter en jam. 0
(Jo) menjo un entrepà. Ik--et-e-- -ot-r-am. I- e-- e-- b-------- I- e-t e-n b-t-r-a-. -------------------- Ik eet een boterham. 0
(Jo) menjo un entrepà amb margarina. I- --- -e-----e-h-m-met --l-ar---. I- e-- e-- b------- m-- h--------- I- e-t e-n b-t-r-a- m-t h-l-a-i-e- ---------------------------------- Ik eet een boterham met halvarine. 0
(Jo) menjo un entrepà amb margarina i tomàquet. Ik------en b-t--------t---l--ri-- en -o-a--. I- e-- e-- b------- m-- h-------- e- t------ I- e-t e-n b-t-r-a- m-t h-l-a-i-e e- t-m-a-. -------------------------------------------- Ik eet een boterham met halvarine en tomaat. 0
Necessitem pa i arròs. We-h--------o-d-en -ij---n-d-g. W- h----- b---- e- r---- n----- W- h-b-e- b-o-d e- r-j-t n-d-g- ------------------------------- We hebben brood en rijst nodig. 0
Necessitem peix i bistecs. W--h-b-en v---en-bi-----k------. W- h----- v-- e- b------- n----- W- h-b-e- v-s e- b-e-s-u- n-d-g- -------------------------------- We hebben vis en biefstuk nodig. 0
Necessitem pizza i espaguetis. W-----b-n p-z-a -n s-a-h-t-i -o--g. W- h----- p---- e- s-------- n----- W- h-b-e- p-z-a e- s-a-h-t-i n-d-g- ----------------------------------- We hebben pizza en spaghetti nodig. 0
Què més necessitem? W-t-heb--n--e n-g -odi-? W-- h----- w- n-- n----- W-t h-b-e- w- n-g n-d-g- ------------------------ Wat hebben we nog nodig? 0
Necessitem pastanagues i tomàquets per a la sopa. W--h--b-n--or--len -- ---at-- ----- ---- -e -oe-. W- h----- w------- e- t------ n---- v--- d- s---- W- h-b-e- w-r-e-e- e- t-m-t-n n-d-g v-o- d- s-e-. ------------------------------------------------- We hebben wortelen en tomaten nodig voor de soep. 0
On és el supermercat? W--r-i-----sup-rma---? W--- i- d- s---------- W-a- i- d- s-p-r-a-k-? ---------------------- Waar is de supermarkt? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Mitjans de comunicació i llenguatge

El nostre llenguatge també està influït pels mitjans de comunicació. Especialment els nous mitjans de comunicació hi juguen un paper molt important. Un llenguatge propi i singular s'ha desenvolupat a partir dels SMS, emails i xats. Aquest llenguatge característic dels nous mitjans és evidentment diferent a cada país. Encara que alguns trets són compartits de manera universal. Sobretot és la rapidesa el que més valorem com a usuaris. Tot i utilitzar la forma escrita, el que pretenem és propiciar una comunicació directa. Dit d'una atra manera, volem intercanviar informació el més ràpidament possible. El que fem és simular una conversa real. Per això el nostre llenguatge ha desenvolupat trets del registre oral. Les paraules i les frases són generalment més curtes. Tant la gramàtica com les regles de puntuació són majoritàriament ignorades. La nostra ortografia és més lliure, sovint les preposicions no apareixen enlloc. Poques vegades s'expressen amb paraules els sentiments en aquest nou llenguatge. Es prefereix emprar les anomenades emoticones. Es tracta de símbols que intenten mostrar el que sentim en un moment donat. També hi ha diversos codis que s'utilitzen en l'àmbit dels SMS, així com un argot propi per a la comunicació per xat. De manera que el llenguatge dels nous mitjans de comunicació representa un llenguatge reduït. Però tots els usuaris en fan ús d'una manera similar. De fet, les investigacions han demostrat que aquí l'educació o la intel·ligència no suposen cap diferència. Els joves són els que més predilecció mostren per aquest llenguatge dels nous mitjans. Alguns crítics afirmen que, com a conseqüència de tot això, la nostra llengua està en perill. La ciència observa el fenomen des d'una posició menys pessimista. Ja que els nens saben diferenciar quan poden escriure d'una manera i quan no. Hi ha experts que defensen, fins i tot, els beneficis d'aquest nou llenguatge. Doncs podria incentivar les destreses lingüístiques i la creativitat dels nens. I: avui s'escriu més que mai -però emails, no cartes! Ens alegrem per això!
Sabia vostè que?
El georgià el parlen uns 4 milions de persones. Forma part de les llengües caucàsiques meridionals. Té el seu pròpi alfabet, el qual consisteix en un sistema semiòtic, i consta de 33 lletres. L’alfabet georgià conserva el mateix ordre de sons que l’alfabet grec. Tot i això, és molt probable que el sistema d’escriptura tingui els seus orígens en l’arameu. És típic del georgià col·locar varies consonants juntes. És per això que moltes paraules del georgià resulten difícils de pronunciar per als estrangers. La seva gramàtica tampoc és gens fàcil, ja que conté molts elements que no existeixen en cap altre idioma. El vocabulari georgià revela moltes coses sobre la història del Caucas ja que moltes de les seves paraules van ser adoptades d’altres idiomes com el grec, el persa, l’àrab, el rus o el turc. Però el que més destaca del georgià és la antiguitat, i és que es tracta de l’idioma viu més antic del món!