Manual de conversa

ca Fruites i aliments   »   lv Augļi un pārtikas produkti

15 [quinze]

Fruites i aliments

Fruites i aliments

15 [piecpadsmit]

Augļi un pārtikas produkti

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
(Jo) tinc una maduixa. M-n i--z--en-. Man ir zemene. M-n i- z-m-n-. -------------- Man ir zemene. 0
(Jo) tinc un kiwi i un meló. Man--- -i-i------l---. Man ir kivi un melone. M-n i- k-v- u- m-l-n-. ---------------------- Man ir kivi un melone. 0
(Jo) tinc una taronja i una aranja. Ma--i- a--ls--s -n--re-fr--s. Man ir apelsīns un greifrūts. M-n i- a-e-s-n- u- g-e-f-ū-s- ----------------------------- Man ir apelsīns un greifrūts. 0
(Jo) tinc una poma i un mango. Man----ā-ols -n---ng-. Man ir ābols un mango. M-n i- ā-o-s u- m-n-o- ---------------------- Man ir ābols un mango. 0
(Jo) tinc un plàtan / una banana i una pinya americana. M-- ir-b---n-----an-na-s. Man ir banāns un ananass. M-n i- b-n-n- u- a-a-a-s- ------------------------- Man ir banāns un ananass. 0
(Jo) faig una amanida de fruites. Es-ga-avo----ugļ--sa-ā-us. Es gatavoju augļu salātus. E- g-t-v-j- a-g-u s-l-t-s- -------------------------- Es gatavoju augļu salātus. 0
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat. Es-ēdu to--e-ma-zi. Es ēdu tostermaizi. E- ē-u t-s-e-m-i-i- ------------------- Es ēdu tostermaizi. 0
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat amb mantega. Es-ēdu -o-t---ai-i ar-sv--s-u. Es ēdu tostermaizi ar sviestu. E- ē-u t-s-e-m-i-i a- s-i-s-u- ------------------------------ Es ēdu tostermaizi ar sviestu. 0
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat amb mantega i melmelada. Es-ē-- t---e-m---i-a- -vies-u--- -arme-ā--. Es ēdu tostermaizi ar sviestu un marmelādi. E- ē-u t-s-e-m-i-i a- s-i-s-u u- m-r-e-ā-i- ------------------------------------------- Es ēdu tostermaizi ar sviestu un marmelādi. 0
(Jo) menjo un entrepà. E--ēd- send-i-u. Es ēdu sendviču. E- ē-u s-n-v-č-. ---------------- Es ēdu sendviču. 0
(Jo) menjo un entrepà amb margarina. E- ēdu se-dvi-u--- m-r-a-īnu. Es ēdu sendviču ar margarīnu. E- ē-u s-n-v-č- a- m-r-a-ī-u- ----------------------------- Es ēdu sendviču ar margarīnu. 0
(Jo) menjo un entrepà amb margarina i tomàquet. Es --u-s-n-viču -- m---a-ī-u u- ---ātu. Es ēdu sendviču ar margarīnu un tomātu. E- ē-u s-n-v-č- a- m-r-a-ī-u u- t-m-t-. --------------------------------------- Es ēdu sendviču ar margarīnu un tomātu. 0
Necessitem pa i arròs. M--- va--g----z---n rīs-s. Mums vajag maizi un rīsus. M-m- v-j-g m-i-i u- r-s-s- -------------------------- Mums vajag maizi un rīsus. 0
Necessitem peix i bistecs. M-ms-v-j---z--i- u--s--i--s. Mums vajag zivis un steikus. M-m- v-j-g z-v-s u- s-e-k-s- ---------------------------- Mums vajag zivis un steikus. 0
Necessitem pizza i espaguetis. M--s va-a- p-------sp-g-ti. Mums vajag picu un spageti. M-m- v-j-g p-c- u- s-a-e-i- --------------------------- Mums vajag picu un spageti. 0
Què més necessitem? K------ vēl -aj--? Ko mums vēl vajag? K- m-m- v-l v-j-g- ------------------ Ko mums vēl vajag? 0
Necessitem pastanagues i tomàquets per a la sopa. Mums-v-jag-b-rkā-us-un --------zupai. Mums vajag burkānus un tomātus zupai. M-m- v-j-g b-r-ā-u- u- t-m-t-s z-p-i- ------------------------------------- Mums vajag burkānus un tomātus zupai. 0
On és el supermercat? K-r ir -ie--e-ka--? Kur ir lielveikals? K-r i- l-e-v-i-a-s- ------------------- Kur ir lielveikals? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Mitjans de comunicació i llenguatge

El nostre llenguatge també està influït pels mitjans de comunicació. Especialment els nous mitjans de comunicació hi juguen un paper molt important. Un llenguatge propi i singular s'ha desenvolupat a partir dels SMS, emails i xats. Aquest llenguatge característic dels nous mitjans és evidentment diferent a cada país. Encara que alguns trets són compartits de manera universal. Sobretot és la rapidesa el que més valorem com a usuaris. Tot i utilitzar la forma escrita, el que pretenem és propiciar una comunicació directa. Dit d'una atra manera, volem intercanviar informació el més ràpidament possible. El que fem és simular una conversa real. Per això el nostre llenguatge ha desenvolupat trets del registre oral. Les paraules i les frases són generalment més curtes. Tant la gramàtica com les regles de puntuació són majoritàriament ignorades. La nostra ortografia és més lliure, sovint les preposicions no apareixen enlloc. Poques vegades s'expressen amb paraules els sentiments en aquest nou llenguatge. Es prefereix emprar les anomenades emoticones. Es tracta de símbols que intenten mostrar el que sentim en un moment donat. També hi ha diversos codis que s'utilitzen en l'àmbit dels SMS, així com un argot propi per a la comunicació per xat. De manera que el llenguatge dels nous mitjans de comunicació representa un llenguatge reduït. Però tots els usuaris en fan ús d'una manera similar. De fet, les investigacions han demostrat que aquí l'educació o la intel·ligència no suposen cap diferència. Els joves són els que més predilecció mostren per aquest llenguatge dels nous mitjans. Alguns crítics afirmen que, com a conseqüència de tot això, la nostra llengua està en perill. La ciència observa el fenomen des d'una posició menys pessimista. Ja que els nens saben diferenciar quan poden escriure d'una manera i quan no. Hi ha experts que defensen, fins i tot, els beneficis d'aquest nou llenguatge. Doncs podria incentivar les destreses lingüístiques i la creativitat dels nens. I: avui s'escriu més que mai -però emails, no cartes! Ens alegrem per això!
Sabia vostè que?
El georgià el parlen uns 4 milions de persones. Forma part de les llengües caucàsiques meridionals. Té el seu pròpi alfabet, el qual consisteix en un sistema semiòtic, i consta de 33 lletres. L’alfabet georgià conserva el mateix ordre de sons que l’alfabet grec. Tot i això, és molt probable que el sistema d’escriptura tingui els seus orígens en l’arameu. És típic del georgià col·locar varies consonants juntes. És per això que moltes paraules del georgià resulten difícils de pronunciar per als estrangers. La seva gramàtica tampoc és gens fàcil, ja que conté molts elements que no existeixen en cap altre idioma. El vocabulari georgià revela moltes coses sobre la història del Caucas ja que moltes de les seves paraules van ser adoptades d’altres idiomes com el grec, el persa, l’àrab, el rus o el turc. Però el que més destaca del georgià és la antiguitat, i és que es tracta de l’idioma viu més antic del món!