Manual de conversa

ca Fruites i aliments   »   hy Fruits and food

15 [quinze]

Fruites i aliments

Fruites i aliments

15 [տասնհինգ]

15 [tasnhing]

Fruits and food

[mrger yev snndamt’yerk’]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
(Jo) tinc una maduixa. Ես -ի-ել----ւնեմ: Ե- մ- ե--- ո----- Ե- մ- ե-ա- ո-ն-մ- ----------------- Ես մի ելակ ունեմ: 0
Y-- m----lak-un-m Y-- m- y---- u--- Y-s m- y-l-k u-e- ----------------- Yes mi yelak unem
(Jo) tinc un kiwi i un meló. Ե--ունե- մ--կի-ի-- մի -ե-: Ե- ո---- մ- կ--- և մ- ս--- Ե- ո-ն-մ մ- կ-վ- և մ- ս-խ- -------------------------- Ես ունեմ մի կիվի և մի սեխ: 0
Ye--une- m- --v- -ev-mi --kh Y-- u--- m- k--- y-- m- s--- Y-s u-e- m- k-v- y-v m- s-k- ---------------------------- Yes unem mi kivi yev mi sekh
(Jo) tinc una taronja i una aranja. Ես --ն-մ -ի -----ջ-- մ---ր--ֆրու-: Ե- ո---- մ- ն----- և մ- գ--------- Ե- ո-ն-մ մ- ն-ր-ն- և մ- գ-ե-ֆ-ո-թ- ---------------------------------- Ես ունեմ մի նարինջ և մի գրեպֆրութ: 0
Ye---ne- m--n--i-j --v-m--------u-’ Y-- u--- m- n----- y-- m- g-------- Y-s u-e- m- n-r-n- y-v m- g-e-f-u-’ ----------------------------------- Yes unem mi narinj yev mi grepfrut’
(Jo) tinc una poma i un mango. Ե---ւ--մ ---խ--որ-և--ի-մ----: Ե- ո---- մ- խ---- և մ- մ----- Ե- ո-ն-մ մ- խ-ձ-ր և մ- մ-ն-ո- ----------------------------- Ես ունեմ մի խնձոր և մի մանգո: 0
Yes--ne- mi -h--zo- y-v--i----go Y-- u--- m- k------ y-- m- m---- Y-s u-e- m- k-n-z-r y-v m- m-n-o -------------------------------- Yes unem mi khndzor yev mi mango
(Jo) tinc un plàtan / una banana i una pinya americana. Ե--ուն---մ---ան-- և մ----քա-ախնձոր: Ե- ո---- մ- բ---- և մ- ա----------- Ե- ո-ն-մ մ- բ-ն-ն և մ- ա-ք-յ-խ-ձ-ր- ----------------------------------- Ես ունեմ մի բանան և մի արքայախնձոր: 0
Yes u-em------na- -e---i ark-ay-k-ndz-r Y-- u--- m- b---- y-- m- a------------- Y-s u-e- m- b-n-n y-v m- a-k-a-a-h-d-o- --------------------------------------- Yes unem mi banan yev mi ark’ayakhndzor
(Jo) faig una amanida de fruites. Ես--րգայ-- -ալաթ -մ --տ-ա-տ-ւմ: Ե- մ------ ս---- ե- պ---------- Ե- մ-գ-յ-ն ս-լ-թ ե- պ-տ-ա-տ-ւ-: ------------------------------- Ես մրգային սալաթ եմ պատրաստում: 0
Y-s -r-a--- --l--’--e- --t---tum Y-- m------ s----- y-- p-------- Y-s m-g-y-n s-l-t- y-m p-t-a-t-m -------------------------------- Yes mrgayin salat’ yem patrastum
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat. Ես--ի---ստ -մ -ւ--ւմ: Ե- մ- տ--- ե- ո------ Ե- մ- տ-ս- ե- ո-տ-ւ-: --------------------- Ես մի տոստ եմ ուտում: 0
Y-s mi ---t y-m -tum Y-- m- t--- y-- u--- Y-s m- t-s- y-m u-u- -------------------- Yes mi tost yem utum
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat amb mantega. Ե- ո--ում եմ-------կար-գո-: Ե- ո----- ե- տ---- կ------- Ե- ո-տ-ւ- ե- տ-ս-ը կ-ր-գ-վ- --------------------------- Ես ուտում եմ տոստը կարագով: 0
Ye- u--- yem------ ka----v Y-- u--- y-- t---- k------ Y-s u-u- y-m t-s-y k-r-g-v -------------------------- Yes utum yem tosty karagov
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat amb mantega i melmelada. Ե- ---ում-եմ տ--տ--կ-րագո- և-ջ-մ-վ: Ե- ո----- ե- տ---- կ------ և ջ----- Ե- ո-տ-ւ- ե- տ-ս-ը կ-ր-գ-վ և ջ-մ-վ- ----------------------------------- Ես ուտում եմ տոստը կարագով և ջեմով: 0
Y-- utum ye- ---ty---ra--- ye- j-m-v Y-- u--- y-- t---- k------ y-- j---- Y-s u-u- y-m t-s-y k-r-g-v y-v j-m-v ------------------------------------ Yes utum yem tosty karagov yev jemov
(Jo) menjo un entrepà. Ե- ո-տո---եմ-սե--վ--: Ե- ո----- ե- ս------- Ե- ո-տ-ւ- ե- ս-ն-վ-չ- --------------------- Ես ուտում եմ սենդվիչ: 0
Y-s--tu- y---s----ic-’ Y-- u--- y-- s-------- Y-s u-u- y-m s-n-v-c-’ ---------------------- Yes utum yem sendvich’
(Jo) menjo un entrepà amb margarina. Ե--ո-տ----ե---ի-սե----չ---րգարի--վ: Ե- ո----- ե- մ- ս------ մ---------- Ե- ո-տ-ւ- ե- մ- ս-ն-վ-չ մ-ր-ա-ի-ո-: ----------------------------------- Ես ուտում եմ մի սենդվիչ մարգարինով: 0
Y-s-u----y-m -i--en-v---’-m-r--r---v Y-- u--- y-- m- s-------- m--------- Y-s u-u- y-m m- s-n-v-c-’ m-r-a-i-o- ------------------------------------ Yes utum yem mi sendvich’ margarinov
(Jo) menjo un entrepà amb margarina i tomàquet. Ես ուտում-ե--մի---ն---- -ա--արին-- և պ-միդ-ր-վ: Ե- ո----- ե- մ- ս------ մ--------- և պ--------- Ե- ո-տ-ւ- ե- մ- ս-ն-վ-չ մ-ր-ա-ի-ո- և պ-մ-դ-ր-վ- ----------------------------------------------- Ես ուտում եմ մի սենդվիչ մարգարինով և պոմիդորով: 0
Ye- -t-- y-- -- -end-ich’-m-r-a--n---ye--p-m-d-r-v Y-- u--- y-- m- s-------- m--------- y-- p-------- Y-s u-u- y-m m- s-n-v-c-’ m-r-a-i-o- y-v p-m-d-r-v -------------------------------------------------- Yes utum yem mi sendvich’ margarinov yev pomidorov
Necessitem pa i arròs. Մ---պ-տք - հ-ց և------: Մ-- պ--- է հ-- և բ----- Մ-զ պ-տ- է հ-ց և բ-ի-ձ- ----------------------- Մեզ պետք է հաց և բրինձ: 0
M---p---’-e -at-’ ye- b-i-dz M-- p---- e h---- y-- b----- M-z p-t-’ e h-t-’ y-v b-i-d- ---------------------------- Mez petk’ e hats’ yev brindz
Necessitem peix i bistecs. Մե- -------ձ--կ --բ-ֆշ---ս: Մ-- պ--- է ձ--- և բ-------- Մ-զ պ-տ- է ձ-ւ- և բ-ֆ-տ-ք-: --------------------------- Մեզ պետք է ձուկ և բիֆշտեքս: 0
M-- pe--’ ---zuk-y-v bifs-t-k’s M-- p---- e d--- y-- b--------- M-z p-t-’ e d-u- y-v b-f-h-e-’- ------------------------------- Mez petk’ e dzuk yev bifshtek’s
Necessitem pizza i espaguetis. Մեզ պ-տք------ցա - ս--գ---ի: Մ-- պ--- է պ---- և ս-------- Մ-զ պ-տ- է պ-ց-ա և ս-ա-ե-տ-: ---------------------------- Մեզ պետք է պիցցա և սպագետտի: 0
M-- -etk’-- p-t-’--’- y----pag---i M-- p---- e p-------- y-- s------- M-z p-t-’ e p-t-’-s-a y-v s-a-e-t- ---------------------------------- Mez petk’ e pits’ts’a yev spagetti
Què més necessitem? ՈՒ----ի՞ն- --մե--հար---որ: Ո---- ի--- է մ-- հ-------- Ո-ր-շ ի-ն- է մ-զ հ-ր-ա-ո-: -------------------------- ՈՒրիշ ի՞նչ է մեզ հարկավոր: 0
Ur-s--i---h- ----- -ark--or U---- i----- e m-- h------- U-i-h i-n-h- e m-z h-r-a-o- --------------------------- Urish i՞nch’ e mez harkavor
Necessitem pastanagues i tomàquets per a la sopa. Մե---պ-ւ-----մ-ր -ազա- --պ-մ--որ - -ե-ք: Մ-- ա----- հ---- գ---- և պ------ է պ---- Մ-զ ա-ո-ր- հ-մ-ր գ-զ-ր և պ-մ-դ-ր է պ-տ-: ---------------------------------------- Մեզ ապուրի համար գազար և պոմիդոր է պետք: 0
Mez-a--ri-ham-r--a--r ye- pomi-or e--etk’ M-- a---- h---- g---- y-- p------ e p---- M-z a-u-i h-m-r g-z-r y-v p-m-d-r e p-t-’ ----------------------------------------- Mez apuri hamar gazar yev pomidor e petk’
On és el supermercat? Ո՞-տ---կա սո--ե-----ետ--խ-նու--: Ո----- կ- ս----------- (-------- Ո-ր-ե- կ- ս-ւ-ե-մ-ր-ե- (-ա-ո-թ-: -------------------------------- Ո՞րտեղ կա սուպերմարկետ (խանութ): 0
V-՞r-e---k---uper-ar--- (kh-n--’) V------- k- s---------- (-------- V-՞-t-g- k- s-p-r-a-k-t (-h-n-t-) --------------------------------- VO՞rtegh ka supermarket (khanut’)

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Mitjans de comunicació i llenguatge

El nostre llenguatge també està influït pels mitjans de comunicació. Especialment els nous mitjans de comunicació hi juguen un paper molt important. Un llenguatge propi i singular s'ha desenvolupat a partir dels SMS, emails i xats. Aquest llenguatge característic dels nous mitjans és evidentment diferent a cada país. Encara que alguns trets són compartits de manera universal. Sobretot és la rapidesa el que més valorem com a usuaris. Tot i utilitzar la forma escrita, el que pretenem és propiciar una comunicació directa. Dit d'una atra manera, volem intercanviar informació el més ràpidament possible. El que fem és simular una conversa real. Per això el nostre llenguatge ha desenvolupat trets del registre oral. Les paraules i les frases són generalment més curtes. Tant la gramàtica com les regles de puntuació són majoritàriament ignorades. La nostra ortografia és més lliure, sovint les preposicions no apareixen enlloc. Poques vegades s'expressen amb paraules els sentiments en aquest nou llenguatge. Es prefereix emprar les anomenades emoticones. Es tracta de símbols que intenten mostrar el que sentim en un moment donat. També hi ha diversos codis que s'utilitzen en l'àmbit dels SMS, així com un argot propi per a la comunicació per xat. De manera que el llenguatge dels nous mitjans de comunicació representa un llenguatge reduït. Però tots els usuaris en fan ús d'una manera similar. De fet, les investigacions han demostrat que aquí l'educació o la intel·ligència no suposen cap diferència. Els joves són els que més predilecció mostren per aquest llenguatge dels nous mitjans. Alguns crítics afirmen que, com a conseqüència de tot això, la nostra llengua està en perill. La ciència observa el fenomen des d'una posició menys pessimista. Ja que els nens saben diferenciar quan poden escriure d'una manera i quan no. Hi ha experts que defensen, fins i tot, els beneficis d'aquest nou llenguatge. Doncs podria incentivar les destreses lingüístiques i la creativitat dels nens. I: avui s'escriu més que mai -però emails, no cartes! Ens alegrem per això!
Sabia vostè que?
El georgià el parlen uns 4 milions de persones. Forma part de les llengües caucàsiques meridionals. Té el seu pròpi alfabet, el qual consisteix en un sistema semiòtic, i consta de 33 lletres. L’alfabet georgià conserva el mateix ordre de sons que l’alfabet grec. Tot i això, és molt probable que el sistema d’escriptura tingui els seus orígens en l’arameu. És típic del georgià col·locar varies consonants juntes. És per això que moltes paraules del georgià resulten difícils de pronunciar per als estrangers. La seva gramàtica tampoc és gens fàcil, ja que conté molts elements que no existeixen en cap altre idioma. El vocabulari georgià revela moltes coses sobre la història del Caucas ja que moltes de les seves paraules van ser adoptades d’altres idiomes com el grec, el persa, l’àrab, el rus o el turc. Però el que més destaca del georgià és la antiguitat, i és que es tracta de l’idioma viu més antic del món!