Manual de conversa

ca Fruites i aliments   »   sr Воће и животне намирнице

15 [quinze]

Fruites i aliments

Fruites i aliments

15 [петнаест]

15 [petnaest]

Воће и животне намирнице

[Voće i životne namirnice]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
(Jo) tinc una maduixa. Ј-----м ја-од-. Ј- и--- ј------ Ј- и-а- ј-г-д-. --------------- Ја имам јагоду. 0
J--i----jag-d-. J- i--- j------ J- i-a- j-g-d-. --------------- Ja imam jagodu.
(Jo) tinc un kiwi i un meló. Ј---ма- ---и-- ----н-цу. Ј- и--- к--- и л-------- Ј- и-а- к-в- и л-б-н-ц-. ------------------------ Ја имам киви и лубеницу. 0
J- --am -i-i i -ub---c-. J- i--- k--- i l-------- J- i-a- k-v- i l-b-n-c-. ------------------------ Ja imam kivi i lubenicu.
(Jo) tinc una taronja i una aranja. Ја-имам помо-ан-- и-г-е--фр-т. Ј- и--- п-------- и г--------- Ј- и-а- п-м-р-н-у и г-е-п-р-т- ------------------------------ Ја имам поморанџу и грејпфрут. 0
J- -ma- --m--an-ž---------f---. J- i--- p--------- i g--------- J- i-a- p-m-r-n-ž- i g-e-p-r-t- ------------------------------- Ja imam pomorandžu i grejpfrut.
(Jo) tinc una poma i un mango. Ја-и--м-ј-б-к- - ---а- м--г-. Ј- и--- ј----- и ј---- м----- Ј- и-а- ј-б-к- и ј-д-н м-н-о- ----------------------------- Ја имам јабуку и један манго. 0
Ja ima- --b-k- - ---a- -an-o. J- i--- j----- i j---- m----- J- i-a- j-b-k- i j-d-n m-n-o- ----------------------------- Ja imam jabuku i jedan mango.
(Jo) tinc un plàtan / una banana i una pinya americana. Ј- и-ам-----ну --ан--ас. Ј- и--- б----- и а------ Ј- и-а- б-н-н- и а-а-а-. ------------------------ Ја имам банану и ананас. 0
J---m-- b--a-u ----ana-. J- i--- b----- i a------ J- i-a- b-n-n- i a-a-a-. ------------------------ Ja imam bananu i ananas.
(Jo) faig una amanida de fruites. Ја--р--им -оћн- с-лату. Ј- п----- в---- с------ Ј- п-а-и- в-ћ-у с-л-т-. ----------------------- Ја правим воћну салату. 0
J--p---im-vo-́nu--a-at-. J- p----- v----- s------ J- p-a-i- v-c-n- s-l-t-. ------------------------ Ja pravim voćnu salatu.
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat. Ја -е--м-тост. Ј- ј---- т---- Ј- ј-д-м т-с-. -------------- Ја једем тост. 0
Ja ---e----st. J- j---- t---- J- j-d-m t-s-. -------------- Ja jedem tost.
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat amb mantega. Ја---д----ост -----е-о-. Ј- ј---- т--- с п------- Ј- ј-д-м т-с- с п-т-р-м- ------------------------ Ја једем тост с путером. 0
J--j--e--t----s -u---om. J- j---- t--- s p------- J- j-d-m t-s- s p-t-r-m- ------------------------ Ja jedem tost s puterom.
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat amb mantega i melmelada. Ја --дем -о-т - ---ер-м - мар-ел--о-. Ј- ј---- т--- с п------ и м---------- Ј- ј-д-м т-с- с п-т-р-м и м-р-е-а-о-. ------------------------------------- Ја једем тост с путером и мармеладом. 0
J- --de--tos- s--ut---m i-marm-la---. J- j---- t--- s p------ i m---------- J- j-d-m t-s- s p-t-r-m i m-r-e-a-o-. ------------------------------------- Ja jedem tost s puterom i marmeladom.
(Jo) menjo un entrepà. Ја -едем ----вич. Ј- ј---- с------- Ј- ј-д-м с-н-в-ч- ----------------- Ја једем сендвич. 0
Ja--e--- --nd--č. J- j---- s------- J- j-d-m s-n-v-č- ----------------- Ja jedem sendvič.
(Jo) menjo un entrepà amb margarina. Ј--ј---- се-дви--с-----а-ино-. Ј- ј---- с------ с м---------- Ј- ј-д-м с-н-в-ч с м-р-а-и-о-. ------------------------------ Ја једем сендвич с маргарином. 0
Ja--------endv-č s ----ar---m. J- j---- s------ s m---------- J- j-d-m s-n-v-č s m-r-a-i-o-. ------------------------------ Ja jedem sendvič s margarinom.
(Jo) menjo un entrepà amb margarina i tomàquet. Ј- ј--ем-с-ндвич------г-р--о--и --р-дај-ом. Ј- ј---- с------ с м--------- и п---------- Ј- ј-д-м с-н-в-ч с м-р-а-и-о- и п-р-д-ј-о-. ------------------------------------------- Ја једем сендвич с маргарином и парадајзом. 0
J--jed-m-s-n--ič-- m-rg--in-m---pa-ada-zom. J- j---- s------ s m--------- i p---------- J- j-d-m s-n-v-č s m-r-a-i-o- i p-r-d-j-o-. ------------------------------------------- Ja jedem sendvič s margarinom i paradajzom.
Necessitem pa i arròs. М- -ребам- -лебa и-----нч-. М- т------ х---- и п------- М- т-е-а-о х-е-a и п-р-н-а- --------------------------- Ми требамо хлебa и пиринча. 0
Mi-t--b--- hleb- i pir----. M- t------ h---- i p------- M- t-e-a-o h-e-a i p-r-n-a- --------------------------- Mi trebamo hleba i pirinča.
Necessitem peix i bistecs. М--т--бам- рибу и-с-еко--. М- т------ р--- и с------- М- т-е-а-о р-б- и с-е-о-е- -------------------------- Ми требамо рибу и стекове. 0
M- ----am-----u-----ek---. M- t------ r--- i s------- M- t-e-a-o r-b- i s-e-o-e- -------------------------- Mi trebamo ribu i stekove.
Necessitem pizza i espaguetis. Ми-т-е--мо----- - шпагет-. М- т------ п--- и ш------- М- т-е-а-о п-ц- и ш-а-е-е- -------------------------- Ми требамо пицу и шпагете. 0
Mi-tr-bamo -icu - š-a--t-. M- t------ p--- i š------- M- t-e-a-o p-c- i š-a-e-e- -------------------------- Mi trebamo picu i špagete.
Què més necessitem? Ш-----ш т----м-? Ш-- ј-- т------- Ш-а ј-ш т-е-а-о- ---------------- Шта још требамо? 0
Š-a----------m-? Š-- j-- t------- Š-a j-š t-e-a-o- ---------------- Šta još trebamo?
Necessitem pastanagues i tomàquets per a la sopa. М--тр--а-- шаргар--- и п-----ј- за--уп-. М- т------ ш-------- и п------- з- с---- М- т-е-а-о ш-р-а-е-у и п-р-д-ј- з- с-п-. ---------------------------------------- Ми требамо шаргарепу и парадајз за супу. 0
M- ---ba-o --r-are-- i -a-a---- -a-su--. M- t------ š-------- i p------- z- s---- M- t-e-a-o š-r-a-e-u i p-r-d-j- z- s-p-. ---------------------------------------- Mi trebamo šargarepu i paradajz za supu.
On és el supermercat? Г-- -- --п-рм----т? Г-- ј- с----------- Г-е ј- с-п-р-а-к-т- ------------------- Где је супермаркет? 0
Gde--e supe--arke-? G-- j- s----------- G-e j- s-p-r-a-k-t- ------------------- Gde je supermarket?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Mitjans de comunicació i llenguatge

El nostre llenguatge també està influït pels mitjans de comunicació. Especialment els nous mitjans de comunicació hi juguen un paper molt important. Un llenguatge propi i singular s'ha desenvolupat a partir dels SMS, emails i xats. Aquest llenguatge característic dels nous mitjans és evidentment diferent a cada país. Encara que alguns trets són compartits de manera universal. Sobretot és la rapidesa el que més valorem com a usuaris. Tot i utilitzar la forma escrita, el que pretenem és propiciar una comunicació directa. Dit d'una atra manera, volem intercanviar informació el més ràpidament possible. El que fem és simular una conversa real. Per això el nostre llenguatge ha desenvolupat trets del registre oral. Les paraules i les frases són generalment més curtes. Tant la gramàtica com les regles de puntuació són majoritàriament ignorades. La nostra ortografia és més lliure, sovint les preposicions no apareixen enlloc. Poques vegades s'expressen amb paraules els sentiments en aquest nou llenguatge. Es prefereix emprar les anomenades emoticones. Es tracta de símbols que intenten mostrar el que sentim en un moment donat. També hi ha diversos codis que s'utilitzen en l'àmbit dels SMS, així com un argot propi per a la comunicació per xat. De manera que el llenguatge dels nous mitjans de comunicació representa un llenguatge reduït. Però tots els usuaris en fan ús d'una manera similar. De fet, les investigacions han demostrat que aquí l'educació o la intel·ligència no suposen cap diferència. Els joves són els que més predilecció mostren per aquest llenguatge dels nous mitjans. Alguns crítics afirmen que, com a conseqüència de tot això, la nostra llengua està en perill. La ciència observa el fenomen des d'una posició menys pessimista. Ja que els nens saben diferenciar quan poden escriure d'una manera i quan no. Hi ha experts que defensen, fins i tot, els beneficis d'aquest nou llenguatge. Doncs podria incentivar les destreses lingüístiques i la creativitat dels nens. I: avui s'escriu més que mai -però emails, no cartes! Ens alegrem per això!
Sabia vostè que?
El georgià el parlen uns 4 milions de persones. Forma part de les llengües caucàsiques meridionals. Té el seu pròpi alfabet, el qual consisteix en un sistema semiòtic, i consta de 33 lletres. L’alfabet georgià conserva el mateix ordre de sons que l’alfabet grec. Tot i això, és molt probable que el sistema d’escriptura tingui els seus orígens en l’arameu. És típic del georgià col·locar varies consonants juntes. És per això que moltes paraules del georgià resulten difícils de pronunciar per als estrangers. La seva gramàtica tampoc és gens fàcil, ja que conté molts elements que no existeixen en cap altre idioma. El vocabulari georgià revela moltes coses sobre la història del Caucas ja que moltes de les seves paraules van ser adoptades d’altres idiomes com el grec, el persa, l’àrab, el rus o el turc. Però el que més destaca del georgià és la antiguitat, i és que es tracta de l’idioma viu més antic del món!