Manual de conversa

ca Fruites i aliments   »   bn ফল এবং খাবার

15 [quinze]

Fruites i aliments

Fruites i aliments

১৫ [পনের]

15 [panēra]

ফল এবং খাবার

[phala ēbaṁ khābāra]

Tria com vols veure la traducció:   
català bengalí Engegar Més
(Jo) tinc una maduixa. আ--- --ছে----া স্ট্রব--ী-আ---৷ আ--- ক--- এ--- স-------- আ-- ৷ আ-া- ক-ছ- এ-ট- স-ট-র-ে-ী আ-ে ৷ ------------------------------ আমার কাছে একটা স্ট্রবেরী আছে ৷ 0
ām--a-kāc-ē-ē-aṭā -ṭ-a-ē-- -c-ē ā---- k---- ē---- s------- ā--- ā-ā-a k-c-ē ē-a-ā s-r-b-r- ā-h- ------------------------------- āmāra kāchē ēkaṭā sṭrabērī āchē
(Jo) tinc un kiwi i un meló. আমার-ক-ছে -ক-----উ-------কটা ----জ আছ--৷ আ--- ক--- এ--- ক--- এ-- এ--- ত---- আ-- ৷ আ-া- ক-ছ- এ-ট- ক-উ- এ-ং এ-ট- ত-ম-জ আ-ে ৷ ---------------------------------------- আমার কাছে একটা কিউই এবং একটা তরমুজ আছে ৷ 0
āmā-a--āchē-ē-aṭā-ki'-'i ē--- ēka-- t-ra---- --hē ā---- k---- ē---- k----- ē--- ē---- t------- ā--- ā-ā-a k-c-ē ē-a-ā k-'-'- ē-a- ē-a-ā t-r-m-j- ā-h- ------------------------------------------------- āmāra kāchē ēkaṭā ki'u'i ēbaṁ ēkaṭā taramuja āchē
(Jo) tinc una taronja i una aranja. আম-র ---ে---ট---ম-----ু এব- এ--- আঙ-গ-র---ে ৷ আ--- ক--- এ--- ক------- এ-- এ--- আ----- আ-- ৷ আ-া- ক-ছ- এ-ট- ক-ল-ল-ব- এ-ং এ-ট- আ-্-ু- আ-ে ৷ --------------------------------------------- আমার কাছে একটা কমলালেবু এবং একটা আঙ্গুর আছে ৷ 0
ā-----kāch- --aṭ- kama-āl-bu---aṁ ēka-ā-ā--u-- --hē ā---- k---- ē---- k--------- ē--- ē---- ā----- ā--- ā-ā-a k-c-ē ē-a-ā k-m-l-l-b- ē-a- ē-a-ā ā-g-r- ā-h- --------------------------------------------------- āmāra kāchē ēkaṭā kamalālēbu ēbaṁ ēkaṭā āṅgura āchē
(Jo) tinc una poma i un mango. আ-ার---ছ- -কটা ---ল-এ---এ-টা-আম --ে ৷ আ--- ক--- এ--- আ--- এ-- এ--- আ- আ-- ৷ আ-া- ক-ছ- এ-ট- আ-ে- এ-ং এ-ট- আ- আ-ে ৷ ------------------------------------- আমার কাছে একটা আপেল এবং একটা আম আছে ৷ 0
āmāra-k-c-----aṭ------a ē--ṁ-ē-a---āma-ā--ē ā---- k---- ē---- ā---- ē--- ē---- ā-- ā--- ā-ā-a k-c-ē ē-a-ā ā-ē-a ē-a- ē-a-ā ā-a ā-h- ------------------------------------------- āmāra kāchē ēkaṭā āpēla ēbaṁ ēkaṭā āma āchē
(Jo) tinc un plàtan / una banana i una pinya americana. আ-ার ক-----কট----া--বং একটা--না-স -ছ- ৷ আ--- ক--- এ--- ক-- এ-- এ--- আ---- আ-- ৷ আ-া- ক-ছ- এ-ট- ক-া এ-ং এ-ট- আ-া-স আ-ে ৷ --------------------------------------- আমার কাছে একটা কলা এবং একটা আনারস আছে ৷ 0
āmā-a ----------ā kalā -ba---kaṭ- -n--asa--chē ā---- k---- ē---- k--- ē--- ē---- ā------ ā--- ā-ā-a k-c-ē ē-a-ā k-l- ē-a- ē-a-ā ā-ā-a-a ā-h- ---------------------------------------------- āmāra kāchē ēkaṭā kalā ēbaṁ ēkaṭā ānārasa āchē
(Jo) faig una amanida de fruites. আ---এক-া-ফ্রুট -া-াড (-ল-- স---দ- ---া--ছ--৷ আ-- এ--- ফ---- স---- (---- স----- ব------- ৷ আ-ি এ-ট- ফ-র-ট স-ল-ড (-ল-র স-ল-দ- ব-ন-চ-ছ- ৷ -------------------------------------------- আমি একটা ফ্রুট সালাড (ফলের সালাদ) বানাচ্ছি ৷ 0
āmi---a-- -h---a ---āḍa (phal-r---āl-da- b------i ā-- ē---- p----- s----- (------- s------ b------- ā-i ē-a-ā p-r-ṭ- s-l-ḍ- (-h-l-r- s-l-d-) b-n-c-h- ------------------------------------------------- āmi ēkaṭā phruṭa sālāḍa (phalēra sālāda) bānācchi
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat. আ-ি -োস-- -----ি-৷ আ-- ট---- খ----- ৷ আ-ি ট-স-ট খ-চ-ছ- ৷ ------------------ আমি টোস্ট খাচ্ছি ৷ 0
ām- ṭ--ṭa--h-cchi ā-- ṭ---- k------ ā-i ṭ-s-a k-ā-c-i ----------------- āmi ṭōsṭa khācchi
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat amb mantega. আমি-মাখন ---- এক-- ----ট-খা-্ছি ৷ আ-- ম--- দ--- এ--- ট---- খ----- ৷ আ-ি ম-খ- দ-য়- এ-ট- ট-স-ট খ-চ-ছ- ৷ --------------------------------- আমি মাখন দিয়ে একটা টোস্ট খাচ্ছি ৷ 0
āmi --khana --ẏ-----ṭ- ---ṭa kh----i ā-- m------ d--- ē---- ṭ---- k------ ā-i m-k-a-a d-ẏ- ē-a-ā ṭ-s-a k-ā-c-i ------------------------------------ āmi mākhana diẏē ēkaṭā ṭōsṭa khācchi
(Jo) menjo una torrada de pa / una llesca de pa torrat amb mantega i melmelada. আ-ি ম----এব- -্-াম------এ--া ট-স্- -াচ্ছ- ৷ আ-- ম--- এ-- জ---- দ--- এ--- ট---- খ----- ৷ আ-ি ম-খ- এ-ং জ-য-ম দ-য়- এ-ট- ট-স-ট খ-চ-ছ- ৷ ------------------------------------------- আমি মাখন এবং জ্যাম দিয়ে একটা টোস্ট খাচ্ছি ৷ 0
ā-i--ākha-a -b-ṁ -yāma d-ẏē ē------ōsṭa-k--c-hi ā-- m------ ē--- j---- d--- ē---- ṭ---- k------ ā-i m-k-a-a ē-a- j-ā-a d-ẏ- ē-a-ā ṭ-s-a k-ā-c-i ----------------------------------------------- āmi mākhana ēbaṁ jyāma diẏē ēkaṭā ṭōsṭa khācchi
(Jo) menjo un entrepà. আ-- -ক-------ণ-ড--চ--াচ্ছি-৷ আ-- এ--- স--------- খ----- ৷ আ-ি এ-ট- স-য-ণ-ড-ই- খ-চ-ছ- ৷ ---------------------------- আমি একটা স্যাণ্ডুইচ খাচ্ছি ৷ 0
āmi-ē---- --āṇ--'i-- ------i ā-- ē---- s--------- k------ ā-i ē-a-ā s-ā-ḍ-'-c- k-ā-c-i ---------------------------- āmi ēkaṭā syāṇḍu'ica khācchi
(Jo) menjo un entrepà amb margarina. আ-ি -ার-জ---- -ি---একটা স্যাণ-ড-ই- -াচ----৷ আ-- ম-------- দ--- এ--- স--------- খ----- ৷ আ-ি ম-র-জ-র-ন দ-য়- এ-ট- স-য-ণ-ড-ই- খ-চ-ছ- ৷ ------------------------------------------- আমি মার্জারিন দিয়ে একটা স্যাণ্ডুইচ খাচ্ছি ৷ 0
āmi -ā------a-diẏē--kaṭ- syāṇḍu'--a--h--c-i ā-- m-------- d--- ē---- s--------- k------ ā-i m-r-ā-i-a d-ẏ- ē-a-ā s-ā-ḍ-'-c- k-ā-c-i ------------------------------------------- āmi mārjārina diẏē ēkaṭā syāṇḍu'ica khācchi
(Jo) menjo un entrepà amb margarina i tomàquet. আমি--া-্--রিন-এ-- --েটো দিয়--এক-- --যাণ-ডু---খাচ্-- ৷ আ-- ম-------- এ-- ট---- দ--- এ--- স--------- খ----- ৷ আ-ি ম-র-জ-র-ন এ-ং ট-ে-ো দ-য়- এ-ট- স-য-ণ-ড-ই- খ-চ-ছ- ৷ ----------------------------------------------------- আমি মার্জারিন এবং টমেটো দিয়ে একটা স্যাণ্ডুইচ খাচ্ছি ৷ 0
ā-i-m--j---n---ba--ṭ--ēṭō -i-ē -kaṭā s-ā-ḍ--i-- --ā--hi ā-- m-------- ē--- ṭ----- d--- ē---- s--------- k------ ā-i m-r-ā-i-a ē-a- ṭ-m-ṭ- d-ẏ- ē-a-ā s-ā-ḍ-'-c- k-ā-c-i ------------------------------------------------------- āmi mārjārina ēbaṁ ṭamēṭō diẏē ēkaṭā syāṇḍu'ica khācchi
Necessitem pa i arròs. আ---ের র--ি -বং --- --রয-োজন-৷ আ----- র--- এ-- চ-- প------- ৷ আ-া-ে- র-ট- এ-ং চ-ল প-র-়-জ- ৷ ------------------------------ আমাদের রুটি এবং চাল প্রয়োজন ৷ 0
ām-dē---ru---ēb-ṁ c-----r-ẏōj-na ā------ r--- ē--- c--- p-------- ā-ā-ē-a r-ṭ- ē-a- c-l- p-a-ō-a-a -------------------------------- āmādēra ruṭi ēbaṁ cāla praẏōjana
Necessitem peix i bistecs. আমাদে--মা- এ-ং --ট-ক (গ--র -াংস)--্র-়--ন-৷ আ----- ম-- এ-- স---- (---- ম---- প------- ৷ আ-া-ে- ম-ছ এ-ং স-ট-ক (-র-র ম-ং-) প-র-়-জ- ৷ ------------------------------------------- আমাদের মাছ এবং স্টেক (গরুর মাংস) প্রয়োজন ৷ 0
ā---ē-- māc-a--b-- s-ēk- -----r- mā---) p-a---ana ā------ m---- ē--- s---- (------ m----- p-------- ā-ā-ē-a m-c-a ē-a- s-ē-a (-a-u-a m-n-a- p-a-ō-a-a ------------------------------------------------- āmādēra mācha ēbaṁ sṭēka (garura mānsa) praẏōjana
Necessitem pizza i espaguetis. আ-া-ে--প---জ----ং--্প-য-গ-ট- প-র---জন ৷ আ----- প----- এ-- স--------- প------- ৷ আ-া-ে- প-ত-জ- এ-ং স-প-য-গ-ট- প-র-়-জ- ৷ --------------------------------------- আমাদের পিত্জা এবং স্প্যাগেটি প্রয়োজন ৷ 0
āmād----pi-j- -baṁ--pyā-ē-- p--ẏ--ana ā------ p---- ē--- s------- p-------- ā-ā-ē-a p-t-ā ē-a- s-y-g-ṭ- p-a-ō-a-a ------------------------------------- āmādēra pitjā ēbaṁ spyāgēṭi praẏōjana
Què més necessitem? এছা-়---ম-দে--আ- -ী----য়-জন? এ----- আ----- আ- ক- প-------- এ-া-়- আ-া-ে- আ- ক- প-র-়-জ-? ----------------------------- এছাড়া আমাদের আর কী প্রয়োজন? 0
ēchā-ā-ām--ē-a --- kī --a--j---? ē----- ā------ ā-- k- p--------- ē-h-ṛ- ā-ā-ē-a ā-a k- p-a-ō-a-a- -------------------------------- ēchāṛā āmādēra āra kī praẏōjana?
Necessitem pastanagues i tomàquets per a la sopa. স্----র-জন-য-----ের---জ--এব--টম-ট----রয-ো-- ৷ স------ জ--- আ----- গ--- এ-- ট---- প------- ৷ স-য-প-র জ-্- আ-া-ে- গ-জ- এ-ং ট-ে-ো প-র-়-জ- ৷ --------------------------------------------- স্যুপের জন্য আমাদের গাজর এবং টমেটো প্রয়োজন ৷ 0
Syu-ēr- j-n--a--mā-ē-a gā--ra-ēbaṁ-ṭam--ō -r-ẏ--ana S------ j----- ā------ g----- ē--- ṭ----- p-------- S-u-ē-a j-n-y- ā-ā-ē-a g-j-r- ē-a- ṭ-m-ṭ- p-a-ō-a-a --------------------------------------------------- Syupēra jan'ya āmādēra gājara ēbaṁ ṭamēṭō praẏōjana
On és el supermercat? স-প-র-মা----- --থ-য়? স---- ম------ ক----- স-প-র ম-র-ক-ট ক-থ-য়- -------------------- সুপার মার্কেট কোথায়? 0
supār--mā----- k-t-ā-a? s----- m------ k------- s-p-r- m-r-ē-a k-t-ā-a- ----------------------- supāra mārkēṭa kōthāẏa?

Mitjans de comunicació i llenguatge

El nostre llenguatge també està influït pels mitjans de comunicació. Especialment els nous mitjans de comunicació hi juguen un paper molt important. Un llenguatge propi i singular s'ha desenvolupat a partir dels SMS, emails i xats. Aquest llenguatge característic dels nous mitjans és evidentment diferent a cada país. Encara que alguns trets són compartits de manera universal. Sobretot és la rapidesa el que més valorem com a usuaris. Tot i utilitzar la forma escrita, el que pretenem és propiciar una comunicació directa. Dit d'una atra manera, volem intercanviar informació el més ràpidament possible. El que fem és simular una conversa real. Per això el nostre llenguatge ha desenvolupat trets del registre oral. Les paraules i les frases són generalment més curtes. Tant la gramàtica com les regles de puntuació són majoritàriament ignorades. La nostra ortografia és més lliure, sovint les preposicions no apareixen enlloc. Poques vegades s'expressen amb paraules els sentiments en aquest nou llenguatge. Es prefereix emprar les anomenades emoticones. Es tracta de símbols que intenten mostrar el que sentim en un moment donat. També hi ha diversos codis que s'utilitzen en l'àmbit dels SMS, així com un argot propi per a la comunicació per xat. De manera que el llenguatge dels nous mitjans de comunicació representa un llenguatge reduït. Però tots els usuaris en fan ús d'una manera similar. De fet, les investigacions han demostrat que aquí l'educació o la intel·ligència no suposen cap diferència. Els joves són els que més predilecció mostren per aquest llenguatge dels nous mitjans. Alguns crítics afirmen que, com a conseqüència de tot això, la nostra llengua està en perill. La ciència observa el fenomen des d'una posició menys pessimista. Ja que els nens saben diferenciar quan poden escriure d'una manera i quan no. Hi ha experts que defensen, fins i tot, els beneficis d'aquest nou llenguatge. Doncs podria incentivar les destreses lingüístiques i la creativitat dels nens. I: avui s'escriu més que mai -però emails, no cartes! Ens alegrem per això!
Sabia vostè que?
El georgià el parlen uns 4 milions de persones. Forma part de les llengües caucàsiques meridionals. Té el seu pròpi alfabet, el qual consisteix en un sistema semiòtic, i consta de 33 lletres. L’alfabet georgià conserva el mateix ordre de sons que l’alfabet grec. Tot i això, és molt probable que el sistema d’escriptura tingui els seus orígens en l’arameu. És típic del georgià col·locar varies consonants juntes. És per això que moltes paraules del georgià resulten difícils de pronunciar per als estrangers. La seva gramàtica tampoc és gens fàcil, ja que conté molts elements que no existeixen en cap altre idioma. El vocabulari georgià revela moltes coses sobre la història del Caucas ja que moltes de les seves paraules van ser adoptades d’altres idiomes com el grec, el persa, l’àrab, el rus o el turc. Però el que més destaca del georgià és la antiguitat, i és que es tracta de l’idioma viu més antic del món!