Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   nl Bijvoeglijke naamwoorden 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [negenenzeventig]

Bijvoeglijke naamwoorden 2

Tria com vols veure la traducció:   
català neerlandès Engegar Més
Porto un vestit blau. I- h-- --- -l---e ju-k -an. Ik heb een blauwe jurk aan. I- h-b e-n b-a-w- j-r- a-n- --------------------------- Ik heb een blauwe jurk aan. 0
Porto un vestit vermell. Ik he----n ---- ---k-aan. Ik heb een rode jurk aan. I- h-b e-n r-d- j-r- a-n- ------------------------- Ik heb een rode jurk aan. 0
Porto un vestit verd. Ik heb--e--gr-ene-j--k----. Ik heb een groene jurk aan. I- h-b e-n g-o-n- j-r- a-n- --------------------------- Ik heb een groene jurk aan. 0
Compro una bossa negra. Ik-k-o- --- zw-rte t-s. Ik koop een zwarte tas. I- k-o- e-n z-a-t- t-s- ----------------------- Ik koop een zwarte tas. 0
Compro una bossa marró. I---oop-e-n--r---e -a-. Ik koop een bruine tas. I- k-o- e-n b-u-n- t-s- ----------------------- Ik koop een bruine tas. 0
Compro una bossa blanca. Ik koop ee- w--te---s. Ik koop een witte tas. I- k-o- e-n w-t-e t-s- ---------------------- Ik koop een witte tas. 0
Necessito un cotxe nou. Ik-----e---nie-w---------d-g. Ik heb een nieuwe auto nodig. I- h-b e-n n-e-w- a-t- n-d-g- ----------------------------- Ik heb een nieuwe auto nodig. 0
Necessito un cotxe ràpid. Ik-h-b --n ---l-e-------od-g. Ik heb een snelle auto nodig. I- h-b e-n s-e-l- a-t- n-d-g- ----------------------------- Ik heb een snelle auto nodig. 0
Necessito un cotxe còmode. I-------en-co-for-a-e----ut---od-g. Ik heb een comfortabele auto nodig. I- h-b e-n c-m-o-t-b-l- a-t- n-d-g- ----------------------------------- Ik heb een comfortabele auto nodig. 0
A dalt hi viu una dona gran / vella. Da---bo-e--wo-nt-e-n -ud---r---. Daar boven woont een oude vrouw. D-a- b-v-n w-o-t e-n o-d- v-o-w- -------------------------------- Daar boven woont een oude vrouw. 0
A dalt hi viu una dona grassa. D--r -o-en wo--- --n ---ke -rou-. Daar boven woont een dikke vrouw. D-a- b-v-n w-o-t e-n d-k-e v-o-w- --------------------------------- Daar boven woont een dikke vrouw. 0
A baix hi viu una dona curiosa. Daa- be-e----woont--e---ie-ws-i-r-g- vr-u-. Daar beneden woont een nieuwsgierige vrouw. D-a- b-n-d-n w-o-t e-n n-e-w-g-e-i-e v-o-w- ------------------------------------------- Daar beneden woont een nieuwsgierige vrouw. 0
Els nostres convidats eren gent simpàtica. Onz--ga-----w---- a--d--e men-e-. Onze gasten waren aardige mensen. O-z- g-s-e- w-r-n a-r-i-e m-n-e-. --------------------------------- Onze gasten waren aardige mensen. 0
Els nostres convidats eren gent educada. Onze --s-e- ------bel--f-e----sen. Onze gasten waren beleefde mensen. O-z- g-s-e- w-r-n b-l-e-d- m-n-e-. ---------------------------------- Onze gasten waren beleefde mensen. 0
Els nostres convidats eren gent interessant. O--e-----e------n i-t-ress---e-me-se-. Onze gasten waren interessante mensen. O-z- g-s-e- w-r-n i-t-r-s-a-t- m-n-e-. -------------------------------------- Onze gasten waren interessante mensen. 0
Tinc uns fills encantadors. Ik -eb---ev--------en. Ik heb lieve kinderen. I- h-b l-e-e k-n-e-e-. ---------------------- Ik heb lieve kinderen. 0
Però els veïns tenen uns nens maleducats. Ma-r d---ure--he--e--br-tal--k-n-e-en. Maar de buren hebben brutale kinderen. M-a- d- b-r-n h-b-e- b-u-a-e k-n-e-e-. -------------------------------------- Maar de buren hebben brutale kinderen. 0
Que es porten bé els seus fills? Zijn--w -in-e-en b-aa-? Zijn uw kinderen braaf? Z-j- u- k-n-e-e- b-a-f- ----------------------- Zijn uw kinderen braaf? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...