Manual de conversa

ca Conversa 1   »   fi Small Talk 1

20 [vint]

Conversa 1

Conversa 1

20 [kaksikymmentä]

Small Talk 1

Tria com vols veure la traducció:   
català finès Engegar Més
Posi’s còmode! K--t-a--- vi---yä! K-------- v------- K-i-t-k-a v-i-t-ä- ------------------ Koittakaa viihtyä! 0
Faci com a casa! O--a- -uin -ot-n---e. O---- k--- k--------- O-k-a k-i- k-t-n-n-e- --------------------- Olkaa kuin kotonanne. 0
Què vol per beure? Mi-ä--e h-l-ais-tt- j-oda? M--- t- h---------- j----- M-t- t- h-l-a-s-t-e j-o-a- -------------------------- Mitä te haluaisitte juoda? 0
Li agrada la música? P-dä--e-ö -u--ik----? P-------- m---------- P-d-t-e-ö m-s-i-i-t-? --------------------- Pidättekö musiikista? 0
M’encanta la música clàssica. Mi-ä---d-n -l-s-i----a m-s-i---ta. M--- p---- k---------- m---------- M-n- p-d-n k-a-s-s-s-a m-s-i-i-t-. ---------------------------------- Minä pidän klassisesta musiikista. 0
Els meus CDs són aquí. T--sä---------un ----ev-n-. T---- o--- m---- C--------- T-s-ä o-a- m-n-n C---e-y-i- --------------------------- Tässä ovat minun CD-levyni. 0
Que toca algun instrument musical vostè? Soit---ek--t- --t-in -oi-in-a? S--------- t- j----- s-------- S-i-a-t-k- t- j-t-i- s-i-i-t-? ------------------------------ Soitatteko te jotain soitinta? 0
Aquesta és la meva guitarra. Tä--ä on-----n-k-t---n-. T---- o- m---- k-------- T-s-ä o- m-n-n k-t-r-n-. ------------------------ Tässä on minun kitarani. 0
Que li agrada cantar? La-l-tt--- t---i-l-ll--n-? L--------- t- m----------- L-u-a-t-k- t- m-e-e-l-n-e- -------------------------- Laulatteko te mielellänne? 0
Té fills vostè? O-k-------ä -ap--a? O--- t----- l------ O-k- t-i-l- l-p-i-? ------------------- Onko teillä lapsia? 0
Té un gos vostè? Onko-teill- ko-r-? O--- t----- k----- O-k- t-i-l- k-i-a- ------------------ Onko teillä koira? 0
Té un gat vostè? Onk- t----ä kis--? O--- t----- k----- O-k- t-i-l- k-s-a- ------------------ Onko teillä kissa? 0
Aquí són els meus llibres. T--sä --------j---. T---- o--- k------- T-s-ä o-a- k-r-a-i- ------------------- Tässä ovat kirjani. 0
Ara estic llegint aquest llibre. L-e- ju-r--t-t--kir-a-. L--- j---- t--- k------ L-e- j-u-i t-t- k-r-a-. ----------------------- Luen juuri tätä kirjaa. 0
Què us agrada llegir? Mit---e-l--tt---ielel-än-e? M--- t- l----- m----------- M-t- t- l-e-t- m-e-e-l-n-e- --------------------------- Mitä te luette mielellänne? 0
Li agrada anar a concerts? M----te---t--mi-l-llä-n- k-------ii-? M-------- t- m---------- k----------- M-n-t-e-ö t- m-e-e-l-n-e k-n-e-t-i-n- ------------------------------------- Menettekö te mielellänne konserttiin? 0
Li agrada anar al teatre? M--e--ekö te mi--ell-nn---e-tt-rii-? M-------- t- m---------- t---------- M-n-t-e-ö t- m-e-e-l-n-e t-a-t-r-i-? ------------------------------------ Menettekö te mielellänne teatteriin? 0
Li agrada anar a l’òpera? Me-----kö-te m--lel--------p-e-aan? M-------- t- m---------- o--------- M-n-t-e-ö t- m-e-e-l-n-e o-p-e-a-n- ----------------------------------- Menettekö te mielellänne oopperaan? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengua materna? Llengua paterna!

Quan eres petit: de qui vas aprendre la teva llengua? Segur que diràs: de la meva mare! Això és el que pensa la majoria de la gent al món. La noció de ‘llengua materna’ existeix a gairebé tots els països. És coneguda tant en xinès com en anglès. Potser sigui degut al fet que les mares són qui passen més temps amb els seus fills. Però nous estudis mostren conclusions diferents. Aquestes investigacions indiquen que la nostra llengua prové en la seva major part del nostre pare. Els investigadors van analitzar el genotip i les llengües de tribus mixtes. En algunes tribus els pares procedien de cultures diferents. Eren tribus formades fa milers d'anys. Els grans moviments migratoris van ser la raó de la seva formació. Es va analitzar part del genotip, o material genètic, d'aquests pobles. Després es va comparar la llengua de les tribus. En la majoria dels casos es parlava l'idioma del avantpassat masculí. En altres paraules, l'idioma de la població era el que pertanyia al cromosoma Y. Va ser els homes qui van portar amb si la seva llengua per territoris estrangers. Mentre que les dones locals eren qui adoptaven el nou idioma dels homes. Però encara avui el pare té una gran influència en el nostre llenguatge. Perquè els nadons, quan aprenen, s'orienten cap al llenguatge del seu pare. Els pares parlen menys amb els fills. Les estructures lingüístiques masculines són més simples que les femenines. Pel que la llengua paterna resulta més apropiada pels nadons. No els exigeix massa ​​esforç i d'aquesta manera n'és més fàcil d'aprendre. Per aquesta raó, els nadons prefereixen imitar el llenguatge del 'papa' abans que el de 'mama'. Tot i això, després és el vocabulari de la mare que modela el llenguatge del nen. Així doncs, tant les mares com els pares condicionen el nostre idioma. Així que el millor seria anomenar-la ‘llengua paternomaterna’!
Sabia vostè que?
L’italià pertany al grup de les llengües romàniques, pel que va sorgir del llatí. És l’idioma natiu d’uns 70 milions de persones, la majoria de les quals viu a Itàlia. A més, també es parla a Eslovènia i a Croàcia. Aquest idioma va arribar fins a l’Àfrica durant l’època colonial. Inclús avui en dia, l’italià l’entenen a Líbia, Somàlia i Eritrea. Molts emigrants també se’l van emportar amb ells a la seva nova llar. Existeixen numeroses comunitats de parla italiana a diverses regions d’Amèrica del Sud. En molts casos, l’italià es va barrejar amb l’espanyol, creant així nous idiomes. El més curiós de l’italià és que té varis dialectes. De fet, alguns experts parlen inclús d’idiomes independents. L’ortografia italiana, al igual que la seva pronunciació, no és gaire complicada, especialment per als parlants de català o espanyol. Per a molts, l’italià és l’idioma més bonic del món. Serà perque és l’idioma de la música, el disseny i la bona cuina?