Manual de conversa

ca poder fer alguna cosa   »   fi saada tehdä jotakin

73 [setanta-tres]

poder fer alguna cosa

poder fer alguna cosa

73 [seitsemänkymmentäkolme]

saada tehdä jotakin

Tria com vols veure la traducció:   
català finès Engegar Més
Que ja pots conduir un cotxe? S--tko--o----- a-to-? S----- j- a--- a----- S-a-k- j- a-a- a-t-a- --------------------- Saatko jo ajaa autoa? 0
Que ja pots beure alcohol? Saa--o -o ju-d---lkoh--i-? S----- j- j---- a--------- S-a-k- j- j-o-a a-k-h-l-a- -------------------------- Saatko jo juoda alkoholia? 0
Que ja pots pots anar sol a l’estranger? Sa-tk---- -e-nä y---n--l--ma---e? S----- j- m---- y---- u---------- S-a-k- j- m-n-ä y-s-n u-k-m-i-l-? --------------------------------- Saatko jo mennä yksin ulkomaille? 0
poder s-ada s---- s-a-a ----- saada 0
Podem fumar aquí? S-a-m--o ----taa ---ll-? S------- p------ t------ S-a-m-k- p-l-t-a t-ä-l-? ------------------------ Saammeko polttaa täällä? 0
Es pot fumar aquí? S---o t--ll--polttaa? S---- t----- p------- S-a-o t-ä-l- p-l-t-a- --------------------- Saako täällä polttaa? 0
Es pot pagar amb targeta de crèdit? S-a----ä-l-ä-mak-aa l--t----r-ill-? S---- t----- m----- l-------------- S-a-o t-ä-l- m-k-a- l-o-t-k-r-i-l-? ----------------------------------- Saako täällä maksaa luottokortilla? 0
Es pot pagar amb xec? Sa--o--ää-l- -aks-- she--llä? S---- t----- m----- s-------- S-a-o t-ä-l- m-k-a- s-e-i-l-? ----------------------------- Saako täällä maksaa shekillä? 0
Es pot pagar només en efectiu? Saak---ak-a-----n-kät-i-el--? S---- m----- v--- k---------- S-a-o m-k-a- v-i- k-t-i-e-l-? ----------------------------- Saako maksaa vain käteisellä? 0
Que puc trucar? Sa-nko-so-ttaa? S----- s------- S-a-k- s-i-t-a- --------------- Saanko soittaa? 0
Que puc fer una pregunta? Saa--o-kys-- --taki-? S----- k---- j------- S-a-k- k-s-ä j-t-k-n- --------------------- Saanko kysyä jotakin? 0
Que puc dir alguna cosa? S---ko --noa --ta---? S----- s---- j------- S-a-k- s-n-a j-t-k-n- --------------------- Saanko sanoa jotakin? 0
(Ell) no pot dormir al parc. H---e----a nu---a--u--tos-a. H-- e- s-- n----- p--------- H-n e- s-a n-k-u- p-i-t-s-a- ---------------------------- Hän ei saa nukkua puistossa. 0
(Ell) no pot dormir al cotxe. H----i-saa--u--ua au---sa. H-- e- s-- n----- a------- H-n e- s-a n-k-u- a-t-s-a- -------------------------- Hän ei saa nukkua autossa. 0
(Ell) no pot dormir a l’estació. Hä- e- -a-----k-------ati----m---a. H-- e- s-- n----- r---------------- H-n e- s-a n-k-u- r-u-a-i-a-e-a-l-. ----------------------------------- Hän ei saa nukkua rautatieasemalla. 0
Podem seure? S-amm--o-i--uutua? S------- i-------- S-a-m-k- i-t-u-u-? ------------------ Saammeko istuutua? 0
Podem rebre la carta? V--s--meko ----a r--ka--s-an? V--------- s---- r----------- V-i-i-m-k- s-a-a r-o-a-i-t-n- ----------------------------- Voisimmeko saada ruokalistan? 0
Podem pagar separadament? S-am--ko--ak--- er----e-? S------- m----- e-------- S-a-m-k- m-k-a- e-i-s-e-? ------------------------- Saammeko maksaa erikseen? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprèn el cervell noves paraules

Quan aprenem un lèxic nou el nostre cervell emmagatzema nou contingut. Però l'aprenentatge es produeix només a través d'una repetició contínua. La capacitat d'emmagatzematge del nostre cervell depèn de múltiples factors. Però el més important és que repetim les paraules regularment. Només aquells termes que llegim o escrivim moltes vegades es queden gravats. Es podria dir que les paraules s'arxiven com si fossin imatges. Aquest principi de l'aprenentatge també és vàlid en el cas dels primats. Els primats poden aprendre a ‘llegir’ paraules si les veuen de forma repetida. Encara que no entenguin la paraula, sí que en reconeixen la seva forma. Per parlar amb fluïdesa una llengua necessitem una gran quantitat de paraules. Per aquesta raó, hem d'organitzar bé el vocabulari. Perquè la nostra memòria funciona com un arxiu. Per trobar ràpidament una paraula hem de saber primer on buscar-la. Pel que sempre és millor aprendre paraules en un context donat. Així pot la nostra memòria obrir en cada ocasió l'arxiu correcte. Tanmateix, fins i tot el que aprenem bé pot ser oblidat. En aquests casos, els coneixements es mouen des de la memòria activa a la passiva. Oblidar vol dir que ens desfem de la informació que no necessitem. Així el nostre cervell aconsegueix més espai per les coses més importants. Per això és fonamental activar els nostres coneixements de manera regular. Però el que ha passat a la memòria passiva no ho hem perdut per sempre. Quan veiem una paraula oblidada la recordem de nou. El que vam aprendre un cop, ho aprenem una segona vegada molt més ràpidament Si una persona vol incrementar el seu vocabulari, llavors hauria d'incrementar els seus hobbies. Perquè cadascú de nosaltres té interessos particulars. Encara que, d'altra banda, la majoria de les persones es dediquen a les mateixes coses. Però una llengua està formada per molts camps semàntics diferents. I una persona interessada en temes de política hauria de llegir també de tant en tant la premsa esportiva!