Manual de conversa

ca Fer compres   »   fi Käydä ostoksilla

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [viisikymmentäneljä]

Käydä ostoksilla

Tria com vols veure la traducció:   
català finès Engegar Més
Vull comprar un regal. Halua---st----ah--n. H_____ o____ l______ H-l-a- o-t-a l-h-a-. -------------------- Haluan ostaa lahjan. 0
Però res massa car. M--ta ei mi--ä- --ia- kal-----. M____ e_ m_____ l____ k________ M-t-a e- m-t-ä- l-i-n k-l-i-t-. ------------------------------- Mutta ei mitään liian kallista. 0
Potser una bossa? E-kä käsi-a--un? E___ k__________ E-k- k-s-l-u-u-? ---------------- Ehkä käsilaukun? 0
De quin color la vol? M--kä--äris-n--a-u-t--? M____ v______ h________ M-n-ä v-r-s-n h-l-a-t-? ----------------------- Minkä värisen haluatte? 0
Negra, marró o blanca? M--tan--ru--ean--a- v---o-s--? M______ r______ v__ v_________ M-s-a-, r-s-e-n v-i v-l-o-s-n- ------------------------------ Mustan, ruskean vai valkoisen? 0
Una de gran o petita? I--n v-i---enen? I___ v__ p______ I-o- v-i p-e-e-? ---------------- Ison vai pienen? 0
Que puc veure aquesta? S-i-i--- kat--a -ät-? S_______ k_____ t____ S-i-i-k- k-t-o- t-t-? --------------------- Saisinko katsoa tätä? 0
És de cuir? O--o-se--a----? O___ s_ n______ O-k- s- n-h-a-? --------------- Onko se nahkaa? 0
O de plàstic? Vai o----s--m-ovi-? V__ o___ s_ m______ V-i o-k- s- m-o-i-? ------------------- Vai onko se muovia? 0
De cuir, és clar. S---n-tieten-i---ahka-. S_ o_ t________ n______ S- o- t-e-e-k-n n-h-a-. ----------------------- Se on tietenkin nahkaa. 0
És de molt bona qualitat. Täm---- --ity-se--laa-----. T___ o_ e________ l________ T-m- o- e-i-y-s-n l-a-u-a-. --------------------------- Tämä on erityisen laadukas. 0
I la bossa és realment a un bon preu. J- --sil--kku -n oike---i---v-n-edulli-en. J_ k_________ o_ o_______ h____ e_________ J- k-s-l-u-k- o- o-k-a-t- h-v-n e-u-l-n-n- ------------------------------------------ Ja käsilaukku on oikeasti hyvin edullinen. 0
M’agrada. Pi-än-täs--. P____ t_____ P-d-n t-s-ä- ------------ Pidän tästä. 0
La compro. O--n-t-m--. O___ t_____ O-a- t-m-n- ----------- Otan tämän. 0
La puc tornar, si de cas? V-i-ko ma-d--l----t- v--htaa-----n? V_____ m____________ v______ t_____ V-i-k- m-h-o-l-s-s-i v-i-t-a t-m-n- ----------------------------------- Voinko mahdollisesti vaihtaa tämän? 0
Naturalment. Tot--ka-. T________ T-t-a-a-. --------- Tottakai. 0
L’empaquetem per regal. Pakkaa----s-- l-hj---ke------. P________ s__ l_______________ P-k-a-m-e s-n l-h-a-a-e-t-i-n- ------------------------------ Pakkaamme sen lahjapakettiiin. 0
La caixa és allà. K-s---o--t---la. K____ o_ t______ K-s-a o- t-o-l-. ---------------- Kassa on tuolla. 0

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...