Manual de conversa

ca Fer compres   »   fi Käydä ostoksilla

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [viisikymmentäneljä]

Käydä ostoksilla

Tria com vols veure la traducció:   
català finès Engegar Més
Vull comprar un regal. Ha-uan -s-a---a-ja-. Haluan ostaa lahjan. H-l-a- o-t-a l-h-a-. -------------------- Haluan ostaa lahjan. 0
Però res massa car. Mut---e- -itään--ii-n -a--ista. Mutta ei mitään liian kallista. M-t-a e- m-t-ä- l-i-n k-l-i-t-. ------------------------------- Mutta ei mitään liian kallista. 0
Potser una bossa? Ehk- -ä-il-u--n? Ehkä käsilaukun? E-k- k-s-l-u-u-? ---------------- Ehkä käsilaukun? 0
De quin color la vol? Mi------r--e--hal-a-t-? Minkä värisen haluatte? M-n-ä v-r-s-n h-l-a-t-? ----------------------- Minkä värisen haluatte? 0
Negra, marró o blanca? Mu---n, r-skea----i---l-o-s-n? Mustan, ruskean vai valkoisen? M-s-a-, r-s-e-n v-i v-l-o-s-n- ------------------------------ Mustan, ruskean vai valkoisen? 0
Una de gran o petita? I-o--va- pie---? Ison vai pienen? I-o- v-i p-e-e-? ---------------- Ison vai pienen? 0
Que puc veure aquesta? S----nko -----a-t--ä? Saisinko katsoa tätä? S-i-i-k- k-t-o- t-t-? --------------------- Saisinko katsoa tätä? 0
És de cuir? Onko-s---a-k-a? Onko se nahkaa? O-k- s- n-h-a-? --------------- Onko se nahkaa? 0
O de plàstic? Vai on----e -u-v-a? Vai onko se muovia? V-i o-k- s- m-o-i-? ------------------- Vai onko se muovia? 0
De cuir, és clar. S------i--------na-kaa. Se on tietenkin nahkaa. S- o- t-e-e-k-n n-h-a-. ----------------------- Se on tietenkin nahkaa. 0
És de molt bona qualitat. Tä-ä-o--erity-s----a-d-k-s. Tämä on erityisen laadukas. T-m- o- e-i-y-s-n l-a-u-a-. --------------------------- Tämä on erityisen laadukas. 0
I la bossa és realment a un bon preu. Ja ---i-au----o--oik--s-- ----n-------nen. Ja käsilaukku on oikeasti hyvin edullinen. J- k-s-l-u-k- o- o-k-a-t- h-v-n e-u-l-n-n- ------------------------------------------ Ja käsilaukku on oikeasti hyvin edullinen. 0
M’agrada. P-dän t-stä. Pidän tästä. P-d-n t-s-ä- ------------ Pidän tästä. 0
La compro. Ota- --mä-. Otan tämän. O-a- t-m-n- ----------- Otan tämän. 0
La puc tornar, si de cas? V--n---ma------s-sti-v-i---a täm-n? Voinko mahdollisesti vaihtaa tämän? V-i-k- m-h-o-l-s-s-i v-i-t-a t-m-n- ----------------------------------- Voinko mahdollisesti vaihtaa tämän? 0
Naturalment. T--takai. Tottakai. T-t-a-a-. --------- Tottakai. 0
L’empaquetem per regal. Pa--a-mme -e- ----apa-----ii-. Pakkaamme sen lahjapakettiiin. P-k-a-m-e s-n l-h-a-a-e-t-i-n- ------------------------------ Pakkaamme sen lahjapakettiiin. 0
La caixa és allà. Ka--a-o- t-ol--. Kassa on tuolla. K-s-a o- t-o-l-. ---------------- Kassa on tuolla. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...