Manual de conversa

ca En camí   »   px No caminho

37 [trenta-set]

En camí

En camí

37 [trinta e sete]

No caminho

Tria com vols veure la traducció:   
català portuguès (BR) Engegar Més
Ell va en moto. El- v-- d- m---. Ele vai de moto. 0
Ell va amb bicicleta. El- v-- d- b--------. Ele vai de bicicleta. 0
Ell va a peu. El- v-- a p-. Ele vai a pé. 0
Ell va en vaixell. El- v-- d- n----. Ele vai de navio. 0
Ell va en barca. El- v-- d- b----. Ele vai de barco. 0
Ell neda. El- v-- à n---. Ele vai à nado. 0
Que és perillós estar aquí? É p------- a---? É perigoso aqui? 0
Que és perillós fer autoestop sol? É p------- p---- c----- s------? É perigoso pedir carona sozinho? 0
Que és perillós passejar a la nit? É p------- p------ s------ à n----? É perigoso passear sozinho à noite? 0
Ens hem equivocat de camí. No- p------- n- c------. Nos perdemos no caminho. 0
Anem pel mal camí. Es----- n- c------ e-----. Estamos no caminho errado. 0
Hem de fer mitja volta. Te--- q-- v-----. Temos que voltar. 0
On podem estacionar? On-- s- p--- e---------? Onde se pode estacionar? 0
Que hi ha una zona d’estacionament aquí? Há u- p----- d- e------------- a---? Há um parque de estacionamento aqui? 0
Quant de temps puc estacionar aquí? Qu---- t---- s- p--- e--------- a---? Quanto tempo se pode estacionar aqui? 0
Que fa esquí vostè? Vo-- e-----? Você esquia? 0
Que puja amb el teleesquí vostè? Vo-- u-- o t--------- p--- c---? Você usa o teleférico para cima? 0
És possible llogar esquís aquí? Po----- a----- e----- a---? Pode-se alugar esquis aqui? 0

Soliloquis

Quan algú parla amb si mateix, resulta una mica estrany per qui ho sent. Però parlar amb un mateix de forma regular és una pràctica gairebé universal. Els psicòlegs consideren que més del 95 per cent de la gent gran ho fa. Els nens parlen gairebé sempre amb ells mateixos quan juguen. Els soliloquis representen, per tant, una pràctica completament normal. Tan sols es tracta d'una forma especial de comunicació. I parlar amb un mateix de tant en tant té molts beneficis! Ja que quan parlem, ordenem els nostres pensaments. Els monòlegs són moments en què emergeix la nostra veu interior. Es podria dir que es tracta d'un pensar en veu alta. Les persones distretes són les que amb més freqüència parlen amb elles mateixes. Aquestes persones tenen una determinada àrea cerebral menys activa. Per això s'organitzen pitjor. Però amb els soliloquis aconsegueixen arribar a ser més metòdiques. Els monòlegs també poden ajudar-nos a prendre decisions. I són un bon mètode per alleujar l'estrès. Parlar amb un mateix afavoreix la concentració i ens fa més productius. Perquè dir alguna cosa en veu alta requereix més temps que només pensar-ho. Som més conscients dels nostres pensaments quan els expressem amb paraules. Podem resoldre millor les proves difícils quan parlem amb nosaltres mateixos. Això ho han revelat diferents experiments. Mitjançant els soliloquis també podem animar-nos a nosaltres mateixos. Nombrosos atletes es motiven parlant amb si mateixos. És una llàstima, però, que la majoria de les vegades només parlem amb nosaltres en situacions adverses. Hauríem d'intentar sempre formular tot en termes positius. I hauríem de repetir sovint el que desitgem. És així com podem influir positivament en les nostres accions mitjançant les nostres converses. Per desgràcia, això només funciona quan som realistes!
Sabia vostè que?
El romanès pertany al grup de les llengües balcoromàniques. És l’idioma natiu d’uns 30 milions de persones, la majoria de les quals procedeixen de Romania i Moldàvia. És la llengua oficial de la República de Moldàvias el idioma oficial de la República de Moldavia. També podem trobar parlants de romanès a algunes comunitats de Sèrbia i Ucraïna. Té els seus orígens en el llatí, degut a que els romans van tenir dues províncies a la regió que envoltava el Danubi. Està estretament relacionat amb l’italià, és per això que els romanesos poden entendre fàcilment als italians. Però aquesta situació no es dona en el cas contrari. Això és degut a que el romanès també conté moltes paraules eslaves. La seva fonologia està influenciada per les llengües eslaves veïnes. Com a resultat, l’alfabet rumanès també conté símbols pròpis. S’escriu tal qual es parla, i mostra moltes similituds amb l’estructura del llatí antic. I aquesta és precisament una de les característiques que fan que aquest idioma sigui tan interessant.