Manual de conversa

ca En camí   »   sr На путу

37 [trenta-set]

En camí

En camí

37 [тридесет и седам]

37 [trideset i sedam]

На путу

[Na putu]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Ell va en moto. О--с--в-з- мо-ор--. О- с- в--- м------- О- с- в-з- м-т-р-м- ------------------- Он се вози мотором. 0
On-se-vozi-m-t-rom. O- s- v--- m------- O- s- v-z- m-t-r-m- ------------------- On se vozi motorom.
Ell va amb bicicleta. О-----во---б-циклом. О- с- в--- б-------- О- с- в-з- б-ц-к-о-. -------------------- Он се вози бициклом. 0
On-s-------bic-klo-. O- s- v--- b-------- O- s- v-z- b-c-k-o-. -------------------- On se vozi biciklom.
Ell va a peu. О----- --шк-. О- и-- п----- О- и-е п-ш-е- ------------- Он иде пешке. 0
On id--peš-e. O- i-- p----- O- i-e p-š-e- ------------- On ide peške.
Ell va en vaixell. О- пу--је б-о-ом. О- п----- б------ О- п-т-ј- б-о-о-. ----------------- Он путује бродом. 0
On-putuj- -r-d-m. O- p----- b------ O- p-t-j- b-o-o-. ----------------- On putuje brodom.
Ell va en barca. О- -- в-з--ч---е-. О- с- в--- ч------ О- с- в-з- ч-м-е-. ------------------ Он се вози чамцем. 0
On-s- -oz-----ce-. O- s- v--- č------ O- s- v-z- č-m-e-. ------------------ On se vozi čamcem.
Ell neda. О---ли--. О- п----- О- п-и-а- --------- Он плива. 0
On pliva. O- p----- O- p-i-a- --------- On pliva.
Que és perillós estar aquí? Д--ли -е --д--о--с--? Д- л- ј- о--- о------ Д- л- ј- о-д- о-а-н-? --------------------- Да ли је овде опасно? 0
Da--i -e----e -p-sn-? D- l- j- o--- o------ D- l- j- o-d- o-a-n-? --------------------- Da li je ovde opasno?
Que és perillós fer autoestop sol? Д--ли-----па----сам --опират-? Д- л- ј- о----- с-- с--------- Д- л- ј- о-а-н- с-м с-о-и-а-и- ------------------------------ Да ли је опасно сам стопирати? 0
Da----je ----no --m ---pira--? D- l- j- o----- s-- s--------- D- l- j- o-a-n- s-m s-o-i-a-i- ------------------------------ Da li je opasno sam stopirati?
Que és perillós passejar a la nit? Да-л--ј- опа-н- ше---и н-ћу? Д- л- ј- о----- ш----- н---- Д- л- ј- о-а-н- ш-т-т- н-ћ-? ---------------------------- Да ли је опасно шетати ноћу? 0
D- li-je opas---š-ta------́u? D- l- j- o----- š----- n----- D- l- j- o-a-n- š-t-t- n-c-u- ----------------------------- Da li je opasno šetati noću?
Ens hem equivocat de camí. П-гр---л--смо-пут. П-------- с-- п--- П-г-е-и-и с-о п-т- ------------------ Погрешили смо пут. 0
P-greš-li---- -u-. P-------- s-- p--- P-g-e-i-i s-o p-t- ------------------ Pogrešili smo put.
Anem pel mal camí. На-п--ре-но--смо -у-у. Н- п-------- с-- п---- Н- п-г-е-н-м с-о п-т-. ---------------------- На погрешном смо путу. 0
N---o--ešn-- -mo--ut-. N- p-------- s-- p---- N- p-g-e-n-m s-o p-t-. ---------------------- Na pogrešnom smo putu.
Hem de fer mitja volta. М---мо-с--вр-----. М----- с- в------- М-р-м- с- в-а-и-и- ------------------ Морамо се вратити. 0
M-r-mo s- -----t-. M----- s- v------- M-r-m- s- v-a-i-i- ------------------ Moramo se vratiti.
On podem estacionar? Г-- -е-о--е -о----а-кир-т-? Г-- с- о--- м--- п--------- Г-е с- о-д- м-ж- п-р-и-а-и- --------------------------- Где се овде може паркирати? 0
G-e-se-o--e--o-e pa-ki--ti? G-- s- o--- m--- p--------- G-e s- o-d- m-ž- p-r-i-a-i- --------------------------- Gde se ovde može parkirati?
Que hi ha una zona d’estacionament aquí? И---ли о-д--па--ир-л--т-? И-- л- о--- п------------ И-а л- о-д- п-р-и-а-и-т-? ------------------------- Има ли овде паркиралиште? 0
Im- l- -v-e parki--l--t-? I-- l- o--- p------------ I-a l- o-d- p-r-i-a-i-t-? ------------------------- Ima li ovde parkiralište?
Quant de temps puc estacionar aquí? К-л----д-го--е---д- м--е -------т-? К----- д--- с- о--- м--- п--------- К-л-к- д-г- с- о-д- м-ж- п-р-и-а-и- ----------------------------------- Колико дуго се овде може паркирати? 0
K-li-o du-o-----v----o-- p----rati? K----- d--- s- o--- m--- p--------- K-l-k- d-g- s- o-d- m-ž- p-r-i-a-i- ----------------------------------- Koliko dugo se ovde može parkirati?
Que fa esquí vostè? Да-----к--ат-? Д- л- с------- Д- л- с-и-а-е- -------------- Да ли скијате? 0
Da-l- skij-te? D- l- s------- D- l- s-i-a-e- -------------- Da li skijate?
Que puja amb el teleesquí vostè? В-зит- -и ---са ски--ш-и- -и-т---гор-? В----- л- с- с- с-------- л----- г---- В-з-т- л- с- с- с-и-а-к-м л-ф-о- г-р-? -------------------------------------- Возите ли се са скијашким лифтом горе? 0
V---t---i se-s--s--j---i-----to-----e? V----- l- s- s- s-------- l----- g---- V-z-t- l- s- s- s-i-a-k-m l-f-o- g-r-? -------------------------------------- Vozite li se sa skijaškim liftom gore?
És possible llogar esquís aquí? Мог--л--с--овд- -з--јм-т- с-ије? М--- л- с- о--- и-------- с----- М-г- л- с- о-д- и-н-ј-и-и с-и-е- -------------------------------- Могу ли се овде изнајмити скије? 0
M-gu-li -e ov-e-izn---it- --i-e? M--- l- s- o--- i-------- s----- M-g- l- s- o-d- i-n-j-i-i s-i-e- -------------------------------- Mogu li se ovde iznajmiti skije?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Soliloquis

Quan algú parla amb si mateix, resulta una mica estrany per qui ho sent. Però parlar amb un mateix de forma regular és una pràctica gairebé universal. Els psicòlegs consideren que més del 95 per cent de la gent gran ho fa. Els nens parlen gairebé sempre amb ells mateixos quan juguen. Els soliloquis representen, per tant, una pràctica completament normal. Tan sols es tracta d'una forma especial de comunicació. I parlar amb un mateix de tant en tant té molts beneficis! Ja que quan parlem, ordenem els nostres pensaments. Els monòlegs són moments en què emergeix la nostra veu interior. Es podria dir que es tracta d'un pensar en veu alta. Les persones distretes són les que amb més freqüència parlen amb elles mateixes. Aquestes persones tenen una determinada àrea cerebral menys activa. Per això s'organitzen pitjor. Però amb els soliloquis aconsegueixen arribar a ser més metòdiques. Els monòlegs també poden ajudar-nos a prendre decisions. I són un bon mètode per alleujar l'estrès. Parlar amb un mateix afavoreix la concentració i ens fa més productius. Perquè dir alguna cosa en veu alta requereix més temps que només pensar-ho. Som més conscients dels nostres pensaments quan els expressem amb paraules. Podem resoldre millor les proves difícils quan parlem amb nosaltres mateixos. Això ho han revelat diferents experiments. Mitjançant els soliloquis també podem animar-nos a nosaltres mateixos. Nombrosos atletes es motiven parlant amb si mateixos. És una llàstima, però, que la majoria de les vegades només parlem amb nosaltres en situacions adverses. Hauríem d'intentar sempre formular tot en termes positius. I hauríem de repetir sovint el que desitgem. És així com podem influir positivament en les nostres accions mitjançant les nostres converses. Per desgràcia, això només funciona quan som realistes!
Sabia vostè que?
El romanès pertany al grup de les llengües balcoromàniques. És l’idioma natiu d’uns 30 milions de persones, la majoria de les quals procedeixen de Romania i Moldàvia. És la llengua oficial de la República de Moldàvias el idioma oficial de la República de Moldavia. També podem trobar parlants de romanès a algunes comunitats de Sèrbia i Ucraïna. Té els seus orígens en el llatí, degut a que els romans van tenir dues províncies a la regió que envoltava el Danubi. Està estretament relacionat amb l’italià, és per això que els romanesos poden entendre fàcilment als italians. Però aquesta situació no es dona en el cas contrari. Això és degut a que el romanès també conté moltes paraules eslaves. La seva fonologia està influenciada per les llengües eslaves veïnes. Com a resultat, l’alfabet rumanès també conté símbols pròpis. S’escriu tal qual es parla, i mostra moltes similituds amb l’estructura del llatí antic. I aquesta és precisament una de les característiques que fan que aquest idioma sigui tan interessant.