Manual de conversa

ca Els adverbis   »   px Advérbios

100 [per cent]

Els adverbis

Els adverbis

100 [cem]

Advérbios

Tria com vols veure la traducció:   
català portuguès (BR) Engegar Més
ja – encara no / mai j- -.- -lg--- ve- - -u-ca já ... alguma vez – nunca j- .-. a-g-m- v-z – n-n-a ------------------------- já ... alguma vez – nunca 0
Ha estat a Berlín? J--es-e-e--- -e-lim -l--ma-vez? Já esteve em Berlim alguma vez? J- e-t-v- e- B-r-i- a-g-m- v-z- ------------------------------- Já esteve em Berlim alguma vez? 0
No, encara no / mai. Não-----ca. Não, nunca. N-o- n-n-a- ----------- Não, nunca. 0
algú – ningú al---- –-ning--m alguém – ninguém a-g-é- – n-n-u-m ---------------- alguém – ninguém 0
Coneix vostè algú aquí? C-nhe---a-ui-alguém? Conhece aqui alguém? C-n-e-e a-u- a-g-é-? -------------------- Conhece aqui alguém? 0
No, no conec ningú aquí. Nã-,--ã---on-----aq-i--i-gu-m. Não, não conheço aqui ninguém. N-o- n-o c-n-e-o a-u- n-n-u-m- ------------------------------ Não, não conheço aqui ninguém. 0
encara – ja no um -o-co m-is-–-m-is --o um pouco mais – mais não u- p-u-o m-i- – m-i- n-o ------------------------ um pouco mais – mais não 0
Que es quedarà encara més temps? A--d- --ca m-it- ---p- -q-i? Ainda fica muito tempo aqui? A-n-a f-c- m-i-o t-m-o a-u-? ---------------------------- Ainda fica muito tempo aqui? 0
No, ja no em quedaré més temps aquí. N-o, eu-n-- fico-----o-ma------po--qu-. Não, eu não fico muito mais tempo aqui. N-o- e- n-o f-c- m-i-o m-i- t-m-o a-u-. --------------------------------------- Não, eu não fico muito mais tempo aqui. 0
alguna cosa més – res més ma-s-----m- cois----m--s--a-a mais alguma coisa – mais nada m-i- a-g-m- c-i-a – m-i- n-d- ----------------------------- mais alguma coisa – mais nada 0
Encara vol alguna cosa més de beure? Q--r -e----m-is -l-u-a-c-isa? Quer beber mais alguma coisa? Q-e- b-b-r m-i- a-g-m- c-i-a- ----------------------------- Quer beber mais alguma coisa? 0
No, no desitjo res més. Nã-,----não -u-r-----s n-da. Não, eu não quero mais nada. N-o- e- n-o q-e-o m-i- n-d-. ---------------------------- Não, eu não quero mais nada. 0
ja … alguna cosa – encara res já --.-a----a--o-s--- a---- nã- .-- -a-a já ... alguma coisa – ainda não ... nada j- .-. a-g-m- c-i-a – a-n-a n-o .-. n-d- ---------------------------------------- já ... alguma coisa – ainda não ... nada 0
Ja ha menjat alguna cosa? J--c-meu--lgum- coi-a? Já comeu alguma coisa? J- c-m-u a-g-m- c-i-a- ---------------------- Já comeu alguma coisa? 0
No, encara no he menjat res. N-o- eu a--da-n---c----nada. Não, eu ainda não comi nada. N-o- e- a-n-a n-o c-m- n-d-. ---------------------------- Não, eu ainda não comi nada. 0
algú més – ningú més m-----lg-é- - -----n-n--ém mais alguém – mais ninguém m-i- a-g-é- – m-i- n-n-u-m -------------------------- mais alguém – mais ninguém 0
Algú més voldria un cafè? Mais al---m-qu---u- -a-é? Mais alguém quer um café? M-i- a-g-é- q-e- u- c-f-? ------------------------- Mais alguém quer um café? 0
No, ningú més. N----n-n-uém-m-is-quer-u----f-. Não, ninguém mais quer um café. N-o- n-n-u-m m-i- q-e- u- c-f-. ------------------------------- Não, ninguém mais quer um café. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua àrab

La llengua àrab és una de les més importants del món. Més de 300 milions de persones parlen àrab. Viuen en més de vint països diferents. L'àrab pertany a la família de llengües afroasiàtiques. La llengua àrab es va originar fa més de mil anys. La llengua es va començar a parlar a la península aràbiga. Des d'allà va començar la seva expansió. L'àrab parlat és molt diferent de la llengua estàndard. A més, hi ha molts dialectes àrabs diferents. Es podria dir que a cada regió es parla de forma diferent. Els parlants dels diferents dialectes sovint no són capaços d'entendre's. Així, les pel·lícules dels països àrabs sovint han de ser doblades. Només així es comprenen en el conjunt de l'àrea lingüística àrab. L'àrab culte, la llengua estàndard clàssica, gairebé no es parla en l'actualitat. Només és possible trobar-lo en la seva forma escrita. Els llibres i diaris utilitzen un àrab culte que no és sinó la varietat estàndard de la llengua. Fins al moment present no hi ha cap varietat tècnica d'àrab. De fet, les expressions tècniques es prenen generalment d'altres llengües. Predominen en aquest sentit el francès i l'anglès. En els últims anys l'interès per l'àrab s'ha incrementat considerablement. Cada vegada més persones volen aprendre àrab. A les universitats i en moltes acadèmies s'ofereixen cursos de l'idioma. Moltes persones se senten fascinades especialment per l'escriptura àrab. L'àrab s'escriu de dreta a esquerra. Ni la pronunciació ni la gramàtica de la llengua són fàcils. Té molts sons i regles desconegudes en la resta d'idiomes. Per això el seu aprenentatge ha d'observar una metodologia rigorosa. Primer la pronunciació, a continuació la gramàtica, després l'escriptura...