Manual de conversa

ca En camí   »   el Καθ’ οδόν

37 [trenta-set]

En camí

En camí

37 [τριάντα επτά]

37 [triánta eptá]

Καθ’ οδόν

[Kath’ odón]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Ell va en moto. Πά-- -ε -η-μ--ανή. Π--- μ- τ- μ------ Π-ε- μ- τ- μ-χ-ν-. ------------------ Πάει με τη μηχανή. 0
Pá---me t- m--hanḗ. P--- m- t- m------- P-e- m- t- m-c-a-ḗ- ------------------- Páei me tē mēchanḗ.
Ell va amb bicicleta. Π--ι -- τ--ποδή-α-ο. Π--- μ- τ- π-------- Π-ε- μ- τ- π-δ-λ-τ-. -------------------- Πάει με το ποδήλατο. 0
P--- m- t- --dḗ--t-. P--- m- t- p-------- P-e- m- t- p-d-l-t-. -------------------- Páei me to podḗlato.
Ell va a peu. Π--ι--ε-----όδια. Π--- μ- τ- π----- Π-ε- μ- τ- π-δ-α- ----------------- Πάει με τα πόδια. 0
P-e---- ta--ó-ia. P--- m- t- p----- P-e- m- t- p-d-a- ----------------- Páei me ta pódia.
Ell va en vaixell. Πά-- μ- -ο-πλο--. Π--- μ- τ- π----- Π-ε- μ- τ- π-ο-ο- ----------------- Πάει με το πλοίο. 0
Pá-- -- to p-o-o. P--- m- t- p----- P-e- m- t- p-o-o- ----------------- Páei me to ploío.
Ell va en barca. Πάει -- -ην-βάρκ-. Π--- μ- τ-- β----- Π-ε- μ- τ-ν β-ρ-α- ------------------ Πάει με την βάρκα. 0
Pá-- me --n b--k-. P--- m- t-- b----- P-e- m- t-n b-r-a- ------------------ Páei me tēn bárka.
Ell neda. Π--ι --λ-----τ-ς. Π--- κ----------- Π-ε- κ-λ-μ-ώ-τ-ς- ----------------- Πάει κολυμπώντας. 0
Pá-i--ol-mpṓn-a-. P--- k----------- P-e- k-l-m-ṓ-t-s- ----------------- Páei kolympṓntas.
Que és perillós estar aquí? Είνα- ----ίνδ-ν- ε-ώ; Ε---- ε--------- ε--- Ε-ν-ι ε-ι-ί-δ-ν- ε-ώ- --------------------- Είναι επικίνδυνα εδώ; 0
Eí-a---p-kín-y-----ṓ? E---- e--------- e--- E-n-i e-i-í-d-n- e-ṓ- --------------------- Eínai epikíndyna edṓ?
Que és perillós fer autoestop sol? Ε---- ε-ικ-ν--------κά-ε-ς ωτ----π --νο-; Ε---- ε--------- ν- κ----- ω------ μ----- Ε-ν-ι ε-ι-ί-δ-ν- ν- κ-ν-ι- ω-ο-τ-π μ-ν-ς- ----------------------------------------- Είναι επικίνδυνο να κάνεις ωτοστόπ μόνος; 0
E-na- ---kínd-n- ---ká--is -to--óp món--? E---- e--------- n- k----- ō------ m----- E-n-i e-i-í-d-n- n- k-n-i- ō-o-t-p m-n-s- ----------------------------------------- Eínai epikíndyno na káneis ōtostóp mónos?
Que és perillós passejar a la nit? Ε---ι--πικ-ν-υν---------ί---ς---α-π-ρί-ατο--η ---τα; Ε---- ε--------- ν- π-------- γ-- π------- τ- ν----- Ε-ν-ι ε-ι-ί-δ-ν- ν- π-γ-ί-ε-ς γ-α π-ρ-π-τ- τ- ν-χ-α- ---------------------------------------------------- Είναι επικίνδυνο να πηγαίνεις για περίπατο τη νύχτα; 0
E-na---p--índ--o-na pēg-í-e-s---- -er-pa-o -- n-----? E---- e--------- n- p-------- g-- p------- t- n------ E-n-i e-i-í-d-n- n- p-g-í-e-s g-a p-r-p-t- t- n-c-t-? ----------------------------------------------------- Eínai epikíndyno na pēgaíneis gia perípato tē nýchta?
Ens hem equivocat de camí. Έχου-ε χ-θε-. Έ----- χ----- Έ-ο-μ- χ-θ-ί- ------------- Έχουμε χαθεί. 0
É--o-me-ch-th--. É------ c------- É-h-u-e c-a-h-í- ---------------- Échoume chatheí.
Anem pel mal camí. Ε-μαστε--- λά-ο- ---μο. Ε------ σ- λ---- δ----- Ε-μ-σ-ε σ- λ-θ-ς δ-ό-ο- ----------------------- Είμαστε σε λάθος δρόμο. 0
Eím-ste-se l-th-----ómo. E------ s- l----- d----- E-m-s-e s- l-t-o- d-ó-o- ------------------------ Eímaste se láthos drómo.
Hem de fer mitja volta. Πρ-πε---- ----σ-υμ- π--ω. Π----- ν- γ-------- π---- Π-έ-ε- ν- γ-ρ-σ-υ-ε π-σ-. ------------------------- Πρέπει να γυρίσουμε πίσω. 0
Prép-i n--g-rí-oume-----. P----- n- g-------- p---- P-é-e- n- g-r-s-u-e p-s-. ------------------------- Prépei na gyrísoume písō.
On podem estacionar? Πού μ---εί κα-είς-ν--π-ρ-ά--ι -δ-; Π-- μ----- κ----- ν- π------- ε--- Π-ύ μ-ο-ε- κ-ν-ί- ν- π-ρ-ά-ε- ε-ώ- ---------------------------------- Πού μπορεί κανείς να παρκάρει εδώ; 0
Po- mp-r-- ka--ís--a p-r---ei-e--? P-- m----- k----- n- p------- e--- P-ú m-o-e- k-n-í- n- p-r-á-e- e-ṓ- ---------------------------------- Poú mporeí kaneís na parkárei edṓ?
Que hi ha una zona d’estacionament aquí? Υ-άρχ-ι --ώ--ώρο--στ--με-σης-----ρκι-γκ; Υ------ ε-- χ---- σ--------- / π-------- Υ-ά-χ-ι ε-ώ χ-ρ-ς σ-ά-μ-υ-η- / π-ρ-ι-γ-; ---------------------------------------- Υπάρχει εδώ χώρος στάθμευσης / πάρκινγκ; 0
Y-ár-h-i---ṓ -hṓ-o- --áthmeus-s-------i--nk? Y------- e-- c----- s---------- / p--------- Y-á-c-e- e-ṓ c-ṓ-o- s-á-h-e-s-s / p-r-i-’-k- -------------------------------------------- Ypárchei edṓ chṓros státhmeusēs / párkin’nk?
Quant de temps puc estacionar aquí? Για-πόσ- --ορ---καν-ίς ν- -α--ά-ει----; Γ-- π--- μ----- κ----- ν- π------- ε--- Γ-α π-σ- μ-ο-ε- κ-ν-ί- ν- π-ρ-ά-ε- ε-ώ- --------------------------------------- Για πόσο μπορεί κανείς να παρκάρει εδώ; 0
Gi- p-so-m--re------ís--a---r----i-edṓ? G-- p--- m----- k----- n- p------- e--- G-a p-s- m-o-e- k-n-í- n- p-r-á-e- e-ṓ- --------------------------------------- Gia póso mporeí kaneís na parkárei edṓ?
Que fa esquí vostè? Κά-ετε---ι; Κ----- σ--- Κ-ν-τ- σ-ι- ----------- Κάνετε σκι; 0
K--ete-s-i? K----- s--- K-n-t- s-i- ----------- Kánete ski?
Que puja amb el teleesquí vostè? Α-εβ--------ε -ο τ--ε--ρί-; Α--------- μ- τ- τ--------- Α-ε-α-ν-τ- μ- τ- τ-λ-φ-ρ-κ- --------------------------- Ανεβαίνετε με το τελεφερίκ; 0
A--b-í-e-- -e t- --le-h-r-k? A--------- m- t- t---------- A-e-a-n-t- m- t- t-l-p-e-í-? ---------------------------- Anebaínete me to telepherík?
És possible llogar esquís aquí? Μπο-----------ν- -α--ι-τεί ε-ώ ε--π--σμ- -------; Μ----- κ----- ν- δ-------- ε-- ε-------- γ-- σ--- Μ-ο-ε- κ-ν-ί- ν- δ-ν-ι-τ-ί ε-ώ ε-ο-λ-σ-ό γ-α σ-ι- ------------------------------------------------- Μπορεί κανείς να δανειστεί εδώ εξοπλισμό για σκι; 0
Mp-r-í-kane-s n--da-e-st-- -d---xop-i-m---ia ski? M----- k----- n- d-------- e-- e-------- g-- s--- M-o-e- k-n-í- n- d-n-i-t-í e-ṓ e-o-l-s-ó g-a s-i- ------------------------------------------------- Mporeí kaneís na daneisteí edṓ exoplismó gia ski?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Soliloquis

Quan algú parla amb si mateix, resulta una mica estrany per qui ho sent. Però parlar amb un mateix de forma regular és una pràctica gairebé universal. Els psicòlegs consideren que més del 95 per cent de la gent gran ho fa. Els nens parlen gairebé sempre amb ells mateixos quan juguen. Els soliloquis representen, per tant, una pràctica completament normal. Tan sols es tracta d'una forma especial de comunicació. I parlar amb un mateix de tant en tant té molts beneficis! Ja que quan parlem, ordenem els nostres pensaments. Els monòlegs són moments en què emergeix la nostra veu interior. Es podria dir que es tracta d'un pensar en veu alta. Les persones distretes són les que amb més freqüència parlen amb elles mateixes. Aquestes persones tenen una determinada àrea cerebral menys activa. Per això s'organitzen pitjor. Però amb els soliloquis aconsegueixen arribar a ser més metòdiques. Els monòlegs també poden ajudar-nos a prendre decisions. I són un bon mètode per alleujar l'estrès. Parlar amb un mateix afavoreix la concentració i ens fa més productius. Perquè dir alguna cosa en veu alta requereix més temps que només pensar-ho. Som més conscients dels nostres pensaments quan els expressem amb paraules. Podem resoldre millor les proves difícils quan parlem amb nosaltres mateixos. Això ho han revelat diferents experiments. Mitjançant els soliloquis també podem animar-nos a nosaltres mateixos. Nombrosos atletes es motiven parlant amb si mateixos. És una llàstima, però, que la majoria de les vegades només parlem amb nosaltres en situacions adverses. Hauríem d'intentar sempre formular tot en termes positius. I hauríem de repetir sovint el que desitgem. És així com podem influir positivament en les nostres accions mitjançant les nostres converses. Per desgràcia, això només funciona quan som realistes!
Sabia vostè que?
El romanès pertany al grup de les llengües balcoromàniques. És l’idioma natiu d’uns 30 milions de persones, la majoria de les quals procedeixen de Romania i Moldàvia. És la llengua oficial de la República de Moldàvias el idioma oficial de la República de Moldavia. També podem trobar parlants de romanès a algunes comunitats de Sèrbia i Ucraïna. Té els seus orígens en el llatí, degut a que els romans van tenir dues províncies a la regió que envoltava el Danubi. Està estretament relacionat amb l’italià, és per això que els romanesos poden entendre fàcilment als italians. Però aquesta situació no es dona en el cas contrari. Això és degut a que el romanès també conté moltes paraules eslaves. La seva fonologia està influenciada per les llengües eslaves veïnes. Com a resultat, l’alfabet rumanès també conté símbols pròpis. S’escriu tal qual es parla, i mostra moltes similituds amb l’estructura del llatí antic. I aquesta és precisament una de les característiques que fan que aquest idioma sigui tan interessant.