Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   px gostar de qualquer coisa

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [setenta]

gostar de qualquer coisa

Tria com vols veure la traducció:   
català portuguès (BR) Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? Voc- -ue----m--? V--- q--- f----- V-c- q-e- f-m-r- ---------------- Você quer fumar? 0
Que li agradaria ballar a vostè? Vo-- -u-r d---a-? V--- q--- d------ V-c- q-e- d-n-a-? ----------------- Você quer dançar? 0
Que li agradaria passejar a vostè? V-c- q--r -asse-r? V--- q--- p------- V-c- q-e- p-s-e-r- ------------------ Você quer passear? 0
M’agradaria fumar. Eu -uero-f-ma-. E- q---- f----- E- q-e-o f-m-r- --------------- Eu quero fumar. 0
Voldries un cigarret? Vo-ê --er -- cig--ro? V--- q--- u- c------- V-c- q-e- u- c-g-r-o- --------------------- Você quer um cigarro? 0
(Ell) voldria foc. Ele --e--i--u-i-o. E-- q--- i-------- E-e q-e- i-q-e-r-. ------------------ Ele quer isqueiro. 0
M’agradaria beure alguna cosa. E----e----eb-r-a----- co-sa. E- q---- b---- a----- c----- E- q-e-o b-b-r a-g-m- c-i-a- ---------------------------- Eu quero beber alguma coisa. 0
M’agradaria menjar alguna cosa. Eu q-e-o---me----g-m- co--a. E- q---- c---- a----- c----- E- q-e-o c-m-r a-g-m- c-i-a- ---------------------------- Eu quero comer alguma coisa. 0
M’agradaria descansar una mica. Eu q-er--desc-n-a--um-po--o. E- q---- d-------- u- p----- E- q-e-o d-s-a-s-r u- p-u-o- ---------------------------- Eu quero descansar um pouco. 0
M’agradaria preguntar-li una cosa. E--q-ero -h------un-ar-u-----i-a. E- q---- l-- p-------- u-- c----- E- q-e-o l-e p-r-u-t-r u-a c-i-a- --------------------------------- Eu quero lhe perguntar uma coisa. 0
M’agradaria demanar-li una cosa. E- -ue-- -----edi------avo-. E- q---- l-- p---- u- f----- E- q-e-o l-e p-d-r u- f-v-r- ---------------------------- Eu quero lhe pedir um favor. 0
M’agradaria convidar-li a una cosa. E- -uero -o-vid--l--p--- -lgu-a--o--a. E- q---- c--------- p--- a----- c----- E- q-e-o c-n-i-á-l- p-r- a-g-m- c-i-a- -------------------------------------- Eu quero convidá-lo para alguma coisa. 0
Què li agradaria prendre, si us plau? O -u- d-s---, por -----? O q-- d------ p-- f----- O q-e d-s-j-, p-r f-v-r- ------------------------ O que deseja, por favor? 0
Voldria un cafè? De-e---um c-fé? D----- u- c---- D-s-j- u- c-f-? --------------- Deseja um café? 0
O preferiria un te? O--pr-fe-e--n-e--um --á? O- p------ a---- u- c--- O- p-e-e-e a-t-s u- c-á- ------------------------ Ou prefere antes um chá? 0
Ens agradaria anar a casa. Q-e-------- -ar----sa. Q------- i- p--- c---- Q-e-e-o- i- p-r- c-s-. ---------------------- Queremos ir para casa. 0
Voleu un taxi? Qu-r-m-um-t-xi? Q----- u- t---- Q-e-e- u- t-x-? --------------- Querem um táxi? 0
Voldrien trucar per telèfon. Eles-q----m t-l-f--a-. E--- q----- t--------- E-e- q-e-e- t-l-f-n-r- ---------------------- Eles querem telefonar. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...