Manual de conversa

ca Passat 2   »   px Passado 2

82 [vuitanta-dos]

Passat 2

Passat 2

82 [oitenta e dois]

Passado 2

Tria com vols veure la traducció:   
català portuguès (BR) Engegar Més
Havies de trucar a una ambulància? V-c---ev--d---h-ma---ma-a---l--cia? V--- t--- d- c----- u-- a---------- V-c- t-v- d- c-a-a- u-a a-b-l-n-i-? ----------------------------------- Você teve de chamar uma ambulância? 0
Havies de trucar al metge? V-c- t--e--- -ha-ar ---é----? V--- t--- d- c----- o m------ V-c- t-v- d- c-a-a- o m-d-c-? ----------------------------- Você teve de chamar o médico? 0
Havies de trucar a la policia? V-c- teve-de-chama----po-í-ia? V--- t--- d- c----- a p------- V-c- t-v- d- c-a-a- a p-l-c-a- ------------------------------ Você teve de chamar a polícia? 0
Té el número de telèfon? Fa no res el tenia. Vo----e- o -ú---o--- -------e- A-nda a---a-- t----. V--- t-- o n----- d- t-------- A---- a---- o t----- V-c- t-m o n-m-r- d- t-l-f-n-? A-n-a a-o-a o t-n-a- --------------------------------------------------- Você tem o número de telefone? Ainda agora o tinha. 0
Té l’adreça? Fa no res la tenia. V-c- t-------der---?-A-n---a-or- o --nh-. V--- t-- o e-------- A---- a---- o t----- V-c- t-m o e-d-r-ç-? A-n-a a-o-a o t-n-a- ----------------------------------------- Você tem o endereço? Ainda agora o tinha. 0
Té el pla de la ciutat? Fa no res el tenia. V--ê--em o-------A--da-agora - --n--. V--- t-- o m---- A---- a---- o t----- V-c- t-m o m-p-? A-n-a a-o-a o t-n-a- ------------------------------------- Você tem o mapa? Ainda agora o tinha. 0
Va venir a l’hora? No va poder venir a l’hora. Ele-fo- -on-u-l--Ele-n-o p-de s----o--u--. E-- f-- p------- E-- n-- p--- s-- p------- E-e f-i p-n-u-l- E-e n-o p-d- s-r p-n-u-l- ------------------------------------------ Ele foi pontual? Ele não pôde ser pontual. 0
Que va trobar el camí? No va poder trobar el camí. E-e ac--u-o-ca----o---l- --- p-dia -ch-r---cami-h-. E-- a---- o c------- E-- n-- p---- a---- o c------- E-e a-h-u o c-m-n-o- E-e n-o p-d-a a-h-r o c-m-n-o- --------------------------------------------------- Ele achou o caminho? Ele não podia achar o caminho. 0
T’entenia? No em podia entendre. Ele te enten-eu? El- -ão-me p-d---e--end--. E-- t- e-------- E-- n-- m- p---- e-------- E-e t- e-t-n-e-? E-e n-o m- p-d-a e-t-n-e-. ------------------------------------------- Ele te entendeu? Ele não me podia entender. 0
Per què no vas poder arribar a l’hora? P-- q---é-que-vo-ê--ão--o-i---e----ntu-l? P-- q-- é q-- v--- n-- p---- s-- p------- P-r q-e é q-e v-c- n-o p-d-a s-r p-n-u-l- ----------------------------------------- Por que é que você não podia ser pontual? 0
Per què no vas poder trobar el camí? P-r---e---q-e-voc---ão----ia -char o c-mi--o? P-- q-- é q-- v--- n-- p---- a---- o c------- P-r q-e é q-e v-c- n-o p-d-a a-h-r o c-m-n-o- --------------------------------------------- Por que é que você não podia achar o caminho? 0
Per què no el podies entendre? Po- -u--é-q-e-vo------ p---a -n-en--r? P-- q-- é q-- v--- n-- p---- e-------- P-r q-e é q-e v-c- n-o p-d-a e-t-n-e-? -------------------------------------- Por que é que você não podia entender? 0
No vaig poder arribar a l’hora perquè no anaven els autobusos. E- n-o -u---se- -o---a- --rq----ã--ha--- ô-i--s. E- n-- p--- s-- p------ p----- n-- h---- ô------ E- n-o p-d- s-r p-n-u-l p-r-u- n-o h-v-a ô-i-u-. ------------------------------------------------ Eu não pude ser pontual porque não havia ônibus. 0
No vaig poder trobar el camí, perquè no tenia un pla de la ciutat. Eu -ão--ud- a-ha- - c-m-n-----rque-nã- -in----m ---a d- --dad-. E- n-- p--- a---- o c------ p----- n-- t---- u- m--- d- c------ E- n-o p-d- a-h-r o c-m-n-o p-r-u- n-o t-n-a u- m-p- d- c-d-d-. --------------------------------------------------------------- Eu não pude achar o caminho porque não tinha um mapa da cidade. 0
No el podia entendre perquè la música estava molt alta. Eu --o p-d------ndê--- por--e-a-mú--c-----av- -u-t- -lt-. E- n-- p--- e--------- p----- a m----- e----- m---- a---- E- n-o p-d- e-t-n-ê-l- p-r-u- a m-s-c- e-t-v- m-i-o a-t-. --------------------------------------------------------- Eu não pude entendê-lo porque a música estava muito alta. 0
Vaig haver de prendre un taxi. E--tive que---g---um tá--. E- t--- q-- p---- u- t---- E- t-v- q-e p-g-r u- t-x-. -------------------------- Eu tive que pegar um táxi. 0
Vaig haver de comprar un pla de la ciutat. E----ve-que-comp-a--u--m---. E- t--- q-- c------ u- m---- E- t-v- q-e c-m-r-r u- m-p-. ---------------------------- Eu tive que comprar um mapa. 0
Vaig haver d’apagar la ràdio. Eu--i-- que des--g-r --r-d--. E- t--- q-- d------- o r----- E- t-v- q-e d-s-i-a- o r-d-o- ----------------------------- Eu tive que desligar o rádio. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Millor aprendre idiomes a l' estranger!

Els adults no aprenen idiomes tan fàcilment com els nens. El seu cervell s'ha desenvolupat completament. De manera que no els és tan senzill crear noves xarxes d'aprenentatge. Malgrat tot, es pot aprendre molt bé una llengua sent ja gran! Per això és necessari viatjar al país on es parla l'idioma. On millor s'aprèn una llengua estrangera és precisament a l'estranger. Això és una cosa que sap qualsevol que ja hagi tingut vacances lingüístiques. En el seu entorn natural la llengua s'aprèn molt més ràpidament. Precisament, un nou estudi n'ha aportat interessants conclusions. Mostra que quan s'aprèn una llengua a l'estranger s'aprèn... de manera diferent! El cervell pot assimilar la nova llengua com si es tractés d'una llengua materna. Els científics pensen des de fa temps que hi ha diferents processos d'aprenentatge. Ara un experiment sembla que ho ha demostrat. Un grup d'individus havia d'aprendre una llengua inventada. La meitat dels individus van assistir a classes normals. L'aprenentatge de l'altra meitat va consistir a simular situacions en un país estranger. Aquests subjectes havien d'actuar com si hi fossin en un ambient estranger. Tota la gent amb la qual contactaven parlava el nou idioma. Aquests subjectes, per tant, no seguien un curs d'idiomes típic. Formaven part d'un cercle aliè de parlants. Aquesta situació els va forçar a intentar trobar solucions amb la nova llengua. Després d'un període, els subjectes van passar una prova. Els dos grups van mostrar tenir bons coneixements de la nova llengua. Però el seu cervell processava la llengua de manera diferent! Els que havien après a ‘l'estranger’ mostraven una activitat cerebral soprenent. El seu cervell processava la gramàtica de la llengua com si fos la del seu propi idioma natal. Es tractava dels mateixos mecanismes que s'han detectat en parlants nadius. Una vacances lingüístiques són la forma més agradable i eficient d'aprendre una llengua!