Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   px No hotel – chegada

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [vinte e sete]

No hotel – chegada

Tria com vols veure la traducció:   
català portuguès (BR) Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? Você-te--u- -u-r---l--re? V--- t-- u- q----- l----- V-c- t-m u- q-a-t- l-v-e- ------------------------- Você tem um quarto livre? 0
He reservat una habitació. Eu -eser-e- -m----r-o. E- r------- u- q------ E- r-s-r-e- u- q-a-t-. ---------------------- Eu reservei um quarto. 0
El meu nom és Müller. O -e- nome - M---er. O m-- n--- é M------ O m-u n-m- é M-l-e-. -------------------- O meu nome é Müller. 0
Necessito una habitació individual. Eu p--c-so-de -m--u-rto-s-mple-. E- p------ d- u- q----- s------- E- p-e-i-o d- u- q-a-t- s-m-l-s- -------------------------------- Eu preciso de um quarto simples. 0
Necessito una habitació doble. Eu p--c--o----u--q-a-t- ----o. E- p------ d- u- q----- d----- E- p-e-i-o d- u- q-a-t- d-p-o- ------------------------------ Eu preciso de um quarto duplo. 0
Quant costa l’habitació per nit? Q--nt--cu--a----ua-t--po----- --i--? Q----- c---- o q----- p-- u-- n----- Q-a-t- c-s-a o q-a-t- p-r u-a n-i-e- ------------------------------------ Quanto custa o quarto por uma noite? 0
Voldria una habitació amb bany. G-s---i--de-um-----t- c-m -------o. G------- d- u- q----- c-- b-------- G-s-a-i- d- u- q-a-t- c-m b-n-e-r-. ----------------------------------- Gostaria de um quarto com banheiro. 0
Voldria una habitació amb dutxa. G-s-a-ia d- um --a-to -om-chu----o. G------- d- u- q----- c-- c-------- G-s-a-i- d- u- q-a-t- c-m c-u-e-r-. ----------------------------------- Gostaria de um quarto com chuveiro. 0
Puc veure l’habitació? P---o---r---q-ar-o? P---- v-- o q------ P-s-o v-r o q-a-t-? ------------------- Posso ver o quarto? 0
Que hi ha garatge aquí? H- u-- ga-a--m -qu-? H- u-- g------ a---- H- u-a g-r-g-m a-u-? -------------------- Há uma garagem aqui? 0
Hi ha caixa forta aquí? Há--- co--e-a--i? H- u- c---- a---- H- u- c-f-e a-u-? ----------------- Há um cofre aqui? 0
Que teniu fax? H- u--fa- -q--? H- u- f-- a---- H- u- f-x a-u-? --------------- Há um fax aqui? 0
Va bé, em quedo l’habitació. Está -e-- -u -i---co----------. E--- b--- e- f--- c-- o q------ E-t- b-m- e- f-c- c-m o q-a-t-. ------------------------------- Está bem, eu fico com o quarto. 0
Aquí té les claus. Aq-- ------a- --av--. A--- e---- a- c------ A-u- e-t-o a- c-a-e-. --------------------- Aqui estão as chaves. 0
Aquest és el meu equipatge. Aqu--es-á-- --nha -a--g--. A--- e--- a m---- b------- A-u- e-t- a m-n-a b-g-g-m- -------------------------- Aqui está a minha bagagem. 0
A quina hora se serveix l’esmorzar? A -ue --ras - ----fé -a--an-ã? A q-- h---- é o c--- d- m----- A q-e h-r-s é o c-f- d- m-n-ã- ------------------------------ A que horas é o café da manhã? 0
A quina hora se serveix el dinar? A q-- --r-s --------ç-? A q-- h---- é o a------ A q-e h-r-s é o a-m-ç-? ----------------------- A que horas é o almoço? 0
A quina hora se serveix el sopar? A que---ras-é-o ja--ar? A q-- h---- é o j------ A q-e h-r-s é o j-n-a-? ----------------------- A que horas é o jantar? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.