Manual de conversa

ca En camí   »   ti ኣብ መገዲ

37 [trenta-set]

En camí

En camí

37 [ሳላሳንሸውዓተን]

37 [salasanishewi‘ateni]

ኣብ መገዲ

[abi megedī]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
Ell va en moto. ን- ብቱ-ቱ- እ---ጉዓ--። ንሱ ብቱግቱግ እዩ ዝጉዓዝ ። ን- ብ-ግ-ግ እ- ዝ-ዓ- ። ------------------ ንሱ ብቱግቱግ እዩ ዝጉዓዝ ። 0
ni-u-bit-git-g------zig--a---። nisu bitugitugi iyu zigu‘azi ። n-s- b-t-g-t-g- i-u z-g-‘-z- ። ------------------------------ nisu bitugitugi iyu zigu‘azi ።
Ell va amb bicicleta. ንሱ---ሽግለ- ----ጉዓዝ-። ንሱ ብብሽግለታ እዩ ዝጉዓዝ ። ን- ብ-ሽ-ለ- እ- ዝ-ዓ- ። ------------------- ንሱ ብብሽግለታ እዩ ዝጉዓዝ ። 0
n-su-------ig--e-a --u -i-u-----። nisu bibishigileta iyu zigu‘azi ። n-s- b-b-s-i-i-e-a i-u z-g-‘-z- ። --------------------------------- nisu bibishigileta iyu zigu‘azi ።
Ell va a peu. ንሱ ብ-ግሪ-እ- ይኸይድ ። ንሱ ብእግሪ እዩ ይኸይድ ። ን- ብ-ግ- እ- ይ-ይ- ። ----------------- ንሱ ብእግሪ እዩ ይኸይድ ። 0
n-s- -i---i----y- -iẖeyid--። nisu bi’igirī iyu yih-eyidi ። n-s- b-’-g-r- i-u y-h-e-i-i ። ----------------------------- nisu bi’igirī iyu yiẖeyidi ።
Ell va en vaixell. ን--ብመ--ብ እዩ ዝጉ-ዝ ። ንሱ ብመርከብ እዩ ዝጉዓዝ ። ን- ብ-ር-ብ እ- ዝ-ዓ- ። ------------------ ንሱ ብመርከብ እዩ ዝጉዓዝ ። 0
n-su-bime---e-i -yu -ig-‘a-i ። nisu bimerikebi iyu zigu‘azi ። n-s- b-m-r-k-b- i-u z-g-‘-z- ። ------------------------------ nisu bimerikebi iyu zigu‘azi ።
Ell va en barca. ንሱ---ልባ--- ዝጉዓ--። ንሱ ብጃልባ እዩ ዝጉዓዝ ። ን- ብ-ል- እ- ዝ-ዓ- ። ----------------- ንሱ ብጃልባ እዩ ዝጉዓዝ ። 0
n--u------ib--i-- -i--‘-z--። nisu bijaliba iyu zigu‘azi ። n-s- b-j-l-b- i-u z-g-‘-z- ። ---------------------------- nisu bijaliba iyu zigu‘azi ።
Ell neda. ንሱ--ሕ--ስ--ዩ። ንሱ ይሕምብስ እዩ። ን- ይ-ም-ስ እ-። ------------ ንሱ ይሕምብስ እዩ። 0
nisu ---̣i-ib--- -yu። nisu yih-imibisi iyu። n-s- y-h-i-i-i-i i-u- --------------------- nisu yiḥimibisi iyu።
Que és perillós estar aquí? እዚ ------ዩ? እዚ ሓደገኛ ድዩ? እ- ሓ-ገ- ድ-? ----------- እዚ ሓደገኛ ድዩ? 0
i-ī---a--g-n-- di--? izī h-adegenya diyu? i-ī h-a-e-e-y- d-y-? -------------------- izī ḥadegenya diyu?
Que és perillós fer autoestop sol? በ--ኻ „-ረ-ፕ“----- -መኪና -ጠው---ኣበልካ) ሓ-ገኛ--ዩ? በይንኻ „ትረምፕ“ ምግባር (መኪና ጠጠው እናኣበልካ) ሓደገኛ ድዩ? በ-ን- „-ረ-ፕ- ም-ባ- (-ኪ- ጠ-ው እ-ኣ-ል-) ሓ-ገ- ድ-? ------------------------------------------ በይንኻ „ትረምፕ“ ምግባር (መኪና ጠጠው እናኣበልካ) ሓደገኛ ድዩ? 0
b-y---h---„-i--mi-i“--i-iba-i-(m-kī------t--w- ina’-b-l-k---h--de----a ---u? beyinih-a „tiremipi“ migibari (mekīna t’et’ewi ina’abelika) h-adegenya diyu? b-y-n-h-a „-i-e-i-i- m-g-b-r- (-e-ī-a t-e-’-w- i-a-a-e-i-a- h-a-e-e-y- d-y-? ---------------------------------------------------------------------------- beyiniẖa „tiremipi“ migibari (mekīna t’et’ewi ina’abelika) ḥadegenya diyu?
Que és perillós passejar a la nit? ብ--ይ---ዝ-ር-ሓደ-ኛ---? ብ ለይቲ ምዝዋር ሓደገኛ ድዩ? ብ ለ-ቲ ም-ዋ- ሓ-ገ- ድ-? ------------------- ብ ለይቲ ምዝዋር ሓደገኛ ድዩ? 0
bi-----tī -iz--a-i -̣a-eg-----d--u? bi leyitī miziwari h-adegenya diyu? b- l-y-t- m-z-w-r- h-a-e-e-y- d-y-? ----------------------------------- bi leyitī miziwari ḥadegenya diyu?
Ens hem equivocat de camí. መ----ተ----። መንገዲ ተጋጊና ። መ-ገ- ተ-ጊ- ። ----------- መንገዲ ተጋጊና ። 0
me---ed- ---ag--a-። menigedī tegagīna ። m-n-g-d- t-g-g-n- ። ------------------- menigedī tegagīna ።
Anem pel mal camí. ኣብ --- መ----ና -ሎ-። ኣብ ግጉይ መገዲ ኢና ዘሎና። ኣ- ግ-ይ መ-ዲ ኢ- ዘ-ና- ------------------ ኣብ ግጉይ መገዲ ኢና ዘሎና። 0
a-i -i--yi -eged- -na-z-lo-a። abi giguyi megedī īna zelona። a-i g-g-y- m-g-d- ī-a z-l-n-። ----------------------------- abi giguyi megedī īna zelona።
Hem de fer mitja volta. ክን--ስ---ና። ክንምለስ ኣለና። ክ-ም-ስ ኣ-ና- ---------- ክንምለስ ኣለና። 0
k-ni-il-si-a----። kinimilesi alena። k-n-m-l-s- a-e-a- ----------------- kinimilesi alena።
On podem estacionar? ኣ-----ይ ፓ-- ክትገብር--ኽ--? ኣብዚ ኣበይ ፓርክ ክትገብር ይኽእል? ኣ-ዚ ኣ-ይ ፓ-ክ ክ-ገ-ር ይ-እ-? ----------------------- ኣብዚ ኣበይ ፓርክ ክትገብር ይኽእል? 0
a--zī a---i-pa-i-- -i------r- ---̱i’il-? abizī abeyi pariki kitigebiri yih-i’ili? a-i-ī a-e-i p-r-k- k-t-g-b-r- y-h-i-i-i- ---------------------------------------- abizī abeyi pariki kitigebiri yiẖi’ili?
Que hi ha una zona d’estacionament aquí? ፓርክ ኣ- --ኣ--? ፓርክ ኣሎ ዶ ኣብዚ? ፓ-ክ ኣ- ዶ ኣ-ዚ- ------------- ፓርክ ኣሎ ዶ ኣብዚ? 0
pari-- a-- -- ab---? pariki alo do abizī? p-r-k- a-o d- a-i-ī- -------------------- pariki alo do abizī?
Quant de temps puc estacionar aquí? ንኽ--ይ ስ-ት-ኣ-ዚ-ፓርክ--ት--ር-ትኽ-ል ? ንኽንደይ ስዓት ኣብዚ ፓርክ ክትገብር ትኽእል ? ን-ን-ይ ስ-ት ኣ-ዚ ፓ-ክ ክ-ገ-ር ት-እ- ? ------------------------------ ንኽንደይ ስዓት ኣብዚ ፓርክ ክትገብር ትኽእል ? 0
n--̱-n-de-i----a-i -b--ī-pari-- -it----ir--ti-̱-’i-- ? nih-inideyi si‘ati abizī pariki kitigebiri tih-i’ili ? n-h-i-i-e-i s-‘-t- a-i-ī p-r-k- k-t-g-b-r- t-h-i-i-i ? ------------------------------------------------------ niẖinideyi si‘ati abizī pariki kitigebiri tiẖi’ili ?
Que fa esquí vostè? ብ-ረ---ና--ው-ጪ ስፖ--)---ድ---እ--ዶ? ብበረድ (ናይ ውርጪ ስፖርት) ምኻድ ትኽእል ዶ? ብ-ረ- (-ይ ው-ጪ ስ-ር-) ም-ድ ት-እ- ዶ- ------------------------------ ብበረድ (ናይ ውርጪ ስፖርት) ምኻድ ትኽእል ዶ? 0
b-be-e-i (--yi wi-i-h’ī s-------) -iẖ-d- ti-̱i-i-i d-? biberedi (nayi wirich’ī siporiti) mih-adi tih-i’ili do? b-b-r-d- (-a-i w-r-c-’- s-p-r-t-) m-h-a-i t-h-i-i-i d-? ------------------------------------------------------- biberedi (nayi wirich’ī siporiti) miẖadi tiẖi’ili do?
Que puja amb el teleesquí vostè? ም---ስኪ-ሊ--“ -ላ-ሊ---ይ--ዲኻ? ምስ „ስኪ ሊፍት“ ንላዕሊ ትድይብ ዲኻ? ም- „-ኪ ሊ-ት- ን-ዕ- ት-ይ- ዲ-? ------------------------- ምስ „ስኪ ሊፍት“ ንላዕሊ ትድይብ ዲኻ? 0
m-s- ---kī---f-t-“ ni-a‘ilī--i--yib- ---̱a? misi „sikī līfiti“ nila‘ilī tidiyibi dīh-a? m-s- „-i-ī l-f-t-“ n-l-‘-l- t-d-y-b- d-h-a- ------------------------------------------- misi „sikī līfiti“ nila‘ilī tidiyibi dīẖa?
És possible llogar esquís aquí? ኣብዚ -በረድ ምኻ--ይ-ኣል-ዲ- ? ኣብዚ ብበረድ ምኻድ ይክኣል ዲዩ ? ኣ-ዚ ብ-ረ- ም-ድ ይ-ኣ- ዲ- ? ---------------------- ኣብዚ ብበረድ ምኻድ ይክኣል ዲዩ ? 0
a---ī---b-re----i---d- -iki’-l- -----? abizī biberedi mih-adi yiki’ali dīyu ? a-i-ī b-b-r-d- m-h-a-i y-k-’-l- d-y- ? -------------------------------------- abizī biberedi miẖadi yiki’ali dīyu ?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Soliloquis

Quan algú parla amb si mateix, resulta una mica estrany per qui ho sent. Però parlar amb un mateix de forma regular és una pràctica gairebé universal. Els psicòlegs consideren que més del 95 per cent de la gent gran ho fa. Els nens parlen gairebé sempre amb ells mateixos quan juguen. Els soliloquis representen, per tant, una pràctica completament normal. Tan sols es tracta d'una forma especial de comunicació. I parlar amb un mateix de tant en tant té molts beneficis! Ja que quan parlem, ordenem els nostres pensaments. Els monòlegs són moments en què emergeix la nostra veu interior. Es podria dir que es tracta d'un pensar en veu alta. Les persones distretes són les que amb més freqüència parlen amb elles mateixes. Aquestes persones tenen una determinada àrea cerebral menys activa. Per això s'organitzen pitjor. Però amb els soliloquis aconsegueixen arribar a ser més metòdiques. Els monòlegs també poden ajudar-nos a prendre decisions. I són un bon mètode per alleujar l'estrès. Parlar amb un mateix afavoreix la concentració i ens fa més productius. Perquè dir alguna cosa en veu alta requereix més temps que només pensar-ho. Som més conscients dels nostres pensaments quan els expressem amb paraules. Podem resoldre millor les proves difícils quan parlem amb nosaltres mateixos. Això ho han revelat diferents experiments. Mitjançant els soliloquis també podem animar-nos a nosaltres mateixos. Nombrosos atletes es motiven parlant amb si mateixos. És una llàstima, però, que la majoria de les vegades només parlem amb nosaltres en situacions adverses. Hauríem d'intentar sempre formular tot en termes positius. I hauríem de repetir sovint el que desitgem. És així com podem influir positivament en les nostres accions mitjançant les nostres converses. Per desgràcia, això només funciona quan som realistes!
Sabia vostè que?
El romanès pertany al grup de les llengües balcoromàniques. És l’idioma natiu d’uns 30 milions de persones, la majoria de les quals procedeixen de Romania i Moldàvia. És la llengua oficial de la República de Moldàvias el idioma oficial de la República de Moldavia. També podem trobar parlants de romanès a algunes comunitats de Sèrbia i Ucraïna. Té els seus orígens en el llatí, degut a que els romans van tenir dues províncies a la regió que envoltava el Danubi. Està estretament relacionat amb l’italià, és per això que els romanesos poden entendre fàcilment als italians. Però aquesta situació no es dona en el cas contrari. Això és degut a que el romanès també conté moltes paraules eslaves. La seva fonologia està influenciada per les llengües eslaves veïnes. Com a resultat, l’alfabet rumanès també conté símbols pròpis. S’escriu tal qual es parla, i mostra moltes similituds amb l’estructura del llatí antic. I aquesta és precisament una de les característiques que fan que aquest idioma sigui tan interessant.