Manual de conversa

ca En camí   »   fa ‫در راه‬

37 [trenta-set]

En camí

En camí

‫37 [سی و هفت]‬

37 [see-o-haft]

‫در راه‬

[dar râh]

Tria com vols veure la traducció:   
català persa Engegar Més
Ell va en moto. ‫-- (-رد)-ب---وت-ر-ی--ت حر-ت-م-‌--د-‬ ‫او (مرد) با موتورسیکلت حرکت می-کند.‬ ‫-و (-ر-) ب- م-ت-ر-ی-ل- ح-ک- م-‌-ن-.- ------------------------------------- ‫او (مرد) با موتورسیکلت حرکت می‌کند.‬ 0
o---â mot-r--kl---h--ek-----ko---. oo bâ motorsiklet harekat mikonad. o- b- m-t-r-i-l-t h-r-k-t m-k-n-d- ---------------------------------- oo bâ motorsiklet harekat mikonad.
Ell va amb bicicleta. ‫-- ----)-ب- -وچرخ---رکت م-‌---.‬ ‫او (مرد) با دوچرخه حرکت می-کند.‬ ‫-و (-ر-) ب- د-چ-خ- ح-ک- م-‌-ن-.- --------------------------------- ‫او (مرد) با دوچرخه حرکت می‌کند.‬ 0
oo-bâ-d-ch------h-r-kat---k-nad. oo bâ docharkhe harekat mikonad. o- b- d-c-a-k-e h-r-k-t m-k-n-d- -------------------------------- oo bâ docharkhe harekat mikonad.
Ell va a peu. ‫او (-رد--پ-ا-ه-می-رود.‬ ‫او (مرد) پیاده می-رود.‬ ‫-و (-ر-) پ-ا-ه م-‌-و-.- ------------------------ ‫او (مرد) پیاده می‌رود.‬ 0
o- -i-yâde --r-v--. oo pi-yâde miravad. o- p---â-e m-r-v-d- ------------------- oo pi-yâde miravad.
Ell va en vaixell. ‫ا--(--د)-با --ت---رک- -------‬ ‫او (مرد) با کشتی حرکت می-کند.‬ ‫-و (-ر-) ب- ک-ت- ح-ک- م-‌-ن-.- ------------------------------- ‫او (مرد) با کشتی حرکت می‌کند.‬ 0
oo----k---ti-h------ --ko-ad. oo bâ kashti harekat mikonad. o- b- k-s-t- h-r-k-t m-k-n-d- ----------------------------- oo bâ kashti harekat mikonad.
Ell va en barca. ‫ا- (-رد)-با ---ق -رکت -ی‌--د-‬ ‫او (مرد) با قایق حرکت می-کند.‬ ‫-و (-ر-) ب- ق-ی- ح-ک- م-‌-ن-.- ------------------------------- ‫او (مرد) با قایق حرکت می‌کند.‬ 0
o- bâ g--yeg- --rekat -ik---d. oo bâ ghâyegh harekat mikonad. o- b- g-â-e-h h-r-k-t m-k-n-d- ------------------------------ oo bâ ghâyegh harekat mikonad.
Ell neda. ‫ا- (م-د- --ا ---ک-د.‬ ‫او (مرد) شنا می-کند.‬ ‫-و (-ر-) ش-ا م-‌-ن-.- ---------------------- ‫او (مرد) شنا می‌کند.‬ 0
o---h-n--m--on-d. oo shenâ mikonad. o- s-e-â m-k-n-d- ----------------- oo shenâ mikonad.
Que és perillós estar aquí? ‫ای-ج- -ای--ط-نا-- -س-؟‬ ‫اینجا جای خطرناکی است؟‬ ‫-ی-ج- ج-ی خ-ر-ا-ی ا-ت-‬ ------------------------ ‫اینجا جای خطرناکی است؟‬ 0
i-j- ---- -h-ta--â-- ast? injâ jâye khatarnâki ast? i-j- j-y- k-a-a-n-k- a-t- ------------------------- injâ jâye khatarnâki ast?
Que és perillós fer autoestop sol? ‫-یا --ه-یی قد--ز-- خط-ناک ا-ت؟‬ ‫آیا تنهایی قدم زدن خطرناک است؟‬ ‫-ی- ت-ه-ی- ق-م ز-ن خ-ر-ا- ا-ت-‬ -------------------------------- ‫آیا تنهایی قدم زدن خطرناک است؟‬ 0
â-- --n-â-i---adam-z-d-----atarnâ- ast? âyâ tanhâyi ghadam zadan khatarnâk ast? â-â t-n-â-i g-a-a- z-d-n k-a-a-n-k a-t- --------------------------------------- âyâ tanhâyi ghadam zadan khatarnâk ast?
Que és perillós passejar a la nit? ‫آی--پ--د---وی در-ش--خطرن-ک-ا-ت-‬ ‫آیا پیاده روی در شب خطرناک است؟‬ ‫-ی- پ-ا-ه ر-ی د- ش- خ-ر-ا- ا-ت-‬ --------------------------------- ‫آیا پیاده روی در شب خطرناک است؟‬ 0
ây- s-ab-h- b--p--de-ra-i-r--tan--h--a-n-k ---? âyâ shab-hâ be piâde ravi raftan khatarnâk ast? â-â s-a---â b- p-â-e r-v- r-f-a- k-a-a-n-k a-t- ----------------------------------------------- âyâ shab-hâ be piâde ravi raftan khatarnâk ast?
Ens hem equivocat de camí. ‫م- را- -- (با-ما--ن) ---ب-ه-ر-ته---م-‬ ‫ما راه را (با ماشین) اشتباه رفته ایم.‬ ‫-ا ر-ه ر- (-ا م-ش-ن- ا-ت-ا- ر-ت- ا-م-‬ --------------------------------------- ‫ما راه را (با ماشین) اشتباه رفته ایم.‬ 0
mâ r---râ--bâ mâ--in)----t---h-rafte---. mâ râh râ (bâ mâshin) eshtebâh rafte-im. m- r-h r- (-â m-s-i-) e-h-e-â- r-f-e-i-. ---------------------------------------- mâ râh râ (bâ mâshin) eshtebâh rafte-im.
Anem pel mal camí. ‫م--در --یر--ش--اه هس---.‬ ‫ما در مسیر اشتباه هستیم.‬ ‫-ا د- م-ی- ا-ت-ا- ه-ت-م-‬ -------------------------- ‫ما در مسیر اشتباه هستیم.‬ 0
m- dar-masir- --ht---h -as-i-. mâ dar masire eshtebâh hastim. m- d-r m-s-r- e-h-e-â- h-s-i-. ------------------------------ mâ dar masire eshtebâh hastim.
Hem de fer mitja volta. ‫-م---ا-----گ-د-م-‬ ‫ ما باید برگردیم.‬ ‫ م- ب-ی- ب-گ-د-م-‬ ------------------- ‫ ما باید برگردیم.‬ 0
mâ-b---d --r --rdi-. mâ bâyad bar gardim. m- b-y-d b-r g-r-i-. -------------------- mâ bâyad bar gardim.
On podem estacionar? ‫---جا ک----ی---د--ارک-ک--؟‬ ‫اینجا کجا می-شود پارک کرد؟‬ ‫-ی-ج- ک-ا م-‌-و- پ-ر- ک-د-‬ ---------------------------- ‫اینجا کجا می‌شود پارک کرد؟‬ 0
i--â---jâ----ha-a- ---k---r-? injâ kojâ mishavad pârk kard? i-j- k-j- m-s-a-a- p-r- k-r-? ----------------------------- injâ kojâ mishavad pârk kard?
Que hi ha una zona d’estacionament aquí? ‫--ا-‫--نجا پ-ر---گ---ت؟‬ ‫آیا ‫اینجا پارکینگ هست؟‬ ‫-ی- ‫-ی-ج- پ-ر-ی-گ ه-ت-‬ ------------------------- ‫آیا ‫اینجا پارکینگ هست؟‬ 0
in-----rking v-j-d-dâ-a-? injâ pârking vojud dârad? i-j- p-r-i-g v-j-d d-r-d- ------------------------- injâ pârking vojud dârad?
Quant de temps puc estacionar aquí? ‫چ-د--می‌--د -ی----پا-ک-کرد؟‬ ‫چقدر می-شود اینجا پارک کرد؟‬ ‫-ق-ر م-‌-و- ا-ن-ا پ-ر- ک-د-‬ ----------------------------- ‫چقدر می‌شود اینجا پارک کرد؟‬ 0
che-mod-----mi-avân-in---pâ-k -ar-? che mod-dat mitavân injâ pârk kard? c-e m-d-d-t m-t-v-n i-j- p-r- k-r-? ----------------------------------- che mod-dat mitavân injâ pârk kard?
Que fa esquí vostè? ‫----ا-کی--ی‌ک-ید؟‬ ‫شما اسکی می-کنید؟‬ ‫-م- ا-ک- م-‌-ن-د-‬ ------------------- ‫شما اسکی می‌کنید؟‬ 0
s---â-eski-mi--ni-? shomâ eski mikonid? s-o-â e-k- m-k-n-d- ------------------- shomâ eski mikonid?
Que puja amb el teleesquí vostè? ‫-- تله------با--بر ا--ی)----- ------د-‬ ‫با تله سیژ (بالابر اسکی) بالا می-روید؟‬ ‫-ا ت-ه س-ژ (-ا-ا-ر ا-ک-) ب-ل- م-‌-و-د-‬ ---------------------------------------- ‫با تله سیژ (بالابر اسکی) بالا می‌روید؟‬ 0
be------s-j -b-l-bar--es-i)-b--- -ir-v-d? be tele-sij (bâlâbare eski) bâlâ miravid? b- t-l---i- (-â-â-a-e e-k-) b-l- m-r-v-d- ----------------------------------------- be tele-sij (bâlâbare eski) bâlâ miravid?
És possible llogar esquís aquí? ‫آیا -ی‌----ای--ا چ-ب----------ه-----‬ ‫آیا می-شود اینجا چوب اسکی کرایه کرد؟‬ ‫-ی- م-‌-و- ا-ن-ا چ-ب ا-ک- ک-ا-ه ک-د-‬ -------------------------------------- ‫آیا می‌شود اینجا چوب اسکی کرایه کرد؟‬ 0
ây--m-tavân-in----hu-e--sk--ke------a-d? âyâ mitavân injâ chube eski kerâye kard? â-â m-t-v-n i-j- c-u-e e-k- k-r-y- k-r-? ---------------------------------------- âyâ mitavân injâ chube eski kerâye kard?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Soliloquis

Quan algú parla amb si mateix, resulta una mica estrany per qui ho sent. Però parlar amb un mateix de forma regular és una pràctica gairebé universal. Els psicòlegs consideren que més del 95 per cent de la gent gran ho fa. Els nens parlen gairebé sempre amb ells mateixos quan juguen. Els soliloquis representen, per tant, una pràctica completament normal. Tan sols es tracta d'una forma especial de comunicació. I parlar amb un mateix de tant en tant té molts beneficis! Ja que quan parlem, ordenem els nostres pensaments. Els monòlegs són moments en què emergeix la nostra veu interior. Es podria dir que es tracta d'un pensar en veu alta. Les persones distretes són les que amb més freqüència parlen amb elles mateixes. Aquestes persones tenen una determinada àrea cerebral menys activa. Per això s'organitzen pitjor. Però amb els soliloquis aconsegueixen arribar a ser més metòdiques. Els monòlegs també poden ajudar-nos a prendre decisions. I són un bon mètode per alleujar l'estrès. Parlar amb un mateix afavoreix la concentració i ens fa més productius. Perquè dir alguna cosa en veu alta requereix més temps que només pensar-ho. Som més conscients dels nostres pensaments quan els expressem amb paraules. Podem resoldre millor les proves difícils quan parlem amb nosaltres mateixos. Això ho han revelat diferents experiments. Mitjançant els soliloquis també podem animar-nos a nosaltres mateixos. Nombrosos atletes es motiven parlant amb si mateixos. És una llàstima, però, que la majoria de les vegades només parlem amb nosaltres en situacions adverses. Hauríem d'intentar sempre formular tot en termes positius. I hauríem de repetir sovint el que desitgem. És així com podem influir positivament en les nostres accions mitjançant les nostres converses. Per desgràcia, això només funciona quan som realistes!
Sabia vostè que?
El romanès pertany al grup de les llengües balcoromàniques. És l’idioma natiu d’uns 30 milions de persones, la majoria de les quals procedeixen de Romania i Moldàvia. És la llengua oficial de la República de Moldàvias el idioma oficial de la República de Moldavia. També podem trobar parlants de romanès a algunes comunitats de Sèrbia i Ucraïna. Té els seus orígens en el llatí, degut a que els romans van tenir dues províncies a la regió que envoltava el Danubi. Està estretament relacionat amb l’italià, és per això que els romanesos poden entendre fàcilment als italians. Però aquesta situació no es dona en el cas contrari. Això és degut a que el romanès també conté moltes paraules eslaves. La seva fonologia està influenciada per les llengües eslaves veïnes. Com a resultat, l’alfabet rumanès també conté símbols pròpis. S’escriu tal qual es parla, i mostra moltes similituds amb l’estructura del llatí antic. I aquesta és precisament una de les característiques que fan que aquest idioma sigui tan interessant.