Manual de conversa

ca En camí   »   kk En route

37 [trenta-set]

En camí

En camí

37 [отыз жеті]

37 [otız jeti]

En route

[Jolda]

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
Ell va en moto. О--мо---иклм---жүр---. О- м---------- ж------ О- м-т-ц-к-м-н ж-р-д-. ---------------------- Ол мотоциклмен жүреді. 0
Ol --t--ïklmen --r-d-. O- m---------- j------ O- m-t-c-k-m-n j-r-d-. ---------------------- Ol motocïklmen jüredi.
Ell va amb bicicleta. Ол-в-------д---беді. О- в-------- т------ О- в-л-с-п-д т-б-д-. -------------------- Ол велосипед тебеді. 0
O- v-los-ped -e-e-i. O- v-------- t------ O- v-l-s-p-d t-b-d-. -------------------- Ol velosïped tebedi.
Ell va a peu. О-----------д-. О- ж--- ж------ О- ж-я- ж-р-д-. --------------- Ол жаяу жүреді. 0
O- ----w-jür---. O- j---- j------ O- j-y-w j-r-d-. ---------------- Ol jayaw jüredi.
Ell va en vaixell. Ол -ем-м---ж-зеді. О- к------ ж------ О- к-м-м-н ж-з-д-. ------------------ Ол кемемен жүзеді. 0
Ol --m--e--j-z--i. O- k------ j------ O- k-m-m-n j-z-d-. ------------------ Ol kememen jüzedi.
Ell va en barca. О--қ--ы-пе- ---еді. О- қ------- ж------ О- қ-й-қ-е- ж-з-д-. ------------------- Ол қайықпен жүзеді. 0
Ol --yıq-en------i. O- q------- j------ O- q-y-q-e- j-z-d-. ------------------- Ol qayıqpen jüzedi.
Ell neda. О--ж-зеді. О- ж------ О- ж-з-д-. ---------- Ол жүзеді. 0
O--j-zedi. O- j------ O- j-z-d-. ---------- Ol jüzedi.
Que és perillós estar aquí? Мұн---қауі-ті м-? М---- қ------ м-- М-н-а қ-у-п-і м-? ----------------- Мұнда қауіпті ме? 0
M-n-a -a-i--i-m-? M---- q------ m-- M-n-a q-w-p-i m-? ----------------- Munda qawipti me?
Que és perillós fer autoestop sol? Ж---ыз--аях-т----н -а-і----м-? Ж----- с---------- қ------ м-- Ж-л-ы- с-я-а-т-ғ-н қ-у-п-і м-? ------------------------------ Жалғыз саяхаттаған қауіпті ме? 0
J----- -ay-xat-a----qaw--t----? J----- s----------- q------ m-- J-l-ı- s-y-x-t-a-a- q-w-p-i m-? ------------------------------- Jalğız sayaxattağan qawipti me?
Que és perillós passejar a la nit? Тү--е се---нде-ен -а---т- м-? Т---- с---------- қ------ м-- Т-н-е с-р-е-д-г-н қ-у-п-і м-? ----------------------------- Түнде серуендеген қауіпті ме? 0
T--d- --rwen-e-e- -awi-ti -e? T---- s---------- q------ m-- T-n-e s-r-e-d-g-n q-w-p-i m-? ----------------------------- Tünde serwendegen qawipti me?
Ens hem equivocat de camí. Біз-ад---п -е-т-к. Б-- а----- к------ Б-з а-а-ы- к-т-і-. ------------------ Біз адасып кеттік. 0
B-z a-as-p ke---k. B-- a----- k------ B-z a-a-ı- k-t-i-. ------------------ Biz adasıp kettik.
Anem pel mal camí. Бі---асқа--а----к-ті--қа-ды-. Б-- б---- ж---- к---- қ------ Б-з б-с-а ж-қ-а к-т-п қ-л-ы-. ----------------------------- Біз басқа жаққа кетіп қалдық. 0
B-- -a----ja----k--ip-qald--. B-- b---- j---- k---- q------ B-z b-s-a j-q-a k-t-p q-l-ı-. ----------------------------- Biz basqa jaqqa ketip qaldıq.
Hem de fer mitja volta. Кер- -а-т- ке-ек. К--- қ---- к----- К-р- қ-й-у к-р-к- ----------------- Кері қайту керек. 0
K-r- q---w--e--k. K--- q---- k----- K-r- q-y-w k-r-k- ----------------- Keri qaytw kerek.
On podem estacionar? К---кті қа- -ерг- -оюғ--бола--? К------ қ-- ж---- қ---- б------ К-л-к-і қ-й ж-р-е қ-ю-а б-л-д-? ------------------------------- Көлікті қай жерге қоюға болады? 0
K-l--t--qa- j--ge qoy--a -ola-ı? K------ q-- j---- q----- b------ K-l-k-i q-y j-r-e q-y-ğ- b-l-d-? -------------------------------- Kölikti qay jerge qoyuğa boladı?
Que hi ha una zona d’estacionament aquí? М---- а--отұ-----ар--а? М---- а-------- б-- м-- М-н-а а-т-т-р-қ б-р м-? ----------------------- Мұнда автотұрақ бар ма? 0
M-nda-av--t--aq b-r ma? M---- a-------- b-- m-- M-n-a a-t-t-r-q b-r m-? ----------------------- Munda avtoturaq bar ma?
Quant de temps puc estacionar aquí? Тұрақ-- --нша--ақыт қ--ғ- б-л--ы? Т------ қ---- у---- қ---- б------ Т-р-қ-а қ-н-а у-қ-т қ-ю-а б-л-д-? --------------------------------- Тұраққа қанша уақыт қоюға болады? 0
Tu-aq---qa--a -a--t q-yuğa --l-dı? T------ q---- w---- q----- b------ T-r-q-a q-n-a w-q-t q-y-ğ- b-l-d-? ---------------------------------- Turaqqa qanşa waqıt qoyuğa boladı?
Que fa esquí vostè? С-з-ш---- т-б---з бе? С-- ш---- т------ б-- С-з ш-ң-ы т-б-с-з б-? --------------------- Сіз шаңғы тебесіз бе? 0
Si--şa--- -e-e--z -e? S-- ş---- t------ b-- S-z ş-ñ-ı t-b-s-z b-? --------------------- Siz şañğı tebesiz be?
Que puja amb el teleesquí vostè? Жоғарыға--өте-г--пе- б-----з---? Ж------- к---------- б------ б-- Ж-ғ-р-ғ- к-т-р-і-п-н б-р-с-з б-? -------------------------------- Жоғарыға көтергішпен барасыз ба? 0
Jo-a---a k--e-giş--n b-r-sı- b-? J------- k---------- b------ b-- J-ğ-r-ğ- k-t-r-i-p-n b-r-s-z b-? -------------------------------- Joğarığa kötergişpen barasız ba?
És possible llogar esquís aquí? М---а-ш-ңғыны ---ғ---луғ- бо-а-ма? М---- ш------ ж---- а---- б--- м-- М-н-а ш-ң-ы-ы ж-л-а а-у-а б-л- м-? ---------------------------------- Мұнда шаңғыны жалға алуға бола ма? 0
Mun---şañ-ın--ja-ğa al----bola-m-? M---- ş------ j---- a---- b--- m-- M-n-a ş-ñ-ı-ı j-l-a a-w-a b-l- m-? ---------------------------------- Munda şañğını jalğa alwğa bola ma?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Soliloquis

Quan algú parla amb si mateix, resulta una mica estrany per qui ho sent. Però parlar amb un mateix de forma regular és una pràctica gairebé universal. Els psicòlegs consideren que més del 95 per cent de la gent gran ho fa. Els nens parlen gairebé sempre amb ells mateixos quan juguen. Els soliloquis representen, per tant, una pràctica completament normal. Tan sols es tracta d'una forma especial de comunicació. I parlar amb un mateix de tant en tant té molts beneficis! Ja que quan parlem, ordenem els nostres pensaments. Els monòlegs són moments en què emergeix la nostra veu interior. Es podria dir que es tracta d'un pensar en veu alta. Les persones distretes són les que amb més freqüència parlen amb elles mateixes. Aquestes persones tenen una determinada àrea cerebral menys activa. Per això s'organitzen pitjor. Però amb els soliloquis aconsegueixen arribar a ser més metòdiques. Els monòlegs també poden ajudar-nos a prendre decisions. I són un bon mètode per alleujar l'estrès. Parlar amb un mateix afavoreix la concentració i ens fa més productius. Perquè dir alguna cosa en veu alta requereix més temps que només pensar-ho. Som més conscients dels nostres pensaments quan els expressem amb paraules. Podem resoldre millor les proves difícils quan parlem amb nosaltres mateixos. Això ho han revelat diferents experiments. Mitjançant els soliloquis també podem animar-nos a nosaltres mateixos. Nombrosos atletes es motiven parlant amb si mateixos. És una llàstima, però, que la majoria de les vegades només parlem amb nosaltres en situacions adverses. Hauríem d'intentar sempre formular tot en termes positius. I hauríem de repetir sovint el que desitgem. És així com podem influir positivament en les nostres accions mitjançant les nostres converses. Per desgràcia, això només funciona quan som realistes!
Sabia vostè que?
El romanès pertany al grup de les llengües balcoromàniques. És l’idioma natiu d’uns 30 milions de persones, la majoria de les quals procedeixen de Romania i Moldàvia. És la llengua oficial de la República de Moldàvias el idioma oficial de la República de Moldavia. També podem trobar parlants de romanès a algunes comunitats de Sèrbia i Ucraïna. Té els seus orígens en el llatí, degut a que els romans van tenir dues províncies a la regió que envoltava el Danubi. Està estretament relacionat amb l’italià, és per això que els romanesos poden entendre fàcilment als italians. Però aquesta situació no es dona en el cas contrari. Això és degut a que el romanès també conté moltes paraules eslaves. La seva fonologia està influenciada per les llengües eslaves veïnes. Com a resultat, l’alfabet rumanès també conté símbols pròpis. S’escriu tal qual es parla, i mostra moltes similituds amb l’estructura del llatí antic. I aquesta és precisament una de les característiques que fan que aquest idioma sigui tan interessant.