Manual de conversa

ca En camí   »   mk На пат

37 [trenta-set]

En camí

En camí

37 [триесет и седум]

37 [triyesyet i syedoom]

На пат

[Na pat]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Ell va en moto. То--п---ва--о--ото-. Т-- п----- с- м----- Т-ј п-т-в- с- м-т-р- -------------------- Тој патува со мотор. 0
T----a--ov- -- -ot--. T-- p------ s- m----- T-ј p-t-o-a s- m-t-r- --------------------- Toј patoova so motor.
Ell va amb bicicleta. Т-- -а-ув- -----лос----. Т-- п----- с- в--------- Т-ј п-т-в- с- в-л-с-п-д- ------------------------ Тој патува со велосипед. 0
T-ј-pa-oova-s- vyelo-ip---. T-- p------ s- v----------- T-ј p-t-o-a s- v-e-o-i-y-d- --------------------------- Toј patoova so vyelosipyed.
Ell va a peu. Т---пе--чи. Т-- п------ Т-ј п-ш-ч-. ----------- Тој пешачи. 0
T-- py-s-a--i. T-- p--------- T-ј p-e-h-c-i- -------------- Toј pyeshachi.
Ell va en vaixell. Тој-па-ува-с- бр--. Т-- п----- с- б---- Т-ј п-т-в- с- б-о-. ------------------- Тој патува со брод. 0
Toј-pa-o----so---od. T-- p------ s- b---- T-ј p-t-o-a s- b-o-. -------------------- Toј patoova so brod.
Ell va en barca. Тој -а-----со-ч-м-ц. Т-- п----- с- ч----- Т-ј п-т-в- с- ч-м-ц- -------------------- Тој патува со чамец. 0
T-ј-----ova -o ch-myetz. T-- p------ s- c-------- T-ј p-t-o-a s- c-a-y-t-. ------------------------ Toј patoova so chamyetz.
Ell neda. Т-ј--л--а. Т-- п----- Т-ј п-и-а- ---------- Тој плива. 0
T-ј---i-a. T-- p----- T-ј p-i-a- ---------- Toј pliva.
Que és perillós estar aquí? Д--- -в-е е-о---но? Д--- о--- е о------ Д-л- о-д- е о-а-н-? ------------------- Дали овде е опасно? 0
D-li-o-d-e y----as--? D--- o---- y- o------ D-l- o-d-e y- o-a-n-? --------------------- Dali ovdye ye opasno?
Que és perillós fer autoestop sol? Да-и е --ас--, --м /---ма-да-стоп--ам? Д--- е о------ с-- / с--- д- с-------- Д-л- е о-а-н-, с-м / с-м- д- с-о-и-а-? -------------------------------------- Дали е опасно, сам / сама да стопирам? 0
Dali -e o---no--s-- / sam--da --o-i-a-? D--- y- o------ s-- / s--- d- s-------- D-l- y- o-a-n-, s-m / s-m- d- s-o-i-a-? --------------------------------------- Dali ye opasno, sam / sama da stopiram?
Que és perillós passejar a la nit? Дали - ---сно---ав-че---а-се -д- -а --ош--ка? Д--- е о------ н------ д- с- о-- н- п-------- Д-л- е о-а-н-, н-в-ч-р д- с- о-и н- п-о-е-к-? --------------------------------------------- Дали е опасно, навечер да се оди на прошетка? 0
Dal-----o--sn----avye-hye-----sye odi -a ----hy--k-? D--- y- o------ n--------- d- s-- o-- n- p---------- D-l- y- o-a-n-, n-v-e-h-e- d- s-e o-i n- p-o-h-e-k-? ---------------------------------------------------- Dali ye opasno, navyechyer da sye odi na proshyetka?
Ens hem equivocat de camí. Н-- го---г--ш--м- патот. Н-- г- п--------- п----- Н-е г- п-г-е-и-м- п-т-т- ------------------------ Ние го погрешивме патот. 0
N-y---u- p-g-ryeshi-m---patot. N--- g-- p------------- p----- N-y- g-o p-g-r-e-h-v-y- p-t-t- ------------------------------ Niye guo poguryeshivmye patot.
Anem pel mal camí. Н-- ----н---огр---н----. Н-- с-- н- п------- п--- Н-е с-е н- п-г-е-е- п-т- ------------------------ Ние сме на погрешен пат. 0
N--e-s--e--- --g---esh-e- pat. N--- s--- n- p----------- p--- N-y- s-y- n- p-g-r-e-h-e- p-t- ------------------------------ Niye smye na poguryeshyen pat.
Hem de fer mitja volta. Н-е ---ам---а-се в------. Н-- м----- д- с- в------- Н-е м-р-м- д- с- в-а-и-е- ------------------------- Ние мораме да се вратиме. 0
Ni-- --ram-- da---- ---t---e. N--- m------ d- s-- v-------- N-y- m-r-m-e d- s-e v-a-i-y-. ----------------------------- Niye moramye da sye vratimye.
On podem estacionar? К-де -ож---вд- ----- --р--р-? К--- м--- о--- д- с- п------- К-д- м-ж- о-д- д- с- п-р-и-а- ----------------------------- Каде може овде да се паркира? 0
K-d-- m-ʐ-e-o-d-- da---- --r---a? K---- m---- o---- d- s-- p------- K-d-e m-ʐ-e o-d-e d- s-e p-r-i-a- --------------------------------- Kadye moʐye ovdye da sye parkira?
Que hi ha una zona d’estacionament aquí? И-- -- овде пар--р-лиште? И-- л- о--- п------------ И-а л- о-д- п-р-и-а-и-т-? ------------------------- Има ли овде паркиралиште? 0
Ima l- ----e--ar--r-lis--y-? I-- l- o---- p-------------- I-a l- o-d-e p-r-i-a-i-h-y-? ---------------------------- Ima li ovdye parkiralishtye?
Quant de temps puc estacionar aquí? Ко-----о-г- ---е овд- да -е ----ира? К---- д---- м--- о--- д- с- п------- К-л-у д-л-о м-ж- о-д- д- с- п-р-и-а- ------------------------------------ Колку долго може овде да се паркира? 0
K---oo--o---- m--ye -v--e d----e-parki--? K----- d----- m---- o---- d- s-- p------- K-l-o- d-l-u- m-ʐ-e o-d-e d- s-e p-r-i-a- ----------------------------------------- Kolkoo dolguo moʐye ovdye da sye parkira?
Que fa esquí vostè? Во-и-е ----к-и? В----- л- с---- В-з-т- л- с-и-? --------------- Возите ли скии? 0
Vo--ty---i----i? V------ l- s---- V-z-t-e l- s-i-? ---------------- Vozitye li skii?
Que puja amb el teleesquí vostè? Се---з--- -----г--- со--и-т-т за-ски-а-е? С- в----- л- н----- с- л----- з- с------- С- в-з-т- л- н-г-р- с- л-ф-о- з- с-и-а-е- ----------------------------------------- Се возите ли нагоре со лифтот за скијање? 0
Sye---z-ty--l---a----y- so-l-fto--za skiјaњye? S-- v------ l- n------- s- l----- z- s-------- S-e v-z-t-e l- n-g-o-y- s- l-f-o- z- s-i-a-y-? ---------------------------------------------- Sye vozitye li naguorye so liftot za skiјaњye?
És possible llogar esquís aquí? Мо----- --де--а--- из---мат-----? М--- л- о--- д- с- и------- с---- М-ж- л- о-д- д- с- и-н-ј-а- с-и-? --------------------------------- Може ли овде да се изнајмат скии? 0
M-ʐy- l- o-d-e -a -y- i--a-mat -k-i? M---- l- o---- d- s-- i------- s---- M-ʐ-e l- o-d-e d- s-e i-n-ј-a- s-i-? ------------------------------------ Moʐye li ovdye da sye iznaјmat skii?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Soliloquis

Quan algú parla amb si mateix, resulta una mica estrany per qui ho sent. Però parlar amb un mateix de forma regular és una pràctica gairebé universal. Els psicòlegs consideren que més del 95 per cent de la gent gran ho fa. Els nens parlen gairebé sempre amb ells mateixos quan juguen. Els soliloquis representen, per tant, una pràctica completament normal. Tan sols es tracta d'una forma especial de comunicació. I parlar amb un mateix de tant en tant té molts beneficis! Ja que quan parlem, ordenem els nostres pensaments. Els monòlegs són moments en què emergeix la nostra veu interior. Es podria dir que es tracta d'un pensar en veu alta. Les persones distretes són les que amb més freqüència parlen amb elles mateixes. Aquestes persones tenen una determinada àrea cerebral menys activa. Per això s'organitzen pitjor. Però amb els soliloquis aconsegueixen arribar a ser més metòdiques. Els monòlegs també poden ajudar-nos a prendre decisions. I són un bon mètode per alleujar l'estrès. Parlar amb un mateix afavoreix la concentració i ens fa més productius. Perquè dir alguna cosa en veu alta requereix més temps que només pensar-ho. Som més conscients dels nostres pensaments quan els expressem amb paraules. Podem resoldre millor les proves difícils quan parlem amb nosaltres mateixos. Això ho han revelat diferents experiments. Mitjançant els soliloquis també podem animar-nos a nosaltres mateixos. Nombrosos atletes es motiven parlant amb si mateixos. És una llàstima, però, que la majoria de les vegades només parlem amb nosaltres en situacions adverses. Hauríem d'intentar sempre formular tot en termes positius. I hauríem de repetir sovint el que desitgem. És així com podem influir positivament en les nostres accions mitjançant les nostres converses. Per desgràcia, això només funciona quan som realistes!
Sabia vostè que?
El romanès pertany al grup de les llengües balcoromàniques. És l’idioma natiu d’uns 30 milions de persones, la majoria de les quals procedeixen de Romania i Moldàvia. És la llengua oficial de la República de Moldàvias el idioma oficial de la República de Moldavia. També podem trobar parlants de romanès a algunes comunitats de Sèrbia i Ucraïna. Té els seus orígens en el llatí, degut a que els romans van tenir dues províncies a la regió que envoltava el Danubi. Està estretament relacionat amb l’italià, és per això que els romanesos poden entendre fàcilment als italians. Però aquesta situació no es dona en el cas contrari. Això és degut a que el romanès també conté moltes paraules eslaves. La seva fonologia està influenciada per les llengües eslaves veïnes. Com a resultat, l’alfabet rumanès també conté símbols pròpis. S’escriu tal qual es parla, i mostra moltes similituds amb l’estructura del llatí antic. I aquesta és precisament una de les característiques que fan que aquest idioma sigui tan interessant.