Manual de conversa

ca En camí   »   uk В дорозі

37 [trenta-set]

En camí

En camí

37 [тридцять сім]

37 [trydtsyatʹ sim]

В дорозі

[V dorozi]

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
Ell va en moto. Він ї---на-мото---лі. В-- ї-- н- м--------- В-н ї-е н- м-т-ц-к-і- --------------------- Він їде на мотоциклі. 0
Vi--i--- -a m--ot-ykl-. V-- i--- n- m---------- V-n i-d- n- m-t-t-y-l-. ----------------------- Vin ïde na mototsykli.
Ell va amb bicicleta. В-----е-на-ве--с--е--. В-- ї-- н- в---------- В-н ї-е н- в-л-с-п-д-. ---------------------- Він їде на велосипеді. 0
Vin -----na-velo--p-d-. V-- i--- n- v---------- V-n i-d- n- v-l-s-p-d-. ----------------------- Vin ïde na velosypedi.
Ell va a peu. Він--де пішки. В-- й-- п----- В-н й-е п-ш-и- -------------- Він йде пішки. 0
Vi--y̆---p-shky. V-- y--- p------ V-n y-d- p-s-k-. ---------------- Vin y̆de pishky.
Ell va en vaixell. Він --ив- на-ко--блі. В-- п---- н- к------- В-н п-и-е н- к-р-б-і- --------------------- Він пливе на кораблі. 0
Vin -lyv---- -or-b-i. V-- p---- n- k------- V-n p-y-e n- k-r-b-i- --------------------- Vin plyve na korabli.
Ell va en barca. Він плив- н-----ні. В-- п---- н- ч----- В-н п-и-е н- ч-в-і- ------------------- Він пливе на човні. 0
V-----y-e n- cho--i. V-- p---- n- c------ V-n p-y-e n- c-o-n-. -------------------- Vin plyve na chovni.
Ell neda. В-- пливе. В-- п----- В-н п-и-е- ---------- Він пливе. 0
Vin--l--e. V-- p----- V-n p-y-e- ---------- Vin plyve.
Que és perillós estar aquí? Чи т-т-н-бе-п--но? Ч- т-- н---------- Ч- т-т н-б-з-е-н-? ------------------ Чи тут небезпечно? 0
Chy -ut--ebe-p-ch-o? C-- t-- n----------- C-y t-t n-b-z-e-h-o- -------------------- Chy tut nebezpechno?
Que és perillós fer autoestop sol? Чи неб--п-ч-о --м-м- /--ам---п-д--ож--а--? Ч- н--------- с----- / с---- п------------ Ч- н-б-з-е-н- с-м-м- / с-м-й п-д-р-ж-в-т-? ------------------------------------------ Чи небезпечно самому / самій подорожувати? 0
Chy-ne---p--h-o-s-m----- --m--- -----o---va-y? C-- n---------- s----- / s----- p------------- C-y n-b-z-e-h-o s-m-m- / s-m-y- p-d-r-z-u-a-y- ---------------------------------------------- Chy nebezpechno samomu / samiy̆ podorozhuvaty?
Que és perillós passejar a la nit? Ч--не---печно--н--- --м--- - -ам---гу--т-? Ч- н--------- в---- с----- / с---- г------ Ч- н-б-з-е-н- в-о-і с-м-м- / с-м-й г-л-т-? ------------------------------------------ Чи небезпечно вночі самому / самій гуляти? 0
Ch- ne-e-pe-h-o----c-i--amo---/ samiy- h---a-y? C-- n---------- v----- s----- / s----- h------- C-y n-b-z-e-h-o v-o-h- s-m-m- / s-m-y- h-l-a-y- ----------------------------------------------- Chy nebezpechno vnochi samomu / samiy̆ hulyaty?
Ens hem equivocat de camí. Ми заб-у--ли. М- з--------- М- з-б-у-а-и- ------------- Ми заблукали. 0
My -abl--aly. M- z--------- M- z-b-u-a-y- ------------- My zablukaly.
Anem pel mal camí. М- на -еп-ав-л--о-у-ш-я--. М- н- н------------ ш----- М- н- н-п-а-и-ь-о-у ш-я-у- -------------------------- Ми на неправильному шляху. 0
My -a-n--ra-ylʹno-u s---a-h-. M- n- n------------ s-------- M- n- n-p-a-y-ʹ-o-u s-l-a-h-. ----------------------------- My na nepravylʹnomu shlyakhu.
Hem de fer mitja volta. М---о-инн- --вер------. М- п------ п----------- М- п-в-н-і п-в-р-у-и-я- ----------------------- Ми повинні повернутися. 0
M----vy-ni-p--ernu----a. M- p------ p------------ M- p-v-n-i p-v-r-u-y-y-. ------------------------ My povynni povernutysya.
On podem estacionar? Де ----- тут --и----у--тис-? Д- м---- т-- п-------------- Д- м-ж-а т-т п-и-а-к-в-т-с-? ---------------------------- Де можна тут припаркуватися? 0
De---zh-a --- p-yp--kuv---s-a? D- m----- t-- p--------------- D- m-z-n- t-t p-y-a-k-v-t-s-a- ------------------------------ De mozhna tut pryparkuvatysya?
Que hi ha una zona d’estacionament aquí? Чи ----т -і--е-для-па---вк-? Ч- є т-- м---- д-- п-------- Ч- є т-т м-с-е д-я п-р-о-к-? ---------------------------- Чи є тут місце для парковки? 0
C-y -- t-t-m-s----dl-a-p----v--? C-- y- t-- m----- d--- p-------- C-y y- t-t m-s-s- d-y- p-r-o-k-? -------------------------------- Chy ye tut mistse dlya parkovky?
Quant de temps puc estacionar aquí? Як----г--м-ж-а -ут --о---? Я- д---- м---- т-- с------ Я- д-в-о м-ж-а т-т с-о-т-? -------------------------- Як довго можна тут стояти? 0
Y-- d---- --z--a--ut---oya--? Y-- d---- m----- t-- s------- Y-k d-v-o m-z-n- t-t s-o-a-y- ----------------------------- Yak dovho mozhna tut stoyaty?
Que fa esquí vostè? Ви ка-а--е-ь ---лижа-? В- к-------- н- л----- В- к-т-є-е-ь н- л-ж-х- ---------------------- Ви катаєтесь на лижах? 0
V--k--ay--esʹ n--lyz--k-? V- k--------- n- l------- V- k-t-y-t-s- n- l-z-a-h- ------------------------- Vy katayetesʹ na lyzhakh?
Que puja amb el teleesquí vostè? Ви ї--т-----л-ж-о-- л-ф-і-----у? В- ї---- н- л------ л---- в----- В- ї-е-е н- л-ж-о-у л-ф-і в-о-у- -------------------------------- Ви їдете на лижному ліфті вгору? 0
Vy ïdet---a ly-h-o-- l-fti-v---u? V- i----- n- l------- l---- v----- V- i-d-t- n- l-z-n-m- l-f-i v-o-u- ---------------------------------- Vy ïdete na lyzhnomu lifti vhoru?
És possible llogar esquís aquí? Т---м-жн- -зя-и -иж----прок--? Т-- м---- в---- л--- в п------ Т-т м-ж-а в-я-и л-ж- в п-о-а-? ------------------------------ Тут можна взяти лижі в прокат? 0
T-t-mozhn-----a-y lyzh- ---ro---? T-- m----- v----- l---- v p------ T-t m-z-n- v-y-t- l-z-i v p-o-a-? --------------------------------- Tut mozhna vzyaty lyzhi v prokat?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Soliloquis

Quan algú parla amb si mateix, resulta una mica estrany per qui ho sent. Però parlar amb un mateix de forma regular és una pràctica gairebé universal. Els psicòlegs consideren que més del 95 per cent de la gent gran ho fa. Els nens parlen gairebé sempre amb ells mateixos quan juguen. Els soliloquis representen, per tant, una pràctica completament normal. Tan sols es tracta d'una forma especial de comunicació. I parlar amb un mateix de tant en tant té molts beneficis! Ja que quan parlem, ordenem els nostres pensaments. Els monòlegs són moments en què emergeix la nostra veu interior. Es podria dir que es tracta d'un pensar en veu alta. Les persones distretes són les que amb més freqüència parlen amb elles mateixes. Aquestes persones tenen una determinada àrea cerebral menys activa. Per això s'organitzen pitjor. Però amb els soliloquis aconsegueixen arribar a ser més metòdiques. Els monòlegs també poden ajudar-nos a prendre decisions. I són un bon mètode per alleujar l'estrès. Parlar amb un mateix afavoreix la concentració i ens fa més productius. Perquè dir alguna cosa en veu alta requereix més temps que només pensar-ho. Som més conscients dels nostres pensaments quan els expressem amb paraules. Podem resoldre millor les proves difícils quan parlem amb nosaltres mateixos. Això ho han revelat diferents experiments. Mitjançant els soliloquis també podem animar-nos a nosaltres mateixos. Nombrosos atletes es motiven parlant amb si mateixos. És una llàstima, però, que la majoria de les vegades només parlem amb nosaltres en situacions adverses. Hauríem d'intentar sempre formular tot en termes positius. I hauríem de repetir sovint el que desitgem. És així com podem influir positivament en les nostres accions mitjançant les nostres converses. Per desgràcia, això només funciona quan som realistes!
Sabia vostè que?
El romanès pertany al grup de les llengües balcoromàniques. És l’idioma natiu d’uns 30 milions de persones, la majoria de les quals procedeixen de Romania i Moldàvia. És la llengua oficial de la República de Moldàvias el idioma oficial de la República de Moldavia. També podem trobar parlants de romanès a algunes comunitats de Sèrbia i Ucraïna. Té els seus orígens en el llatí, degut a que els romans van tenir dues províncies a la regió que envoltava el Danubi. Està estretament relacionat amb l’italià, és per això que els romanesos poden entendre fàcilment als italians. Però aquesta situació no es dona en el cas contrari. Això és degut a que el romanès també conté moltes paraules eslaves. La seva fonologia està influenciada per les llengües eslaves veïnes. Com a resultat, l’alfabet rumanès també conté símbols pròpis. S’escriu tal qual es parla, i mostra moltes similituds amb l’estructura del llatí antic. I aquesta és precisament una de les característiques que fan que aquest idioma sigui tan interessant.