Manual de conversa

ca Al cinema   »   no På kino

45 [quaranta-cinc]

Al cinema

Al cinema

45 [førtifem]

På kino

Tria com vols veure la traducció:   
català noruec Engegar Més
Volem anar al cinema. Vi-skal-på ki-o. V- s--- p- k---- V- s-a- p- k-n-. ---------------- Vi skal på kino. 0
Avui fan una bona pel•lícula. I-dag-g-r-det-e----- film. I d-- g-- d-- e- g-- f---- I d-g g-r d-t e- g-d f-l-. -------------------------- I dag går det en god film. 0
La pel•lícula és completament nova. F-l-------h-l--ny. F----- e- h--- n-- F-l-e- e- h-l- n-. ------------------ Filmen er helt ny. 0
On és la taquilla? Hvor-e- k-ssen? H--- e- k------ H-o- e- k-s-e-? --------------- Hvor er kassen? 0
Encara hi ha entrades disponibles? F-nn-s--e--le--g- -------? F----- d-- l----- p------- F-n-e- d-t l-d-g- p-a-s-r- -------------------------- Finnes det ledige plasser? 0
Quant val l’entrada? H---k-ste- -i-lette-? H-- k----- b--------- H-a k-s-e- b-l-e-t-n- --------------------- Hva koster billetten? 0
Quan comença la sessió? Når begynner--ores-illi--en? N-- b------- f-------------- N-r b-g-n-e- f-r-s-i-l-n-e-? ---------------------------- Når begynner forestillingen? 0
Quant dura la pel•lícula? Hvo---e--- va-e---ilm-n? H--- l---- v---- f------ H-o- l-n-e v-r-r f-l-e-? ------------------------ Hvor lenge varer filmen? 0
Es poden reservar entrades? Ka- v- -es-r--r---i-lett--? K-- v- r-------- b--------- K-n v- r-s-r-e-e b-l-e-t-r- --------------------------- Kan vi reservere billetter? 0
Vull seure a la part de darrere. J-- v-- si--- -a-. J-- v-- s---- b--- J-g v-l s-t-e b-k- ------------------ Jeg vil sitte bak. 0
Vull seure a la part davantera. Jeg-v-- s------ramm-. J-- v-- s---- f------ J-g v-l s-t-e f-a-m-. --------------------- Jeg vil sitte framme. 0
Vull seure al mig. J---vil sit---i -id---. J-- v-- s---- i m------ J-g v-l s-t-e i m-d-e-. ----------------------- Jeg vil sitte i midten. 0
La pel•lícula era de suspens. F-lme---ar-spe----d-. F----- v-- s--------- F-l-e- v-r s-e-n-n-e- --------------------- Filmen var spennende. 0
La pel•lícula no era avorrida. Filme--va- ---e ---d--ig. F----- v-- i--- k-------- F-l-e- v-r i-k- k-e-e-i-. ------------------------- Filmen var ikke kjedelig. 0
Però el llibre és millor que la pel•lícula. Men b-k----- ----e--var-be-r-. M-- b--- t-- f----- v-- b----- M-n b-k- t-l f-l-e- v-r b-d-e- ------------------------------ Men boka til filmen var bedre. 0
Com era la música? H-----n -ar -----k--? H------ v-- m-------- H-o-d-n v-r m-s-k-e-? --------------------- Hvordan var musikken? 0
Com eren els actors? H---da- --- s----pil---ne? H------ v-- s------------- H-o-d-n v-r s-u-s-i-l-r-e- -------------------------- Hvordan var skuespillerne? 0
Hi havia subtítols en anglès? V-- -e- -ngel-- tekst? V-- d-- e------ t----- V-r d-t e-g-l-k t-k-t- ---------------------- Var det engelsk tekst? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i música

La música és un fenomen universal. Tots els pobles d'aquest planeta fan algun tipus de música. I la música es comprèn en totes les cultures. Un estudi científic ha demostrat aquest fet. En l'experiment, es va interpretar música occidental a una tribu completament aïllada. Aquest poble africà no tenia cap accés al món modern. Tot i això, els membres de la tribu reconeixien quan escoltaven una cançó alegre o trista. Encara se'n sap el motiu. Però la música sembla ser un llenguatge que no coneix fronteres. I tots nosaltres, d'alguna manera, hem après a interpretar-la correctament. No obstant això, per a l'evolució la música no té cap tipus d'utilitat. En qualsevol cas, el fet que la puguem comprendre està relacionat amb el nostre llenguatge. Ja que música i llenguatge estan connectats. El cervell els processa de forma similar. També el seu funcionament és molt semblant. Una i altre combinen tons i sons segons unes determinades regles. Els nadons ja capten la música quan encara són al ventre matern. Allà escolten la melodia de la llengua de la seva mare. I quan ja hi són al món, són capaços d'entendre la música. Podríem afirmar que la música imita la melodia de les llengües. A més, els sentiments s'expressen tant en la música com en el llenguatge a través del ritme. De manera que, gràcies als nostres coneixements lingüístics, entenem les emocions en la música. I viceversa: les persones més properes a la música aprenen idiomes més fàcilment. Molts músics aprenen llengües com si fossin melodies. Així poden recordar molt millor l'idioma. Resulta molt interessant el fet que la melodia de les cançons de bressol és molt semblant a tot el món. Això demostra que el llenguatge de la música és universal. A més de ser, potser, el més bonic de tots els llenguatges...
Sabia vostè que?
El telugu és l’idioma natiu d’aproximadament 75 milions de persones. Pertany a les llengües dravídiques, i es parla principalment al sudest de la India. És la tercera llengua més parlada de tot el país, desprès de l’hindi i el bengalí. Al principi, el telugu escrit i el parlat eren molt diferents. Inclús es podria dir que eren dos idiomes completament diferents. Amb el temps l’idioma escrit es va modernitzar per que es poguès utilitzar a qualsevol part del país. El telugu es divideix en una gran varietat de dialectes, encara que els del nord es consideren més purs. La seva pronunciació no és precisament senzilla, pel que s’hauria de practicar amb un natiu. El telugu compta amb el seu pròpi sistema d’escriptura, el qual és una barreja entre un sistema sil·làbic i un alfabètic. Un tret destacable d’aquest sistema són les seves múltiples formes circulars, les quals són bastant comuns en els idiomes escrits de la India. Uneix-te i aprèn telugu, n’hi ha molt per descobrir!