Manual de conversa

ca Al cinema   »   bg В киното

45 [quaranta-cinc]

Al cinema

Al cinema

45 [четирийсет и пет]

45 [chetiriyset i pet]

В киното

[V kinoto]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Volem anar al cinema. Н-е и--а-е-да----де- на---н-. Н-- и----- д- о----- н- к---- Н-е и-к-м- д- о-и-е- н- к-н-. ----------------------------- Ние искаме да отидем на кино. 0
Nie----a----a -ti--m -- ----. N-- i----- d- o----- n- k---- N-e i-k-m- d- o-i-e- n- k-n-. ----------------------------- Nie iskame da otidem na kino.
Avui fan una bona pel•lícula. Дне-----а- ху------л-. Д--- д---- х---- ф---- Д-е- д-в-т х-б-в ф-л-. ---------------------- Днес дават хубав филм. 0
D-es-------khu-a--film. D--- d---- k----- f---- D-e- d-v-t k-u-a- f-l-. ----------------------- Dnes davat khubav film.
La pel•lícula és completament nova. Фи-мъ--- -----м-но-. Ф----- е с----- н--- Ф-л-ъ- е с-в-е- н-в- -------------------- Филмът е съвсем нов. 0
F-lmy---- syv-------. F----- y- s----- n--- F-l-y- y- s-v-e- n-v- --------------------- Filmyt ye syvsem nov.
On és la taquilla? К--е-е--асат-? К--- е к------ К-д- е к-с-т-? -------------- Къде е касата? 0
Kyde y---a--ta? K--- y- k------ K-d- y- k-s-t-? --------------- Kyde ye kasata?
Encara hi ha entrades disponibles? И---ли--щ- св-бо--и---с--? И-- л- о-- с------- м----- И-а л- о-е с-о-о-н- м-с-а- -------------------------- Има ли още свободни места? 0
I-a----o-h-h- svob---i--e--a? I-- l- o----- s------- m----- I-a l- o-h-h- s-o-o-n- m-s-a- ----------------------------- Ima li oshche svobodni mesta?
Quant val l’entrada? Ко-ко-струват----ет--е? К---- с------ б-------- К-л-о с-р-в-т б-л-т-т-? ----------------------- Колко струват билетите? 0
Kolko -tr-v-t bil-t---? K---- s------ b-------- K-l-o s-r-v-t b-l-t-t-? ----------------------- Kolko struvat biletite?
Quan comença la sessió? К--а -апочва--ре--тав-----т-? К--- з------ п--------------- К-г- з-п-ч-а п-е-с-а-л-н-е-о- ----------------------------- Кога започва представлението? 0
K-g--z--ochv- pre---a-l-nie-o? K--- z------- p--------------- K-g- z-p-c-v- p-e-s-a-l-n-e-o- ------------------------------ Koga zapochva predstavlenieto?
Quant dura la pel•lícula? К--к---р----пр--ъ---ва ф--м--? К---- в---- п--------- ф------ К-л-о в-е-е п-о-ъ-ж-в- ф-л-ъ-? ------------------------------ Колко време продължава филмът? 0
Ko--o vrem- ---dy-------fi-my-? K---- v---- p---------- f------ K-l-o v-e-e p-o-y-z-a-a f-l-y-? ------------------------------- Kolko vreme prodylzhava filmyt?
Es poden reservar entrades? Може -и-да-с- за--зват--илет-? М--- л- д- с- з------- б------ М-ж- л- д- с- з-п-з-а- б-л-т-? ------------------------------ Може ли да се запазват билети? 0
M---e--i da--e-zapa-vat-bil-t-? M---- l- d- s- z------- b------ M-z-e l- d- s- z-p-z-a- b-l-t-? ------------------------------- Mozhe li da se zapazvat bileti?
Vull seure a la part de darrere. Бих-и-к--------а-а да-се-я -----. Б-- и---- / и----- д- с--- о----- Б-х и-к-л / и-к-л- д- с-д- о-з-д- --------------------------------- Бих искал / искала да седя отзад. 0
Bikh--ska- / iska-a d- se-ya --zad. B--- i---- / i----- d- s---- o----- B-k- i-k-l / i-k-l- d- s-d-a o-z-d- ----------------------------------- Bikh iskal / iskala da sedya otzad.
Vull seure a la part davantera. Б-- и--------с--л--д- ---- -т--ед. Б-- и---- / и----- д- с--- о------ Б-х и-к-л / и-к-л- д- с-д- о-п-е-. ---------------------------------- Бих искал / искала да седя отпред. 0
Bi-h -s-al / isk--a -a -edy--otp-ed. B--- i---- / i----- d- s---- o------ B-k- i-k-l / i-k-l- d- s-d-a o-p-e-. ------------------------------------ Bikh iskal / iskala da sedya otpred.
Vull seure al mig. Би------- /-и--а-- да -е---в-сре-ат-. Б-- и---- / и----- д- с--- в с------- Б-х и-к-л / и-к-л- д- с-д- в с-е-а-а- ------------------------------------- Бих искал / искала да седя в средата. 0
B--h-i-------i-ka-- d--sedya-- sr-d-t-. B--- i---- / i----- d- s---- v s------- B-k- i-k-l / i-k-l- d- s-d-a v s-e-a-a- --------------------------------------- Bikh iskal / iskala da sedya v sredata.
La pel•lícula era de suspens. Филм-т б--е--ап-е-н-т------н-ващ. Ф----- б--- н-------- / в-------- Ф-л-ъ- б-ш- н-п-е-н-т / в-л-у-а-. --------------------------------- Филмът беше напрегнат / вълнуващ. 0
Filmy- be-he -apre---t-- ---n-vas---. F----- b---- n-------- / v----------- F-l-y- b-s-e n-p-e-n-t / v-l-u-a-h-h- ------------------------------------- Filmyt beshe napregnat / vylnuvashch.
La pel•lícula no era avorrida. Ф---ът-----е-- -куч--. Ф----- н- б--- с------ Ф-л-ъ- н- б-ш- с-у-е-. ---------------------- Филмът не беше скучен. 0
Fi-my- ---b--he-s-u-hen. F----- n- b---- s------- F-l-y- n- b-s-e s-u-h-n- ------------------------ Filmyt ne beshe skuchen.
Però el llibre és millor que la pel•lícula. Но-книга---към --лм-----е-п--д-бр-. Н- к------ к-- ф---- б--- п-------- Н- к-и-а-а к-м ф-л-а б-ш- п---о-р-. ----------------------------------- Но книгата към филма беше по-добра. 0
N- kni-----k-m f---a----he----d-br-. N- k------ k-- f---- b---- p-------- N- k-i-a-a k-m f-l-a b-s-e p---o-r-. ------------------------------------ No knigata kym filma beshe po-dobra.
Com era la música? Как-бе-е м-з--ат-? К-- б--- м-------- К-к б-ш- м-з-к-т-? ------------------ Как беше музиката? 0
Ka--be-h- m--i-a--? K-- b---- m-------- K-k b-s-e m-z-k-t-? ------------------- Kak beshe muzikata?
Com eren els actors? Как бях--ар--с--т-? К-- б--- а--------- К-к б-х- а-т-с-и-е- ------------------- Как бяха артистите? 0
Ka- by-k-a a--is-i--? K-- b----- a--------- K-k b-a-h- a-t-s-i-e- --------------------- Kak byakha artistite?
Hi havia subtítols en anglès? Им--е-ли--у-тит----а-а------к---з-к? И---- л- с------- н- а-------- е---- И-а-е л- с-б-и-р- н- а-г-и-с-и е-и-? ------------------------------------ Имаше ли субтитри на английски език? 0
Im-she ---s-b-i-r--n- --g-i---i y----? I----- l- s------- n- a-------- y----- I-a-h- l- s-b-i-r- n- a-g-i-s-i y-z-k- -------------------------------------- Imashe li subtitri na angliyski yezik?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i música

La música és un fenomen universal. Tots els pobles d'aquest planeta fan algun tipus de música. I la música es comprèn en totes les cultures. Un estudi científic ha demostrat aquest fet. En l'experiment, es va interpretar música occidental a una tribu completament aïllada. Aquest poble africà no tenia cap accés al món modern. Tot i això, els membres de la tribu reconeixien quan escoltaven una cançó alegre o trista. Encara se'n sap el motiu. Però la música sembla ser un llenguatge que no coneix fronteres. I tots nosaltres, d'alguna manera, hem après a interpretar-la correctament. No obstant això, per a l'evolució la música no té cap tipus d'utilitat. En qualsevol cas, el fet que la puguem comprendre està relacionat amb el nostre llenguatge. Ja que música i llenguatge estan connectats. El cervell els processa de forma similar. També el seu funcionament és molt semblant. Una i altre combinen tons i sons segons unes determinades regles. Els nadons ja capten la música quan encara són al ventre matern. Allà escolten la melodia de la llengua de la seva mare. I quan ja hi són al món, són capaços d'entendre la música. Podríem afirmar que la música imita la melodia de les llengües. A més, els sentiments s'expressen tant en la música com en el llenguatge a través del ritme. De manera que, gràcies als nostres coneixements lingüístics, entenem les emocions en la música. I viceversa: les persones més properes a la música aprenen idiomes més fàcilment. Molts músics aprenen llengües com si fossin melodies. Així poden recordar molt millor l'idioma. Resulta molt interessant el fet que la melodia de les cançons de bressol és molt semblant a tot el món. Això demostra que el llenguatge de la música és universal. A més de ser, potser, el més bonic de tots els llenguatges...
Sabia vostè que?
El telugu és l’idioma natiu d’aproximadament 75 milions de persones. Pertany a les llengües dravídiques, i es parla principalment al sudest de la India. És la tercera llengua més parlada de tot el país, desprès de l’hindi i el bengalí. Al principi, el telugu escrit i el parlat eren molt diferents. Inclús es podria dir que eren dos idiomes completament diferents. Amb el temps l’idioma escrit es va modernitzar per que es poguès utilitzar a qualsevol part del país. El telugu es divideix en una gran varietat de dialectes, encara que els del nord es consideren més purs. La seva pronunciació no és precisament senzilla, pel que s’hauria de practicar amb un natiu. El telugu compta amb el seu pròpi sistema d’escriptura, el qual és una barreja entre un sistema sil·làbic i un alfabètic. Un tret destacable d’aquest sistema són les seves múltiples formes circulars, les quals són bastant comuns en els idiomes escrits de la India. Uneix-te i aprèn telugu, n’hi ha molt per descobrir!