Manual de conversa

ca demanar alguna cosa   »   no be om noe

74 [setanta-quatre]

demanar alguna cosa

demanar alguna cosa

74 [syttifire]

be om noe

Tria com vols veure la traducció:   
català noruec Engegar Més
Em podríeu tallar els cabells? Kan-du k-ippe-hå-e- mi--? Kan du klippe håret mitt? K-n d- k-i-p- h-r-t m-t-? ------------------------- Kan du klippe håret mitt? 0
No gaire curt, si us plau. V-n-l-gst-i-k- fo- --rt. Vennligst ikke for kort. V-n-l-g-t i-k- f-r k-r-. ------------------------ Vennligst ikke for kort. 0
Una mica més curt, si us plau. L--- ---ter-, ta-k. Litt kortere, takk. L-t- k-r-e-e- t-k-. ------------------- Litt kortere, takk. 0
Em podríeu revelar les fotos? Ka--du-fr--k-l-- d-s-e-b----ne? Kan du fremkalle disse bildene? K-n d- f-e-k-l-e d-s-e b-l-e-e- ------------------------------- Kan du fremkalle disse bildene? 0
Les fotos són en el CD. Bil-e-e-e---- -De-. Bildene er på CDen. B-l-e-e e- p- C-e-. ------------------- Bildene er på CDen. 0
Les fotos són a la càmera. B-ld--e -- ---am--a--. Bildene er i kameraet. B-l-e-e e- i k-m-r-e-. ---------------------- Bildene er i kameraet. 0
Em podríeu reparar el rellotge? K-- ----e-a--re-de-n- -lo-k-? Kan du reparere denne klokka? K-n d- r-p-r-r- d-n-e k-o-k-? ----------------------------- Kan du reparere denne klokka? 0
El vidre s’ha trencat. G---s-t er-knu--. Glasset er knust. G-a-s-t e- k-u-t- ----------------- Glasset er knust. 0
La bateria està descarregada. Batter-e--er--omt. Batteriet er tomt. B-t-e-i-t e- t-m-. ------------------ Batteriet er tomt. 0
Em podríeu planxar la camisa? Ka- ---s-r--e-skjo-t-? Kan du stryke skjorta? K-n d- s-r-k- s-j-r-a- ---------------------- Kan du stryke skjorta? 0
Em podríeu netejar els pantalons? K-n du----se b--s-? Kan du rense buksa? K-n d- r-n-e b-k-a- ------------------- Kan du rense buksa? 0
Em podríeu arreglar les sabates? K-n -u -eparer--s-o---? Kan du reparere skoene? K-n d- r-p-r-r- s-o-n-? ----------------------- Kan du reparere skoene? 0
Em podria donar foc? K-n----g- me--f-r? Kan du gi meg fyr? K-n d- g- m-g f-r- ------------------ Kan du gi meg fyr? 0
Que teniu llumins o un encenedor? H-- du-f--s-i--e- ---e- -n ---h-er? Har du fyrstikker eller en lighter? H-r d- f-r-t-k-e- e-l-r e- l-g-t-r- ----------------------------------- Har du fyrstikker eller en lighter? 0
Que teniu un cendrer? H----u--- a---b-ger? Har du et askebeger? H-r d- e- a-k-b-g-r- -------------------- Har du et askebeger? 0
Fuma puros vostè? Rø---r d--s----er? Røyker du sigarer? R-y-e- d- s-g-r-r- ------------------ Røyker du sigarer? 0
Fuma cigarrets vostè? R-y-e- ---s--a-----r? Røyker du sigaretter? R-y-e- d- s-g-r-t-e-? --------------------- Røyker du sigaretter? 0
Fuma amb pipa vostè? Røyk-- du--ip-? Røyker du pipe? R-y-e- d- p-p-? --------------- Røyker du pipe? 0

Aprenentatge i lectura

L'aprenentatge i la lectura estan interconnectats. Per descomptat, això és especialment cert en l'aprenentatge de llengües estrangeres. Si es desitja aprendre una llengua nova, cal llegir molt. Llegint literatura en un altre idioma assimilem frases senceres. D'aquesta manera, el cervell pot aprendre lèxic i gramàtica dins d'un context. Això ens ajuda a retenir els continguts nous. La nostra memòria té moltíssimes més dificultats per aprendre paraules de aïlladament. En llegir aprenem el significat que les paraules poden tenir. Així acabem desenvolupant una sensació cap al nou idioma. Evidentment, la literatura en el nou idioma no ha de ser molt complicada. Les nararcions breus o les novel·les policíaques sovint són molt entretingudes. Els diaris tenen l'avantatge de ser sempre molt actuals. També els llibres infantils o els còmics són molt apropiats per l'aprenentatge. Les imatges faciliten la comprensió del nou idioma. No importa quin tipus de literatura s'esculli - l'únic important és que sigui entretinguda! Això significa que han de passar moltes coses en el relat perquè el llenguatge sigui variat. Si no trobes res apropiat, pots utilitzar llibres de text específics. Hi ha molts llibres amb textos senzills per a principiants. És important estar sempre acompanyat d'un diccionari a l'hora de llegir. I si no entens una paraula cal buscar-la de seguida. Durant la lectura nostre cervell es mostra actiu i aprèn la nova informació molt ràpid. Totes les paraules desconegudes s'han d'incloure en un fitxer. Així les podem repetir i memoritzar. També serveix d'ajuda pintar les paraules del text que ens són desconegudes. D'aquesta forma les reconeixerem de seguida en posteriors ocasions. Qui llegeix diàriament textos en una llengua en fa grans progressos molt ràpidament. Ja que el nostre cervell aviat aprèn a imitar el nou idioma. Pot passar fins i tot que en algun moment comencem ja a pensar també en aquesta llengua...