Manual de conversa

ca Al cinema   »   he ‫בקולנוע‬

45 [quaranta-cinc]

Al cinema

Al cinema

‫45 [ארבעים וחמש]‬

45 [arba\'im w\'xamesh]

‫בקולנוע‬

[baqolno'a]

Tria com vols veure la traducció:   
català hebreu Engegar Més
Volem anar al cinema. ‫-נ--ו רוצ---ללכ--לק-ל-וע.‬ ‫----- ר---- ל--- ל-------- ‫-נ-נ- ר-צ-ם ל-כ- ל-ו-נ-ע-‬ --------------------------- ‫אנחנו רוצים ללכת לקולנוע.‬ 0
a-ax-u-r--si- l---k-----aq-l-o-a. a----- r----- l------- l--------- a-a-n- r-t-i- l-l-k-e- l-q-l-o-a- --------------------------------- anaxnu rotsim lalekhet laqolno'a.
Avui fan una bona pel•lícula. ‫הע-ב----ג סר-----.‬ ‫---- מ--- ס-- ט---- ‫-ע-ב מ-י- ס-ט ט-ב-‬ -------------------- ‫הערב מציג סרט טוב.‬ 0
ha'-r-v--et-i- -e----t-v. h------ m----- s---- t--- h-'-r-v m-t-i- s-r-t t-v- ------------------------- ha'erev metsig seret tov.
La pel•lícula és completament nova. ‫הס-ט-חד- ---ר-.‬ ‫---- ח-- ל------ ‫-ס-ט ח-ש ל-מ-י-‬ ----------------- ‫הסרט חדש לגמרי.‬ 0
h--ere- --da------am--y. h------ x----- l-------- h-s-r-t x-d-s- l-g-m-e-. ------------------------ haseret xadash legamrey.
On és la taquilla? ‫--כן--קופ--‬ ‫---- ה------ ‫-י-ן ה-ו-ה-‬ ------------- ‫היכן הקופה?‬ 0
h-y--an-h-qup--? h------ h------- h-y-h-n h-q-p-h- ---------------- heykhan haqupah?
Encara hi ha entrades disponibles? ‫י- -ד--ן -ק-מו-?‬ ‫-- ע---- מ------- ‫-ש ע-י-ן מ-ו-ו-?- ------------------ ‫יש עדיין מקומות?‬ 0
yes- ad-i- --q--o-? y--- a---- m------- y-s- a-a-n m-q-m-t- ------------------- yesh adain meqomot?
Quant val l’entrada? ‫כמ- --ל----ט---‬ ‫--- ע--- כ------ ‫-מ- ע-ל- כ-ט-ס-‬ ----------------- ‫כמה עולה כרטיס?‬ 0
k-m---oleh kar-is? k---- o--- k------ k-m-h o-e- k-r-i-? ------------------ kamah oleh kartis?
Quan comença la sessió? ‫מת- מ---- -ס-ט?‬ ‫--- מ---- ה----- ‫-ת- מ-ח-ל ה-ר-?- ----------------- ‫מתי מתחיל הסרט?‬ 0
m---y-mat-il--ase---? m---- m----- h------- m-t-y m-t-i- h-s-r-t- --------------------- matay matxil haseret?
Quant dura la pel•lícula? ‫-- -----ה--ט-‬ ‫-- א--- ה----- ‫-ה א-ר- ה-ר-?- --------------- ‫מה אורך הסרט?‬ 0
ma------- ---e--t? m-- o---- h------- m-h o-e-h h-s-r-t- ------------------ mah orekh haseret?
Es poden reservar entrades? ‫--ש---הז--- --ט-סי-?‬ ‫---- ל----- כ-------- ‫-פ-ר ל-ז-י- כ-ט-ס-ם-‬ ---------------------- ‫אפשר להזמין כרטיסים?‬ 0
e----r---h-z-i- -artis--? e----- l------- k-------- e-s-a- l-h-z-i- k-r-i-i-? ------------------------- efshar l'hazmin kartisim?
Vull seure a la part de darrere. ‫אני --צה-לשבת------.‬ ‫--- ר--- ל--- מ------ ‫-נ- ר-צ- ל-ב- מ-ח-ר-‬ ---------------------- ‫אני רוצה לשבת מאחור.‬ 0
a---r-t--h/-o-s-h l-shevet--e'a-o-. a-- r------------ l------- m------- a-i r-t-e-/-o-s-h l-s-e-e- m-'-x-r- ----------------------------------- ani rotseh/rotsah lashevet me'axor.
Vull seure a la part davantera. ‫--י-ר--ה---ב--מקד-מ--‬ ‫--- ר--- ל--- מ------- ‫-נ- ר-צ- ל-ב- מ-ד-מ-.- ----------------------- ‫אני רוצה לשבת מקדימה.‬ 0
an---o----/-otsah-------et m---dimah. a-- r------------ l------- m--------- a-i r-t-e-/-o-s-h l-s-e-e- m-q-d-m-h- ------------------------------------- ani rotseh/rotsah lashevet miqadimah.
Vull seure al mig. ‫אנ---ו-ה ל-ב--ב---ע.‬ ‫--- ר--- ל--- ב------ ‫-נ- ר-צ- ל-ב- ב-מ-ע-‬ ---------------------- ‫אני רוצה לשבת באמצע.‬ 0
an- ro-s-h/r-t-a--l-sh---- -a-e-ts-. a-- r------------ l------- b-------- a-i r-t-e-/-o-s-h l-s-e-e- b-'-m-s-. ------------------------------------ ani rotseh/rotsah lashevet ba'emtsa.
La pel•lícula era de suspens. ‫-סר--היה ----ין.‬ ‫---- ה-- מ------- ‫-ס-ט ה-ה מ-נ-י-.- ------------------ ‫הסרט היה מעניין.‬ 0
ha----t--ay-h-m-'-nien. h------ h---- m-------- h-s-r-t h-y-h m-'-n-e-. ----------------------- haseret hayah me'anien.
La pel•lícula no era avorrida. ‫-סר--ל----ה-------‬ ‫---- ל- ה-- מ------ ‫-ס-ט ל- ה-ה מ-ע-ם-‬ -------------------- ‫הסרט לא היה משעמם.‬ 0
has-r-- lo hayah --s--'amem. h------ l- h---- m---------- h-s-r-t l- h-y-h m-s-a-a-e-. ---------------------------- haseret lo hayah mesha'amem.
Però el llibre és millor que la pel•lícula. ‫-בל-הספר--על-ו ---ט-----ס היה-ט-- --תר-‬ ‫--- ה--- ש---- ה--- מ---- ה-- ט-- י----- ‫-ב- ה-פ- ש-ל-ו ה-ר- מ-ו-ס ה-ה ט-ב י-ת-.- ----------------------------------------- ‫אבל הספר שעליו הסרט מבוסס היה טוב יותר.‬ 0
av-- h-s-fer --'---yw hasere----v-sas--aya--tov-yot--. a--- h------ s------- h------ m------ h---- t-- y----- a-a- h-s-f-r s-'-l-y- h-s-r-t m-v-s-s h-y-h t-v y-t-r- ------------------------------------------------------ aval hasefer sh'alayw haseret mevusas hayah tov yoter.
Com era la música? ‫-יך-ה-י-ה המו-יק-?‬ ‫--- ה---- ה-------- ‫-י- ה-י-ה ה-ו-י-ה-‬ -------------------- ‫איך הייתה המוסיקה?‬ 0
ey-- ha-t-h h--u-i--h? e--- h----- h--------- e-k- h-y-a- h-m-s-q-h- ---------------------- eykh haytah hamusiqah?
Com eren els actors? ‫-י- הי- הש--נ--?‬ ‫--- ה-- ה-------- ‫-י- ה-ו ה-ח-נ-ם-‬ ------------------ ‫איך היו השחקנים?‬ 0
eyk-----u ha----qani-? e--- h--- h----------- e-k- h-y- h-s-a-q-n-m- ---------------------- eykh hayu hassaxqanim?
Hi havia subtítols en anglès? ‫ה-ו -תו--ו---אנג--ת?‬ ‫--- כ------ ב-------- ‫-י- כ-ו-י-ת ב-נ-ל-ת-‬ ---------------------- ‫היו כתוביות באנגלית?‬ 0
h-yu ----io- b'-ng-i-? h--- k------ b-------- h-y- k-u-i-t b-a-g-i-? ---------------------- hayu ktuviot b'anglit?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i música

La música és un fenomen universal. Tots els pobles d'aquest planeta fan algun tipus de música. I la música es comprèn en totes les cultures. Un estudi científic ha demostrat aquest fet. En l'experiment, es va interpretar música occidental a una tribu completament aïllada. Aquest poble africà no tenia cap accés al món modern. Tot i això, els membres de la tribu reconeixien quan escoltaven una cançó alegre o trista. Encara se'n sap el motiu. Però la música sembla ser un llenguatge que no coneix fronteres. I tots nosaltres, d'alguna manera, hem après a interpretar-la correctament. No obstant això, per a l'evolució la música no té cap tipus d'utilitat. En qualsevol cas, el fet que la puguem comprendre està relacionat amb el nostre llenguatge. Ja que música i llenguatge estan connectats. El cervell els processa de forma similar. També el seu funcionament és molt semblant. Una i altre combinen tons i sons segons unes determinades regles. Els nadons ja capten la música quan encara són al ventre matern. Allà escolten la melodia de la llengua de la seva mare. I quan ja hi són al món, són capaços d'entendre la música. Podríem afirmar que la música imita la melodia de les llengües. A més, els sentiments s'expressen tant en la música com en el llenguatge a través del ritme. De manera que, gràcies als nostres coneixements lingüístics, entenem les emocions en la música. I viceversa: les persones més properes a la música aprenen idiomes més fàcilment. Molts músics aprenen llengües com si fossin melodies. Així poden recordar molt millor l'idioma. Resulta molt interessant el fet que la melodia de les cançons de bressol és molt semblant a tot el món. Això demostra que el llenguatge de la música és universal. A més de ser, potser, el més bonic de tots els llenguatges...
Sabia vostè que?
El telugu és l’idioma natiu d’aproximadament 75 milions de persones. Pertany a les llengües dravídiques, i es parla principalment al sudest de la India. És la tercera llengua més parlada de tot el país, desprès de l’hindi i el bengalí. Al principi, el telugu escrit i el parlat eren molt diferents. Inclús es podria dir que eren dos idiomes completament diferents. Amb el temps l’idioma escrit es va modernitzar per que es poguès utilitzar a qualsevol part del país. El telugu es divideix en una gran varietat de dialectes, encara que els del nord es consideren més purs. La seva pronunciació no és precisament senzilla, pel que s’hauria de practicar amb un natiu. El telugu compta amb el seu pròpi sistema d’escriptura, el qual és una barreja entre un sistema sil·làbic i un alfabètic. Un tret destacable d’aquest sistema són les seves múltiples formes circulars, les quals són bastant comuns en els idiomes escrits de la India. Uneix-te i aprèn telugu, n’hi ha molt per descobrir!