Manual de conversa

ca Al cinema   »   lv Kinoteātrī

45 [quaranta-cinc]

Al cinema

Al cinema

45 [četrdesmit pieci]

Kinoteātrī

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
Volem anar al cinema. M-s-g--b-m ---i-- u- ----. M-- g----- a----- u- k---- M-s g-i-a- a-z-e- u- k-n-. -------------------------- Mēs gribam aiziet uz kino. 0
Avui fan una bona pel•lícula. Š--i-n ---- -a-u-fi-mu. Š----- r--- l--- f----- Š-d-e- r-d- l-b- f-l-u- ----------------------- Šodien rāda labu filmu. 0
La pel•lícula és completament nova. Fi-m--ir-p-v-sam-j-una. F---- i- p------ j----- F-l-a i- p-v-s-m j-u-a- ----------------------- Filma ir pavisam jauna. 0
On és la taquilla? Ku-----ka--? K-- i- k---- K-r i- k-s-? ------------ Kur ir kase? 0
Encara hi ha entrades disponibles? V-i i- --l---ī------e---? V-- i- v-- b----- v------ V-i i- v-l b-ī-a- v-e-a-? ------------------------- Vai ir vēl brīvas vietas? 0
Quant val l’entrada? Ci---aks---e-j-s-b-ļ--e-? C-- m---- i----- b------- C-k m-k-ā i-e-a- b-ļ-t-s- ------------------------- Cik maksā ieejas biļetes? 0
Quan comença la sessió? Cik----āka----r-d-? C---- s---- i------ C-k-s s-k-s i-r-d-? ------------------- Cikos sākas izrāde? 0
Quant dura la pel•lícula? Cik g----ir--i--a? C-- g--- i- f----- C-k g-r- i- f-l-a- ------------------ Cik gara ir filma? 0
Es poden reservar entrades? V-----r----er--t-bi---e-? V-- v-- r------- b------- V-i v-r r-z-r-ē- b-ļ-t-s- ------------------------- Vai var rezervēt biļetes? 0
Vull seure a la part de darrere. Es v-lo--sēdēt a-zm--urē. E- v---- s---- a--------- E- v-l-s s-d-t a-z-u-u-ē- ------------------------- Es vēlos sēdēt aizmugurē. 0
Vull seure a la part davantera. E- -ē--- s-d-t -rie-šā. E- v---- s---- p------- E- v-l-s s-d-t p-i-k-ā- ----------------------- Es vēlos sēdēt priekšā. 0
Vull seure al mig. Es v--o-----ē- v---. E- v---- s---- v---- E- v-l-s s-d-t v-d-. -------------------- Es vēlos sēdēt vidū. 0
La pel•lícula era de suspens. F--------a --zrauj-ša. F---- b--- a---------- F-l-a b-j- a-z-a-j-š-. ---------------------- Filma bija aizraujoša. 0
La pel•lícula no era avorrida. F-lm- nebi----arl---ī--. F---- n----- g---------- F-l-a n-b-j- g-r-a-c-g-. ------------------------ Filma nebija garlaicīga. 0
Però el llibre és millor que la pel•lícula. B-- grā--------c -u-as--- ---e-t- -il-a---i-- -abā--. B-- g------- p-- k---- i- u------ f----- b--- l------ B-t g-ā-a-a- p-c k-r-s i- u-ņ-m-a f-l-a- b-j- l-b-k-. ----------------------------------------------------- Bet grāmata, pēc kuras ir uzņemta filma, bija labāka. 0
Com era la música? K--- ---a --z---? K--- b--- m------ K-d- b-j- m-z-k-? ----------------- Kāda bija mūzika? 0
Com eren els actors? Kā-i b-ja-a-t-eri? K--- b--- a------- K-d- b-j- a-t-e-i- ------------------ Kādi bija aktieri? 0
Hi havia subtítols en anglès? V------- -i-ri --g-- va-odā? V-- b--- t---- a---- v------ V-i b-j- t-t-i a-g-u v-l-d-? ---------------------------- Vai bija titri angļu valodā? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i música

La música és un fenomen universal. Tots els pobles d'aquest planeta fan algun tipus de música. I la música es comprèn en totes les cultures. Un estudi científic ha demostrat aquest fet. En l'experiment, es va interpretar música occidental a una tribu completament aïllada. Aquest poble africà no tenia cap accés al món modern. Tot i això, els membres de la tribu reconeixien quan escoltaven una cançó alegre o trista. Encara se'n sap el motiu. Però la música sembla ser un llenguatge que no coneix fronteres. I tots nosaltres, d'alguna manera, hem après a interpretar-la correctament. No obstant això, per a l'evolució la música no té cap tipus d'utilitat. En qualsevol cas, el fet que la puguem comprendre està relacionat amb el nostre llenguatge. Ja que música i llenguatge estan connectats. El cervell els processa de forma similar. També el seu funcionament és molt semblant. Una i altre combinen tons i sons segons unes determinades regles. Els nadons ja capten la música quan encara són al ventre matern. Allà escolten la melodia de la llengua de la seva mare. I quan ja hi són al món, són capaços d'entendre la música. Podríem afirmar que la música imita la melodia de les llengües. A més, els sentiments s'expressen tant en la música com en el llenguatge a través del ritme. De manera que, gràcies als nostres coneixements lingüístics, entenem les emocions en la música. I viceversa: les persones més properes a la música aprenen idiomes més fàcilment. Molts músics aprenen llengües com si fossin melodies. Així poden recordar molt millor l'idioma. Resulta molt interessant el fet que la melodia de les cançons de bressol és molt semblant a tot el món. Això demostra que el llenguatge de la música és universal. A més de ser, potser, el més bonic de tots els llenguatges...
Sabia vostè que?
El telugu és l’idioma natiu d’aproximadament 75 milions de persones. Pertany a les llengües dravídiques, i es parla principalment al sudest de la India. És la tercera llengua més parlada de tot el país, desprès de l’hindi i el bengalí. Al principi, el telugu escrit i el parlat eren molt diferents. Inclús es podria dir que eren dos idiomes completament diferents. Amb el temps l’idioma escrit es va modernitzar per que es poguès utilitzar a qualsevol part del país. El telugu es divideix en una gran varietat de dialectes, encara que els del nord es consideren més purs. La seva pronunciació no és precisament senzilla, pel que s’hauria de practicar amb un natiu. El telugu compta amb el seu pròpi sistema d’escriptura, el qual és una barreja entre un sistema sil·làbic i un alfabètic. Un tret destacable d’aquest sistema són les seves múltiples formes circulars, les quals són bastant comuns en els idiomes escrits de la India. Uneix-te i aprèn telugu, n’hi ha molt per descobrir!