Manual de conversa

ca Treballar   »   no Jobbe

55 [cinquanta-cinc]

Treballar

Treballar

55 [femtifem]

Jobbe

Tria com vols veure la traducció:   
català noruec Engegar Més
De què treballa vostè? H------be- -er--m--? H-- j----- d--- m--- H-a j-b-e- d-r- m-d- -------------------- Hva jobber dere med? 0
El meu marit és metge. Ma-n-n -------------m le--. M----- m-- j----- s-- l---- M-n-e- m-n j-b-e- s-m l-g-. --------------------------- Mannen min jobber som lege. 0
(Jo) treballo com a infermera a temps parcial. Je--j-b-e-----t-d-s-m ---e-l--er. J-- j----- d----- s-- s---------- J-g j-b-e- d-l-i- s-m s-k-p-e-e-. --------------------------------- Jeg jobber deltid som sykepleier. 0
Aviat ens jubilarem. S---- bli---i-p-nsj---rt. S---- b--- v- p---------- S-a-t b-i- v- p-n-j-n-r-. ------------------------- Snart blir vi pensjonert. 0
Però els impostos són alts. M-- s-a------er--ø-e. M-- s------- e- h---- M-n s-a-t-n- e- h-y-. --------------------- Men skattene er høye. 0
I l’assegurança de salut és cara. Og hel----rs-kr----- -r-dy-. O- h---------------- e- d--- O- h-l-e-o-s-k-i-g-n e- d-r- ---------------------------- Og helseforsikringen er dyr. 0
Què vols fer de gran? Hva-h---d---y-- t---å--l-? H-- h-- d- l--- t-- å b--- H-a h-r d- l-s- t-l å b-i- -------------------------- Hva har du lyst til å bli? 0
M’agradaria ser enginyer. J-g------l--i-geniø-. J-- v-- b-- i-------- J-g v-l b-i i-g-n-ø-. --------------------- Jeg vil bli ingeniør. 0
(jo) vull estudiar a la universitat. J-g --l----dere--e-----v-rs-tet--. J-- v-- s------ v-- u------------- J-g v-l s-u-e-e v-d u-i-e-s-t-t-t- ---------------------------------- Jeg vil studere ved universitetet. 0
Sóc un becari / una becària. J----- prakt--a--. J-- e- p---------- J-g e- p-a-t-k-n-. ------------------ Jeg er praktikant. 0
No guanyo gaire. J-----en-r-ikke---e. J-- t----- i--- m--- J-g t-e-e- i-k- m-e- -------------------- Jeg tjener ikke mye. 0
Estic fent unes pràctiques a l’estranger. J----a- pra--i------l--d--. J-- t-- p------ i u-------- J-g t-r p-a-s-s i u-l-n-e-. --------------------------- Jeg tar praksis i utlandet. 0
Aquest és el meu cap / el meu jefe. Det-er-sj---- m-n. D-- e- s----- m--- D-t e- s-e-e- m-n- ------------------ Det er sjefen min. 0
Tinc bons companys de feina. J-g--a---yg-el-ge-kol-egae-. J-- h-- h-------- k--------- J-g h-r h-g-e-i-e k-l-e-a-r- ---------------------------- Jeg har hyggelige kollegaer. 0
Al migdia, sempre anem a la cantina. Vi --is-- lu-s- -----t--a. V- s----- l---- i k------- V- s-i-e- l-n-j i k-n-i-a- -------------------------- Vi spiser lunsj i kantina. 0
Estic buscant feina. J-- -øker jobb. J-- s---- j---- J-g s-k-r j-b-. --------------- Jeg søker jobb. 0
Estic desocupat des de fa un any. J-- har -æ-t-ar-ei-sl--ig i --t---. J-- h-- v--- a----------- i e-- å-- J-g h-r v-r- a-b-i-s-e-i- i e-t å-. ----------------------------------- Jeg har vært arbeidsledig i ett år. 0
Hi ha massa desocupats en aquest país. Her-i------t ---d---for--ange--rb-i---ed-ge. H-- i l----- e- d-- f-- m---- a------------- H-r i l-n-e- e- d-t f-r m-n-e a-b-i-s-e-i-e- -------------------------------------------- Her i landet er det for mange arbeidsledige. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La memòria necessita el llenguatge

Molta gent recorda el seu primer dia d'escola. Tanmateix, són incapaços de recordar res abans d'aquesta data. No conservem gairebé records del nostre primer any de vida. Per què passa això? Per què no recordem cap de les experiències que vam tenir quan érem nadons? La raó cal buscar-la en el nostre desenvolupament. Llengua i memòria es desenvolupen aproximadament al mateix temps. I per poder recordar, un individu necessita el recurs del llenguatge. És a dir, necessita paraules per a les seves vivències. Els científics han realitzat diferents estudis amb nens. A través d'ells han fet interessants descobriments. Tan aviat com els nens aprenen a parlar, obliden totes les seves experiències prèvies. L'inici del llenguatge és, per tant, el principi de la memòria. Durant els primers tres anys de vida els nens aprenen sense parar. Experimenten cada dia noves coses. En aquesta edat, llavors, tenen moltes experiències importants. Tanmateix, es perd la memòria de totes elles. Els psicòlegs anomenen aquest fenomen ‘amnèsia infantil’. Només les coses que els nens poden anomenar, resten. La memòria autobiogràfica salvaguarda les vivències personals. Funciona com un diari. S'hi registra tot el que és important per la nostra vida. Així es com la memòria autobiogràfica configura la nostra identitat. Però el seu desenvolupament depèn de l'aprenentatge previ de la llengua materna. I només gràcies a la llengua podem activar la nostra memòria. Per descomptat, tot el que experimentem quan érem nadons no s'ha esborrat i prou. Està emmagatzemat en algun lloc del nostre cervell. Però hem perdut per sempre la clau que ens permet l'accés... - una llàstima, oi?