Manual de conversa

ca Al cinema   »   eo En la kinejo

45 [quaranta-cinc]

Al cinema

Al cinema

45 [kvardek kvin]

En la kinejo

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Volem anar al cinema. Ni---l-s--r- -l la -i--jo. N- v---- i-- a- l- k------ N- v-l-s i-i a- l- k-n-j-. -------------------------- Ni volas iri al la kinejo. 0
Avui fan una bona pel•lícula. Ho-ia--es-as--on-----mo. H----- e---- b--- f----- H-d-a- e-t-s b-n- f-l-o- ------------------------ Hodiaŭ estas bona filmo. 0
La pel•lícula és completament nova. L---il-- -s-as -u-e --v-. L- f---- e---- t--- n---- L- f-l-o e-t-s t-t- n-v-. ------------------------- La filmo estas tute nova. 0
On és la taquilla? K-e estas--- -ase-o? K-- e---- l- k------ K-e e-t-s l- k-s-j-? -------------------- Kie estas la kasejo? 0
Encara hi ha entrades disponibles? Ĉ- a---raŭ -s-a-----e-a- sid--koj? Ĉ- a------ e---- l------ s-------- Ĉ- a-k-r-ŭ e-t-s l-b-r-j s-d-o-o-? ---------------------------------- Ĉu ankoraŭ estas liberaj sidlokoj? 0
Quant val l’entrada? K-om-k-s-as----e-----le---? K--- k----- l- e----------- K-o- k-s-a- l- e-i-b-l-t-j- --------------------------- Kiom kostas la enirbiletoj? 0
Quan comença la sessió? K-a- -a -------l--komenc-ĝ--? K--- l- s-------- k---------- K-a- l- s-e-t-k-o k-m-n-i-o-? ----------------------------- Kiam la spektaklo komenciĝos? 0
Quant dura la pel•lícula? Kio--long--la--ilmo----ra-? K--- l---- l- f---- d------ K-o- l-n-e l- f-l-o d-ŭ-a-? --------------------------- Kiom longe la filmo daŭras? 0
Es poden reservar entrades? Ĉ- re-e-----as-en--bil-t-j? Ĉ- r---------- e----------- Ĉ- r-z-r-e-l-s e-i-b-l-t-j- --------------------------- Ĉu rezerveblas enirbiletoj? 0
Vull seure a la part de darrere. M- ŝ---s ---i-m-l-ntaŭ-. M- ŝ---- s--- m--------- M- ŝ-t-s s-d- m-l-n-a-e- ------------------------ Mi ŝatus sidi malantaŭe. 0
Vull seure a la part davantera. Mi-ŝatu----d- ----ŭe. M- ŝ---- s--- a------ M- ŝ-t-s s-d- a-t-ŭ-. --------------------- Mi ŝatus sidi antaŭe. 0
Vull seure al mig. M--ŝa--s s-d- m-ze. M- ŝ---- s--- m---- M- ŝ-t-s s-d- m-z-. ------------------- Mi ŝatus sidi meze. 0
La pel•lícula era de suspens. La --lm- e---- at-n---apta. L- f---- e---- a----------- L- f-l-o e-t-s a-e-t-k-p-a- --------------------------- La filmo estis atentokapta. 0
La pel•lícula no era avorrida. L--fil----e------ t--a. L- f---- n- e---- t---- L- f-l-o n- e-t-s t-d-. ----------------------- La filmo ne estis teda. 0
Però el llibre és millor que la pel•lícula. S-d -- --br---st-s -l- -on- -l--- -i-m-. S-- l- l---- e---- p-- b--- o- l- f----- S-d l- l-b-o e-t-s p-i b-n- o- l- f-l-o- ---------------------------------------- Sed la libro estis pli bona ol la filmo. 0
Com era la música? Kia --t-s-l--m----o? K-- e---- l- m------ K-a e-t-s l- m-z-k-? -------------------- Kia estis la muziko? 0
Com eren els actors? K--------- la-aktor--? K--- e---- l- a------- K-a- e-t-s l- a-t-r-j- ---------------------- Kiaj estis la aktoroj? 0
Hi havia subtítols en anglès? Ĉ---st-- an--alin--aj-sub-e--to-? Ĉ- e---- a----------- s---------- Ĉ- e-t-s a-g-a-i-g-a- s-b-e-s-o-? --------------------------------- Ĉu estis anglalingvaj subtekstoj? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i música

La música és un fenomen universal. Tots els pobles d'aquest planeta fan algun tipus de música. I la música es comprèn en totes les cultures. Un estudi científic ha demostrat aquest fet. En l'experiment, es va interpretar música occidental a una tribu completament aïllada. Aquest poble africà no tenia cap accés al món modern. Tot i això, els membres de la tribu reconeixien quan escoltaven una cançó alegre o trista. Encara se'n sap el motiu. Però la música sembla ser un llenguatge que no coneix fronteres. I tots nosaltres, d'alguna manera, hem après a interpretar-la correctament. No obstant això, per a l'evolució la música no té cap tipus d'utilitat. En qualsevol cas, el fet que la puguem comprendre està relacionat amb el nostre llenguatge. Ja que música i llenguatge estan connectats. El cervell els processa de forma similar. També el seu funcionament és molt semblant. Una i altre combinen tons i sons segons unes determinades regles. Els nadons ja capten la música quan encara són al ventre matern. Allà escolten la melodia de la llengua de la seva mare. I quan ja hi són al món, són capaços d'entendre la música. Podríem afirmar que la música imita la melodia de les llengües. A més, els sentiments s'expressen tant en la música com en el llenguatge a través del ritme. De manera que, gràcies als nostres coneixements lingüístics, entenem les emocions en la música. I viceversa: les persones més properes a la música aprenen idiomes més fàcilment. Molts músics aprenen llengües com si fossin melodies. Així poden recordar molt millor l'idioma. Resulta molt interessant el fet que la melodia de les cançons de bressol és molt semblant a tot el món. Això demostra que el llenguatge de la música és universal. A més de ser, potser, el més bonic de tots els llenguatges...
Sabia vostè que?
El telugu és l’idioma natiu d’aproximadament 75 milions de persones. Pertany a les llengües dravídiques, i es parla principalment al sudest de la India. És la tercera llengua més parlada de tot el país, desprès de l’hindi i el bengalí. Al principi, el telugu escrit i el parlat eren molt diferents. Inclús es podria dir que eren dos idiomes completament diferents. Amb el temps l’idioma escrit es va modernitzar per que es poguès utilitzar a qualsevol part del país. El telugu es divideix en una gran varietat de dialectes, encara que els del nord es consideren més purs. La seva pronunciació no és precisament senzilla, pel que s’hauria de practicar amb un natiu. El telugu compta amb el seu pròpi sistema d’escriptura, el qual és una barreja entre un sistema sil·làbic i un alfabètic. Un tret destacable d’aquest sistema són les seves múltiples formes circulars, les quals són bastant comuns en els idiomes escrits de la India. Uneix-te i aprèn telugu, n’hi ha molt per descobrir!