Manual de conversa

ca Els transports públics   »   bg Градски транспорт

36 [trenta-sis]

Els transports públics

Els transports públics

36 [трийсет и шест]

36 [triyset i shest]

Градски транспорт

[Gradski transport]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
On és la parada de l’autobús? Къд--е -втобус-ата---ирка? Къде е автобусната спирка? К-д- е а-т-б-с-а-а с-и-к-? -------------------------- Къде е автобусната спирка? 0
Ky-e-ye--v--------- sp----? Kyde ye avtobusnata spirka? K-d- y- a-t-b-s-a-a s-i-k-? --------------------------- Kyde ye avtobusnata spirka?
Quin autobús va al centre de la ciutat? Ко---вт-бус---и---в -е-т---? Кой автобус отива в центъра? К-й а-т-б-с о-и-а в ц-н-ъ-а- ---------------------------- Кой автобус отива в центъра? 0
K-- a-tob-- ----a -----n--r-? Koy avtobus otiva v tsentyra? K-y a-t-b-s o-i-a v t-e-t-r-? ----------------------------- Koy avtobus otiva v tsentyra?
Quina línia he de prendre? Кой----о--с т--бв--д- вз-ма? Кой автобус трябва да взема? К-й а-т-б-с т-я-в- д- в-е-а- ---------------------------- Кой автобус трябва да взема? 0
K-y-a-t-bu- t-yab-a--- v-em-? Koy avtobus tryabva da vzema? K-y a-t-b-s t-y-b-a d- v-e-a- ----------------------------- Koy avtobus tryabva da vzema?
Hauré de canviar d’autobús? Т----а л--да -- пре-а----? Трябва ли да се прекачвам? Т-я-в- л- д- с- п-е-а-в-м- -------------------------- Трябва ли да се прекачвам? 0
T--a--- l--d---- -reka--va-? Tryabva li da se prekachvam? T-y-b-a l- d- s- p-e-a-h-a-? ---------------------------- Tryabva li da se prekachvam?
On he de canviar? К-де т---ва д--се ---кач---? Къде трябва да се прекачвам? К-д- т-я-в- д- с- п-е-а-в-м- ---------------------------- Къде трябва да се прекачвам? 0
Ky-e try-b-- ---s---rek--h---? Kyde tryabva da se prekachvam? K-d- t-y-b-a d- s- p-e-a-h-a-? ------------------------------ Kyde tryabva da se prekachvam?
Quant costa un bitllet? Кол-о--трув- е--- -иле-? Колко струва един билет? К-л-о с-р-в- е-и- б-л-т- ------------------------ Колко струва един билет? 0
K-lko --r----ye-i- bile-? Kolko struva yedin bilet? K-l-o s-r-v- y-d-n b-l-t- ------------------------- Kolko struva yedin bilet?
Quantes parades hi ha fins al centre? Ко-ко -пир-и им--до--е-т-ра? Колко спирки има до центъра? К-л-о с-и-к- и-а д- ц-н-ъ-а- ---------------------------- Колко спирки има до центъра? 0
Kol-- sp--ki --a -o t-e--yr-? Kolko spirki ima do tsentyra? K-l-o s-i-k- i-a d- t-e-t-r-? ----------------------------- Kolko spirki ima do tsentyra?
Heu de baixar aquí. Т-я----д- --езе-е----. Трябва да слезете тук. Т-я-в- д- с-е-е-е т-к- ---------------------- Трябва да слезете тук. 0
T-y--va d--s--ze-e t-k. Tryabva da slezete tuk. T-y-b-a d- s-e-e-e t-k- ----------------------- Tryabva da slezete tuk.
Heu de baixar per darrere. Тр---- д--с--з-т- от-ад. Трябва да слезете отзад. Т-я-в- д- с-е-е-е о-з-д- ------------------------ Трябва да слезете отзад. 0
Tr-ab-a-da sle---e-o---d. Tryabva da slezete otzad. T-y-b-a d- s-e-e-e o-z-d- ------------------------- Tryabva da slezete otzad.
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts. Сле-ва-и---в-----а ме-р--о пр-ст-га с-е----м-ну--. Следващият влак на метрото пристига след 5 минути. С-е-в-щ-я- в-а- н- м-т-о-о п-и-т-г- с-е- 5 м-н-т-. -------------------------------------------------- Следващият влак на метрото пристига след 5 минути. 0
Sledva--c--y-- -l-k-na-me---to p---t--a----d-5-minuti. Sledvashchiyat vlak na metroto pristiga sled 5 minuti. S-e-v-s-c-i-a- v-a- n- m-t-o-o p-i-t-g- s-e- 5 m-n-t-. ------------------------------------------------------ Sledvashchiyat vlak na metroto pristiga sled 5 minuti.
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts. Сл--ва-ият ----в-- п---т--а сл-д -0 -ин--и. Следващият трамвай пристига след 10 минути. С-е-в-щ-я- т-а-в-й п-и-т-г- с-е- 1- м-н-т-. ------------------------------------------- Следващият трамвай пристига след 10 минути. 0
Sl---a-h-h-y-t--r--v---p-----ga---e--1- m--u-i. Sledvashchiyat tramvay pristiga sled 10 minuti. S-e-v-s-c-i-a- t-a-v-y p-i-t-g- s-e- 1- m-n-t-. ----------------------------------------------- Sledvashchiyat tramvay pristiga sled 10 minuti.
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts. С-е-ващ--- -втоб---прис-и-а ---д -5--и--ти. Следващият автобус пристига след 15 минути. С-е-в-щ-я- а-т-б-с п-и-т-г- с-е- 1- м-н-т-. ------------------------------------------- Следващият автобус пристига след 15 минути. 0
S---vas-----a- av-ob-s pris---a sl---1--mi-ut-. Sledvashchiyat avtobus pristiga sled 15 minuti. S-e-v-s-c-i-a- a-t-b-s p-i-t-g- s-e- 1- m-n-t-. ----------------------------------------------- Sledvashchiyat avtobus pristiga sled 15 minuti.
Quan passa el darrer tren? К--а-е --с--д--я- вл---н--мет--т-? Кога е последният влак на метрото? К-г- е п-с-е-н-я- в-а- н- м-т-о-о- ---------------------------------- Кога е последният влак на метрото? 0
Kog--ye posl--ni-at-v-ak-na me-ro--? Koga ye posledniyat vlak na metroto? K-g- y- p-s-e-n-y-t v-a- n- m-t-o-o- ------------------------------------ Koga ye posledniyat vlak na metroto?
Quan passa el darrer tramvia? К-га---п-с-ед---- -р-м-ай? Кога е последният трамвай? К-г- е п-с-е-н-я- т-а-в-й- -------------------------- Кога е последният трамвай? 0
K-g--y- --sl-d-i-at-----v--? Koga ye posledniyat tramvay? K-g- y- p-s-e-n-y-t t-a-v-y- ---------------------------- Koga ye posledniyat tramvay?
Quan passa el darrer autobús? Ко-- - пос--дн-----в-об--? Кога е последният автобус? К-г- е п-с-е-н-я- а-т-б-с- -------------------------- Кога е последният автобус? 0
Ko-a-ye --s--d--y-t-avt--us? Koga ye posledniyat avtobus? K-g- y- p-s-e-n-y-t a-t-b-s- ---------------------------- Koga ye posledniyat avtobus?
Que té bitllet? Им--е--- -ил-т? Имате ли билет? И-а-е л- б-л-т- --------------- Имате ли билет? 0
Imat--l- bi--t? Imate li bilet? I-a-e l- b-l-t- --------------- Imate li bilet?
Bitllet? – No, no en tinc. Б---т? ----, -ям-м. Билет? – Не, нямам. Б-л-т- – Н-, н-м-м- ------------------- Билет? – Не, нямам. 0
Bil-t--– N-- n-a-am. Bilet? – Ne, nyamam. B-l-t- – N-, n-a-a-. -------------------- Bilet? – Ne, nyamam.
Llavors vostè ha de pagar una multa. Т-га-- -р-б-а-да-пл--ите-глоба. Тогава трябва да платите глоба. Т-г-в- т-я-в- д- п-а-и-е г-о-а- ------------------------------- Тогава трябва да платите глоба. 0
Toga-- t-yab-a------a-it----o-a. Togava tryabva da platite globa. T-g-v- t-y-b-a d- p-a-i-e g-o-a- -------------------------------- Togava tryabva da platite globa.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El desenvolupament del llenguatge

És clar per què parlem els uns amb els altres. Volem intercanviar idees i entendre'ns. De quina manera es va originar el llenguatge és una mica menys evident. Sobre això hi ha diferents teories. Però del que no hi ha dubte és que el llenguatge és una cosa antiga. Condició sine qua non per a l'aparició de la parla va ser el desenvolupament d'algunes característiques físiques Eren necessàries per poder emetre sons. Els neandertals ja tenien la capacitat d'emprar la seva veu. Això els diferenciava dels animals. Una veu forta i ferma resultava fonamental per defensar-se. Amb ella es podia amenaçar o espantar els enemics. En aquesta època ja es feien eines i el foc havia estat descobert. Aquests coneixements havien de ser transmesos d'alguna manera. El llenguatge era també important per als caçadors en grups. Fa 2 milions d'anys hi havia una forma senzilla de fer-se entendre. Els primers elements lingüístics eren signes i gestos. Però els homes volien entendre's també enmig de la foscor. A més, havien de poder parlar entre si sense haver de mirar-se. Així es com es va desenvolupar la veu, reemplaçant els gestos. El llenguatge, en el sentit que té per a nosaltres avui, té almenys 50.000 anys d'edat. Quan l'Homo sapiens va abandonar Àfrica es va dispersar pel món. Les llengües van començar a diferenciar-se unes de les altres en les diferents àrees geogràfiques. Així es van originar diferents famílies lingüístiques. Encara que llavors no contenien més que els fonaments dels ulteriors sistemes lingüístics. Les primeres llengües eren, en efecte, molt menys complexes que les llengües actuals. Les llengües van evolucionar mitjançant el desenvolupament conjunt de gramàtica, fonètica i semàntica. Es podria afirmar que les diferents llengües són diferents solucions. Però el problema va ser i segueix sent el mateix: com fer visible el que penso?
Sabia vostè que?
El portuguès brasiler forma part de les llengües romàniques. Va sorgir a partir del portuguès europeu, el qual va arrivar a Amèrica del Sud durant l’època colonial. Avui dia, Brasil és el país amb el major nombre de parlants de portuguès del món. És l’idioma natiu d’aproximadament 190 milions de persones, i suposa una gran influència en altres països d’Amèrica del Sud. Inclús existeix un idioma híbrid com a resultat de la barreja del portuguès i l’espanyol. En els seus inicis, a Brasil s’utilitzava el portuguès europeu, però a partir del 1930, va començar a sorgir un nou moviment que promovia la cultura brasilera. Els brasilers es sentían molt orgullosos del seu idioma, i volien accentuar les seves peculiaritats. Però també hi van haver molts esforços per mantindre ambdues variants del portuguès. Un exemple, és l’acord en el que es va acceptar una ortografia comú. Avui dia, les majors diferències es troben principalment en la pronunciació. El vocabulari brasiler conté, a més, uns “indianismes" que no s’hi troben en la variant europea. Aníma’t i descobreix aquesta meravellosa llengua, és un dels idiomes més importants del món!