Manual de conversa

ca Demanar el camí   »   bg Осведомяване за пътя

40 [quaranta]

Demanar el camí

Demanar el camí

40 [четирийсет]

40 [chetiriyset]

Осведомяване за пътя

[Osvedomyavane za pytya]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Perdoni! И-в-н-т-! Извинете! И-в-н-т-! --------- Извинете! 0
I--i--te! Izvinete! I-v-n-t-! --------- Izvinete!
Que em podria ajudar? Мож-т- ли -а ми -ом--н-те? Можете ли да ми помогнете? М-ж-т- л- д- м- п-м-г-е-е- -------------------------- Можете ли да ми помогнете? 0
Mo-h-t-----d---i-----gnete? Mozhete li da mi pomognete? M-z-e-e l- d- m- p-m-g-e-e- --------------------------- Mozhete li da mi pomognete?
On hi ha un bon restaurant per aquí? Къд---м- ту- добър --стор-н-? Къде има тук добър ресторант? К-д- и-а т-к д-б-р р-с-о-а-т- ----------------------------- Къде има тук добър ресторант? 0
K--e ima tu- doby- -----r-nt? Kyde ima tuk dobyr restorant? K-d- i-a t-k d-b-r r-s-o-a-t- ----------------------------- Kyde ima tuk dobyr restorant?
Giri a l’esquerra a la cantonada. За-и--е на-яво з-д ъгъ--. Завийте наляво зад ъгъла. З-в-й-е н-л-в- з-д ъ-ъ-а- ------------------------- Завийте наляво зад ъгъла. 0
Z-viyte -a-yavo-z-------a. Zaviyte nalyavo zad ygyla. Z-v-y-e n-l-a-o z-d y-y-a- -------------------------- Zaviyte nalyavo zad ygyla.
Després continui una mica recte. В-рве-- ---д тов- -а--ав-. Вървете след това направо. В-р-е-е с-е- т-в- н-п-а-о- -------------------------- Вървете след това направо. 0
Vy-ve-e--l-----v--n-p-avo. Vyrvete sled tova napravo. V-r-e-e s-e- t-v- n-p-a-o- -------------------------- Vyrvete sled tova napravo.
Després vagi cent metres a la dreta. Пос-е--р--ъл--т- -т--м---а-на-я--о. После продължете сто метра надясно. П-с-е п-о-ъ-ж-т- с-о м-т-а н-д-с-о- ----------------------------------- После продължете сто метра надясно. 0
P---e -ro--l-hete sto -et-- -ad-as--. Posle prodylzhete sto metra nadyasno. P-s-e p-o-y-z-e-e s-o m-t-a n-d-a-n-. ------------------------------------- Posle prodylzhete sto metra nadyasno.
També pot agafar l’autobús. М----- д--взе-ет--и-а-то--с. Можете да вземете и автобус. М-ж-т- д- в-е-е-е и а-т-б-с- ---------------------------- Можете да вземете и автобус. 0
M--het- -a ----e-- i a-to-u-. Mozhete da vzemete i avtobus. M-z-e-e d- v-e-e-e i a-t-b-s- ----------------------------- Mozhete da vzemete i avtobus.
També pot prendre el tramvia. Может- -а-----ет- и т-ам-ай. Можете да вземете и трамвай. М-ж-т- д- в-е-е-е и т-а-в-й- ---------------------------- Можете да вземете и трамвай. 0
Moz---e-da vz-me---i-t-a-v-y. Mozhete da vzemete i tramvay. M-z-e-e d- v-e-e-e i t-a-v-y- ----------------------------- Mozhete da vzemete i tramvay.
També em pot seguir en cotxe. Може-- --д- -ара-- след ---. Можете и да карате след мен. М-ж-т- и д- к-р-т- с-е- м-н- ---------------------------- Можете и да карате след мен. 0
M--h--e-i -- ---a-- --ed m-n. Mozhete i da karate sled men. M-z-e-e i d- k-r-t- s-e- m-n- ----------------------------- Mozhete i da karate sled men.
Com vaig a l’estadi de futbol? К---д--с-и----до--у-бо-н---стад-о-? Как да стигна до футболния стадион? К-к д- с-и-н- д- ф-т-о-н-я с-а-и-н- ----------------------------------- Как да стигна до футболния стадион? 0
K---d- --i----d--------n-ya--tadi-n? Kak da stigna do futbolniya stadion? K-k d- s-i-n- d- f-t-o-n-y- s-a-i-n- ------------------------------------ Kak da stigna do futbolniya stadion?
Travessi el pont! Пр----ете м-ст-! Пресечете моста! П-е-е-е-е м-с-а- ---------------- Пресечете моста! 0
Pr---------m-st-! Presechete mosta! P-e-e-h-t- m-s-a- ----------------- Presechete mosta!
Passi pel túnel! Ка----- --ез-тунела! Карайте през тунела! К-р-й-е п-е- т-н-л-! -------------------- Карайте през тунела! 0
Kar--te-pr-z-t--e--! Karayte prez tunela! K-r-y-e p-e- t-n-l-! -------------------- Karayte prez tunela!
Vagi fins al tercer semàfor. К--а--е--- тр-т-я-св--оф-р. Карайте до третия светофар. К-р-й-е д- т-е-и- с-е-о-а-. --------------------------- Карайте до третия светофар. 0
K-ra-t- -o-----iya --e---a-. Karayte do tretiya svetofar. K-r-y-e d- t-e-i-a s-e-o-a-. ---------------------------- Karayte do tretiya svetofar.
Després prengui el primer carrer a la dreta. С-ед--ова-за--йте -------а-- улиц- надясн-. След това завийте по първата улица надясно. С-е- т-в- з-в-й-е п- п-р-а-а у-и-а н-д-с-о- ------------------------------------------- След това завийте по първата улица надясно. 0
Sl---to-a-z---yte--o-pyr-a-- -l-t-----d-a-n-. Sled tova zaviyte po pyrvata ulitsa nadyasno. S-e- t-v- z-v-y-e p- p-r-a-a u-i-s- n-d-a-n-. --------------------------------------------- Sled tova zaviyte po pyrvata ulitsa nadyasno.
Continui tot dret en el pròxim encreuament. Посл-----а--е-----а---п-е----едв--от- к-ъ-т--и-е. После карайте направо през следващото кръстовище. П-с-е к-р-й-е н-п-а-о п-е- с-е-в-щ-т- к-ъ-т-в-щ-. ------------------------------------------------- После карайте направо през следващото кръстовище. 0
P-s-- k-r-yte n--r-vo ---z-sl-d----c-oto -r-s--vi-hch-. Posle karayte napravo prez sledvashchoto krystovishche. P-s-e k-r-y-e n-p-a-o p-e- s-e-v-s-c-o-o k-y-t-v-s-c-e- ------------------------------------------------------- Posle karayte napravo prez sledvashchoto krystovishche.
Perdoni’m, com vaig a l’aeroport? И-в----е---а---а ст---- ----ет-----? Извинете, как да стигна до летището? И-в-н-т-, к-к д- с-и-н- д- л-т-щ-т-? ------------------------------------ Извинете, как да стигна до летището? 0
I----ete,------a--tig-a-d--l-tis-ch--o? Izvinete, kak da stigna do letishcheto? I-v-n-t-, k-k d- s-i-n- d- l-t-s-c-e-o- --------------------------------------- Izvinete, kak da stigna do letishcheto?
El millor és agafar el metro. Н---д-бре-вз-м-те м--р-то. Най-добре вземете метрото. Н-й-д-б-е в-е-е-е м-т-о-о- -------------------------- Най-добре вземете метрото. 0
Nay-d-br- v---e-e -etro-o. Nay-dobre vzemete metroto. N-y-d-b-e v-e-e-e m-t-o-o- -------------------------- Nay-dobre vzemete metroto.
Continui fins a l’última estació. Път-в--т--прос-о-до ---лед-а-- --ирка. Пътувайте просто до последната спирка. П-т-в-й-е п-о-т- д- п-с-е-н-т- с-и-к-. -------------------------------------- Пътувайте просто до последната спирка. 0
Pytuv-yt---r---- -o --s---na-a s--rka. Pytuvayte prosto do poslednata spirka. P-t-v-y-e p-o-t- d- p-s-e-n-t- s-i-k-. -------------------------------------- Pytuvayte prosto do poslednata spirka.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge dels animals

Per expressar-nos fem servir la nostra llengua. També els animals tenen els seus propis llenguatges. I els utilitzen exactament com nosaltres, els humans. És a dir, els animals també es comuniquen entre si amb l'objectiu d'intercanviar informació. En principi, cada espècie té un llenguatge determinat. Fins i tot els tèrmits es comuniquen els uns amb els altres. En cas de perill colpegen amb el seu cos a terra. D'aquesta manera avisen a la resta del perill. Altres animals xiulen si els seus enemics són a prop. Les abelles es comuniquen entre si mitjançant una dansa peculiar. Amb ella poden mostrar a les altres abelles on és el menjar. Les balenes emeten sons que es poden sentir a 5.000 quilòmetres de distància. Es comuniquen amb els seus congèneres mitjançant un cant molt peculiar. També els elefants transmeten diferents sons acústics. Encara que l'home no els pugui escoltar. La majoria dels llenguatges animals són molt complicats. Consisteixen en una combinació de diferents signes. S'utilitzen senyals acústics, químics i òptics. A més, els animals utilitzen diferents gestos. Fins ara els humans han après els llenguatges dels animals domèstics. Sabem si els gossos estan contents. I també ens adonem quan els gats volen que se'ls deixi en pau. Gossos i gats, però, parlen idiomes molt diferents. Molts dels seus senyals fins i tot són exactament els oposats. Durant molt de temps es va pensar que aquestes dues espècies s'odiaven. Però el que passa simplement és que no es comprenen. Això és el que provoca els problemes entre gossos i gats. També en el regne animal hi ha baralles a causa de malentesos.
Sabia vostè que?
El serbi és l’idioma natiu de 12 milions de persones, la majoria de les quals són de Sèrbia, i d’altres països del sudest d’Europa. Pertany a les llengües eslaves meridionals, i està estretament relacionat amb el croat i el bosnià. La seva gramàtica i el seu vocabulari són molt similars. De fet, els serbis, croats i bosnians poden comunicar-se entre ells sense cap problema. L’alfabet del serbi consta de 30 lletres, cadascuna amb una pronunciació diferent. En la seva entonació es poden també s’hi poden trobar alguns paral·lelismes amb altres idiomes tonals antics. En el chinès, per exemple, el to de les síl·labes determina el significat de la paraula. Amb el serbi passa una cosa semblant, però en aquest cas, el significat el marca la síl·laba accentuada. La seva estructura d’idioma flexiu és també una característica destacable del serbi. Això significa que els noms, els verbs, els adjectius i els pronoms sempre es conjuguen. Si t’agrada estudiar les estructures gramaticals, aleshores el serbi és el teu idioma.