Manual de conversa

ca A lestació de trens   »   hr Na željezničkom kolodvoru

33 [trenta-tres]

A lestació de trens

A lestació de trens

33 [trideset i tri]

Na željezničkom kolodvoru

Tria com vols veure la traducció:   
català croat Engegar Més
Quan surt el pròxim tren cap a Berlín? K-da ---a-i --j-d-ći-vl-k -a --rlin? K--- p----- s------- v--- z- B------ K-d- p-l-z- s-j-d-ć- v-a- z- B-r-i-? ------------------------------------ Kada polazi sljedeći vlak za Berlin? 0
Quan surt el pròxim tren cap a París? K-d- --lazi-----deć- -la---a---r-z? K--- p----- s------- v--- z- P----- K-d- p-l-z- s-j-d-ć- v-a- z- P-r-z- ----------------------------------- Kada polazi sljedeći vlak za Pariz? 0
Quan surt el pròxim tren cap a Londres? K-da pol--i s--e-e-i--lak-za Lo-do-? K--- p----- s------- v--- z- L------ K-d- p-l-z- s-j-d-ć- v-a- z- L-n-o-? ------------------------------------ Kada polazi sljedeći vlak za London? 0
A quina hora surt el tren que va a Varsòvia? U-k---k- --t- -ol-zi --ak--- V-rša-u? U k----- s--- p----- v--- z- V------- U k-l-k- s-t- p-l-z- v-a- z- V-r-a-u- ------------------------------------- U koliko sati polazi vlak za Varšavu? 0
A quina hora surt el tren que va a Estocolm? U---li-o--a---p--a-- vlak-za -toc---l-? U k----- s--- p----- v--- z- S--------- U k-l-k- s-t- p-l-z- v-a- z- S-o-k-o-m- --------------------------------------- U koliko sati polazi vlak za Stockholm? 0
A quina hora surt el tren que va a Budapest? U-k-l--o s--i -ol--i-v-a--z--B--i-p----? U k----- s--- p----- v--- z- B---------- U k-l-k- s-t- p-l-z- v-a- z- B-d-m-e-t-? ---------------------------------------- U koliko sati polazi vlak za Budimpeštu? 0
Voldria un bitllet per Madrid. Hti--/-htj-l- -i- ----u-z- v--k ------r--. H--- / h----- b-- k---- z- v--- z- M------ H-i- / h-j-l- b-h k-r-u z- v-a- z- M-d-i-. ------------------------------------------ Htio / htjela bih kartu za vlak za Madrid. 0
Voldria un bitllet per Praga. Hti- - h-jela-bih--artu-z--vl-- -a-P--g. H--- / h----- b-- k---- z- v--- z- P---- H-i- / h-j-l- b-h k-r-u z- v-a- z- P-a-. ---------------------------------------- Htio / htjela bih kartu za vlak za Prag. 0
Voldria un bitllet per Berna. Hti--/----el- bih-k--t- z- vlak -a -e-n. H--- / h----- b-- k---- z- v--- z- B---- H-i- / h-j-l- b-h k-r-u z- v-a- z- B-r-. ---------------------------------------- Htio / htjela bih kartu za vlak za Bern. 0
Quan arriba a Viena el tren? Ka---s-i-e vl-k---B--? K--- s---- v--- u B--- K-d- s-i-e v-a- u B-č- ---------------------- Kada stiže vlak u Beč? 0
Quan arriba a Moscou el tren? K--a -tiže vl---u-Mo---u? K--- s---- v--- u M------ K-d- s-i-e v-a- u M-s-v-? ------------------------- Kada stiže vlak u Moskvu? 0
Quan arriba a Amsterdam el tren? Ka---s---e v-ak --A-ster-am? K--- s---- v--- u A--------- K-d- s-i-e v-a- u A-s-e-d-m- ---------------------------- Kada stiže vlak u Amsterdam? 0
Hauré de canviar de tren? M-ra---i----sjeda--? M---- l- p---------- M-r-m l- p-e-j-d-t-? -------------------- Moram li presjedati? 0
De quina andana surt el tren? S---jeg-k-----jeka--o--z- -l--? S k---- k--------- p----- v---- S k-j-g k-l-s-j-k- p-l-z- v-a-? ------------------------------- S kojeg kolosijeka polazi vlak? 0
Que té cotxe-llit el tren? Im- l- -ol--za -p--a-j--------u? I-- l- k--- z- s------- u v----- I-a l- k-l- z- s-a-a-j- u v-a-u- -------------------------------- Ima li kola za spavanje u vlaku? 0
Voldria un bitllet d’anada a Brussel•les. H--o-- h-je-- bi- s-m---ož--u-- jed-om----er- -o--r-se-a. H--- / h----- b-- s--- v----- u j----- s----- d- B------- H-i- / h-j-l- b-h s-m- v-ž-j- u j-d-o- s-j-r- d- B-i-e-a- --------------------------------------------------------- Htio / htjela bih samo vožnju u jednom smjeru do Brisela. 0
Voldria un bitllet d’anada i tornada a Copenhaguen. Htio / -t--l--b---p-vra-nu k---- z---o--nh--e-. H--- / h----- b-- p------- k---- z- K---------- H-i- / h-j-l- b-h p-v-a-n- k-r-u z- K-p-n-a-e-. ----------------------------------------------- Htio / htjela bih povratnu kartu za Kopenhagen. 0
Quant costa una plaça al cotxe-llit? Koli-- -ošt--m-e----u----i----a-s---anje? K----- k---- m----- u k----- z- s-------- K-l-k- k-š-a m-e-t- u k-l-m- z- s-a-a-j-? ----------------------------------------- Koliko košta mjesto u kolima za spavanje? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El canvi lingüístic

El món en què vivim canvia diàriament. La nostra llengua no pot quedar estancada. Es desenvolupa conjuntament amb nosaltres, és dinàmica. Aquest canvi afecta tots els nivells d'una llengua. Dit d'una altra manera, es tracta d'una transformació que revesteix diferents aspectes. El canvi fonològic afecta la fonètica d'una llengua. El canvi semàntic modifica els significats de les paraules. El canvi lèxic suposa una alteració en els diccionaris. El canvi gramatical transforma les estructures gramaticals. Les raons dels canvis lingüístics són múltiples. Sovint hi ha motius econòmics. Les persones que parlen o escriuen volen estalviar temps i esforç. En aquest cas opten per simplificar el seu llenguatge. També les innovacions poden propiciar el canvi lingüístic. Aquest cas és el que té lloc, per exemple, quan s'inventen coses noves. Aquestes coses necessiten un nom: així es com sorgeixen noves paraules. Per regla general els canvis lingüístics no estan programats. Responen a un procés natural i moltes vegades es produeixen de forma automàtica. Però els parlants també poden modicar la seva llengua conscientment. Ho fan quan volen aconseguir un efecte determinat. També la influència d'idiomes estrangers estimula canvis en una llengua. Aquest fenomen és particularment significatiu en una època de globalització. La llengua anglesa, sobretot, influencia en la resta d'idiomes. En pràcticament qualsevol llengua és possible trobar-hi paraules angleses. Se'n diuen anglicismes. Els canvis lingüístics han estat criticats o temuts des de temps antics. Però són un signe positiu. Ja que demostren que la nostra llengua està viva - exactament com nosaltres!
Sabia vostè que?
El persa pertany a la família de les llengües iràniques. Es parla principalment a l’Iràn, Afganistàn i Tadjikistàn. També ocupa una posició rellevant en altres països com Uzbekistàn, Barèin, Irak i la India. És l’idioma natiu d’aproximadament 70 milions de persones, i el parlen com a segon idioma uns 50 milions. Es divideix en varis dialectes que varien segons la regió. A l’Iràn, el dialecte de teheràn és considerat com a llengua oficial. També s’ensenya la escriptura persa de manera oficial. Es tracta d’un sistema semiòtic, el qual és una variación de l’alfabet àrab. No té artícles ni gèneres gramaticals. En el passat, el persa va ser un dels idiomes més importants d’orient. Quan estudiïs persa, de seguida descubriràs la seva fascinant cultura. A més, la literatura persa es troba entre les més importants del món.