Manual de conversa

ca A lestació de trens   »   eo En la stacidomo

33 [trenta-tres]

A lestació de trens

A lestació de trens

33 [tridek tri]

En la stacidomo

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Quan surt el pròxim tren cap a Berlín? K-am fo-vet-r-s--a-s-k--n-- -r-j-- a- Be--ino? K--- f--------- l- s------- t----- a- B------- K-a- f-r-e-u-a- l- s-k-a-t- t-a-n- a- B-r-i-o- ---------------------------------------------- Kiam forveturas la sekvanta trajno al Berlino? 0
Quan surt el pròxim tren cap a París? K-a- -o-vet---s -- -ek----a -r-j---al--ari-o? K--- f--------- l- s------- t----- a- P------ K-a- f-r-e-u-a- l- s-k-a-t- t-a-n- a- P-r-z-? --------------------------------------------- Kiam forveturas la sekvanta trajno al Parizo? 0
Quan surt el pròxim tren cap a Londres? K-am forv-tur---la-sekva-ta---a--o -l Lond-n-? K--- f--------- l- s------- t----- a- L------- K-a- f-r-e-u-a- l- s-k-a-t- t-a-n- a- L-n-o-o- ---------------------------------------------- Kiam forveturas la sekvanta trajno al Londono? 0
A quina hora surt el tren que va a Varsòvia? Je ---kiom--hor- forv--ur-s la t----o-a--Va-s-vi-? J- l- k---- h--- f--------- l- t----- a- V-------- J- l- k-o-a h-r- f-r-e-u-a- l- t-a-n- a- V-r-o-i-? -------------------------------------------------- Je la kioma horo forveturas la trajno al Varsovio? 0
A quina hora surt el tren que va a Estocolm? J--la k-o-a --r----r------s--a tr---- -- S-okholm-? J- l- k---- h--- f--------- l- t----- a- S--------- J- l- k-o-a h-r- f-r-e-u-a- l- t-a-n- a- S-o-h-l-o- --------------------------------------------------- Je la kioma horo forveturas la trajno al Stokholmo? 0
A quina hora surt el tren que va a Budapest? J- -a ---m--ho-- --r----ras la -raj-o--- -uda-eŝt-? J- l- k---- h--- f--------- l- t----- a- B--------- J- l- k-o-a h-r- f-r-e-u-a- l- t-a-n- a- B-d-p-ŝ-o- --------------------------------------------------- Je la kioma horo forveturas la trajno al Budapeŝto? 0
Voldria un bitllet per Madrid. Mi--a-u---il-----al--a-rid-. M- ŝ---- b------ a- M------- M- ŝ-t-s b-l-t-n a- M-d-i-o- ---------------------------- Mi ŝatus bileton al Madrido. 0
Voldria un bitllet per Praga. M- -atus -i--ton-a- P---o. M- ŝ---- b------ a- P----- M- ŝ-t-s b-l-t-n a- P-a-o- -------------------------- Mi ŝatus bileton al Prago. 0
Voldria un bitllet per Berna. Mi----us b--e--- a- -ern-. M- ŝ---- b------ a- B----- M- ŝ-t-s b-l-t-n a- B-r-o- -------------------------- Mi ŝatus bileton al Berno. 0
Quan arriba a Viena el tren? K-a---a tr-j-o alv-n-- e--V--n-? K--- l- t----- a------ e- V----- K-a- l- t-a-n- a-v-n-s e- V-e-o- -------------------------------- Kiam la trajno alvenos en Vieno? 0
Quan arriba a Moscou el tren? K--- -a -ra--- -lveno- e---o----? K--- l- t----- a------ e- M------ K-a- l- t-a-n- a-v-n-s e- M-s-v-? --------------------------------- Kiam la trajno alvenos en Moskvo? 0
Quan arriba a Amsterdam el tren? Kiam-la-t-a----a--eno- -- A--t-rd-mo? K--- l- t----- a------ e- A---------- K-a- l- t-a-n- a-v-n-s e- A-s-e-d-m-? ------------------------------------- Kiam la trajno alvenos en Amsterdamo? 0
Hauré de canviar de tren? Ĉu -i de-a--tr---o--nĝ-? Ĉ- m- d---- t----------- Ĉ- m- d-v-s t-a-n-ŝ-n-i- ------------------------ Ĉu mi devas trajnoŝanĝi? 0
De quina andana surt el tren? D- ki- ka-- l- t--j-- --rv--u--s? D- k-- k--- l- t----- f---------- D- k-u k-j- l- t-a-n- f-r-e-u-o-? --------------------------------- De kiu kajo la trajno forveturos? 0
Que té cotxe-llit el tren? Ĉ--e-ta- dor-o--g-no en la -rajn-? Ĉ- e---- d---------- e- l- t------ Ĉ- e-t-s d-r-o-a-o-o e- l- t-a-n-? ---------------------------------- Ĉu estas dormovagono en la trajno? 0
Voldria un bitllet d’anada a Brussel•les. M--ŝ--u- u-----e------ile------ --u---o. M- ŝ---- u---------- b------ a- B------- M- ŝ-t-s u-u-i-e-t-n b-l-t-n a- B-u-e-o- ---------------------------------------- Mi ŝatus unudirektan bileton al Bruselo. 0
Voldria un bitllet d’anada i tornada a Copenhaguen. Mi ŝ-t-s-----ŭ--rekt-- -i-e-o--a- Ko-e-----. M- ŝ---- a------------ b------ a- K--------- M- ŝ-t-s a-b-ŭ-i-e-t-n b-l-t-n a- K-p-n-a-o- -------------------------------------------- Mi ŝatus ambaŭdirektan bileton al Kopenhago. 0
Quant costa una plaça al cotxe-llit? K-----osta--lo-- e----rmova--no-? K--- k----- l--- e- d---------- ? K-o- k-s-a- l-k- e- d-r-o-a-o-o ? --------------------------------- Kiom kostas loko en dormovagono ? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El canvi lingüístic

El món en què vivim canvia diàriament. La nostra llengua no pot quedar estancada. Es desenvolupa conjuntament amb nosaltres, és dinàmica. Aquest canvi afecta tots els nivells d'una llengua. Dit d'una altra manera, es tracta d'una transformació que revesteix diferents aspectes. El canvi fonològic afecta la fonètica d'una llengua. El canvi semàntic modifica els significats de les paraules. El canvi lèxic suposa una alteració en els diccionaris. El canvi gramatical transforma les estructures gramaticals. Les raons dels canvis lingüístics són múltiples. Sovint hi ha motius econòmics. Les persones que parlen o escriuen volen estalviar temps i esforç. En aquest cas opten per simplificar el seu llenguatge. També les innovacions poden propiciar el canvi lingüístic. Aquest cas és el que té lloc, per exemple, quan s'inventen coses noves. Aquestes coses necessiten un nom: així es com sorgeixen noves paraules. Per regla general els canvis lingüístics no estan programats. Responen a un procés natural i moltes vegades es produeixen de forma automàtica. Però els parlants també poden modicar la seva llengua conscientment. Ho fan quan volen aconseguir un efecte determinat. També la influència d'idiomes estrangers estimula canvis en una llengua. Aquest fenomen és particularment significatiu en una època de globalització. La llengua anglesa, sobretot, influencia en la resta d'idiomes. En pràcticament qualsevol llengua és possible trobar-hi paraules angleses. Se'n diuen anglicismes. Els canvis lingüístics han estat criticats o temuts des de temps antics. Però són un signe positiu. Ja que demostren que la nostra llengua està viva - exactament com nosaltres!
Sabia vostè que?
El persa pertany a la família de les llengües iràniques. Es parla principalment a l’Iràn, Afganistàn i Tadjikistàn. També ocupa una posició rellevant en altres països com Uzbekistàn, Barèin, Irak i la India. És l’idioma natiu d’aproximadament 70 milions de persones, i el parlen com a segon idioma uns 50 milions. Es divideix en varis dialectes que varien segons la regió. A l’Iràn, el dialecte de teheràn és considerat com a llengua oficial. També s’ensenya la escriptura persa de manera oficial. Es tracta d’un sistema semiòtic, el qual és una variación de l’alfabet àrab. No té artícles ni gèneres gramaticals. En el passat, el persa va ser un dels idiomes més importants d’orient. Quan estudiïs persa, de seguida descubriràs la seva fascinant cultura. A més, la literatura persa es troba entre les més importants del món.