Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   hr Dijelovi tijela

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [pedeset i osam]

Dijelovi tijela

Tria com vols veure la traducció:   
català croat Engegar Més
Dibuixo un home. Cr--m muš--r-a. C---- m-------- C-t-m m-š-a-c-. --------------- Crtam muškarca. 0
Primer el cap. Prv- -l-vu. P--- g----- P-v- g-a-u- ----------- Prvo glavu. 0
L’home porta un barret. Muška--c--osi-še--r. M------- n--- š----- M-š-a-a- n-s- š-š-r- -------------------- Muškarac nosi šešir. 0
Els cabells no es veuen. Ko-a s--ne v-di. K--- s- n- v---- K-s- s- n- v-d-. ---------------- Kosa se ne vidi. 0
Les orelles tampoc es veuen. Uš- se--ak-----n-----e. U-- s- t------ n- v---- U-i s- t-k-đ-r n- v-d-. ----------------------- Uši se također ne vide. 0
L’esquena tampoc es veu. L------ t-k---- -e-v-d-. L--- s- t------ n- v---- L-đ- s- t-k-đ-r n- v-d-. ------------------------ Leđa se također ne vide. 0
Dibuixo els ulls i la boca. C-tam--či-i-u-t-. C---- o-- i u---- C-t-m o-i i u-t-. ----------------- Crtam oči i usta. 0
L’home balla i riu. Muš-ar-c ---š-----mi----e. M------- p---- i s---- s-- M-š-a-a- p-e-e i s-i-e s-. -------------------------- Muškarac pleše i smije se. 0
L’home té un nas llarg. M----ra--i-a d-g n--. M------- i-- d-- n--- M-š-a-a- i-a d-g n-s- --------------------- Muškarac ima dug nos. 0
(Ell) porta un bastó a les mans. O---os--š-a--u-rukama. O- n--- š--- u r------ O- n-s- š-a- u r-k-m-. ---------------------- On nosi štap u rukama. 0
També porta una bufanda al voltant del coll. On n--- i ------o-vr-ta. O- n--- i š-- o-- v----- O- n-s- i š-l o-o v-a-a- ------------------------ On nosi i šal oko vrata. 0
És l’hivern i fa fred. Zi-a--e---hl-d-o j-. Z--- j- i h----- j-- Z-m- j- i h-a-n- j-. -------------------- Zima je i hladno je. 0
Els braços són musculats. R--e su -ak-. R--- s- j---- R-k- s- j-k-. ------------- Ruke su jake. 0
Les cames són musculoses. No-e s- -a-o--- ----. N--- s- t------ j---- N-g- s- t-k-đ-r j-k-. --------------------- Noge su također jake. 0
L’home és de neu. M---ar---j--od-----e--. M------- j- o- s------- M-š-a-a- j- o- s-i-e-a- ----------------------- Muškarac je od snijega. 0
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. On n--n--i-hla-e - -aput. O- n- n--- h---- i k----- O- n- n-s- h-a-e i k-p-t- ------------------------- On ne nosi hlače i kaput. 0
Però l’home no té fred. A-i -uš-k--ac s--n- -m-z--a. A-- m-------- s- n- s------- A-i m-š-k-r-c s- n- s-r-a-a- ---------------------------- Ali mušakarac se ne smrzava. 0
És un ninot de neu. On -e--n-e-o-ić. O- j- s--------- O- j- s-j-g-v-ć- ---------------- On je snjegović. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...