Manual de conversa

ca A lestació de trens   »   ro În gară

33 [trenta-tres]

A lestació de trens

A lestació de trens

33 [treizeci şi trei]

În gară

Tria com vols veure la traducció:   
català romanès Engegar Més
Quan surt el pròxim tren cap a Berlín? Cân- p-e-că-ur-ăt-ru- tr-n spre --r-in? C--- p----- u-------- t--- s--- B------ C-n- p-e-c- u-m-t-r-l t-e- s-r- B-r-i-? --------------------------------------- Când pleacă următorul tren spre Berlin? 0
Quan surt el pròxim tren cap a París? Cân- plea-- u---t-rul----n----e-Pa-i-? C--- p----- u-------- t--- s--- P----- C-n- p-e-c- u-m-t-r-l t-e- s-r- P-r-s- -------------------------------------- Când pleacă următorul tren spre Paris? 0
Quan surt el pròxim tren cap a Londres? C--- p-e-c- --măt-r-l t-en--p---Lo-d-a? C--- p----- u-------- t--- s--- L------ C-n- p-e-c- u-m-t-r-l t-e- s-r- L-n-r-? --------------------------------------- Când pleacă următorul tren spre Londra? 0
A quina hora surt el tren que va a Varsòvia? La-c- or- --ea-ă tr--ul-s--e -ar--v-a? L- c- o-- p----- t----- s--- V-------- L- c- o-ă p-e-c- t-e-u- s-r- V-r-o-i-? -------------------------------------- La ce oră pleacă trenul spre Varşovia? 0
A quina hora surt el tren que va a Estocolm? La-c---ră ple--ă trenu- s--e-Stoc--o-m? L- c- o-- p----- t----- s--- S--------- L- c- o-ă p-e-c- t-e-u- s-r- S-o-k-o-m- --------------------------------------- La ce oră pleacă trenul spre Stockholm? 0
A quina hora surt el tren que va a Budapest? La c- --- pleac- tre--l----e B-d---st-? L- c- o-- p----- t----- s--- B--------- L- c- o-ă p-e-c- t-e-u- s-r- B-d-p-s-a- --------------------------------------- La ce oră pleacă trenul spre Budapesta? 0
Voldria un bitllet per Madrid. Aş d-----n----et s-r--------. A- d--- u- b---- s--- M------ A- d-r- u- b-l-t s-r- M-d-i-. ----------------------------- Aş dori un bilet spre Madrid. 0
Voldria un bitllet per Praga. A---o-- u- -i--t-s-re--r---. A- d--- u- b---- s--- P----- A- d-r- u- b-l-t s-r- P-a-a- ---------------------------- Aş dori un bilet spre Praga. 0
Voldria un bitllet per Berna. Aş do-i u- bile- sp-e -e-n-. A- d--- u- b---- s--- B----- A- d-r- u- b-l-t s-r- B-r-a- ---------------------------- Aş dori un bilet spre Berna. 0
Quan arriba a Viena el tren? C-nd------e-t---ul-în----na? C--- a----- t----- î- V----- C-n- a-u-g- t-e-u- î- V-e-a- ---------------------------- Când ajunge trenul în Viena? 0
Quan arriba a Moscou el tren? Cân--ajun-- -renu--î-----c-va? C--- a----- t----- î- M------- C-n- a-u-g- t-e-u- î- M-s-o-a- ------------------------------ Când ajunge trenul în Moscova? 0
Quan arriba a Amsterdam el tren? Câ-- aj---e t-e-u- ---A---e--am? C--- a----- t----- î- A--------- C-n- a-u-g- t-e-u- î- A-s-e-d-m- -------------------------------- Când ajunge trenul în Amsterdam? 0
Hauré de canviar de tren? Tr----e -ă s-h--b tr-n-l? T------ s- s----- t------ T-e-u-e s- s-h-m- t-e-u-? ------------------------- Trebuie să schimb trenul? 0
De quina andana surt el tren? D--pe---r- -ini----e--- ----ul? D- p- c--- l---- p----- t------ D- p- c-r- l-n-e p-e-c- t-e-u-? ------------------------------- De pe care linie pleacă trenul? 0
Que té cotxe-llit el tren? Ex-stă-va-------- -orm---în--r-n? E----- v------ d- d----- î- t---- E-i-t- v-g-a-e d- d-r-i- î- t-e-? --------------------------------- Există vagoane de dormit în tren? 0
Voldria un bitllet d’anada a Brussel•les. Vr--u-n-mai un--il---dus-s-----r-xe--e-. V---- n---- u- b---- d-- s--- B--------- V-e-u n-m-i u- b-l-t d-s s-r- B-u-e-l-s- ---------------------------------------- Vreau numai un bilet dus spre Bruxelles. 0
Voldria un bitllet d’anada i tornada a Copenhaguen. D-re-c -n--ile- -us----or- -pr--K-pe-ha--. D----- u- b---- d--------- s--- K--------- D-r-s- u- b-l-t d-s-î-t-r- s-r- K-p-n-a-a- ------------------------------------------ Doresc un bilet dus-întors spre Kopenhaga. 0
Quant costa una plaça al cotxe-llit? Câ-----t- u--loc î- va-onu- d- d-rmi-? C-- c---- u- l-- î- v------ d- d------ C-t c-s-ă u- l-c î- v-g-n-l d- d-r-i-? -------------------------------------- Cât costă un loc în vagonul de dormit? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El canvi lingüístic

El món en què vivim canvia diàriament. La nostra llengua no pot quedar estancada. Es desenvolupa conjuntament amb nosaltres, és dinàmica. Aquest canvi afecta tots els nivells d'una llengua. Dit d'una altra manera, es tracta d'una transformació que revesteix diferents aspectes. El canvi fonològic afecta la fonètica d'una llengua. El canvi semàntic modifica els significats de les paraules. El canvi lèxic suposa una alteració en els diccionaris. El canvi gramatical transforma les estructures gramaticals. Les raons dels canvis lingüístics són múltiples. Sovint hi ha motius econòmics. Les persones que parlen o escriuen volen estalviar temps i esforç. En aquest cas opten per simplificar el seu llenguatge. També les innovacions poden propiciar el canvi lingüístic. Aquest cas és el que té lloc, per exemple, quan s'inventen coses noves. Aquestes coses necessiten un nom: així es com sorgeixen noves paraules. Per regla general els canvis lingüístics no estan programats. Responen a un procés natural i moltes vegades es produeixen de forma automàtica. Però els parlants també poden modicar la seva llengua conscientment. Ho fan quan volen aconseguir un efecte determinat. També la influència d'idiomes estrangers estimula canvis en una llengua. Aquest fenomen és particularment significatiu en una època de globalització. La llengua anglesa, sobretot, influencia en la resta d'idiomes. En pràcticament qualsevol llengua és possible trobar-hi paraules angleses. Se'n diuen anglicismes. Els canvis lingüístics han estat criticats o temuts des de temps antics. Però són un signe positiu. Ja que demostren que la nostra llengua està viva - exactament com nosaltres!
Sabia vostè que?
El persa pertany a la família de les llengües iràniques. Es parla principalment a l’Iràn, Afganistàn i Tadjikistàn. També ocupa una posició rellevant en altres països com Uzbekistàn, Barèin, Irak i la India. És l’idioma natiu d’aproximadament 70 milions de persones, i el parlen com a segon idioma uns 50 milions. Es divideix en varis dialectes que varien segons la regió. A l’Iràn, el dialecte de teheràn és considerat com a llengua oficial. També s’ensenya la escriptura persa de manera oficial. Es tracta d’un sistema semiòtic, el qual és una variación de l’alfabet àrab. No té artícles ni gèneres gramaticals. En el passat, el persa va ser un dels idiomes més importants d’orient. Quan estudiïs persa, de seguida descubriràs la seva fascinant cultura. A més, la literatura persa es troba entre les més importants del món.