Manual de conversa

ca A cal metge   »   hr Kod liječnika

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [pedeset i sedam]

Kod liječnika

Tria com vols veure la traducció:   
català croat Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. I--- te-min---d -ij--ni--. Imam termin kod liječnika. I-a- t-r-i- k-d l-j-č-i-a- -------------------------- Imam termin kod liječnika. 0
Tinc una cita a les deu en punt. Imam -erm-n u d-set sa-i. Imam termin u deset sati. I-a- t-r-i- u d-s-t s-t-. ------------------------- Imam termin u deset sati. 0
Com es diu vostè? Kako j- V--e--me? Kako je Vaše ime? K-k- j- V-š- i-e- ----------------- Kako je Vaše ime? 0
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. M---m--as, ----e-a-te---č-kaonic-. Molim Vas, pričekajte u čekaonici. M-l-m V-s- p-i-e-a-t- u č-k-o-i-i- ---------------------------------- Molim Vas, pričekajte u čekaonici. 0
El metge ja arriba. L-je-ni- -----i od--h. Liječnik dolazi odmah. L-j-č-i- d-l-z- o-m-h- ---------------------- Liječnik dolazi odmah. 0
On està assegurat (-ada)? Gdje s-- -si-u-an-? Gdje ste osigurani? G-j- s-e o-i-u-a-i- ------------------- Gdje ste osigurani? 0
En què li puc ajudar? Š-o-mo----či-it- z--V--? Što mogu učiniti za Vas? Š-o m-g- u-i-i-i z- V-s- ------------------------ Što mogu učiniti za Vas? 0
Que li fa mal alguna cosa? Im--e l----love? Imate li bolove? I-a-e l- b-l-v-? ---------------- Imate li bolove? 0
On li fa mal? Gdje--as ---i? Gdje vas boli? G-j- v-s b-l-? -------------- Gdje vas boli? 0
Encara em fa mal l’esquena. S----- m--b-l--l---. Stalno me bole leđa. S-a-n- m- b-l- l-đ-. -------------------- Stalno me bole leđa. 0
Tinc sovint mals de cap. Čes-- -e b---------. Često me boli glava. Č-s-o m- b-l- g-a-a- -------------------- Često me boli glava. 0
A vegades em fa mal la panxa. Ponek----e-bol- tr--h. Ponekad me boli trbuh. P-n-k-d m- b-l- t-b-h- ---------------------- Ponekad me boli trbuh. 0
Tregui’s la part de dalt, si us plau! M-li--Vas- osl-b-di-e---r--- d-o ------! Molim Vas, oslobodite gornji dio tijela! M-l-m V-s- o-l-b-d-t- g-r-j- d-o t-j-l-! ---------------------------------------- Molim Vas, oslobodite gornji dio tijela! 0
Si us plau, estiri’s a la llitera! Mo-i--V--,--ez--e----le---jk-! Molim Vas, lezite na ležaljku! M-l-m V-s- l-z-t- n- l-ž-l-k-! ------------------------------ Molim Vas, lezite na ležaljku! 0
La tensió és normal. Krv-i-t-ak -- u-----. Krvni tlak je u redu. K-v-i t-a- j- u r-d-. --------------------- Krvni tlak je u redu. 0
Ara li posaré una injecció. Dat--u-V-m -nj-kciju. Dat ću Vam injekciju. D-t ć- V-m i-j-k-i-u- --------------------- Dat ću Vam injekciju. 0
Li prescric unes pastilles. D-t-ću V-m -----t-. Dat ću Vam tablete. D-t ć- V-m t-b-e-e- ------------------- Dat ću Vam tablete. 0
Li dono una recepta per a la farmàcia. Da--ću Vam r--e-t -- -je--r--. Dat ću Vam recept za ljekarnu. D-t ć- V-m r-c-p- z- l-e-a-n-. ------------------------------ Dat ću Vam recept za ljekarnu. 0

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!