Manual de conversa

ca Subordinades amb si   »   hr Zavisne rečenice sa li

93 [noranta-tres]

Subordinades amb si

Subordinades amb si

93 [devedeset i tri]

Zavisne rečenice sa li

Tria com vols veure la traducció:   
català croat Engegar Més
No sé si m’estima. Ne-z-a--d---i on-me-----li. N- z--- d- l- o- m--- v---- N- z-a- d- l- o- m-n- v-l-. --------------------------- Ne znam da li on mene voli. 0
No sé si tornarà. N--z-a- da--- ć---e--- vr--it-. N- z--- d- l- ć- s- o- v------- N- z-a- d- l- ć- s- o- v-a-i-i- ------------------------------- Ne znam da li će se on vratiti. 0
No sé si em trucarà. N--z-am--a -- će-me n-zva-i. N- z--- d- l- ć- m- n------- N- z-a- d- l- ć- m- n-z-a-i- ---------------------------- Ne znam da li će me nazvati. 0
Si m’estima? No ho sé. Da -i on -ene --ak -oli? D- l- o- m--- i--- v---- D- l- o- m-n- i-a- v-l-? ------------------------ Da li on mene ipak voli? 0
Si tornarà? No ho sé. Da -- ć-----o- ipak v--t-t-? D- l- ć- s- o- i--- v------- D- l- ć- s- o- i-a- v-a-i-i- ---------------------------- Da li će se on ipak vratiti? 0
Si em trucarà? No ho sé. D- li -e m--on-ipak-na-vat-? D- l- ć- m- o- i--- n------- D- l- ć- m- o- i-a- n-z-a-i- ---------------------------- Da li će me on ipak nazvati? 0
Em pregunto si pensa en mi. P---- ----- l- on--i----n--me--. P---- s- d- l- o- m---- n- m---- P-t-m s- d- l- o- m-s-i n- m-n-. -------------------------------- Pitam se da li on misli na mene. 0
Em pregunto si en té una altra. P-t-m se da l- o---ma -r-g-. P---- s- d- l- o- i-- d----- P-t-m s- d- l- o- i-a d-u-u- ---------------------------- Pitam se da li on ima drugu. 0
Em pregunto si menteix. P-t-m s- -a--- -n l---. P---- s- d- l- o- l---- P-t-m s- d- l- o- l-ž-. ----------------------- Pitam se da li on laže. 0
No sé si pensa en mi. M---- -i on ip-k-na m---? M---- l- o- i--- n- m---- M-s-i l- o- i-a- n- m-n-? ------------------------- Misli li on ipak na mene? 0
No sé si en té una altra. I-a -- -n--p-k--e-- --ug-? I-- l- o- i--- n--- d----- I-a l- o- i-a- n-k- d-u-u- -------------------------- Ima li on ipak neku drugu? 0
No sé si diu la veritat. G-v-ri--i--- --ak -s--nu? G----- l- o- i--- i------ G-v-r- l- o- i-a- i-t-n-? ------------------------- Govori li on ipak istinu? 0
Dubto que realment li agradi. N-s-m s--u--a-v-li -i-o- me-e-z-i-t-. N---- s------ v--- l- o- m--- z------ N-s-m s-g-r-a v-l- l- o- m-n- z-i-t-. ------------------------------------- Nisam sigurna voli li on mene zaista. 0
Dubto que m’escrigui. Ni-am-s-g-r-a ho-e l- m- -n pis--i. N---- s------ h--- l- m- o- p------ N-s-m s-g-r-a h-ć- l- m- o- p-s-t-. ----------------------------------- Nisam sigurna hoće li mi on pisati. 0
Dubto que es casi amb mi. Ni--m-s-gurna-ho će-l- me-on --e-iti. N---- s------ h- ć- l- m- o- o------- N-s-m s-g-r-a h- ć- l- m- o- o-e-i-i- ------------------------------------- Nisam sigurna ho će li me on oženiti. 0
Si li agrado? No ho sé. Da -- on m--------rn- v-l-? D- l- o- m--- s------ v---- D- l- o- m-n- s-v-r-o v-l-? --------------------------- Da li on mene stvarno voli? 0
Si m’escriurà? No ho sé. D---i ć- mi-i--- p----i? D- l- ć- m- i--- p------ D- l- ć- m- i-a- p-s-t-? ------------------------ Da li će mi ipak pisati? 0
Si es casarà amb mi? No ho sé. D- l- -e-me---a- -ž-niti? D- l- ć- m- i--- o------- D- l- ć- m- i-a- o-e-i-i- ------------------------- Da li će me ipak oženiti? 0

Com aprèn el cervell la gramàtica?

Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons. Això succeeix automàticament. No ens en adonem. Però aquest aprenentatge exigeix ​​del nostre cervell una gran eficiència. Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina. Cada dia en sent noves coses. Permanentment en rep nous estímuls. Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual. Ha de procedir econòmicament. Per això s'orienta cap a les regularitats. El cervell pren nota del que sent sovint. Registra la freqüència amb què una cosa apareix. Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical. Els nens saben si una una oració està bé o malament. Encara que no saben per què. Coneixen les regles sense haver-les après. La gent gran aprèn de forma diferent. Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna. Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals. Però per aprendre, els adults necessiten classes. Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid. Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs. Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell. Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen. També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes. Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada. De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat. Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...