Manual de conversa

ca A lestació de trens   »   nn At the train station

33 [trenta-tres]

A lestació de trens

A lestació de trens

33 [trettitre]

At the train station

Tria com vols veure la traducció:   
català nynorsk Engegar Més
Quan surt el pròxim tren cap a Berlín? N-r g-r----te--o- --l---rl-n? N-- g-- n---- t-- t-- B------ N-r g-r n-s-e t-g t-l B-r-i-? ----------------------------- Når går neste tog til Berlin? 0
Quan surt el pròxim tren cap a París? N-r g-----st------til-Paris? N-- g-- n---- t-- t-- P----- N-r g-r n-s-e t-g t-l P-r-s- ---------------------------- Når går neste tog til Paris? 0
Quan surt el pròxim tren cap a Londres? N-r går-n---e-tog til-L-n---? N-- g-- n---- t-- t-- L------ N-r g-r n-s-e t-g t-l L-n-o-? ----------------------------- Når går neste tog til London? 0
A quina hora surt el tren que va a Varsòvia? N-- g---------t-l--ars-wa? N-- g-- t---- t-- W------- N-r g-r t-g-t t-l W-r-a-a- -------------------------- Når går toget til Warsawa? 0
A quina hora surt el tren que va a Estocolm? N-r---r-t--e- --l Stoc-hol-? N-- g-- t---- t-- S--------- N-r g-r t-g-t t-l S-o-k-o-m- ---------------------------- Når går toget til Stockholm? 0
A quina hora surt el tren que va a Budapest? Når --r-t-ge- til ----p---? N-- g-- t---- t-- B-------- N-r g-r t-g-t t-l B-d-p-s-? --------------------------- Når går toget til Budapest? 0
Voldria un bitllet per Madrid. E-n------t- -il -a-ri-----kk. E-- b------ t-- M------ t---- E-n b-l-e-t t-l M-d-i-, t-k-. ----------------------------- Ein billett til Madrid, takk. 0
Voldria un bitllet per Praga. Ein-b-l---t-t-l-P-ah-, -a--. E-- b------ t-- P----- t---- E-n b-l-e-t t-l P-a-a- t-k-. ---------------------------- Ein billett til Praha, takk. 0
Voldria un bitllet per Berna. Ei----l-e-- -i- Be-n- t---. E-- b------ t-- B---- t---- E-n b-l-e-t t-l B-r-, t-k-. --------------------------- Ein billett til Bern, takk. 0
Quan arriba a Viena el tren? N-r--jem-t---t-til --en? N-- k--- t---- t-- W---- N-r k-e- t-g-t t-l W-e-? ------------------------ Når kjem toget til Wien? 0
Quan arriba a Moscou el tren? Nå- kjem-toget -il --s---? N-- k--- t---- t-- M------ N-r k-e- t-g-t t-l M-s-v-? -------------------------- Når kjem toget til Moskva? 0
Quan arriba a Amsterdam el tren? N-- ---- t-ge--ti- -ms--rdam? N-- k--- t---- t-- A--------- N-r k-e- t-g-t t-l A-s-e-d-m- ----------------------------- Når kjem toget til Amsterdam? 0
Hauré de canviar de tren? M- -g b----to-? M- e- b--- t--- M- e- b-t- t-g- --------------- Må eg byte tog? 0
De quina andana surt el tren? Kv- -p-- g----o--t----? K-- s--- g-- t---- f--- K-a s-o- g-r t-g-t f-å- ----------------------- Kva spor går toget frå? 0
Que té cotxe-llit el tren? E-------ovev-gn på t----? E- d-- s------- p- t----- E- d-t s-v-v-g- p- t-g-t- ------------------------- Er det sovevogn på toget? 0
Voldria un bitllet d’anada a Brussel•les. E- v-l -a--i--ein-egsb--le-t --l----s-el. E- v-- h- e-- e------------- t-- B------- E- v-l h- e-n e-n-e-s-i-l-t- t-l B-ü-s-l- ----------------------------------------- Eg vil ha ein einvegsbillett til Brüssel. 0
Voldria un bitllet d’anada i tornada a Copenhaguen. E- -i- k-øp- r--u-bil-ett -i- K--e-h--n. E- v-- k---- r----------- t-- K--------- E- v-l k-ø-e r-t-r-i-l-t- t-l K-b-n-a-n- ---------------------------------------- Eg vil kjøpe returbillett til København. 0
Quant costa una plaça al cotxe-llit? K-a-k--tar e-n--l-ss-i----ev-gna? K-- k----- e-- p---- i s--------- K-a k-s-a- e-n p-a-s i s-v-v-g-a- --------------------------------- Kva kostar ein plass i sovevogna? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El canvi lingüístic

El món en què vivim canvia diàriament. La nostra llengua no pot quedar estancada. Es desenvolupa conjuntament amb nosaltres, és dinàmica. Aquest canvi afecta tots els nivells d'una llengua. Dit d'una altra manera, es tracta d'una transformació que revesteix diferents aspectes. El canvi fonològic afecta la fonètica d'una llengua. El canvi semàntic modifica els significats de les paraules. El canvi lèxic suposa una alteració en els diccionaris. El canvi gramatical transforma les estructures gramaticals. Les raons dels canvis lingüístics són múltiples. Sovint hi ha motius econòmics. Les persones que parlen o escriuen volen estalviar temps i esforç. En aquest cas opten per simplificar el seu llenguatge. També les innovacions poden propiciar el canvi lingüístic. Aquest cas és el que té lloc, per exemple, quan s'inventen coses noves. Aquestes coses necessiten un nom: així es com sorgeixen noves paraules. Per regla general els canvis lingüístics no estan programats. Responen a un procés natural i moltes vegades es produeixen de forma automàtica. Però els parlants també poden modicar la seva llengua conscientment. Ho fan quan volen aconseguir un efecte determinat. També la influència d'idiomes estrangers estimula canvis en una llengua. Aquest fenomen és particularment significatiu en una època de globalització. La llengua anglesa, sobretot, influencia en la resta d'idiomes. En pràcticament qualsevol llengua és possible trobar-hi paraules angleses. Se'n diuen anglicismes. Els canvis lingüístics han estat criticats o temuts des de temps antics. Però són un signe positiu. Ja que demostren que la nostra llengua està viva - exactament com nosaltres!
Sabia vostè que?
El persa pertany a la família de les llengües iràniques. Es parla principalment a l’Iràn, Afganistàn i Tadjikistàn. També ocupa una posició rellevant en altres països com Uzbekistàn, Barèin, Irak i la India. És l’idioma natiu d’aproximadament 70 milions de persones, i el parlen com a segon idioma uns 50 milions. Es divideix en varis dialectes que varien segons la regió. A l’Iràn, el dialecte de teheràn és considerat com a llengua oficial. També s’ensenya la escriptura persa de manera oficial. Es tracta d’un sistema semiòtic, el qual és una variación de l’alfabet àrab. No té artícles ni gèneres gramaticals. En el passat, el persa va ser un dels idiomes més importants d’orient. Quan estudiïs persa, de seguida descubriràs la seva fascinant cultura. A més, la literatura persa es troba entre les més importants del món.